Analitzant el cop militar de Turquia contra Recep Taiyip Erdogan i la seva ràpida reacció del utilitzant amb rapidesa i eficàcia les xarxes socials que aparentment detesta, va aconseguir treure al carrer a milers de militants del seu partit i amb la seva reacció davant els militars i carros de combat resolta, i afegiria jo, perfectament entrenada, va conduir al ràpid fracàs del cop i la ràpida detenció de prop de tres mil comandaments militars d'altres jutges i fiscals.
Tot i la deriva autoritària del president, que ha restringit la llibertat d'expressió de forma notòria, la població civil es va manifestar pacíficament en favor de l'ordre constitucional i del Govern democràticament elegit.
Però el pla va fallar. La Presidència indica que Erdal Öztürk, comandant del Tercer Cos i un altre dels assenyalats com a caps del motí, va poder haver-se fet enrere en plena execució. Va cridar al replegament durant la nit de divendres. Va ser detingut ahir. Un altre dels capturats és el general A m Huduti, de qui la premsa va dir que estava durant els últims mesos al càrrec de les operacions contra les milícies kurdes a diverses ciutats del sud-est de Turquia.
Entre els detinguts no hi havia només militars. A més, es va ordenar la detenció de 2.745 jutges i fiscals turcs. Els més destacats van ser Erdal Tercan i Alparslan Altan, membres del Tribunal Constitucional, per presumpta implicació en el cop. La Fiscalia d'Ankara va ordenar detenir 38 membres del Consell d'Estat, deu d'ells detinguts el mateix dissabte. També es va detenir a 11 de la Cort de Cassació i 10 membres del Consell Suprem de jutges i fiscals.
Des del Govern turc s'ha insistit que tots els detinguts tenen llaços amb la confraria del predicador Fethullah Gülen. Segons el periodista d'investigació turc Ahmet Sik, els seus orígens es remunten a dècades passades, durant els esforços de l'OTAN de fundar un cinturó verd islamista contra el comunisme al Pròxim Orient. Durant la dècada passada, segons Sik, Gülen va aprofitar la seva complicitat amb el govern islamista d'Erdogan per col·locar acòlits en llocs clau de l'Estat.
Les Forces Armades turques no només són una força excepcional amb la major preparació i experiència bèl·lica de tota l'Aliança; sinó que són la major empresa del país; administren un pressupost superior als 25 bilions de dòlars i les seves empreses agrupen desenes de milers d'empleats, centres de tecnologies, universitats i centres de formació d'elit. Els requeriments per entrar a les acadèmies militars són els més selectius i pel seu posicionament social es converteix en l'opció preferida dels joves més preparats del país. Les forces armades turques representen a l'elit intel·lectual, els seus oficials formen part de les famílies més selectes i respectades; i molts tenen parents a la judicatura, l'administració o en les grans empreses. Tota la classe mitjana i alta de Turquia té llaços d'interès i familiars amb l'exèrcit turc.
Ara bé, el que ha passat no és intranscendent ni pot passar per alt. La fractura social a Turquia és d'una magnitud superior a qualsevol altre país de la regió. La societat està dividida entre dos models totalment oposats. Un pot anar a una ciutat satèl·lit d'Ankara i veure a grups de rock, joves de diferent sexe bevent alcohol pels carrers, homosexuals amb total llibertat, com si un estigués a Amsterdam o Madrid, i passar a la següent ciutat, amb un nivell econòmic ínfim i sentir-se en Teheran. Aquest és el gran problema de Turquia, i el pitjor és que Erdogan ha mobilitzat tots els desheretats i els ha donat una esperança i la seva corretja de transmissió són les mesquites, el seu gran aliat.
El president pot treure al carrer a un milió de persones, però té al davant els que creen els llocs de treball, als que regeixen l'administració, als comerciants, als professionals; en definitiva Erdogan representa un populisme de classe baixa que té davant a molts sectors socials. El que més li ha de preocupar a Erdogan és que es tracta d'un cop sense motius determinats aparents. Pel que sembla aquests militars s'havien mostrat molt preocupats per les tendències autoritàries del nou primer ministre i la seva política d'islamització del país.
Darrere del motí està una facció de l'exèrcit minoritària i algunes figures del llegendari Primer Exèrcit, un dels quatre cossos de Terra de les forces armades turques els quarters generals estan a Istanbul, però no el seu comandant, el general Umit Guler. El cap de l'Estat Major de l'exèrcit, Hulusi Akar, tampoc va recolzar el cop i, de fet, va ser detingut pels oficials rebels. Akar és un ferm aliat d'Erdogan, el que va quedar demostrat amb la polèmica assistència de Akar com a testimoni al casament de la filla del líder islamista al maig.
El president ha culpat de la conspiració al teòleg Fetullah Gülen, el seu antic aliat, que ha negat estar implicat. No obstant això, el moviment de Gülen, Hizmet, està des de 2013 en el punt de mira d'Erdogan, que l'acusa de crear "un estat paral·lel". La judicatura i la policia han estat purgades d'aliats del seu rival. Gülen, que es va autoexiliar a EUA, va acusar Erdogan i el seu cercle de corrupció.
Tant Estats Units, com la Unió Europea han sortit en defensa de l'ordre constitucional a Turquia. No en va, Ankara -membre de l'OTAN- és un aliat estratègic en la lluita contra l'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq i és clau en l'intent de la UE de controlar els fluxos de refugiats. Però un no té més remei que fer-se un munt de preguntes, les mateixes que de ben segur s'estan fent els Estats Units i els seus aliats de l'OTAN:
¿Perquè l'afany d'Erdogan en què el cop ha estat dirigit pel clergue exiliat a Estats Units, Fetullah Gülen sense haver aportat fins ara cap prova de la seva participació? En les properes dates anirem coneixent molts més detalls sobre aquest cop fallit que està resultant si més no sospitós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario