El Parlament està "fora de la llei". Aquesta va ser l'expressió utilitzada pels diputats de l'oposició per descriure el succés, la votació d'una resolució separatista de la "comissió d'estudi del procés constituent". Junts pel Sí i la CUP, enmig d'una gran bronca, han imposat la seva majoria per modificar l'ordre del dia, amb el que el ple ha votat finalment les esmentades conclusions, en el que ha de ser el primer desacatament explícit de la Cambra a una ordre del Tribunal Constitucional.
Els diputats de Junts pel Si i la CUP i la CUP, així com la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i el govern autonòmic en ple han dut a terme un acte de desobediència explícita. El desafiament continua, però aquest últim episodi suposa un punt ia part en el procés, donada l'ostentació en la desobediència que pot tenir greus conseqüències legals per als grups o els diputats que la secundin.
Agitat ple a la cambra autonòmica catalana. Després d'una aspra sessió de control en què el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va defensar la legalitat de l'obertura del "procés constituent" cap a una república independent, els grups de Junts pel Sí i la CUP van demanar l'alteració de l'ordre del dia i la inclusió de l'acord de la "comissió d'estudi del procés constituent", un text dels esmentats grups en què es dissenyen les fases de la desconnexió.
Es tracta d'un acord d'onze punts en què es descriuen tres fases: "Procés participatiu, desconnexió de l'Estat i convocatòria d'eleccions constituents, i un referèndum per ratificar la nova constitució", un desenvolupament de la proclamació del passat 9 de novembre que el TC ja va suspendre. Després de la interlocutòria del Constitucional adreçada a la taula de la càmera, el passat 19 de juliol, els partits separatistes van acordar acollir-se al reglament parlamentari per canviar l'ordre del dia i així intentar exonerar de responsabilitats a la presidenta de la institució, Carme Forcadell.
La petició de Junts pel Sí i la CUP va desencadenar un intens debat procedimental amb intervenció dels serveis jurídics, que van advertir a Forcadell que havia d'avisar als diputats del caràcter contrari a la Constitució del document de la "comissió d'estudi". Com era d'esperar, el ple va tirar endavant el canvi amb la majoria de 72 diputats dels grups esmentats.
A partir d'aquí, Lluís Llach, president d'aquesta comissió, i Marta Rovira, la republicana portaveu adjunta de Junts pel Sí, van prendre la paraula per defensar la resolució, mentre la resta dels grups denunciaven la "farsa parlamentària", en paraules del president del grup popular, Xavier García Albiol, Inés Acostades, de Ciutadans, es va mostrar particularment dura i activa. Tots dos van anunciar que es ausentarían de la càmera durant la votació per no participar de la il·legalitat. El socialista Miquel Iceta va mostrar la seva preocupació pel caràcter "antidemocràtic" del full de ruta i la creació d'una "assemblea constituent" no subjecta a cap control.
Ciutadans i PP abandonen la càmera
La diputada de la CUP Gabriela Serra va intervenir per reiterar la majoria parlamentària dels partidaris de la independència i el caràcter de "mandat democràtic" de les passades autonòmiques. Els altres grups van recordar a Junts pel Sí i la CUP que en nombre de vots no arriben al cinquanta per cent.
Joan Coscubiela, el representant Catalunya Sí que és Pot és la versió podemita al parlament regional, va encunyar l'expressió "teologia de la desconnexió" i ha censurat que els grups separatistes "fan grans proclames cada tres mesos per després no complir-les" i va recordar que la esbombada desconnexió havia d'haver produït ja el 9 de novembre de l'any passat, quan Junts pel Sí tractava d'aconseguir el suport de la CUP per Artur Mas i va signar una soflama que donava per descomptada la independència de Catalunya des d'aquest moment.
Després de la intervenció de Serra i quan Forcadell va anunciar que començava la votació, tots els diputats de Ciutadans i el PP van abandonar l'hemicicle. El PSC es va abstenir d'absentar de la càmera però va fer constar que no participava en la votació. La "desconnexió" i el desafiament al Constitucional es van consumar passada la una del migdia.
Els lletrats del Parlament alerten sobre les conseqüències d'aquesta decisió
Els lletrats del Parlament han fet arribar a la presidenta, Carme Forcadell un escrit, a què ha tingut accés e-notícies, en què remarcaven abans de la votació de l'inici de la 'desconnexió' que "abans de prendre cap decisió sobre l'ampliació de l'ordre el dia, cal que el Parlament tingui coneixement del significat i les implicacions "de la interlocutòria del Tribunal Constitucional.
El tribunal, en efecte, assenyalava que "és la pròpia cambra autonòmica a la qual li correspon vetllar perquè la seva actuació es desenvolupi en el marc de la Constitució" alhora que també recordava que "tots els poders públics estan obligats al compliment del que que el Tribunal Constitucional resolgui ".
L'acte del TC de l'19 de juliol deixava clar que no era "constitucionalment admissible" que el Parlament obri un procés destinat a la creació "de la futura Constitució catalana i d'un estat català independent". L'alt tribunal també recordava a la Mesa del Parlament del seu deure "d'impedir o paralitzar qualsevol iniciativa que suposi ignorar o eludir" aquests manaments. Els lletrats, que són funcionaris, podrien ser inhabilitats en cas de no fer-ho.
Diversos portaveus contraris a la independència han demanat a Carme Forcadell que, a més de l'acte del TC donés a llegir abans de la votació de l'informe dels lletrats, però Forcadell ho ha rebutjat. En sortir, e-notícies ha presenciat com la secretària general d'ERC, Marta Rovira, mostrava el seu disgust al secretari general del Parlament, Pere Sol, considerat proper a ERC.
¿Reacció del Govern?
Es desconeix que mesures prendrà el Govern llevat de la comunicació a Albert Rivera i Pedro Sánchez anunciat per Soraya Sáenz dede Santamaría pel que fa a la remissió de nou al Tribunal Constitucional d'aquest acte de desobediència a l'espera de la reunió de divendres del Consell de Ministres. Al Congrés l'antiga Convergència aquesta intentant tenir grup propi sense merèixer buscant el suport del PP per a això, amb els avantatges econòmics i altaveu públic que representa. Han ajornat la decisió a divendres. Espero que no se li faciliti, a l'enemic ni aigua.
Havia estat l'anunci de la mort anunciada. Aprofitant la debilitat de l'Estat Espanyol han fet tot allò que han estat advertint sobre els passos per separar d'Espanya. Mentrestant des Estat encara no han pres una mesura seriosa per aturar tot això, tenint la llei de la seva mà i més se'ls segueix lliurant diners per als serveis als catalans que ells desvien en despeses per subversió i propaganda.
No hay comentarios:
Publicar un comentario