El dret a delirar

Cada vegada queda menys gent i menys espai en la cabina dels germans Marx del sobiranisme català. Ahir s'han ajuntat Mas, Junqueras, els del CATN, l'ANC, Òmnium, el jutge Vidal, Rull, Turull, etc,,, tots cada mes estrets en la cabina de la independència del que continuen sortint munts de creients ja desanimats per anunciar un nou full de ruta per a la independència ... o la incompetència. Saben que això del 27S ja no cola, les enquestes són desfavorables i cal buscar prorrogar el xollo personal com sigui. I que segueixi pagant Montoro ...

Mas amb el poble a la boca, anul·lant la voluntat de l'individu, i amb una forma de fer política sustentada en els sentiments, anul·lant el debat racional, segueix entestat a seguir avançant cap al sobiranisme encara que li fallin les forces. No aconsegueix la victòria però segueix recollint derrotes esperant el triomf final. Pel camí, tot ha quedat en un estadi de terra cremada.

El Mundo obre avui les pàgines amb això: "Mas aconsegueix el suport del sobiranisme per votar la independència en 2017". Això no és el dia de la marmota, sobada comparació. Això és tenir un "déjà vu" constant, la inquietant sensació de caminar en cercles per un bosc i de nit, la repicadissa d'una trepant al portal, una altra vegada obres a casa del veí, un col·lapse a la pica, un embús a el vàter o una avaria informàtica recurrent.

Quants anuncis van? Quants canvis de data? Des de 2011 ja van ... I amb quina esultado ?. Cap, Seguiran enganyant als il·lusos que pensen que la independència és la solució. Seguiran gastant en magatzems publicitaris, cadenes humanes, ambaixades, TV, detraient a la sanitat, infraestructures o serveis i cada vegada Catalunya estarà més dividida ... endeutada ... enfadada i avorrida. Però ells duren ... duren ... (Durán, ja s'ha desenganxat) i segueixen amb el monotema castigant als catalans per terra mar i aire, com l'anunci de les piles Duracel. Aquest és el panorama polític català. Terra cremada i rostida per assolir un dret cada vegada més llunyà. El dret a delirar.

Podem - Aquests són els meus principis ... si no, tinc altres

Poc temps ha hagut de passar perquè Teresa Rodríguez no hagi quedat penjada de la brotxa. Ho va deixar molt clar en la seva primera entrevista amb Susana Diaz quines eren les premisses de la formació sobre les quals hauria d'avançar de la negociació per permetre la investidura com a presidenta d'Andalucia de la socialista. La dimissió de Chaves i Griñán només era una d'elles i aixi ho van prometre per escrit als votants andalusos com indica el tríptic repartit generosament als afiliats andalusos.

Si la setmana passada Carolina Bescansa, com a portaveu oficial del partit, havia indicat que era un bon resultat però no s'havia fet un pas "prou llarg", la formació podemita ara assegura que ha estat un "triomf històric" .i el que la setmana passada era una postura contundent i procliu a votar no, llevat que s'acceptaran un seguit d'exigències, ahir va patir un gir inesperat quan la cúpula de Podem s'entrometió en les negociacions i va fer una desautorització de la fèrria postura defensada fins ara per la candidata andalusa.

En una roda de premsa a Madrid, la direcció nacional va rebaixar considerable el to de les mesures que s'havien posat a sobre de la taula a Susana Díaz per recolzar la seva investidura, del que es dedueix un canvi de postura de la cúpula, més predisposada ara a l'abstenció que a votar en contra,

La secretària de Coordinació Executiva, Ángela Ballester, ha estat l'encarregada de transmetre el nou canvi de discurs. "No s'interpreta com un fracàs, és un resultat històric passar de zero a quinze diputats", ha indicat la dirigent dePodemos, que l'ha qualificat d '"excepcional" i de "marcar tendència".

El que sí que sembla clar és que podem no vol mullar-se al cent per cent respecte a Andalusia. Si responsables de la formació han reconegut en privat que tenen un problema amb la seva postura andalusa, la posició oficial del partit passa per no mullar-se.

En aquest sentit, Ballester ha assenyalat que es proposaran tres propostes a Susana Díaz. Dit d'una altra manera: que els podemitas col·loquen la pilota a la teulada de la socialista andalusa rebaixant les "condicions", com va assenyalar el braç andalús de Podem, a "propostes.

Aquestes tres propostes i no condicions indispensables són ara la retirada dels comptes corrents de la Junta d'Andalusia de les entitats bancàries que desnonen sense donar alternatives; la reducció dràstica d'alts càrrecs al Govern andalús i en les seves empreses públiques i la readmissió dels interins acomiadats; i un pacte entre partits perquè si un alt càrrec roba diners públics la formació es faci responsable.

El problema és que el paperot de l'andalusa és més que notori mes encara quan Teresa Rodríguez a través de Twiter manifesta la seva resistència a seguir les noves instruccions del seu òrgan i la seva disposició poara seguir al peu de la lletra amb el programa amb què es presentar a les eleccions. El lio només ha començat dins la formació.

Pujol Corporation 34 - El Barça i el clan Pujol

El Ministeri de l'Interior té en el seu poder des de juny de 2013 un informe d'intel·ligència de la Policia Nacional que atribueix a la família de l'expresident de la Generalitat de Catalunya Jordi Pujol el control del 25% d'un losholding empresarials més grans d'Espanya, el grup Essentium, propietat de l'actual tresorera del FC Barcelona, ​​Susana Monje. aquest conglomerat amb una cartera de negoci valorada en 1.200 milions d'euros hauria pagat comissions a alts càrrecs dels governs d'Hugo Chávez i Nicolás Maduro a canvi de contractes milionaris a Veneçuela, igual que altres companyies espanyoles. Els diners dels suborns acaba d'aflorar en la investigació del Sepblac sobre Banco Madrid.

L'informe de la Policia, al qual ha tingut accés aquest diari, se centra en les relació que la família Monjo, d'origen asturià però assentada a Catalunya des de fa sis dècades, manté amb el clan del president de la Generalitat. El document, datat el juny de 2013 i classificat amb unafiabilidad "molt alta", recorda que Essentium "va començar les seves operacions el 1975 amb prefabricats de formigó, el 1985 estén la seva activitat a l'explotació de pedreres de calcària i és en 2003 quan dóna el salt definitiu, en integrar els diversos negocis creant el Grup GLA Cemtor SA ".

La concentració empresarial que va acabar donant lloc a Essentium només va ser possible 'gràcies a suports polítics i empresarials del clan Pujol'

Fins aquí, la trajectòria del holding dels Monjo és similar a la d'altres companyies d'èxit. Però l'informe revela que la concentració empresarial que va acabar donant lloc a Essentium només va ser possible "gràcies a suports polítics i empresarials del clan Pujol". I no només això. Segons el document, aquestes gestions van permetre a la família del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) "ser receptors del 25% del grup [GLA Cemtor], encara que això es va materialitzar opacament". És a dir, que els Pujol haurien arribat a controlar una quarta part de l'imperi de la família Monje.

Una pràctica habitual

L'informe matisa que, en realitat, aquesta operativa seria exactament la mateixa que els Pujol haurien utilitzat "en altres grups empresarials que operaven a Catalunya, com els Massop [sic], els Casinos ...". Els investigadors es refereixen en realitat a la família Massot, una altra de les més riques de Catalunya, propietària de la immobiliària Vertix i estretament vinculada a CiU. No obstant això, fins ara es desconeixia que la relació dels Massot amb l'expresident de la Generalitat fos també empresarial.

La relació dels Pujol amb el cas Casinos sí que era més coneguda, un altre informe de la Policia ja hauria demostrat que l'exdirector de Joc de la Generalitat, Carles Vilarrubí, va intervenir personalment perquè Artur Suqué, propietari de tots els casinos de Catalunya, cedís el 15% de les accions de la societat que gestionava els establiments al llavors president Pujol. La trama va ser investigada en els anys 90 dins del cas Casinos sobre el presumpte desviament de fons del grup de Suqué a la tresoreria de CiU, però Pujol va aconseguir que el procediment fos arxivat en dues ocasions.

'En una notaria de Londres'

Els Pujol haurien repetit aquest moviment en el conglomerat dels Monjo a canvi de facilitar el creixement de la companyia. "El 2007", prossegueix l'informe d'intel·ligència, "els Monjo venen el Grup GLA a la francesa Lafargey amb part dels diners que reben constitueixen el Grupo Essentium, diversificant activitats i entrant en la branca immobiliària i les energies renovables i en mercats emergents com Brasil i Àsia ", relata, abans de subratllar que tots aquests moviments es van realitzar" sempre comptant amb el suport polític català ".

El clan del fundador de CDC també va guanyar diners amb la venda a Lafarge. Els investigadors asseguren que la "operació va suposar per als Pujol uns pagaments offshore per valor de més de 30 milions d'euros, a banda del reconeixement del 18% del nou holding [Essentium], reduint així un 7% la posició que abans tenien" al grup. "Tots aquests acords", detall l'informe, "es detallen i consten en una escriptura notarial realitzada a Londres".

El document assegura que la presidenta del Grup, Susana Monje, filla del fundador, Valentin Monjo manté "una molt estreta relació amb Oriol Pujol, de qui rep instruccions". De fet, l'únic dels set fills de Pujol que va decidir dedicar-se a la política va ordenar el 2012 a Susana Monje que pagués les 98.000 cartolines que es van utilitzar a Camp Nou per fer un mosaic amb la senyera just abans d'un FC Barcelona - Reial Madrid.

Guanyar temps per als càrrecs d'UPyD

UPyD ha tornat a reunir després dels seus mals resultats andalusos i el fort degoteig de militants cap a Ciutadans var les dures crítiques abocades contra el seu líder Rosa Deu per part dels directius més propensos a la unió d'UPyD amb Ciutadans que s'han vist frenats per la actitud d'aquest partit de no donar facilitats als critics.

Rosa Díez intenta guanyar temps després d'un Consell Polític que deixa a UPyD partit en dos. La divisió a UPyD va quedar patent en el Consell Polític. Hi haurà congrés extraordinari després de les eleccions de maig i seguiran endavant per a les eleccions locals i autonòmiques de maig. Després de vuit hores de reunió s'ha votat si donen suport o no la resolució de la direcció per posposar fins després dels comicis de maig la nova estratègia política d'UPyD després del fracàs de les andaluses. Finalment, la proposta de Díez ha guanyat per 82 vots a 38, amb dues abstencions i un vot nul. Hi va haver durs gestos cap als crítics. Andrés Herzog, ara home fidel de Díez i recent nomenat portaveu adjunt, ho reconeixia davant els mitjans: "Ens juguem molt. Podem sortir reforçats o tot el contrari ", ha assegurat.

Va prevaler aquesta vegada el sentit comú però el partit ja està tocat i amb greus problemes econòmics que l'han obligat a retirar l'acusació en casos de corrupció com el "Cas Plaza" d'Aragó i possiblement tindrà un escenari semblant al d'altres projectes com CDS i va encaminar cap a la mort lenta. Finalment, la proposta de Díez ha guanyat per 82 vots a 38, amb dues abstencions i un vot nul. Ha estat i és un partit necessari per al nostre país que ha fet grans aportacions per a la regeneració política. Però la sort sembla estar tirada.

"UPyD és un cadàver en una funerària". Així de rotund s'ha pronunciat Mikel Buesa, un dels fundadors de la formació, com també un dels primers a abandonar-la. Considera que UPyD "està donant els seus últims passos" i que aquest és un procés "irreversible". "No hauria de ser ni tan sols tingut en compte perquè en els pròxims comicis no traurà res i desapareixerà, irremeiablement, aquest mateix any", una opinió que subscriuen la majoria d'analistes políticos.A seva opinió, el que ha passat factura al partit "no és el no haver-se fusionat amb Ciutadans, sinó el haver muntat a Francisco Sosa Wagner una bronca monumental per haver proposat". Sobre Rosa Díez, "Donya Perfecta", expressa que "s'hauria d'haver anat a casa fa ja molt temps", tot i coneixent creu que "no passarà". "És una dirigent tan personalista i autoritària que s'enfonsarà amb el partit".

Més enllà de l'oportunisme

La lloable decisió de l'ex expresident del Govern espanyol Felipe González de defensar com a advocat als polítics veneçolans empresonats Leopoldo López i Antonio Ledezma. González a més de sorprenent és un gest que va més enllà de l'interès o l'oportunisme és alguna cosa veritablement important que algun polític de prestigi hagi pres el timó davant la passivitat de la resta de polítics ara en actiu. Així ho ha vist Nicolás Maduro que no ha trigat a acusar de ser amic de Carlos Slim i per tant un esbirro del capitalisme.

Després d'un resultat incert del viatge de les esposes a Espanya i haver obtingut un tebi suport de Rajoy i Sánchez que es van limitar a expressar el suport als presos polítics veneçolans i plantejar el rebuig de la dictadura davant la UE.

Felipe González pensa que, com ell va en la seva condició d'advocat i no com un visitant ocasional, el règim de Nicolás Maduro li franquejarà les reixes de la presó, i si no ho fa pagarà un alt preu en l'opinió pública internacional.Y el moment escollit és especialment notable. D'aquí a un parell de setmanes hi haurà una cimera internacional a Panamà i el tema veneçolà estarà molt present perquè el Govern de Barack Obama ha declarat que aquest país és perillós per a la seguretat dels Estats Units.

I el moment escollit és especialment notable. D'aquí a un parell de setmanes hi haurà una cimera internacional a Panamà i el tema veneçolà estarà molt present perquè el Govern de Barack Obama ha declarat que aquest país és perillós per a la seguretat dels Estats Unidos.Presumiblemente, el president o la delegació dels EUA parlaran del tema, però el més probable és que Maduro respongui o utilitzi per a això al cor d'Unasur, la Celac o els països d'ALBA.

Nicolás Maduro, amb l'ajuda dels petrodòlars, la copiosa corrupció que es va evidenciar amb els maletins plens de diners ocupats a Buenos Aires, l'evidència dels seus comptes a Andorra oa Suïssa i els enviaments de petroli a les illes del Carib i els països centreamericans, ha aconseguit crear un circuit de suport internacional, o de silenci, que segurament utilitzarà en el seu benefici.

És enmig d'aquest panorama que Felipe González i els seus amics expresidents, encara que no vagin a Panamà, van a donar la batalla. Estan fent un gran servei a la democràcia veneçolana, encara que no deixa de ser una vergonya que els mandataris reals, els que estan al poder, es mantinguin callats. Que a hores d'ara ni la Comunitat Europea ni l'Americana hagin pres mesures contra els excessos del dictador, aquesta sí que és una imperdonable traïció als principis de la democràcia.

La despesa farmaceutica a Catalunya

Durant la celebració del Congrés i Saló Europeu de Farmàcia Infarma 2015, José Ramon Luis Yagüe, director del Departament de Relacions amb les Comunitats Autònomes de la patronal espanyola de la indústria farmacèutica Farmaindustria ha posat sobre la taula la nova retallada de la Generalitat per despeses farmacèutiques , serà el 29% sobre l'any anterior.

Crida l'atenció que els pressupostos per al 2015 de la Generalitat de Catalunya que tot i la promesa que no existirien noves retallades, després de tres llargs anys de penúries en matèria sanitària té previst destinar per a medicaments en un any que es preveu que aquesta despesa pot incrementar de manera substancial per l'aparició de nous medicaments cars per incorporar-los a la llista de medicaments subministrats per les comunitats autònomes, especialment el de l'hepatitis C amb costos ara mateix no quantificables la retallada provocarà "tensions" tant a aquests malalts com a la resta de pacients ja que caldrà acudir a aquesta única partida.

El gerent de Farmàcia i Medicament del CatSalut, Antoni Gilabert, amb qui ha participat en una taula redonda.ha assenyalat que la retallada provocarà "tensions" a l'hora de pagar els nous tractaments avançats. "L'important no és el preu, sinó el valor que tenen", ha assenyalat.

El representant autonòmic li ha respost argumentant que la situació econòmica de la Generalitat és "complicada", i ha sostingut que el CatSalut intenta proporcionar els nous fàrmacs "a tots els pacients que ho necessitin". Però matisant que, davant d'un nou tractament, la Generalitat es planteja sempre "per quins pacients està indicat, quins resultats ofereix i de quina manera es pagarà".

Al febrer la Generalitat ha tornat a impagar a les farmàcies i acumula 227 milions de deuda.La Generalitat excusa que el motiu de la seva impagament es deu a les dotacions del FLA de 2015, que no han estat aprovades encara per la Comissió Delegada del Govern per Assumptes Econòmics. Unes explicacions que no han satisfet als farmacèutics que demanen que el pagament de medicaments sigui una prioritat en la despesa pública per a l'administració autonòmica.

El conseller de la Presidència i portaveu autonòmic, Francesc Homs, havia assegurat fa un mes que la Generalitat només seria capaç de "pagar al dia" als seus creditors en una Catalunya independiente.Todo això es produeix quan es té el projecte d'incrementar el nombre d'ambaixades a l'estranger. Mentrestant el Govern català va anunciar fa només uns dies que té com a objectiu multiplicar per deu el nombre de delegacions a l'estranger i arribar així a obrir un total de 50 a tot el món.

Que cadascú prengui les seves conclusions.

El saqueig d'Andalusia 135 - Irene Sabalete i els seus Testimonis de Jehovà

La Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha detingut aquest dimarts a 16 responsables polítics de la Junta d'Andalusia per la seva relació amb el presumpte frau en els cursos de formació impartits amb fons públics.

En una operació dirigida per la jutge Mercedes Alaya, els agents han detingut 14 exdirectius polítics ia dos que exerceixen la seva responsabilitat actualment, els delegats d'Economia, Innovació, Ciència i Ocupació a Sevilla, Aurora Cosano Prieto, i d'Huelva, Eduardo Manuel Muñoz García, que va ser alcalde de Nerva (Huelva). Hores després de la detenció, el portaveu del Govern en funcions, Miguel Ángel Vázquez, anunciava el procés dels dos delegats encara manifestava el seu respecte a la presumpció d'innocència.

Ens els detinguts figuren, a més dels dos delegats de la Junta a Huelva i Sevilla, set exdelegados d'Ocupació, quatre ex directors generals de Formació i tres responsables de consorcis de formació d'Almonte (Huelva) i Mijas (Màlaga), segons assenyalen fonts judicials. Una de les detingudes és l'exdirectora general de Formació Professional per a l'Ocupació Teresa Florido, que és cunyada de l'exconseller d'Hisenda Àngel Ojeda, imputat per la jutge Alaya en la causa que investiga les presumptes irregularitats en els cursos de formació. Entre els exdelegados d'Ocupació detinguts s'inclou el qual va ocupar la seva responsabilitat a Sevilla, Antonio Rivas, que també està imputat pel cas dels ERO.

Subvencions

Des de primera hora del matí, els agents intenten aclarir com el Servei Andalús d'Ocupació (SAE) tramitava les subvencions per a realitzar cursos de formació professional per a l'ocupació. La Guàrdia Civil ha localitzat els responsables per interrogar i s'investiguen presumptes delictes de prevaricació, malversació i contra la Hisenda Pública. Entre els detinguts en l'operació hi ha diversos exdirectius del SAE.

Els agents estan practicant diversos registres, entre ells a l'empresa Ciomijas, centre andalús de formació integral de les indústries de l'oci, ubicat a la localitat malaguenya. La títular del Jutjat 6 de Sevilla, Mercedes Alaya, ha ordenat aquesta operació, després de decretar al febrer el secret parcial del cas relatiu als cursos de formació davant la "gravetat" del frau que va detectar en els consorcis i els "entramats empresarials" del sector de formació i el va ampliar després d'analitzar els informes de la Intervenció General d'Andalusia relatius a les irregularitats en el SAE.

Us vull al carrer, com els testimonis de Jehovà '

Però si un nom crida l'atenció en la llista de detinguts aquest és el d'Irene Sabalete, exdelegada provincial d'Ocupació a Jaén, durant el primer Govern de Griñán, fins a maig de 2012. El conseller d'ocupació era llavors Manuel Recio, diputat del Parlament andalús a la Legislatura recentment terminada.y número 9 a la llista del PSOE per aquesta mateixa província en les últimes eleccions. Avui ha sortit a la llum un àudio impressionant, gravat per un dels assistents, una alta directiva de la Junta d'Andalusia, Irene Sabalete, filla d'alcalde del PSOE, candidata en aquestes eleccions per Jaén, comminava a un grup de directors d'organismes de la Junta relacionats amb l'Ocupació a fer campanya electoral a favor del PSOE o, en un altre cas, a no seguir treballant a la Junta d'Andalusia.

S'ha alertar contra la concepció patrimonial de les institucions i dels recursos públics, contra l'Administració Pública convertida en pessebre, contra l'acció de govern que teixeix xarxes clientelars i contra l'esperit sectari que desvirtua i envileix la funció pública. Però res resulta més impactant que escoltar la naturalitat i la cruesa amb què tots aquests mals són defensats i impulsats per Sabalete.

En aquest àudio Sabalete ordena als seus subordinats que deixin el seu treball a l'oficina i es dediquin a fer campanya. És una revelació molt gràfica de com es fan les campanyes electorals al PSOE andalús. És més, els convida directament a fer una campanya de pressió cara a cara, com si fossin "testimonis de Jehovà", que és al més s'assembla, segons ella, el que els està demanant. Les eleccions a què es refereix són les de març de 2012. Les paraules de Sabalete mostren amb claredat quina és la manera de procedir de determinats alts càrrecs de la Junta.

La delegada d'Ocupació, la qual dirigeix ​​la reunió, és Irene Sabalete. La que podríem qualificar sense embuts com coacció a la llibertat de consciència i, per descomptat, de vot, es va produir en vigílies de les penúltimes eleccions autonòmiques de març de 2012. Uns comicis en què va obtenir una clara victòria Javier Arenas, amb 50 escons i un milió i mig de vots, però en les que gràcies a la mobilització -a toc de retreta- del vot socialista durant la campanya electoral es va truncar la majoria absoluta que totes les enquestes li atorgaven al Partit Popular, i el PSOE va poder retenir el govern. En aquestes últimes eleccions Sabalete anava de candidata pel PSOE a Jaen amb el número nou. Una llista que encapçalava la mateixa presidenta socialista Micaela Navarro. La prova del nou de la connivència del règim socialista andalús amb la corrupció.

La delegada amenaça els treballadors amb quedar-se al carrer i els insta que es bolquin per demanar el vot per al PSOE. La delegada de la Junta arriba a suggerir-los que no vagin a treballar a l'oficina: 'Dedicació exclusiva a la campanya electoral a favor del PSOE. Com ho farem? Us vull al carrer, que ningú estigui a l'oficina. I si no podeu ficar les dades, si no podeu, la gestió la deixeu una mica a part ... Una mica no, part. Us vull a tots al carrer. Com els testimonis de Jehovà '. Una joia la tal Sabalete que des d'ahir dimarts forma part de la llarguíssima llista d'imputats per la jutge Alaya per participar presumptament en la xarxa del 'trinque' institucionalitzat dels ERO falsos que es va muntar des dels voltants de la Junta d'Andalusia.

Hores després de les detencions, la presidenta en funcions Susana Díaz apel·lava a la "tranquil·litat i la confiança dels andalusos en les seves institucions", i subratllava que en el seu Govern hi ha una "una sola vara de mesurar", que és la que aplicarà sempre al capdavant de la Presidència de la Junta. Si bé la presidenta si es pronunciava sobre la detenció i cessament dels dos alts càrrecs, - "des del respecte a la presumpció d'innocència, evidentment, quan un responsable públic és detingut ha de ser destituït del lloc que tingués en aquell moment de responsabilitat "- res deia sobre la seva companya de llista per Jaén Irene Sabalete.

http://www.goear.com/listen/5bd9d91

PP, l'hora de l'autocrítica

Si dolents han estat els resultats del PP a les andaluses, pitjor és la lectura que fan els seus dirigents sobre les causes de la patacada. Hores després de tancar els col·legis i conèixer els resultats, es va reunir al Comitè Executiu Nacional.

El PP, que va aconseguir una clara i àmplia majoria absoluta en les generals de 2011 -li van votar gairebé onze milions de persones-, ja va rebre un primer i seriós correctiu a les europees de l'any passat. Llavors es va argumentar per part dels actuals dirigents populars que ja se sap que en unes eleccions d'aquest tipus la gent es permet alleujaments a l'hora de dipositar la papereta a l'urna. És a dir, una vegada més, van prendre als ciutadans per ximples.

Van faltar a la cita la majoria dels barons regionals que amb cada vegada més temor davant el distanciament amb els ciutadans, contemplen com el partit i especialment el seu líder Mariano Rajoy pot esdevenir un obstacle per a la seva reelecció. El líder sembla cada dia més allunyat del seu partit. Però en la reunió ningú llevat d'excepcions va ser capaç de reconèixer la causa del fracàs. Ni dir-li al president que per aquest camí es va a l'autodestrucció. No és que hi hagi una ruptura entre la Presidència i les baronies, però les absències confirmen un distanciament que ja era un secret a veus en determinades places que governen.

La prova de la llunyania va quedar constatada amb els discursos. El partit arribava a la cita ansiós d'autocrítica i de donar-li una volta "de manera urgent" a l'estratègia electoral, principalment pel que fa a Ciutadans, que els està menjant el terreny. Carlos Floriano -el director de campanya- va ser el primer a prendre la paraula per defensar que a Andalusia les europees van ser pitjor que les autonòmiques -es han guanyat 300.000 vots-, i que el PP es consolida en les capitals i, sobretot, en la costa -referent de prosperitat econòmica-.

Ara, Rajoy intenta passar pàgina i ho fa emparant-se, una vegada més, en la recuperació econòmica. Així ho va fer de portes endins, i ho va explicitar Floriano públicament: "Cal seguir treballant en la mateixa direcció, és l'essència i l'ADN del PP". Segons lliscar, el president -que es va implicar al 100% en les andaluses- tindrà una gran presència en la campanya de les eleccions de maig. Però els que van estar en la reunió, van admetre la "soledat". I, escoltat el president, no van veure canvis substancials en el seu discurs i, menys encara, autocrítica. Ningú va ser capaç de dir-li al president que les causes han estat els reiterats incompliments de les promeses i sobretot la corrupció amb el cas Gürtel sense resoldre que s'ha instal·lat a tots els estaments del partit.

Ara vénen les eleccions municipals i autonòmiques del 24 de maig. I és segur que el PP en algunes places recollirà uns resultats més decents que els d'aquest diumenge a Andalusia. Aquest pot ser el cas de Madrid, la Rioja, València capital, Aragó, Castella i Lleó o Cantàbria, on els candidats tindran un especial tirada i protagonisme, a l'estil del que ha tingut la lideressa socialista a Andalusia. Una altra cosa és que en la major part dels llocs el PP no aconsegueixi la majoria absoluta i, per tant, un possible pacte de l'esquerra li desallotgi del poder. Perquè la capacitat i el marge que tenen els populars per establir aliances i pactes són molt menors que els que té l'esquerra.

El problema és que el resultat de les eleccions andaluses ha confirmat que el partit segueix avançant pel camí de la descomposició i l'enfonsament i que ha motivat que molts milers de ciutadans que els van votar el 2012 hagin optat per quedar-se a casa o canviar la seva vot cap a Ciutadans, El PP ja no té capacitat d'anàlisi i autocrítica, ja no només en el pla de les idees, sinó que està perdent el suport ciutadà.

UPyD - Un partit amb principis, camí cap a la desaparició

Rosa Díez ni dimiteix ni reconeix un sol error després de la patacada: "Ens importa la política més que els vots" La seva formació va obtenir ahir a Andalusia només 76.653 vots, un 1,93% del total del vot vàlid. Un resultat que no només els deixa fora del Parlament autonòmic andalús, sinó que empitjora les xifres dels comicis anteriors, de 2012, quan la formació 'magenta' va obtenir un 3,35%, recollint 129.180 vots.

Els senyals no han deixat de sonar. Mentre molts dels seus dirigents en desacord amb el criteri de la presidenta Rosa Deu sobre la seva negativa davant la possibilitat d'unir forces amb Ciutadans han estat abandonant el partit UPyD que no accepta altres criteris que no siguin els seus. UPyD està donant a les xarxes socials la guerra que va perdre a les urnes. Porta de la pitjor manera la seva sonora derrota a les eleccions andaluses intentant tacar als seus contraris, mostrant-se com l'única formació impol·luta entre 'tots corruptes'.

Les baietes amb què es va exhibir, en plena campanya, Rosa Díez davant les portes de Sant Telmo -tot un espectacle- per "netejar la corrupció" han quedat per esbandir les seves llàgrimes. La narcisista líder passar del nerviosisme d'ahir, quan va acusar Ciutadans d'ocultar paperetes magentes, a la ràbia del mal perdedor. En el cas d'haver acudit conjuntament en Andalucia els resultats haguessin estat molt superiors als de Podem.

Avui en una multitudinària roda de premsa on s'esperava algun anunci de rectificació abans d'entrar a la reunió del comitè del partit, Rosa Díez va reconèixer el mal resultat però no va fer autocrítica ni es va penedir de les decisions preses. No deixarem de ser UPyD, no mentre els afiliats vulguin que aquest partit segueixi sent un partit autònom ", que defensi les seves idees" a tot Espanya ", fent-ho sense" incongruències territorials ", ha indicat Díez. Que ha advertit que" la desaparició virtual d'UPyD com a força política "deixaria" la via lliure a més arranjaments amb el nacionalisme independentista ".

"Hem tingut un mal resultat, sense matisos", va dir Rosa Díez sobre els resultats però no va qüestionar l'estratègia del seu partit que l'ha portat a aquests resultats. Així, ha afirmat que "en les eleccions com en la vida unes vegades es guanya i altres es perd" i ha afegit que "tenim solucions apropiades" pel que UPyD "no es rendirà". "Estic orgullosa de ser la portaveu d'un partit insubornable", ha proclamat. "Seguirem sent aquest partit que defensa que tots els ciutadans som iguals." No anem a retirar-nos, perquè hi ha moltes batalles sense lliurar ", ha conclòs.

Avui Toni Cantó un dels seus principals dirigent i candidat per a la Comunitat Valenciana, en resposta a aquestes declaracions ha posat aquest missatge a Twiter "Decebedor roda de premsa derosadiezupyd La direcció del partit ha de responsabilitzar de les decisions que ens han portat aquí". Finalment després d'una convulsa reunió del El Consell de Direcció que va seguir a aquesta roda de prens es van anunciar les cinc dimissions. Entre ells hi ha els diputats al Congrés Irene Lozano i Álvaro Anchuelo, i David Andina i Rodrigo Tena. El portaveu a l'Assemblea de Madrid Luis de Velasco va anunciar a la tarda que dimitiria, però finalment no va formalitzar la seva sortida.

Andalusia - La vida segueix igual ... o no

S'han celebrat les eleccions a Andalusia i davant el temor d'alguns i la creença altres que podrien canviar la regió a través d'aquests comicis els resultats indiquen que els que han estat 32 anys manat en aquest mas podran estar tranquils quatre anys més .

Susana Díaz ha pogut mantenir els 47 diputats sense aconseguir la majoria absoluta desitjada una mica desgavellat de manera que els llocs claus perquè els receptors de càrrecs, prebendes, aixetes i endolls habituals. Amb un partit que diu ser progressista la majoria dels andalusos pretenen iniciar l'travessia de la manera més conservador ... conservant la seva forma de viure dins paràmetres a costa d'Europa amb els seus PER, ETS, Cursos de formació i tot el que vingui d'allà sempre al marge d'una Europa a la qual pertanyen.

Podem era el factor que podria desestabilitzar aquesta manera de viure i transformar el territori en un calc de Veneçuela. Ha demostrat ser un candidat de cartró. Amb 15 diputats poc podrà fer, com aquests no canviïn els seus plantejaments. Que indubtablement canviaran i es convertiran en casta, una peça més del paisatge andalús.

Ciutadans que ha passat del no-res a tenir nou escons en un parell de mesos, s'ha convertit en la clau per a la governabilitat de la regió, és la peça més desitjada dels 9 escons li donen la possibilitat de fer política i influir en un vedat tancat que els pot absorbir i negar-se a ser la titella que ha estat Esquerra Unida en aquestes eleccions que només ha aconseguit entrar amb cinc escons amb grup parlamentari.

El gran patacada ha estat el del Partit Popular que dels 50 diputats de l'última elecció ha passat a 33 però seria injust culpar d'això només al candidat Juan Manuel Moreno Bonilla, que la veritat és que ha fet una campanya digna i que només porta un any com a líder regional però que la presència constant de Mariano Rajoy i Soraya Saez de Santamaría han aconseguit que els seus votants no vagi a votar o votin a Ciutadans. A ningú li agrada que després de no complir cap de les seves promeses electorals i obligar els ciutadans a tres anys de sacrificis, vagin per allà i als andalusos els humiliïn amb els seus menyspreus, amenaces i crits. Haurà de fer-s'ho mirar si volen que el PP segueixi sent la peça per mantenir el necessari equilibri d'aquest país.

La mossegada veneçolana

Amb el descobriment del servei antiblanqueig a Banco Madrid contractes sospitosos d'empreses espanyoles amb l'excap d'intel·ligència d'Hugo Chávez, Carlos Luis Aguilera que poden suposar fins a 90 milions de dòlars en comissions a canvi de la seva ajuda en la súper obra del Metre de Caracas a més de la presència de chavistes entre els sospitosos de blanqueig a Banco Madrid, també s'investiga a Alcides Rondón, exviceministre d'Interior i Seguretat Ciutadana. Així es confirma l'única manera que hi ha per obtenir negocis en aquest país que estan sempre subjectes al caprici del dictador.

Hi ha dos contractes descoberts recentment. En primer lloc, un contracte per al pagament d'una comissió del 5,5% d'una adjudicació de la construcció d'una central elèctrica a Dur Felguera per més de 1.500 milions d'euros, de manera que la comissió seria de 83 milions d'euros.

Segons l'informe emès pel Servei antiblanqueig a la Fiscalia espanyola, Dimetronic, Constructora Hispànica i Cobra van abonar el 4,8% del contracte per rehabilitar el Metre de Caracas. D'altra banda hi ha les amenaces de Maduro a empreses allà eradicades com Telefónica, BBVA, Mapfre, Melia etc ... .ante les constants amenaces d'expropiació que l'únic que aconsegueixen és augmentar el preu per subsistir en un país cada vegada més arruïnat on el capital està en molt poques mans i traslladat fora del país, fora de perill. La filla de Chavez Mª Gabriela té en un sol banc de Suïssa, l'HSBC més de mil milions d'euros.

El procediment és sempre el mateix dictador de torn crea lleis impossibles de complir per al trànsit normal del negoci i les empreses han d'assumir el risc de negociar directament amb el circuit, llavors tot són facilitats, sempre que facis el que ells diguin i paguis el que en cada moment decideixin, sota diverses amenaces sempre amb l'escassetat del producte per fixar preus exorbitants. Això és en el que pretén transformar Maduro al nostre país aprofitant la crisi existent mitjançant l'avançada de Podem que no és més que una franquícia del chavisme. Si ells podran dependrà dels nostres vots en les successives eleccions aquest any.

El saqueig d'Andalusia 134 - Fi de campanya electoral

Acaba aquesta nit la campanya electoral on es decidirà si Andalusia vol seguir submergida a l'atur, la corrupció i el clientelisme cosa que encapçala Susana Diaz i el PSOE i que les enquestes donen la seva victòria per el més probable o bé emprèn un nou camí cap al progrés junta altres forces o no.

La gran incògnita d'aquests comicis és saber si la massiva demanda de canvi que recorre Espanya afecta també a aquest 17% d'espanyols governats pel mateix partit des de fa més de trenta-dos anys. I els dos interrogants sorgits en aquests comicis, si els dos nous partits Podem i Ciutadans que tenen possibilitats d'obtenir una porció important de vots amb voluntat de canviar l'estructura poliítica tindran el suport necessari dels votants menors la resposta il·luminarà el futur immediat de la política nacional. I l'altre, també amb caràcter de prova, és saber si el rejovenit PSOE de Sánchez i Díaz respon al primer repte de recuperar el seu lloc en el lideratge de la societat.

Susana Diaz es presenta a les eleccions aquestes eleccions per a la comunitat amb un miler d'imputats la majoria del seu partit o el sindicat afin, pendents d'explicar als tribunals l'incert destí de més de 6.000 milions d'euros sense justificar. La manca d'alternança durant 32 anys de domini socialista ha fet que els escàndols de la història autonòmica andalusa s'acumulin amb caràcter exclusiu en el deure socialista. La suma del cas dels ERO, els Cursos de formació, Invercaria, Merca Sevilla, etc ... tots ells sota el PSOE i amb la mateixa finalitat: el saqueig de les arcar públiques per benefici del partit, sindicat afí o polítics i funcionaris adscrits.

Susana Díaz i el seu equip tenen ja sumit que hauran de buscar aliances a partir de dilluns 23 de març. L'objectiu de la presidenta de la Junta, i del PSOE, és obtenir un "aliat parlamentari permanent", que garanteixi la governabilitat i l'aprovació de noves lleis. Ella davant el previsible daltabaix d'IU i el seu rebuig a Podem i el PP, seria favorable que aquest aliat fos Ciutadans encara Rivera ja ha manifestat el seu rebuig a pactar amb qualsevol partit que mantingui imputats en la seva formació i el PSOE no pot presumir d'això, amb Chaves i Griñán entre d'altres, pendents de ser imputats.

La corrupció ha estat un dels debats centrals de la campanya andalusa. Ahir mateix tornava a sortir a la palestra, que el Jutjat d'Instrucció número 9 de Sevilla està investigant el presumpte tripijoc del major concurs públic licitat i adjudicat per la Junta d'Andalusia en els menys de dos anys de Presidència de Susana Díaz: la contractació del servei d'ambulàncies de la província de Sevilla a l'empresa Ambulàncies Tenorio i Fills SL per un import d'uns 245 milions d'euros.

Després de conèixer-se que l'empresa Andalusa d'Ambulàncies SL (ADA) ha presentat una querella criminal per irregularitats contra 16 persones -entre ells, diversos alts càrrecs del Servei Andalús de Salut (SAS) -, la candidata socialista va intentar tancar la polèmica tirant pilotes fora : "En els embolics de les empreses i dels concursos mai em vaig a ficar», va assegurar davant els periodistes a Motril abans de garantir que s'aplicarà el criteri tant de la Intervenció General com de la Justícia «amb total transparència",

El candidat del PP andalús a la Presidència de la Junta, Juan Manuel Moreno Bonilla, veu en aquest cas un altre exemple de la corrupció que no cessa a Andalusia. «No puc obrir un diari i veure que en una de les concessions de les ambulàncies, un contracte importantíssim, també hi ha un jutge investigant. Em nego que a aquesta beneïda terra es la taqui cada dia amb casos de corrupció », va assenyalar per la tarda en un míting a Algesires davant 1.600 persones.

A més ahir UPyD denunciava davant la Policia l'assalt i robatori a la seva seu de Sevilla de documentació relacionada amb els casos en què el partit exerceix l'acusació popular en els casos ERO i UGT. No és la primera vegada que ocorren fets en aquest sentit. La màfia socialista estaria actuant de nou.

Un safareig de bitllets a la Castellana

Resulta que el Banc de Madrid ha estat des de l'adquisició pel BPA una franquícia per al rentat de diner negre en ple Passeig de la Castellana a disposició defraudadors, corruptes i delinqüents d'alta gamma. Ja no calia passar la frontera amb bosses de bitllets. Va fer falta que el Tresor nord-americà interviniera.para que les nostres institucions es posessin en marxa.

La decisió del FROB sobre la situació del Banc de Madrid era gairebé l'única esperable. La comissió rectora del FROB, en la reunió d'avui, ha acordat comunicar al jutge del mercantil número 1 de Madrid, la "no obertura d'un procés de resolució a l'entitat Banc de Madrid", en resposta a la sentència d'aquest jutge que li va demanar aclarir si volia rescatar o liquidar l'entitat.

L'acte suspenia el procediment de concurs ordinari de l'entitat de Banc Madrid i donava un termini de 14 dies perquè el FROB comuniqués la seva decisió sobre el futur de l'entitat. Així que Banc Madrid serà liquidat i els seus clients rebran un màxim de 100.000 euros. Al tancament de novembre de 2014, uns 15.000 clients tenien més de 695.600.000 dipositats a Banco Madrid, però està per veure quina quantitat atresora a dia d'avui després de la fugida dels seus clients.

Precisament, els dipòsits del banc estan blqueados des del passat dia 16 d'aquest mes, quan els nous administradors nomenats pel Banc d'Espanya van sol·licitar concurs de creditors després de la fuga de dipòsits dels dies anteriors.

Entre els clients assenyalats de Banc Madrid hi ha la família de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol que havia ocultat part de la seva fortuna a la Banca Privada Andorrana (BPA) i que l'any passat va regularitzar 3,1 milions d'euros a través de Banco Madrid. Actualment, la família Pujol té atrapats a Banc Madrid 1,3 milions d'euros que havia dipositat per fer front a les multes que Hisenda els pogués imposar. Curiosament altres inversors con la màfia russa, veneçolana i els xinesos que havien rentat més de 70 milions, s'haurien assabentat amb anticipació de la intervenció i haurien tingut temps de retirar gran quantitat dels seus fons.

La central de rentat

Mentrestant, les autoritats andorranes estan lluitant en una altra posició. Permeten la retirada limitada de diners, encara que és possible que la fugida de dipòsits de BPA i l'enorme dificultat per operar amb altres entitats en euros, obligui el Principat a prendre decisions més dràstiques. Banca Privada d'Andorra (BPA) seguirà dessagnant en els pròxims dies la credibilitat bancària del Principat. Han limitat la retirada de fons a 2.500 euros per setmana. L'Executiu del país pirinenc segueix sense prendre una decisió definitiva sobre el futur d'una entitat

El problema de BPA és que és difícil que pugui ser adquirit per algun dels seus competidors, ja que la marca no val res després de la seva intervenció i detenció del conseller delegat, Joan Pau Miquel Prats. Un executiu del sector apuntava ahir gràficament que "per a Espanya això una molt petita crisi, però per Andorra s'ha caigut el 20% del sistema, és a dir, és el cas Bankia". De tota manera, el sistema financer ha demostrat més d'una vegada que té una enorme capacitat de contagi.

Segons les estimacions de l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), el regulador financer del Principat, la setmana passada van sortir 200 milions d'euros dels cinc bancs andorrans, xifra que segurament serà més gran al tancament de la setmana actual. Fonts del sector especifiquen que tres quartes parts d'aquesta quantitat, 150 milions a aquesta data, han creuat la frontera amb direcció a Espanya, i els altres 50 s'han traspassat des d'unes entitats andorranes -principalment BPA abans del corralito- a altres. Aquestes sortides també s'estan donant des de les seves filials espanyoles a bancs privats nacionals.

"Els diners són porucs per naturalesa, i ara mateix té pànic a estar en un banc andorrà. Els clients no temen per la solvència, però han vist que es poden quedar sense els seus diners sense moure un dit si es descobreix que el seu banc està implicat amb un cas de blanqueig de diners. I no vol córrer riscos, així que porta els seus fons a entitats espanyoles on no percep aquest perill ", explica un directiu d'una entitat. Els cinc bancs del país pirinenc són BPA, Anbank, Crèdit Andorrà, MoraBanc i Banc Sabadell d'Andorra.

Aquest moviment massiu de fons des d'Andorra aixeca tota mena de sospites a les autoritats espanyoles i pràcticament està suspès com és lògic: "Si era a Andorra, és per alguna cosa", afegeix un altre expert consultat. Així que el Sepblac (Servei de prevenció del blanqueig de capitals) està mirant amb lupa totes aquestes transferències, segons coincideixen totes les fonts consultades, i exigeix ​​als bancs espanyols que li comuniquin amb caràcter previ les entrades de diners procedents del Principat.

L'Executiu andorrà només té en aquests moments dues opcions sobre la taula. La primera, una reestructuració de BPA per intentar que "segueixi funcionant" sota un altre nom i salvar per complet els fons dels clients i les ocupacions dels treballadors. La segona, amb majors probabilitats de tirar endavant, apunta a la liquidació de BPA o bé a la seva venda a una empresa estrangera.

La Secció Primera de l'Audiència Nacional - L'enemic a casa?

En més d'una ocasió m'he referit a l'existència de l'Audiència Nacional que un cop desaparegudes una de les causes principals per a la seva creació inicials, el terrorisme basc i el tràfic de drogues, ja hauria d'estar dissolta i els seus membres incorporats a l'escalafó de els jutges dins de les Audiències provincials corresponents.

Especialment és la Secció Primera de l'Audiència la qual té especial interès per redactar sentències en contra la llei ia favor dels delinqüents de tal manera que freqüentment ha de ser rectificats pel Tribunal Suprem com ha passat en els últims dies. Van ser els magistrats de la Secció Primera de l'Audiència Nacional Ramón Sáez, Manuela Fernández de Prado i Javier Martínez Lázaro, dos dos primers amb ampli historial de sentències de tall sectari, conscients de la injustícia que cometien en decretar, el dia 5 de desembre , la seva posada en llibertat.

Segueix resultant sorprenent que aquests magistrats ignoressin en el moment de fer-ho que la Llei 7/2014, per la qual es transposava a l'ordenament jurídic espanyol una decisió marc presa pel Consell d'Europa el 2008, no anava a beneficiar etarres com Arrospide o Plazaola , que aspiraven a que se'ls descomptés de la seva pena els anys de presó passats a França.

Així que quan ha sortit la sentència del Suprem rectificant de ple aquestes excarceracions l'etarra Alberto Plazaola ja s'havia donat a la fuga, qui sap si cap a l'asil veneçolà, on va trobar recer d'altres pròfugs escapats comode Joana, gràcies a la incompetència de la nostra justícia. Ara pretenen donar la culpa a la policia per no vigilar però tot ve d'una decisió que quan es va produir ja es va veure era totalment contra del sentit comú ia corre-cuita. I encara sort que l'altre etarra injustament excarcerat amb ell al desembre -Santiago Arrospide, àlies Santi Potros- va ser poc temps després detingut per un antic procediment referit a un intent d'assassinat; perquè, d'haver seguit en llibertat, tampoc hagués estranyat que aquest últim hagués també aprofitat la clara oportunitat de fuga.

Ara es tracta de la sentència dels mateixos jutges que van absoldre als implicats al lloc al Parlament de Catalunya que ha estat anul·lada pel Tribunal Suprem i ha condemnat a vuit d'ells a vuit anys de presó. Només cal veure la violència de les imatges de la manifestació del 16 de juny de 2011, que va acabar amb l'agressió física de diversos parlamentaris i van obligar al president Artur Mas a acudir a la sessió parlamentària en helicòpter.

En la sentència s'arriba a la conclusió que els magistrats van incórrer en un patent error al hora de donar prevalença la llibertat d'expressió enfront del dret de reunió d'uns representants escollits democràticament amb el que havien creat un perillós precedent. El que s'ha dit amb la quantitat de sentències polèmiques sorgides d'aquesta secció de l'Audiència de les que ens hem hagut de penedir o s'han hagut de rectificar, més vindria que el Govern es prengués seriosament la desaparició de la totalitat de l'Audiència Nacional atès que el sistema ordinari de la justícia ja està facultada per a aquests delictes i deixaríem de veure aquests espectacles que no beneficien a la justícia.

Adéu a la immersió a la universitat catalana o la pela és la pela

La fugida d'universitaris estrangers cap a altres universitats no catalanes per culpa de la immersió ligüística ha obligat a al director general d'Universitats, Lluís Jofre, a l'anunci que a partir del pròxim curs Catalunya obrirà un "accés internacional» a aquests estudis per tal de promoure que estudiants procedents de països que no formen part de la UE es formin en les universitats públiques catalanes. Les universitats públiques catalanes impartiran més classes en castellà i anglès en els graus i màsters per captar alumnes extracomunitaris i incrementar així els seus ingressos.

El peatge per a aquest nou alumnat serà pagar el 100% del preu del grau i del màster. En aquest sentit, un jove de fora de la UE que vagi a estudiar a Catalunya li suposarà entre 6.000 i 8.000 euros anuals formar-se en el sistema públic, mentre que a un autòcton o europeu li costa uns 2.000 anuals de mitjana. Aquesta via directa per entrar al sistema universitari català alliberarà als estudiants extracomunitaris de la selectivitat i podran saltar directament del Batxillerat al grau sense filtre previ.

En aquests darrers cursos, la presència del castellà ha augmentat progressivament en les universitats públiques, sobretot en els màsters, i en alguns casos aquest augment s'ha produït en paral·lel a una caiguda de les classes en català. Universitats com la Pompeu Fabra (UPF) o la de Barcelona (UB) no han tingut objeccions a incrementar la presència de l'espanyol a les seves aules per aplanar l'entrada a l'alumnat llatinoamericà, un mercat en auge que des de fa anys es disputen els centres.

La Pompeu Fabra segueix sent el centre amb més graus i màsters en castellà. El 2012 (últimes dades facilitades), en els graus les classes es van impartir aproximadament al 50% en les dues llengües oficials (català i castellà), mantenint sense problema una proporcionalitat lingüística que algunes famílies reclamen a l'ensenyament obligatori. Pel que fa als màsters, actualment prop d'un terç s'imparteixen en català, un altre terç en castellà i un altre terç en anglès, segons van indicar a aquest diari fonts de la UPF.

Un 12,21% dels universitaris a Catalunya són d'altres comunitats i un 6,46% d'altres països. Per a ells, les universitats tenen cursos gratuïts d'introducció a les dues llengües oficials, castellà i català. Aquesta actitud és totalment contradictòria a la qual s'està mantenint a ultrança en l'ensenyament públic obligatori en català tot i les contínues sentències judicials en els cicles de primària i secundària. És que a Catalunya perviu l'axioma "La pela és la pela" i en casos com aquests el patriotisme literairio queda en segon pla.

L'enquesta del CEO per a Catalunya

El president de la Generalitat, Artur Mas, va rebre aquest 13 març 2015 un nou avís en forma d'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió, l'ens demoscòpic de la Generalitatn El no a la independència de Catalunya s'imposa amb un 48 % dels catalans enquestats, front un 44% que estaria disposat a seguir la línia marcada per Artur Mas i Esquerra per dur a endavant el seu projecte de separació d'Espanya.

Convergència passa de 50 a 31-32 escons i ERC guanya 10. Podem i Ciutadans rivalitzen pel tercer lloc, segons el 'CIS català'. Tècnicament el sobiranisme seguiria sent majoritari al Parlament català però la gestió del panorama polític s'endevina molt complicat. I és que si els acords CiU-ERC en política econòmica i social ja han estat complicats, amb la CUP, emmarcada en l'esquerra alternativa, sempre han estat impossibles.

La pitjor perspectiva per al sobiranisme català, entre les que anuncia el CEO -organisme demoscòpic oficial de la Generalitat-, no és que els partits en el poder autònom, Convergència i Esquerra, perdrien la raspada majoria absoluta de què gaudeixen. El pitjor és que aquesta nova enquesta ve a subratllar i ampliar la decadència que es registra des del succedani de referèndum del 9-N.

El canvi de tendència es constata també en una altra de les preguntes, la qual planteja quin és el marc polític preferit per a Catalunya. La secessió cau nou punts respecte a l'últim sondeig d'octubre: un 36,2% recolza la resposta suggerida d '"un Estat independent", mentre que fa dos mesos era del 45,3%. El descens de l'opció secessionista contrasta amb un notable augment de l'opció federalista: el 28,9% dels ciutadans opta per la resposta suggerida que Catalunya sigui "un Estat dins d'una Espanya federal", mentre que fa només dos mesos va ser del 22,2% i al març d'aquest any tocava terra, amb un 20% de suport.

D'aquesta aparent frenada de l'auge sobiranista, seria no obstant erroni sobreentendre que comença a desfer irremeiablement el suflé que amb tant afany han cuinat l'ANC, Òmnium Cultural, Convergència d'una manera o d'una altra, ERC i satèl·lits de diferent pelatge, entre els quals cal comptar curiosament a les cúpules sindicals.

Aquest cap de setmana el secretari general de CiU Ramon Espadaler, també ha admès que els resultats a la baixa que els atorga els últims sondejos com el del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat, que també marca un descens de l'independentisme,

Bono, Moratero & Zapatinos S.L. - Intermediaris per a tot

Per a què són els viatges cap a les diferents dictadures com Guinea, Bolívia, Cuba ... o aquesta última setmana al Sàhara occidental l'expresident del govern José Luis Rodríguez Zapatero sempre acompanyat dels exministre Miguel Ángel Moratinos i José Bono?

A Zapatero li ha entrat la seva ànsia de viatjar i pel que sembla ha entrat a formar part en l'estructura dels importants negocis lobísticos de Moratinos on són rebuts en aquests països amb honors de Caps d'Estat davant el creixent enuig de Garcia Margallo el qual no tenia constància d'aquesta visita com existia l'obligació d'advertir i creu que amb aquestes visites estan solapant les relacions internacionals del Govern d'Espanya amb altres països.

Els veritables motius de la visita de Zapatero i Moratinos no han estat de caràcter polític, sinó comercials. L'expresident del Govern i, sobretot, l'exministre d'Afers Exteriors fa mesos actuant com a assessors i intermediaris de grans companyies espanyoles. L'entorn de Zapatero ha desmentit rotundament fins ara que exerceixi alguna activitat diferent de la que té com a integrant del Consell d'Estat per la seva condició de excap de l'Executiu. No obstant això, l'exsecretari general del PSOE ha hagut d'admetre aquests dies que la seva estada a Cuba i Bolívia té una vessant clarament econòmica. En el cas de Moratinos, la seva tasca com a lobbista no només és coneguda des de fa temps, sinó que l'exministre mai s'ha molestat a negar-la.

El seu camp d'actuació sol ser en països dominats per dictadures que es troben sotmesos a embargaments internacionals i que tenen dificultats per col·locar els seus productes com petroli divises etc ... que tenen dificultats per a la seva col·locació en els mercats o oferir-altres de difícil obtenció com a armes , medicaments etc ... negociant directament amb els dictadors als quals van arribar a tractar en la seva època en la política activa. No menyspreen cap possibilitat de negoci.

La presència de tots dos a l'altre costat de l'Atlàntic té per objecte sondejar possibles oportunitats de negoci a l'illa aprofitant l'escenari aperturista que ha provocat la relaxació del bloqueig econòmic imposat pels Estats Units. La cita amb Raúl Castro no només va oferir una coartada política al desplaçament. També li va proporcionar a Zapatero i Moratinos un suport imprescindible per a la seva tasca d'interlocució comercial amb els empresaris i la resta d'autoritats de l'illa.

En els cercles empresarials espanyols se segueix amb atenció des de fa mesos un ambiciós projecte que han posat en marxa les autoritats de l'illa i que podria acabar sent un dels negocis més rendibles de Cuba si desapareixen per complet les sancions comercials que pateix el règim.

El castrisme ja ha donat els primers passos per convertir el port de Mariel, situat a 60 quilòmetres a l'oest de l'Havana, en una zona franca o lliure d'impostos a l'estil del Port de Colom de Panamà. Les inversions estrangeres en aquesta regió de l'illa tenen tot tipus de facilitats i la dictadura vol convertir-la en la punta de llança de les seves polítiques liberalitzadores. No obstant això, la situació econòmica del país seguia generant gran desconfiança en els mercats internacionals.

El rellançament de les relacions entre l'Havana i Washington dibuixa un escenari completament diferent. Per la seva situació estratègica, al bell mig del Carib, a mig camí de les dues Amèriques, Mariel pot convertir en el centre logístic més important del continent. I Zapatero i Moratinos volien conèixer de primera mà quins plans té el castrisme per aquesta infraestructura. Bono també tenia previst fer aquest viatge i va desistir en l'últim moment.

Aquesta visita ha estat airejada pel mateix dictador cubà. La foto de la trobada amb Raúl Castro, va ser publicada el passat dimecres Granma, el diari oficial de la dictadura, provocant una enorme sorpresa al departament de José Manuel García-Margallo, que dos mesos abans havia viatjat a Cuba i no va ser rebut per el dictador cubà.

No és el primer viatge suposadament privat que realitzen tots dos a la recerca de mercats incipients. El juliol de l'any passat, Zapatero i Moratinos ja van protagonitzar una polèmica visita a un altre règim autoritari estretament vinculat amb la història d'Espanya: Guinea Equatorial. En aquella ocasió, Zapatero també va mantenir una reunió amb el dictador de l'antiga colònia, Teodoro Obiang, però la seva agenda va passar més desapercebuda, En aquella curiosa expedició van comptar amb la companyia d'un altre exministre de Zapatero, José Bono, que també atesoraría experiència com a intermediari professional. Recordem també la seva última reunió amb Pablo Iglesias sota la tutela de José Bono.

Aquesta setmana L'ex 'número u' socialista es troba des d'ahir a Dakhla, l'antiga Villa Cisneros de l'etapa colonial espanyola, per participar en un fòrum de debat organitzat per Crans Montana, un lobby suís que dóna suport al control marroquina sobre el Sàhara Occidental . Tot això en contra de l'opinió de l'ONU que considera que és aquest és un territori no autònom pendent de descolonització, i el PSOE s'ha vist forçat a recordar que la seva posició "no ha canviat", i que segueix recolzant la "lliure determinació "del poble sahrauí.

Aquestes activitats encara que no són molt ètiques, no són il·legals, ja que passats dos anys els ex mandataris ja tenen la llibertat d'enfocar la seva vida professional cap a altres camins resulta que han estat aprofitant les seves agendes per avantatjosos negocis, tant Felipe González com José Maria Aznar , encara que ells van renunciar a pertànyer al Consell d'Estat, en el cas de Zapatero això no ha passat i segueix assistint a les reunions on es ventilen temes molt sensibles per a la seguretat nacional que no haurien d'arribar a mans estrangeres, mentre li estan donant un rendiment econòmic mentre percep un sou de tots els espanyols. El Govern hauria de prendre una decisió sobre aquest cas i almenys desvincular del Consell d'Estat organisme al qual Zapatero no hauria de participar ni un minut més.

La intervenció del BPA, un avís a navegants

Andorra és el millor lloc per posar els diners. Ja no és un paradís fiscal, però és un refugi segur, en el qual no hi ha l'obligació d'informar dels nostres clients si no hi ha una demanda expressa i fonamentada ". Això comentava un banquer fa només uns mesos.

Les coses es precipiten quan aquesta setmana el Tresor dels Estats Units, a través de la divisió de Crims Financers, acusa formalment a la BPA de participar de manera activa- ia través de la seva seu central a Andorra- en el blanqueig de diners procedents de organitzacions criminals de Rússia, la Xina i Veneçuela. Segons l'acusació d'aquest organisme, el banc, propietat de la família Cierco, hauria participat a altíssim nivell en facilitar transaccions de la màfia russa a través d'Andrei Petrov, que va ser detingut per la policia espanyola a Lloret al febrer de 2013 acusat de blanqueig de diners. S'ha relacionat a Petrov amb Semion Mogilevich, un dels "Deu Detinguts Més Buscats" de l'FBI.

Per facilitar aquestes activitats, els primers gestors de la BPA haurien percebut altíssimes comissions. Un altre dels casos amb els que estaria relacionada l'entitat financera seria el del xinès Gao Ping, un home acusat d'estar relacionat amb organitzacions criminals i de tràfic d'éssers humans. Segons el Tresor, Gao Ping hauria pagat una "comissió exorbitant" perquè la BPA accedís a acceptar importants dipòsits opacs la inspecció. Gao Ping va ser detingut per la policia espanyola el setembre del 2012.

La BPA està relacionada també amb el blanqueig de fons procedents de l'estatal Petrolis de Veneçuela (PDVSA). Es calcula que a través d'aquest sistema, el banc andorrà hauria blanquejat 2.000 milions de dòlars procedents de l'empresa veneçolana. Algunes fonts apunten que ha estat aquest últim cas el que ha actuat com a detonant per a la denúncia del Tresor.

Avui les paraules del banquer sonen llunyanes després del vendaval polític i mediàtic provocat per la confessió de Jordi Pujol el passat 25 de juliol. Aquell dia, el que va ser president de la Generalitat entre 1980 i 2003, es va desvetllar l'existència d'un compte amb 4,3 milions d'euros a la Banca Privada d'Andorra (BPA). El sistema financer andorrà tem ara els efectes que el cas pugui tenir sobre la transició iniciada el 2009 i en particular sobre les negociacions que el govern del Principat manté amb l'Executiu espanyol.

El sistema financer andorrà, un 18% del PIB, gestiona uns 41.000 milions d'euros en balanç i uns actius de 7.100 milions (dades al 2013). Es tracta, en la seva major part, de comptes de no residents. "Una xifra insignificant si es compara amb la de centres com Suïssa, Luxemburg o Singapur", afirma un banquer. El rellevant, però, és que molts d'aquests fons són de clients espanyols. "Sobretot catalans, bascos i valencians que, per raons històriques, van portar aquí els seus diners en moments molt concrets ...".

"Andorra va deixar de ser un paradís fiscal per avançar cap a una economia de fiscalitat competitiva (baixa) amb suficients garanties de privacitat -explica un altre jurista-. Un sistema en el qual si no es detecta una transferència o un extracte de compte corrent, és a dir , si no hi ha documents que ho avalin, és impossible saber si algú té o no un compte al país ". Un sistema que impedeix la petició de llistes de noms (conegut com fishing expedition), com la utilitzada per Mans Netes. Tot semblava, doncs, ben lligat ... Fins que va arribar l'accident ...

L'accident es deia Jordi Pujol. El polític va prendre la decisió de revelar compte d'Andorra després de llegir una informació del diari El Mundo del 7 de juliol del 2014 a la qual es donaven detalls de transferències de diners dels seus familiars des d'un compte d'Andbank a una altra de la BPA realitzades en el 2010 (encara que després es va revelar que alguns d'aquests detalls eren un muntatge).

La banca andorrana és el 20% del PIB del país, segons l'estadística oficial andorrana. A més dels cinc bancs (Crèdit Andorrà, Andbank, BPA, Banca Mora i Banc Sabadell), el sistema financer comprèn vuit entitats financeres de gestió d'organismes d'inversió, tres firmes de gestió de patrimonis, una entitat de crèdit especialitzat i 29 companyies d'assegurances.

Andorra es debat entre un trio d'alternatives per intentar salvar el Principat d'una crisi financera sense precedents i que els ha agafat en la pitjor situació possible: un país petit amb bancs grans i fora de la Unió Europea. La tríada d'alternatives per superar la caiguda de Banca Privada d'Andorra (BPA)) són la liquidació total o parcial fe l'entitat, absorció per Crèdit Andorrà o nacionalitzar. Cap resol del tot el problema i totes tenen més inconvenients que avantatges.

La liquidació total o parcial de BPA es contempla i serà la que passi més probablement, encara que no es vol reconèixer. La portaria a terme l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) a través dels tres interventors que ha nomenat en cessar al consell de BPA. Es tornarien els dipòsits de BPA, 1.516 milions a tancament de 2013; es subhastaria Banco Madrid i el que quedés es destinaria a pagar de manera parcial la sanció que apliqui Estats Units. La resta de la multa, que sumaria diversos centenars de milions d'euros, hauria de repartir-se de manera solidària entre el conjunt de la banca andorrana. Una part dels fons gestionats fora de balanç de BPA es perdrien, el que afectaria la credibilitat del sistema.

L'absorció va ser la primera a abraçar-se i, per això, també la primera en posar-se en qüestió. Malgrat les pressions, el major banc del país, Crèdit Andorrà, no està per la labor de subsumir BPA en el seu balanç valorant a zero, la qual cosa deixaria els germans Cierco, accionistes del 80% de BPA a la ruïna. Però serviria per salvar el conjunt d'un sistema financer que dóna feina a 2.400 persones, tot i que es tem que Crédit Andorrà, l'estendard del sector, quedaria tocat en la seva solvència.

L'altra opció seria nacionalitzar BPA. Però hi ha un problema: ¿amb quins diners l'executiu andorrà mantindria en marxa l'entitat? El PIB nominal d'Andorra suma 2.400 milions. Només BPA gestiona fons per valor de 6.000 milions. El govern andorrà reconeix que l'INAF no té recursos per afrontar una operació d'aquesta envergadura.

Si el sector sobreviu a aquest mal moment en mitjans financers andorrans ja s'està parlant d'endurir la legislació i que l'INAF apliqui algun tipus de sanció exemplar per forçar un veritable canvi en pràctiques molt arrelades a la banca andorrana. Andorra ja no serà el refugi dels diners català, encara que aquest sigui el de l'herència de Jordi Pujol.