La veritat és que el fenomen Pablo Iglesias ha estat una sorpresa en el panorama polític del nostre país. Hauria hagut prou amb un any perquè una força inexistent hagi passat a ser el partit amb més expectatives de vot per sobre de PP i PSOE ha constituït el major canvi polític al nostre país dels últims treina anys. A part de les corrupteles aprecidas a la vegada del seu col·laborador Erejon o la seva nòvia Tania a Rivas Vaciamadrid, ara examinem algunes de les notícies apararecidas sobre el líder màxim indiscutible, Pablo Iglesias.
El tertulià convertit en líder polític, el que amb la seva paraula tenia el domini de les tertúlies polítiques i aconseguia ficar el seu missatge populista en la majoria dels mitjans del país està en les seves hores baixes i diverses informacions demolidores sobre el seu passat, ens han fet veure que té els peus de fang. Des de la famosa entrevista d'Ana Pastor a Tele 5 va desaparegut cancel·lant participacions en mitjans que tenia emparaulats. Tots els qui la Quatre o la Sisena on era pràcticament tots els dies ara li estan donant l'esquena. Els ha entrat el pànic a Podem.
Alguna cosa ha canviat de forma radical pel que fa la protecció mediàtica i dels que se li ha brindat a la formació liderada per Iglesias. Des de la duríssima entrevista d'Ana Pastor al ridícul plantada de Pablo Iglesias a 'Un Temps Nou', des del mateix Wyoming traient a la llum els draps bruts de les productores de Podem a 'Espejo Público' fent-se ressò de les informacions del Setmanal Digital sobre els pagaments en negre de la productora d'Esglésies, sense oblidar la presència d'Enrique Riobóo a Telecinco, després de ser vetat per Mediaset, parla a les clares que Podem està perdent suports mediàtics i dins de res van ser expectatives de poder.
En les primeres dates de desembre de 2014 alguna cosa sembla haver canviat en el si d'aquestes grans cases que dominen l'espectre televisiu. L'aparició d'Enrique Riobóo, l'empresari fundador i propietari de Canal 33, un dels primers a fer negocis a Espanya amb Iglesias, Moneder i companyia, i qui millor coneix les seves maniobres, explica en el seu llibre els draps bruts i intents de tripijocs en els passos inicials dels de Podem amb el seu programa televisiu 'La Tuerka', Ara és Riobóo qui té de sobte veu als platós.
El seu llibre 'La cara oculta de Pablo Iglesias' explica els secrets de la seva relació comercial a l'empara de Canal 33 amb el líder d'un grup de professors universitaris que més tard acabaria formant Podem i amenaçant amb canviar l'ordre polític a Espanya. En un moment determinat van intentar comprar el Canal 33 i per a això havien rebut 200.000 $ des del règim veneçolà, cosa que no es va dur a terme en no arribar a un acord amb Riobóo propietari de la cadena.
L'activitat audiovisual desenvolupada per Pablo Iglesias i Juan Carlos Monedero durant l'etapa prèvia a la constitució de Podem ha estat objecte de polèmica en els últims mesos a causa de les productores vinculades a la cúpula d'aquest partit,
En realitat l'ideari de Podem pel que fa a la política audiovisual és el que ha causat aquest gir de 180 graus en els grans mitjans audiovisuals, es basaria en un o diversos canals públics controlats per un únic poder existent que seria Podem. Unes antigues declaracions del líder d'Podem molestar especialment a la periodista que no va dubtar a demanar explicacions o, almenys, alguna matisació sobre això. Es tractava d'unes paraules de Pablo Iglesias carregant contra els mitjans de comunicació privats, casualment com en el qual es trobava en aquest moment. Tirant d'hemeroteca, 'L'Objectiu' va mostrar un vídeo de novembre de 2013 en el qual Esglésies culpabilitzava als mitjans privats d'atacar contra la llibertat d'expressió:
"El que ataca la llibertat d'expressió és que la major part dels mitjans siguin privats i fins i tot, que hi hagi mitjans privats ataca la llibertat d'expressió, cal dir-ho obertament."
En escoltar aquestes declaracions, Pastor li donava l'oportunitat a Esglésies que matisés, ja que per a ella aquesta frase és "tremenda":
- Ana Pastor: "Algun matís a aquesta frase? ¿Que hi hagi mitjans de comunicació privats ataca la llibertat d'expressió? Això és un mitjà de comunicació privat. Jo com a periodista d'un mitjà de comunicació privat ... En fi ... em sembla tremenda ".
- Pablo Iglesias: "Quants grups de comunicació ...?"
- Ana Pastor: "Sí, però això és el duopoli i el monopoli. L'existència, diu vostè. Té molts matisos la frase".
- Pablo Iglesias: "Si hi ha molts mitjans de comunicació privats, i aquests mitjans de comunicació privats són plurals clar que no, però, el problema, i en això hauràs d'estar d'acord amb mi, és que si dos multimilionaris són propietaris del 95% del que es pot llegir, del que es pot escoltar i el que es pot veure, això és un risc. Potser aquests dos multimilionaris siguin dos demòcrates que els encanti la llibertat d'expressió, però si un dia s'aixequen amb el peu esquerre i diuen: s'ha acabat, no m'agrada el programa d'Ana Pastor, fos perquè sóc l'amo ... "
- Ana Pastor: "Els que parlen de control són els polítics: vostè, Cospedal ... Hi ha molts polítics ia mi em sona igual quan un polític parla de controlar els mitjans ..."
- Pablo Iglesias: "No, controlar els mitjans no. Protegir la llibertat dels periodistes".
- Ana Pastor: "Em fa por també aquesta frase".
- Un altre punt en el qual Pastor es va mostrar dura amb Iglesias va ser el relacionat amb la seva postura cap als terroristes. La presentadora va tornar a tirar d'hemeroteca sobre unes declaracions d'Iglesias demanant "treure els presos d'ETA de la presó":
- Ana Pastor: "Pablo Iglesias parla directament de treure els presos de la presó, sense matís. Una altra afirmació ... En fi ..."
- Pablo Iglesias: "Sense matisos perquè es talla el vídeo aquí. Fa dos dies al Parlament Europeu, votem al costat del PP una resolució de suport al procés de pau d'Irlanda del Nord que implicava que fossin, progressivament, sortint de les presons dels presos l'IRA ".
- Ana Pastor: "El punt d'Espanya no és el mateix. No sé si insinua que hem manipulat el vídeo. Jo li dic que és una frase molt contundent".
A continuació, s'exposen les principals claus de l'esmentat entramat de les tres productores que han estat els pilars de la formació i finançament en base a la informació comptable dipositada als registres, així com algunes qüestions que sorgeixen després de la seva anàlisi.
Amb Mà Esquerra (CMI):
Productora constituïda el gener de 2012. Iglesias va ser el seu director de continguts i creativitat fins que va saltar a la política. Es presenta a la seva web com una "agència de serveis audiovisuals especialitzada en comunicació política". El seu equip està compost "per més de vint professionals". - La seva activitat inclou la producció de programes televisius (La Tuerka al diari Público i Fort Apache en Hispan TV), així com la realització d'espots electorals (per Esquerra Unida i Podem), documentals i entrevistes. Encara que, en teoria, aquest tipus de serveis són de naturalesa mercantil, no és una empresa, ja que el seu estatus jurídic és el d'una associació cultural sense ànim de lucre. La seva activitat oficial consisteix en l'organització de "espectacles".
Gràcies a aquesta forma jurídica, no està obligada a presentar comptes anuals, i, a més, gaudeix de grans avantatges fiscals, ja que les associacions sense ànim de lucre estan exemptes de l'Impost d'Activitats Econòmiques (IAE), sempre i quan els seus ingressos nets no superin el milió d'euros, i es beneficien de desgravacions en l'Impost de Societats. És a dir, gairebé no paga impostos.
Segons va publicar El Economista, l'organització s'hauria mantingut activa fins a finals de 2013, moment en què es va decidir constituir una nova societat, aquest cop mercantil (empresa), per seguir desenvolupant la seva activitat audiovisual. Es tracta de Caixa de Resistència Motiva 2, amb Juan Carlos Monedero, un altre dels dirigents de Podem, com a administrador. Els seus treballadors haurien passat a dependre d'aquesta nova firma,
No obstant això, el web de CMI segueix activa i el seu equip admet que segueix produint la Tuerka diàriament, gràcies a la recerca de "noves vies de finançament per garantir la dedicació dels que ara dediquen molt més temps al projecte". Així doncs, la productora segueix activa, només que ara, en principi, conviu amb una nova societat vinculada a Podem: Caixa de Resistencia.
Caixa de Resistencia:
Productora constituïda a l'octubre de 2013, poc abans del naixement oficial de Podem. Juan Carlos Monedero figura com "administrador únic" i "accionista majoritari". Es tracta d'una empresa dedicada a realitzar "estudis de mercat", enquestes d'opinió pública i producció audiovisual. En teoria, se suposa que ha heretat el negoci de CMI després d'absorbir als seus treballadors. No obstant això, a dia d'avui, figura sense empleats a càrrec.
Cal destacar que va ingressar més de 400.000 euros en els seus dos primers mesos d'existència sense tenir empleats i amb unes despeses de tot just 60.000 euros, segons elEconomista, la qual cosa llança un marge molt substancial. En no disposar encara de dades comptables, es desconeix la procedència d'aquests ingressos.
360 Global Media:
Constituïda a l'abril de 2012. L'iranià Azimi Mahmoud Alizadeh figura com a administrador únic. Aquest empresari va crear Hispan TV, el canal impulsat directament pel règim iranià per divulgar l'ideari dels aiatol·làs als països de parla hispana en la seva lluita per contrarestar la pressió d'Occident cap als seus plans nuclears. La seva activitat està relacionada amb les "tecnologies de la informació i la informàtica", i, a la pràctica, és una de les productores que treballa per Hispan TV.
Compta amb 22 empleats, tots ells "eventuals". Crida l'atenció l'evolució de la plantilla, ja que el 2012 tot just tenia treballadors, mentre que el 2013 superen la vintena. Alguns empleats de Amb Mà Esquerra, la productora matriu de la cúpula de Podem, afirmen que eren contractats per 360 Global Media per produir Fort Apache en Hispan TV.
A diferència de les anteriors societats, aquesta empresa presenta un gran múscul: va facturar gairebé 2 milions d'euros el 2013. El 2012, també va facturar gairebé 2 milions gairebé treballadors a càrrec. És a dir, que va facturar el mateix amb i sense empleats.
Els analistes adverteixen que "té una mida molt petit" per semblant volum d'ingressos; malgrat això, el seu benefici net és reduït, tot just 43.000 euros a l'any; a més, troba liquiditat amb facilitat. Crida l'atenció que no està finançada ni per bancs ni per proveïdors, i tampoc té deutes a llarg termini. De fet, les seves despeses financeres penes ronden els 2.000 euros, una quantia insignificant.
Segons es desprèn de les seves comptes, les xifres més significatives de la productora no procedeixen només del seu negoci, sinó d '"altres deutors" (261.000 euros) i "altres deutes a curt termini" (496.000 euros). És a dir, aquests deutors no són per vendes ni per prestació de serveis de l'empresa.
Una altra dada curiosa és que dels 22 treballadors que té en plantilla, no hi ha ni un de fix. Són tots eventuals i, segons els comptes, estan molt ben pagats (34.000 euros de cost mitjà). Sembla lògic pensar que amb tal nombre de treballadors almenys una part fora fixa, especialment si és una empresa amb un elevat volum de facturació.
A més, el seu marge brut d'explotació és molt substancial, superior al 120% (més de 2,4 milions d'euros), la qual cosa significa que guanya molt més del que ven. La raó rau en l'acumulació de "existències" (manté productes ja acabats que vendrà, comptabilitzant com a vendes).
Esglésies i la seva relació amb l'Iran
Més enllà de les qüestions que llança aquest particular entramat societari, amb una associació cultural (Amb Mà Esquerra) dedicada a la producció de programes i espots polítics, amb una empresa sense empleats de facturar més de 400.000 euros en dos mesos (Caixa de Resistència) i una adinerada productora iraniana de Hispan TV que treballa amb la cúpula de Podem, resulta rellevant com el propi Pablo Iglesias justifica la seva estreta col·laboració amb un règim teocràtic com el de l'Iran. Actualment segueix la seva relació amb el règim iranià per al qual segueix emetent setmanalment el programa Fort Apache percebent des Iraá 3.000 euros per programa en negre.
Què els sembla que qui resultés el futur president del nostre país, està sent finançat per potències estrangeres el model per al seu programa electoral ha estat pres de països amics com els ayatola és de l'Iran o el dictador de Veneçuela? Un simple cop d'ull a aquests països ens pot donar una idea cap a on ens dirigim.
No hay comentarios:
Publicar un comentario