El PSOE, malgrat les seves batzegades electorals, té la responsabilitat de participar en els grans acords d'Estat que van a tenir lloc en aquests quatre anys. És el principal partit de l'oposició, amb àmplia experiència de govern, i cap canvi de calat en temes essencials com la Justícia, l'educació o el règim electoral tindria sentit sense la participació activa dels socialistes. Fins al moment ha dit que no anava a donar suport a Mariano Rajoy ni per activa ni amb l'abstenció.
Ahir es va constituir el Congrés dels Diputats amb els tràmits previstos d'elecció de President i de la Mesa del Congrés. Abans Ciutadans i Partit Popular havien consensuat el nom d'Ana Pastor per presidir la Cambra, després de descartar altres candidatures discutibles, davant de Patxi López, després de sumar el suport dels dos partits. El resultat de la segona votació va ser l'esperat.
La sorpresa va aparèixer en la votació dels vicepresidents on van aparèixer deu vots més a favor del PP-C 's de procedència desconeguda. Després de moltes conjectures, va resultar que deu diputats, cinc d'ells de CDC, han donat suport amb els seus vots els acords entre el PP i Ciutadans per formar la Mesa, els altres 4 podrien ser de PNB i un de Coalició Canària.
Això ha deixat descol·locat tothom, el primer, Ciutadans que havia manifestat per activa i per passiva que deixaria de donar suport al PP si aquest arribava a cedir davant els partits nacionalistes, especialment Convergència al qual està enfrontat al Parlament de Catalunya.
Podem no s'explica encara avui el que ha passat, després d'estar dient al PSOE que si s'arribava a un acord amb ells i els seus confluències era possible formar govern amb Pedro Sánchez de president. Pablo Iglesias no podia dissimular el seu disgust després d'aquest incident i va declarar que no té explicació a aquest resultat que necessita el suport dels nacionalistes, dels que havia estat presumint de tenir-los al seu favor.
Ara tothom s'està preguntat que li ha ofert a CDC a canvi dels seus vots, el visible pot ser l'obtenció de grup propi al Congrés amb les corresponents avantatges econòmics que això representa, (un milió i mig de subvenció, mes 300,000 anuals), però podria existir una nova postura en les relacions d'aquests partits fins ara enfrontats pel secessionisme català.
Qui ara està obligat a retratar-se és Pedro Sánchez pel PSOE, que després d'intentar bloquejar per tots els mitjans la investidura, veuria que de sobte s'esfuma la seva importància per constituir un govern del PP. Ara tothom es fa la pregunta que si aquest resultat es repetís a la investidura de Mariano Rajoy, sortiria nomenat president sense necessitat de l'abstenció del PSOE.
No hay comentarios:
Publicar un comentario