CIU al principi de la fi d'Artur Mas

En una campanya electoral per als ajuntaments on s'ha vist que els principals ara sota el seu poder a Catalunya van a passar aa mans d'altres partits, especialment ERC en poblacions de petites dimensions, CiU no aspira a conquistar cap alcaldia rellevant. Les enquestes també reflecteixen la manca de manxa dels nacionalistes a la zona més poblada de Catalunya i només li donen alguna possibilitat a la segona corona metropolitiana. CiU ha passat de demanar una victòria per afrontar el procés sobiranista a afirmar que les eleccions municipals són només això, municipals i que el veritablement important es va dilucidar el 27S.

¿Què ha passat per a aquest canvi de terç en tot just set dies de campanya? Molt fàcil. A Tarragona, CiU s'enfonsa. A Lleida no avança ia Barcelona la seva major font de finançament, la majoria no serà sobiranista. Només Girona serà el reducte convergent. És més, l'àrea metropolitana de Barcelona -i Tarragona- donarà l'esquena a Mas amb avanços de .altres formacions molt més radicals i contràries al sobiranisme. Amb aquestes previsions, no sorprèn que Mas "el sobiranista" hagi decidit tornar a la normalitat. Una nova derrota farà impossible que el 27 de setembre es convoquin eleccions on es produirà el punt i final a una aventura sense sentit que deixarà a milers de persones frustrades. El més probable excepte sorpresa d'última hora esperarà a finalitzar la legislatura que serà sinònim de finalitzar la seva carrera política.

Mentre CiU està pensant en la possibilitat d'un nou candidat per a 2016 Per això s'està dedicant a cridar l'atenció amb declaracions extemporànies o recursos que no van enlloc perquè els seus cada vegada més radicalitzats i minsos seguidors no els entre la depressió al veure que quinze de les seves seus han estat embargades judicialment pel cas Palau.

Per això Mas està traient conflictes del barret de copa com el de les estelades (bandera independentista), instant als seus alcaldes a no retirar les estelades dels balcons d'ajuntaments i centres oficials. A una decisió lògica de la Junta Electoral que no tindria discussió han decidit presentar un recurs davant la resolució de la Junta Electoral Central (JEC) contra les "estelades en què sosté que la institució s'ha" excedit "en les seves competències i vulnera drets fonamentals com la llibertat d'expressió. Sostenen que la "estelada" "no és contrària a la descripció de la bandera espanyola, ni és contrària al reconeixement estatutari de cap comunitat autònoma", de manera que "no pot ser considerada una bandera il·legal", com si no existís una bandera que simbolitza a tota la regió que és la senyera, sense afegits triangulars amb estrella, siguin del color que siguin.

O l'acusació de delació als jihadistes per part de la Policia Nacional avortant una operació dels Mossos d'Esquadra, quan el terrorisme internacional és un tema d'Estat i que no és més que l'enèsim conflicte sorgit entre els diferents comandaments polítics policials.

O la manifestació xenòfoba a Mataró d'aquesta última setmana, marcant a tot aquell que desitgi que sigui aplicada l'enèsima sentència sobre l'educació en espanyol. El nacionalisme a Catalunya ha creat un fort sentiment identitari català que ha esdevingut prioritari l'eliminació de qualsevol signe espanyol començant per aquell més potent, la "invasora" llengua castellana. La serp del nacionalisme ha incubat un ou el contingut en obrir-se es presenta com un camí d'incert retorn.