Causa penal per Forcadell

Els onze magistrats que conformen el Tribunal Constitucional van acordar el 1 d'agost suspendre la resolució per la qual el Parlament de Catalunya que dioinicio al procés de secessió i van donar un primer pas per adoptar, si es donés el cas, les mesures penals com les que ara apunta la Fiscalia i que ja va introduir el Govern en la seva incident d'execució.

Es va requerir llavors a Forcadell, als altres membres de la Mesa del Parlament i al secretari general de la Cambra perquè, en el termini de 20 dies hàbils informessin sobre el compliment de les resolucions ja adoptades al desembre i el 19 de juliol " a efectes de l'eventual adopció pel Tribunal de les mesures previstes "en la Llei Orgànica per fer complir les seves resolucions.

El tribunal va emprar llavors, per primera vegada, el recentment reformat article 92 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC).

Rebuts els informes, "si el Tribunal aprecia l'incompliment total o parcial de la seva resolució" pot adoptar diverses mesures que van des de la imposició de multa coercitiva de 3.000 a 30.000 euros, acordar la suspensió en les seves funcions de les autoritats incomplidores, requerir la col·laboració del Govern per fer complir les seves sentències o fins i tot "deduir l'oportú testimoni de particulars per exigir la responsabilitat penal que puga correspondre".

Causa penal per la Fiscalia

La Fiscalia ha sol·licitat al Tribunal Constitucional que informi als tribunals competents de l'actuació de la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, en considerar que el seu paper en l'aprovació per part de la cambra autonòmica de les conclusions de la Comissió d'Estudis sobre la Independència pot tenir rellevància penal, segons han informat fonts jurídiques a Europa Press.

En el seu escrit d'al·legacions remès al TC, el Ministeri Públic demana també una resposta "més intensa" que serveixi per protegir l'autoritat del tribunal de garanties i evitar la desobediència a les seves resolucions.

Així, reclama que s'adverteixi personalment als membres de la Mesa de la Cambra autonòmica i del Govern català perquè no duguin a terme cap iniciativa independentista advertint-los que poden enfrontar-se a multes, a la suspensió de funcions ia la deducció de testimoni per responsabilitat penal , com ha avançat El Espanyol.

En el seu escrit d'al·legacions remès al TC, el Ministeri Públic demana també una resposta "més intensa" que serveixi per protegir l'autoritat del tribunal de garanties i evitar la desobediència a les seves resolucions

Una oposició perfectament prescindible

Hi ha paraules que es pronuncien i després es tornen contra ell. La frase pronunciada per definir com perfectament prescindible la reunió d'ahir amb Mariano Rajoy pot definir al fallit cap de l'oposició que no és ningú si no permet que sigui investit el govern de Rajoy i manté a tot el país en un lament.

A l'obstinar-se a l'bloqueig, Sánchez no només manté a Rajoy com a president del Govern en funcions, sinó que es nega a si mateix la direcció de l'oposició i es força a competir en radicalisme amb Podem, el que pot donar oxigen a la lliberticida formació neocomunista, que fins a la data no ha aconseguit donar el sorpasso al PSOE però que podria fer-ho en el futur.

D'altra banda, i per igualar els 170 escons que Rajoy ha pogut reunir, Sánchez necessitaria sumar 86 escons als 84 que ara té mitjançant una variada i delirant coalició que serviria per a qualsevol cosa menys per governar.

Financial Times ahir va assenyalar en el seu editorial que "L'estancament polític a Espanya ha anat" massa lluny "i només és qüestió de temps que aquest bloqueig, que ja llasta la influència espanyola a Europa ia nivell internacional, perjudiqui l'evolució econòmica, i demana que el centre esquerra "s'abstingui" aquesta setmana, permetent la inestidura de Mariano Rajoy.

"El país està en punt mort i, mentre l'economia segueix comportant-satisfactòriament, el cost polític és fàcil d'apreciar", assenyala en el seu editorial el diari de referència a la City, que recorda l'absència d'Espanya dels grans debats que estan dissenyant l'agenda política europea. "La pèrdua d'influència de Madrid és palpable i el pitjor pot encara estar per venir", adverteix.

Pedro Sánchez a menysprear per enèsima vegada l'oferta del president en funcions, va desaprofitar ahir l'oportunitat de convertir-se en un home d'estat que anteposa les necessitats del seu país a les personals o del seu partit intentant satisfer les seves ànsies de venjança.

Tot i que el resultat de la investidura de Rajoy ja està marcat, no cal descartar un acte personal de sensatesa dins del partit socialista per a la sessió d'investidura, cosa que passarà sense cap dubte per dates posteriors i van a convertir al seu secretari general actual a cosa perfectament prescindible.

Salvar el sistema o salvar Pedro Sánchez?

Avui Rajoy ha quedat per reunir-se al Congrés amb Pedro Sánchez per intentar convèncer-lo i fer-li veure la urgència d'abstenir per formar govern, atès el país s'està quedant endarrerit davant del món per no poder actuar davant els problemes i canvis ens estem quedat enrere en infinitat d'acords i preses de posicions de la comunitat europea davant el Brexit, independentment del bon comportament de l'economia.

Després del pacte Ciutadans - PP, que canvia fonamentalment la situació, resulta difícil poder explicar la negativa de Sánchez quan Rivera ja va remarcar ahir que 100 de les 150 mesures acordades ja les tenien signades abans amb el PSOE en l'anterior intent d'investidura de Sánchez. A què diu no, Pedro Sánchez?

Es tracta d'un document que pot perfectament posar fi a tots aquests mesos de bloqueig institucional i establir les bases no ja del pròxim Govern, sinó d'una oposició digna de tal nom, que exerceixi una exhaustiva tasca fiscalitzadora sense bivaquejar a les sòrdides trinxeres del populisme antisistema.

Perquè l'anterior pacte PSOE Ciutadans era pràcticament inviable perquè donava diputats, que el gilipacto menyspreava a la llista més votada ni s'acostava a la majoria simple; perquè sabien molt bé que ni PP ni Podem s'anaven a sumar; perquè el d'ara és un pacte amb 170 diputats que podria arribar a la majoria simple; perquè el PSOE (i el Ciutadans i tots) sabien que un Estat no podia governar-se amb 130 diputats i amb majoria absoluta del PP al Senat, etc, etc, etc.

El subscrit ahir no la panacea, i de fet representa un nou motiu de frustració per als que sostenen que el país necessita un canvi de rumb que l'aparti de la derrota socialdemòcrata, gran responsable de bona part dels problemes de major calat que té plantejats la societat espanyola, en la qual urgeix una revolució de les mentalitats que soscavi el gran influx que exerceix en ella l'assistencialisme estatista en qualsevol de les seves modalitats, però representa un avenç per solucionar determinades situacions que ha deixat la crisi i contra la corrupció de la qual tampoc es pot escapar el PSOE.

Si no s'arriba a formar govern, Espanya estaria deixant passar una oportunitat extraordinària per predicar les idees de llibertat amb l'exemple d'unes polítiques menys intervencionistes i molt més lligades als individus i les institucions que conformen la societat civil. Lluny d'això, els grans partits segueixen apostant per l'intervencionisme a gran escala i en tots els àmbits.

Què Sánchez prefereix no abstenir-se? Està en el seu perfecte dret. Però si ho fes, podria fer un gran favor al sistema si ho fes amb altura de mires i sentit d'Estat; és a dir, exercint com a líder de l'oposició i no confós entre formacions profundament lliberticides que no tenen en ment millorar el sistema sinó dinamitar-lo.

La repressió desfermada davant la "presa de Caracas"

Després de tota classe d'obstacles posats per la justícia del govern chavista contra la realització del revocatori contra l'escassetat i Nicolás Maduro, Unitat Democràtica que agrupa totes les forces opositores, han convocat per a l'1 de setembre, una marxa pacifica a la capital, anomenada "La Presa de Caracas" que s'espera sigui multitudinària.

El portaveu de dichamanifestación Jesús Torrealba ha dit: "Avui Veneçuela ja no està polaritzada. Avui hi ha un país unit: 8 de cada 10 veneçolans volem a Maduro fora del poder i és un grup cada vegada més reduït el que vol evadir aquesta realitat ".

"Aquí hi ha una unitat nacional contra la cúpula corrupta i ineficient que governa la pàtria. Per descomptat, de manera generosa obrim els braços a tots aquells que van estar fins fa poc amb aquest règim i que ara tenen una opinió diferent ", ha assegurat.

"La marxa de l'1 de setembre i tota l'agenda de lluita que es va a desprendre a partir d'allí l'únic que va a mostrar és a un poble que el que vol és votar. Nosaltres volem votar, volem que la crisi veneçolana es resolgui no amb el que digui Maduro, no amb el que digui la MUD, sinó amb el que digui el poble veneçolà. Per això és necessària la consulta electoral avançada en els termes que estableix la Constitució ", ha afegit.

La decisió del Consell Nacional Electoral (CNE), anunciada ahir, anunciada ahir, d'aprovar la sol·licitud feta per la Unitat perquè es convoqui la segona etapa del referèndum que havia estat a tractat de manera sistemàtica del revocatori, va en el camí d'intentar refredar als participants, en la qual el 20% de l'electorat veneçolà ha de manifestar la seva voluntat o acceptació perquè s'avancin les eleccions presidencials.

No més trampes del CNE

Torrealba també s'ha referit a la decisió del Consell Nacional Electoral (CNE), anunciada ahir, d'aprovar la sol·licitud feta per la Unitat perquè es convoqui la segona etapa del referèndum revocatori, en la qual el 20% de l'electorat veneçolà ha de manifestar la seva voluntat o acceptació perquè s'avancin les eleccions presidencials.

En aquest sentit ha informat que en aquesta etapa estan cridats a participar els 19 milions 567.000 013 veneçolans inscrits en el Registre Electoral (RE) i que es tracta d'una circumscripció nacional perquè el funcionari que va a ser revocat és el president de la República. "Que no vinguin les senyores del CNE a dir que cal regionalitzar el referèndum", ha advertit.

"A aquesta consulta estan convocats tots els integrants del registre electoral. En conseqüència, la plataforma tecnològica que ha d'estar a disposició del país perquè aquesta població es pugui expressar, ha de ser la mateixa que atén a una elecció nacional. Per això, la nostra demanda inicial és que per a aquesta etapa del RR hagi 40 mil màquines captahuellas distribuïdes en 14.500 centres de recol·lecció de manifestacions de voluntat. A partir d'aquesta demanda, vam començar a parlar ", ha assenyalat.

"No anem a acceptar una trapelleria (artifici enganyós) suposadament metodològica que oculti la denegació del dret dels ciutadans a manifestar lliurement la seva voluntat", ha advertit.

A la caça de l'opositor

El govern de Nicolás Maduro escalfa motors revolucionaris per dificultar "la presa de Caracas, protesta convocada per l'oposició dijous que ve quan el Sebin (Servei Bolivarià d'Intel·ligència) amb l'ordre de trasllat a (la presó) del 26 de Juliol de Daniel Ceballos , just quan el judici està anul·lat ", va alertar el país Patricia de Ceballos, alcaldessa de Sant Cristòfol i dona del pres polític Daniel Ceballos, mà dreta de Leopoldo López a Voluntat Popular.

"Dormíem amb els nostres fills, va arribar L'operació, duta a terme a les 3 de la matinada per 12 agents, és una" retaliación "del govern davant la gran marxa convocada per la Unitat Democràtica, segons la dona de Ceballos." És un nou atac de la dictadura a la meva família "va concloure.

Ceballos va precedir en el càrrec a la seva dona durant les protestes antigovernamentals de 2014, que van ser molt actives a San Cristóbal, la capital de l'estat fronterer de Táchira. L'alcalde va ser detingut i va passar a convertir-se en un dels presos polítics més coneguts del chavisme. En les eleccions posteriors obligades per la revolució davant l'absència de l'alcalde, la seva dona Patricia va escombrar a les urnes en obtenir més del 73% dels vots.

Mentrestant, el seu marit realitzava diverses protestes i vagues de fam al penal de Sant Joan dels Morros, el mateix al que va ser traslladat ahir, un dels més durs del país. Fa un any va obtenir casa per presó davant seu debilitat estat de salut.

"La mesura d'arrest domiciliari no podia ser modificada en el seu perjudici sense existir intent de fugida. No pot ser revocada", va protestar seu defensor, Juan Carlos Gutiérrez. L'advocat va informar que el jutge va decidir interrompre el divendres la segona causa oberta contra el dirigent opositor.

Resultat d'imatge de presa de caracas 2016 "Com tota dictadura, Nicolás Maduro executa accions a la matinada, covardia pura. Així feien Pinochet, Videla o Fidel", va clamar David Smolanski, alcalde de l'caraqueño L'Hatillo i dirigent nacional de Voluntat Popular. "Ceballos no té por, té por qui ho ordena. REVOQUEM als delinqüents que governen", ha subratllat el governador Henrique Capriles.

Ceballos no és l'únic dirigent de Voluntat Popular perseguit en vigílies de la Presa de Caracas. Warner Jiménez, alcalde de Maturín, pateix l'assetjament de l'oficialisme des de fa dos dies. El seu habitatge va ser aplanada per la policia, l'alcaldia presa pel chavisme, el seu negoci personal clausurat i el seu principal assistent a les oficines municipals, detingut. Sobre l'acalde, en parador desconegut. penja ara una ordre de captura. L'oficialisme l'acusa de malversació de fons.

Els agents del Sebin han protagonitzat diverses accions en les últimes hores per imposar l'habitual tàctica de por del chavisme davant els reptes de l'oposició. Un dels seus homes, amb un passamuntanyes que li cobria la cara, va fustigar divendres a Mitzy Capriles, la dona del pres polític i alcalde major de Caracas, Antonio Ledezma, a l'aeroport de Caracas. L'agent va gravar en vídeo, a quatre metres de distància i de forma provocadora, a Mitzy i la seva filla, que van mostrar la seva indignació.

També divendres va ser expulsada del país la candidata presidencial equatoriana Cynthia Viteri, al costat d'una comitiva del Partit Social Cristià en el que era la seva primera gira internacional. La dirigent va acudir a la presó militar de Ram Verd per solidaritzar-se amb Lilian Tintori, però va ser detinguda pels agents d'Intel·ligència, interrogada i expulsada. "El que hem viscut a Veneçuela va ser de terror", va resumir la candidata.

"El govern vol violència, el nostre treball és no complaure. Irreverència i control", va reclamar als seus Jesús Torrealba, secretari executiu de la Unitat Democràtica, davant la persecució desencadenada.

Noves activitats: Empreses de desokupació exprés

A Barcelona davant la proliferació d'habitatges preses per okupes a través del sistema d'cop de peu a la porta d'un domicili privat i la lenta resposta de la justícia davant la necessitat del propietari legal de veure-la lliure de persones que impedeixen la venda o lloguer legal de l'immoble ha nascut una nova activitat,

Aquesta fórmula de 'desokupació' mitjançant una empresa privada, que té almenys un precedent recent a Gràcia l'abril passat, consisteix a enviar a personal de seguretat especialitzat. De nou era la signatura Desokupa, segons fonts policials, tot i que els veïns afirmen que portaven el logotip de STM Seguretat, vinculada a l'anterior.

Al carrer de la Cera, 15, cinc homes fornits es van presentar a la finca i un d'ells va bloquejar l'accés principal al portal, mentre la resta parlava amb la família filipina que, segons sembla, té ordre de desallotjament en el termini d'unes setmanes. Un home hauria okupat il·legalment el pis fa un temps i rellogar part de l'immoble a una família filipina. Dijous, davant l'arribada i l'aspecte "intimidatori" -segons els testimonis- dels homes de Desokupa, l'okupa inicial va decidir anar-se'n. La família, sense cap contracte i amb menors al seu càrrec, va parlar amb el personal de l'empresa, que va accedir al domicili.

Segons explica l'empresa en el seu web, mitjancen "amistosament amb els ocupants del pis apropiat, segons acords prèviament emmotllats a cada cas particular" i "recolzats legalment". Un cop al pis, intenten convèncer el okupa o al morós, segons els casos, de que marxi. Els Mossos assenyalen que l'empresa és legal.

HISTÒRIA COMPLEXA

Alguns residents de la finca que no aconseguien traspassar el portal del carrer, bloquejat per un dels professionals de la seguretat, van trucar a la policia. Van acudir agents dels Mossos i de la Guàrdia Urbana, així com un tècnic de Ciutat Vella. Els mossos expliquen que van intervenir perquè la família continuï en l'habitatge fins que es compleixi el termini de desallotjament. Una cosa a la que tenen complet dret, encara que la propietat decidís tractar d'accelerar el procediment amb altres mètodes.

A la porta de la finca es van concentrar veïns de la zona, integrants de l'Assemblea del Raval i activistes contra els desnonaments, convocats des de les xarxes socials. "No es pot permetre que vinguin matons a realitzar desallotjaments que només pot dictar el jutge", assenyalaven. Segons alguns testimonis, la família filipina porta diversos mesos d'assetjament per part de la propietat per forçar la seva marxa i canviar-los el pany. Fonts de l'ajuntament asseguren que fins dijous desconeixien el cas, però que a l'haver menors en l'habitatge han activat els serveis socials per buscar una sortida a la família quan s'executi el desallotjament.

Com totes les okupacions il·legals, la història té múltiples angles. No es tracta aquí d'un contracte extingit o un lloguer que es deixi de pagar per la crisi, perquè el pis va ser usurpat mentre estava buit. Però a més d'haver-hi un relloguer i un possible engany a part dels seus ocupants, l'habitatge era conflictiva. Residents de la finca expliquen que durant la crisi un parell de propietaris van ser desnonats per impagament i els seus pisos van passar a mans dels bancs. Tots dos van ser okupats fa mesos, però el d'aquest cas era problemàtic perquè els veïns mantenen que hi havia venda de drogues i un continu anar i venir de suposats compradors.

El Pancetas," la inhabilitació d'Otegui, terrorisme d'estat "

Óscar Reina conegut com El Pancetas, és el nou dirigent del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), en substitució de Diego Cañamero i ha començat a deixar el seu segell personal superant a qualsevol dels dirigents de Podem, Esquerra Unida o la pròpia Bildu en qualificar com "terrorisme d'Estat" la decisió de la Junta Electoral de Guipúscoa de considerar com "inelegible" l'etarra Arnaldo Otegi, sobre el qual pesen dues penes d'inhabilitació fins a 2021 per a ocupació o càrrec públic i per exercir el dret de sufragi passiu.

Mentre els líders de Podem mostraven la seva solidaritat amb Otegi tirant d'argumentari, Reina anava més enllà que qualsevol d'ells. Pablo Iglesias, per exemple, va dir que era una "mala notícia" que no deixessin l'etarra Otegi formar part de la candidatura de Bildu el proper 25 de setembre a les eleccions autonòmiques del País Basc. Íñigo Errejón, Irene Montero o la líder de Podem al País Basc, naua Alba, van argumentar que "han de ser els ciutadans bascos els que decideixin qui volen que siguin els seus representants", independentment de les sentències judicials.

Així és El Pancetas

Óscar Reina té 26 anys, ha treballat eventualment en el camp i la construcció, ha acabat el batxiller i pensa seguir estudiant, té dos germans i és fill de pares jornalers, als quals diu deure la seva consciència política, i va ser regidor de Gilena ( Sevilla), ja que va deixar per dirigir el SAT, ja que el seu càrrec és l'equivalent al de secretari general.

Al juny de 2016 va fer una vaga de fam, no molt evident, en favor d'Andrés Bódalo, el regidor de Jaén en comú, marca de Podem, que ha d'ingressar a la presó després de ser condemnat a tres anys i mig de presó per agredir un regidor socialista a 2012.

Encara que no ha estat condemnat, sobre ell pesen diversos expedients judicials per les ocupacions de les finques Somonte (Còrdova) i Les Turquillas (Sevilla) i per losasaltos de dos supermercats, dels quals ha dit: "Espero que no tingui conseqüències penals perquè ni m'he lucrat ni he fet malament a ningú, només he defensat el bé social d'Andalusia, com volia Blas Infante ".

Del SAT assegura que compta amb uns 5.000 militants que paguen les seves quotes, però que entre els que no poden fer-ho o se'ls presta algun tipus de cobertura legal poden arribar a gairebé 25.000.

Reina, conegut com 'El cansalades', no va dubtar a qualificar com "terrorisme d'Estat" la decisió de la Junta Electoral de Guipúscoa de considerar com "inelegible" l'etarra Arnaldo Otegi, sobre el qual pesen dues penes d'inhabilitació fins a 2021 per a ocupació o càrrec públic i per exercir el dret de sufragi passiu.

Restaurants Michelin venen als seus clients aigua de l'aixeta a preu d'or

Una ampolla d'aigua de l'aixeta filtrada del restaurant de Martín Berasategui i una font de la marca Aguaviva al costat d'un envàs del Sollo, de Diego Gallecs. / AGUAVIVA

Diversos locals fan servir ampolles de disseny sense etiquetar amb inscripcions com "aigua purificada" o "de km 0" que poden "enganyar al consumidor" Aigua "recent filtrada", "purificada" i "de km 0" per amagar que és "aigua del aixeta ". És l'última ocurrència de restaurants de cert nivell a Espanya, que venen envasos sense etiquetar als clients: líquid transparent, incolor, inodor i insípid en estat pur, tractat en els mateixos establiments amb fonts per filtrar i eines per embotellar en flascons de disseny oferts a preu d'or.

L'Associació Nacional d'Empreses d'Aigües de Beguda Envasades (ANEABE) alerta d'aquesta situació. La pràctica, per la qual es fan servir ampolles amb aparença d'aigua envasada, presenta dos problemes acord amb la llei, segons la seva secretària general, Irene Zafra: la manca d'etiqueta i les condicions d'higiene.

Restaurants exclusius

Aguaviva és un dels proveïdors de "fonts de salut", tal com ells ho qualifiquen. Són dispensadors que recullen l'aigua de l'aixeta i la filtren per purificar-la, és a dir, eliminar la calç, microorganismes, sals innecessàries, etc. A la seva pàgina web apareixen alguns dels xefs espanyols que fan servir aquest sistema.

Entre ells es troben cuiners de la talla de Martín Berasategui, amb tres estrelles Michelin i tres sols Repsol; Iván Muñoz, xef del restaurant Chirón, que compta amb una estrella de la guia Michelin i dos sols Repsol; i Fran Martínez, Kisko García, Diego Gallecs, Pablo González i Jaime Us, tots ells amb una estrella Michelin, entre d'altres.

"Aigua d'abastament públic"

Resultat d'imatge de restaurant berasateguiLas ampolles de disseny que fan servir els restaurants en aquests casos no porten etiqueta. "Això pot enganyar al consumidor, que pensa que és aigua mineral quan beu aigua de l'aixeta filtrada", afirma Zafra. El Reial decret sobre la informació alimentària en els envasos obliga a especificar la procedència del producte en l'etiquetatge. Les inscripcions que qualifiquen l'aigua de "purificada", "recentment filtrada" i "de km 0" no indiquen el seu origen.

"El que haurien de posar a les ampolles és 'Aigua d'abastament públic', que és el que en realitat venen", es queixa la secretària general de ANEABE. Aquest joc a despistar pot confondre el comensal. Zafra insisteix: "Si el consumidor estigués al corrent i disposat a pagar el preu que se li demana, no hi hauria cap problema".

En gerres

El segon problema que veuen des de l'associació és que el procés de filtrat en els mateixos restaurants no compleix les condicions d'higiene establertes, ja que la "llei concreta com s'ha d'envasar l'aigua -sense cap contacte humà -, obliga analitzar-la, etc ".

Si la presentació fos una altra, en gerres, la cosa canviaria. En molts països europeus s'ofereix aigua de l'aixeta als clients de restaurants, gratuïta i servida en aquests recipients, fet que fa evident que no es tracta d'aigua envasada. "Aquí el problema el tindrien per altra banda, que segurament no ho podrien cobrar com fan ara", explica Zafra.

Un dels valors afegits que ofereixen les empreses proveïdores és que permeten a cada restaurant personalitzar les ampolles. El disseny exclusiu amb el nom del xef o de l'establiment és atractiu per a molts, i no dóna la sensació d'aigua de l'aixeta.

Margalida Vidal - Crònica Global

Ciutadans - "El si, té un preu"

Tota negociació exigeix ​​cessions per ambdues parts, però ha arribat el moment que Ciutadans plantegi aixecar-se de la taula si no aconsegueix avenços constatables en totes les seves propostes. Ahir Juan Carlos Girauta francament indignat, va expressar la seva preocupació i fins i tot la seva "consternació" perquè els conservadors es resisteixen a emprendre reformes institucionals que ells consideren de calat per a "punxar la bombolla política" que tant han criticat.

Girauta va declarar que les negociacions amb el PP s'estan convertint en una imposició inadmissible per al partit d'Albert Rivera. Si dimarts Ciutadans es prestava a reconsiderar fins a l'absurd el concepte de "corrupció política", en raó de les al·legacions del PP -reacio a depurar als seus càrrecs imputats-, aquest dimecres topava amb la negativa del partit de Rajoy a acceptar els punts claus de les seves condicions regeneracionistes.

Hi ha cinc punts sobre la taula que són imprescindibles perquè Ciutadans signi el pacte amb els conservadors: el pla de xoc social on s'inclou el complement salarial i el pla contra la pobresa infantil; igualar els permisos de paternitat i maternizad; reforçar les mesures contra el fracàs escolar i ampliar l'educació universal i gratuïta de zero a tres anys. "Si no hi ha concreció, no hi haurà acord", va reconèixer a última hora del matí d'aquest dimecres Villegas. Hores més tard, Girauta haver de reconèixer que la negociació "no està trencada" per rebaixar la tensió que han ficat en les negociacions per pressionar el PP. "Sóc aquí perquè vull cridar l'atenció, perquè no es confonguin amb Ciutadans. Que no creguin que es pugui passar un altre dia de negociació dient que no a tot ", va advertir el portaveu parlamentari.

Els 7.300 milions que encallen el pacte

Per Ciutadans és imprescindible dotar d'una quantia econòmica seu pla de xoc social, on s'inclouen el complement salarial i el pla contra la pobresa infantil, l'increment dels permisos de maternitat i paternitat, el pla d'educació per lluitar contra el fracàs escolar i l'ampliació de l'educació pública al cicle de zero a tres anys. Mesures estrella al programa de ciutadans que, segons la memòria econòmica que l'acompanya, suposarien una despesa per sobre dels 7.300 milions d'euros. Aquestes exigències, segons ja va reconèixer el vicesecretari general de Ciutadans, José Manuel Villegas, durant un recés de la reunió, han provocat que les negociacions entre les dues formacions es "encallin". Així mateix, ha assegurat que sense la plasmació d'aquestes mesures en el document final, serà "impossible que se signi l'acord".

Ciutadans està pagant el preu de la seva pròpia ingenuïtat, ja que va haver de presentar un escrit detallant les seves sis condicions de regeneració política i contra la corrupció en lloc de confiar en la bona voluntat d'un president sota sospita com Mariano Rajoy. El partit taronja no es pot permetre el luxe de romandre per més temps en una "legítima expectativa" -en clarificadora expressió de Joan Carles Girauta- a l'espera de si l'equip designat per Rajoy té a bé posar-li lletra i terminis al preacord d'investidura genèricament aconseguit fa una setmana.

Els temps apressen i la imatge de Ciutadans acusarà el desgast de la seva aproximació al PP si els seus simpatitzants no entenen que l'esforç ha valgut la pena. En aquest sentit, l'espècie d'ultimàtum llançat per Girauta, quan va dir que "el PP no pot passar un dia més dient que no a tot", ha d'esdevenir una línia infranquejable per a Ciutadans.

El cansament del "Procés" i la necessitat urgent de resultats

Després de quatre anys d'intenses mobilitzacions i massives manifestacions, el cansament comença a fer efecte en les hosts sobiranistes. "O acabem amb el procés o el procés acabarà amb nosaltres". La frase és de Jordi Sánchez, president de l'ANC i va ser pronunciada el passat diumenge 21 d'agost en un acte lúdic celebrat a les platges d'Arenys de Mar, dins de la campanya estival 'Activa't per la república catalana' (Activa't per la república catalana). L'ANC serà la punta de llança de l'estratègia secessionista els propers mesos, ia les seves espatlles descansa la responsabilitat de les mobilitzacions populars a favor de la independència.

Des de l'entitat sobiranista, es reconeix també que "hi va haver un cert moment de tensió amb l'estira-i-arronsa sobre com s'organitzava aquest any la Diada de l'11 de setembre. Però es va modificar el concepte de manifestació massiva i es va acabar el problema ". Aquest any, no es fa un sol acte, sinó 05:00 concentracions simultànies en altres tantes localitats catalanes: Barcelona, ​​Tarragona, Lleida, Berga i Salt.

Davant aquest desgast de l'independentisme, l'ANC s'ha proposat motivar l'electorat, que no pot defallir precisament en el tram considerat més important de tot el procés. I més: "S'ha demostrat que el procés no era tan suflé com es va voler fer veure. És un moviment popular, democràtic i pacífic únic al món ", subratlla una altra de les fonts consultades.

Campanyes de mobilització

Així doncs, l'estimulació del sentiment sobiranista se centra en diverses campanyes de mobilitzacions liderades per l'ANC. "Aquest estiu, hem fet 300 actes al llarg de tot el país i campanyes temàtiques per denunciar els tics autoritaris de l'Estat espanyol", expliquen des de l'entitat. En el pla local, l'ofensiva independentista situa el seu punt de mira en la monarquia. Aquest diumenge, es van inaugurar diverses exposicions crítiques amb les institucions espanyoles sota el lema comú 'Un Estat autoritari'. La més important d'elles, a Cervera, pretén ser "un judici històric a la monarquia espanyola". A la plaça de la Universitat de la històrica localitat, es va plantar també un elefant a mida natural realitzat en fibra de vidre, que vol simbolitzar "els abusos dels caps de l'Estat espanyol durant els últims 300 anys".

  "Cal destacar dues idees clau: primer, que és veritat i és evident que hi ha una certa angoixa, perquè no hem pogut votar malgrat la nostra insistència i, a més, no hi ha resposta d'un Estat que, a sobre, ara ni tan sols té Govern. A això cal afegir que hi ha hagut alguns frecs entre partits per desacords en moments molt determinats, com en la data de la investidura d'Artur Mas o ara, amb la moció de confiança a Carles Puigdemont el proper 27 de setembre.

Això genera fatiga entre els ciutadans que volen la independència com més aviat millor. Però, d'altra banda, hi ha la determinació que o comencem ja la via política de l'última fase del procés, posant les cartes sobre la taula, o la forma més caricaturesca del 'Procés' ens pot menjar ". El buit de poder a Madrid és el brou de cultiu ideal perquè vagi creixent aquest full de ruta final.

Tornar al camp ... o la muntanya?

Les finestres de la seu d'EH Bildu a Bilbao aquest matí. I el cartell d'EH Bildu

EH Bildu han decidit aprofitar l'estirada publicitària que els pot oferir utilitzar el cognom de l'basc, que tan esmentat aquesta sent diàriament en els mitjans de comunicació. Per això, les finestres de la seu del partit, que es troba a Bilbao, han estat encartellades amb les lletres que conformen el cognom del candidat a lehendakari, Arnaldo Otegi.

Ahir va finalitzar la campanya per a elecció del nou lehendakari al País Basc i EH Bildu presumeix d'indiferència davant les successives advertències de la fiscalia respecte a la inhabilitació del seu candidat Arnaldo Otegui i han cobert la seva seu posa el cognom de l'aspirant a lehendakari «És el moment de tornar al camp i donar el millor ». Aquest és l'eslògan amb què la coalició sobiranista EH Bildu crida a través de la seva pàgina web l'electorat basc a dipositar el seu vot en favor d'Arnaldo Otegui el proper 25 de setembre, sense que es conegui encara la resolució de la Junta Electoral de Guipúscoa d'avalar o impedir l'aspiració del candidat a lehendakari, que es produirà al llarg del dia d'avui.

L'òrgan ja va confirmar el 16 d'agost tenir a les mans les sentències i l'informe de la Fiscalia segons els quals pesen sobre Otegui, des de setembre de 2014, una inhabilitació especial per a l'ocupació o càrrec públic i una altra inhabilitació del dret de sugragio passiu . Per aquesta segona, en l'informe de la Fiscalia, Otegui figura com «inelegible». Una qüestió que ha de ser confrontada per la Junta Electoral per confirmar si la candidatura del condemnat per pertinença a ETA excedeix els límits de la legalitat i, per tant, pot ser impugnada.

En paral·lel al període de valoració, EH Bildu ha començat la seva estratègia de campanya enaltint la figura del seu candidat a les finestres de la seu del partit, que lluïen empaperades amb grans cartells, de lletres acolorides, conformant el cognom del representant de l'esquerra abertzale , precisament el dia que va finalitzar el termini per a la presentació de les candidatures. Una estratagema més de la coalició sobiranista per presumir d'indiferència mentre mira de reüll la resolució de la Junta Electoral, que presentarà les candidatures oficials el proper 29 d'agost.

Després de la proclamació oficial de les candidatures, el PP, Ciutadans i UPyD, que ja han manifestat en nombroses ocasions la seva intenció de recórrer la resolució de la Junta si aquesta permet a Otegui concórrer als comicis, tindran un termini de dos dies per a remetre la seva demanda al Jutjat del Contenciós de Sant Sebastià. De seguir endavant el procés, el Tribunal Constitucional tindrà l'última paraula.

Per als que no hem perdut la memòria ni la dignitat no podem romandre indiferents davant l'ofensa de veure el nom d'un terrorista a les paperetes electorals, ja sigui del País Basc o de qualsevol altra regió d'Espanya, no només perquè és indigne i immoral, sinó perquè en el cas d'Otegi és il·legal i una burla a les víctimes d'aquests assassins.

Pedro Sánchez - Un agost per al no

 

Pocs espanyols -polítics o no- hauran gaudit, en aquest mes d'agost, com Pedro Sánchez de tantes vacances i més de destinacions tan variats durant aquest estiu. Primer vam poder descobrir-, «d'incògnit», en un xiringuito de platja a Mojácar, a la província d'Almeria. En aquella ocasió, estava acompanyat per la seva dona, Begoña Gómez

Poc després, el líder socialista va aparèixer al Festival Internacional de Benicàssim, a la província de Castelló. Va aparèixer també de visita turística per Astúries. Finalment, aquest cap de setmana Sánchez i la seva família han tornat a gaudir d'uns dies d'oci, en aquest cas a Eivissa, illa a la qual Sánchez sembla tenir una especial tirada. Alli va anunciar que va a treballar molt per recuperar "el perfil de guanyador i de partit de govern d'esquerres que necessita Espanya

Aquest mateix divendres, Sánchez va ser contundent des d'Eivissa, on es troba de visita: "El PSOE té una posició clara. Anem a votar en contra de la investidura. El Grup Parlamentari Socialista no es va a abstenir davant la corrupció, la desigualtat, la precarietat i la desocupació ", va manifestar amb gest seriós.

Sánchez va veure "perfecte" que Rajoy, "per fi", hagi fixat la investidura i estigui negociant un acord amb Ciutadans. Segons el parer del secretari general del PSOE, el camí que ha de seguir ara el president en funcions és el de buscar nous aliats "potencials". No els va citar, però es referia clarament a PNB i a l'antiga Convergència, que al seu dia van prestar vots al PP perquè Rosa Romero es fes amb la vicepresidència tercera de la cambra baixa.

El PSOE juga així ara a passar de nou la pressió a la teulada de Gènova, el candidat sembla encaminat a arribar a la investidura amb 170 suports (PP, Ciutadans i la diputada de Coalició Canària). Els cinc vots del PNB i els vuit de Convergència, ara al Grup Mixt, servirien a Rajoy per ser president fins i tot l'últim dia d'agost, sense haver d'arribar a una segona votació el dia 2 de setembre.El secretari general del PSOE ha insistit que votaran "no" a Rajoy perquè el seu partit és "l'alternativa al PP". Aquest "no", "per coherència", es arrossegaria als pressupostos generals de l'Estat. "El PSOE està tenint un respecte,

El que Sánchez òbvia en el seu discurs és el radicalment difícil que li pot resultar al PP buscar la complicitat en el PNB a unes setmanes de les eleccions basques. Gènova sap a la perfecció que els d'Iñigo Urkullu no es poden deixar estimar pels populars quan s'estan jugant el poder a Ajuria Enea amb formacions com Podem trepitjant-los els talons. Molt menys factible sembla encara l'acord amb els independentistes catalans, amb la moció de confiança sobre Carles Puigdemont, cap del Govern, encara pendent.

Després de l'esforç fet pel líder de Ciutadans, Albert Rivera, i pel mateix Rajoy per intentar que hi hagi finalment Govern en les pròximes setmanes, potser seria bo que el PSOE reconsiderés el «no és no» de Sánchez, més que res per evitar unes terceres eleccions i, sobretot, per no fer malbé al seu propi líder seus potser també molt dilatades vacances de Nadal.

El 90 aniversari de Fidel Castro

Fidel reapareix al costat de Nicolás Maduro en el seu 90 aniversari

Abillat amb xandall, l'abillament característic que llueix des de la seva retirada del poder, Fidel Castro va entrar al teatre Karl Marx de l'Havana entre aplaudiments encesos i crits de "Fidel, Fidel, Fidel" i "felicitats pare". L'exmandatari, d'aspecte fràgil i assistit en ocasions per mantenir-se dret, va estar flanquejat pel seu germà, el president Raúl Castro, i pel governant veneçolà, Nicolás Maduro, que està des de divendres a l'illa per assistir a la celebració.

"Demà compliré 90 anys. Vaig néixer en un territori anomenat Birán, a la regió oriental de Cuba. Amb aquest nom se li coneix, encara que mai hagi aparegut en un mapa", comença l'article, un dels molts, encara que cada vegada més esporàdics , que ha escrit Castro des que fa una dècada problemes de salut li van obligar a delegar el poder al seu germà Raúl.

Entre les felicitacions que van arribar de l'exterior hi ha les d'alguns dels seus aliats bolivarians, com els presidents de Bolívia, Evo Morales, i Nicaragua, Daniel Ortega.

Maduro i la seva comitiva

Nicolás Maduro, en canvi, va decidir viatjar a Cuba amb una comitiva d'unes 80 persones, entre músics, periodistes, familiars i amics i va gastar 400.000 $ en el seu viatge tal com ho ha revelat el diputat per la Mesa per la Unitat Democràtica (MUD ), Carlos Berrizbeitia, mentre el seu país passa per una de les crisis més greus de la seva història i sembla malbaratar els diners de tots els veneçolans.

A l'trasllat en els dos avions li va sumar les despeses de la comitiva integrada per militars, ministres i periodistes que va romandre a l'Havana la setmana del 8 al 14 d'agost. El malbaratament en dietes, hotels i menjars dels 80 convidats va representar una mitjana de 15.000 dòlars diaris (13.000 euros); $ 105.000 (93.000 euros) en total, segons els càlculs de l'opositor.

A les despeses per valor de 285.000 dòlars (252.000 euros), el diputat li suma el cost de la retransmissió de la gala en homenatge a Fidel Castro en directe per satèl·lit i el pagament a tècnics, músics, cantants, ballarines i animadors, amb la qual que arriba a la xifra de més de 400.000 dòlars (355.000 euros).

Carlos Berrizbeitia ha lamentat que el Govern de Nicolás Maduro despilfarrase aquesta quantitat de diners en un sol viatge «mentre els veneçolans al carrer no aconsegueixen ni menjar ni medicines i es moren a les urgències dels hospitals».

Els okupes del "Banc Expropiat" es burlen de Colau

Després d'una retirada tàctica que ha durat dos mesos i mig, els okupes que van posar el barri barceloní de Gràcia cap per avall han tornat i s'han acomodat a cinquanta metres d'on estava el seu anterior fortí, el "Banc Expropiat". Un baix comercial en lloguer a Travessera de Gràcia 173 és ara la nova seu dels okupes, que s'han sumat a les festes del barri amb un doble programa. D'una banda, sopars veganes, recitals de poesia i manifestacions davant l'anterior local sota el lema: "Perquè no ens falta fe, tornarem al Banc". Per l'altre, l'assalt a un baix de la mateixa vorera, una acció retransmesa en Twiter pel compte dels okupes.

De moment, el nou "establiment" okupa llueix en el seu exterior un cor travessat pel característic raig en ziga-zaga del moviment antisistema. Els okupes han advertit als seus seguidors que trigaran uns dies a obrir al públic ja que cal fer obres de condicionament. Però prometen que tot estarà a punt al més aviat. Ja han passat 72 hores des de l'assalt. Alguns membres del Banc Expropiat han entrat aquest matí al local, tot i que ahir van assegurar per les xarxes socials que "per ara no obrirem l'espai, hem de adequar-lo i fer unes petites obres".

El col·lectiu del Banc Expropiat que han estat recolzats pel regidor Josep Garganté de la CUP, ja ha canviat el pany del nou edifici que han ocupat, una antiga oficina de Caixa Penedès que es troba molt a prop del mateix Banc Expropiat. Ho ha confirmat el comercial de la immobiliària, quan aquest matí ha descobert en companyia d'un possible comprador que no podia obrir la porta del local.

La immobiliària ha cridat un manyà per canviar el pany i entrar al local, però finalment el mateix comercial li ha demanat que no ho fes, ja que no comptava amb el requeriment judicial necessari. El comercial ha explicat als periodistes que "no tenim constància que la propietat ho hagi denunciat, demà ens reunirem amb ells".

En aquesta ocasió també es tracta d'unes oficines bancàries. La "Caixa del Penedès" va ser l'últim inquilí d'un local que es pretenia llogar per uns 2.300 euros, però que ja està en mans dels okupes, que han burlat a Ada Colau amb algunes complicitats a l'interior de l'Ajuntament.

Imatge de la porta del local ocupat

El desallotjament del "Banc Expropiat" i els disturbis posteriors durant el primer aniversari del mandat de Colau van significar la ruptura entre l'alcaldessa i el moviment okupa. També es va descobrir el secret de la pau amb els okupes després dels successos de Can Vies, un altre immoble afectat. L'anterior alcalde, el convergent Xavier Trias, pagava el lloguer i els rebuts dels okupes. Colau va seguir amb la pràctica fins a gener de 2016, data en la qual concloïa el contracte amb l'anterior equip municipal.

Colau va arribar a explorar l'adquisició per part de l'Ajuntament del local, una "solució" que va ser rebutjada pels okupes i descartada. El començament de la campanya del passat 26-J va coincidir amb la fi dels disturbis. Ara, amb les populars festes del barri en marxa, els okupes han burlat tots els controls municipals i també s'han burlat de Colau. Insisteixen que tornaran a "Banc Expropiat" i, de moment, han establert un cap de pont a tan sols cinquanta metres.

L'ajuntament diu que no pot actuar si no hi ha una denúncia prèvia del propietari del local una cosa que encara no s'ha produït ja que està absent que va a desencadenar una ordre judicial de desallotjament. El tràmit judicial pot durar mesos si va ràpid.

I de cop i volta .. Pedro Sánchez es queda sol

La signatura de l'acord PP - C, s per a la investidura de Mariano Rajoy ha enxampat descol·locat Pedro Sánchez. El pensava tenir la paella pel mànec amb el seu discurs del No però el seu antic soci li ha guanyat per mà amb el pacte per la regeneració. De cop i volta s'ha quedat sense arguments que oferir als seus més fidels seguidors. El secretari general del PSOE tenia interioritzada com a avantatge pròpia la seva capacitat d'acord amb altres formacions, i va donar per fet que s'arribaria a visualitzar la solitud del PP. Ara qui està sol a l'escena política, és ell.

Tot i que el líder socialista no admetrà tal extrem, el gir d'Albert Rivera va resultar del tot inesperat per a Pedro Sánchez i ara l'aritmètica situa al secretari general socialista com l'únic que pot evitar les terceres eleccions. A partir d'ara si no troba una sortida ràpida per vendre una abstenció davant els seus partidaris serà considerat com un irresponsable i l'únic culpable històric d'aquest llarg període d'inestabilitat política del nostre país.

Ni tan sols té el recurs d'airejar l'espantall del gran pacte de les esquerres i nacionalistes, ja que després del 26 J seus components s'han mostrat tal com són realment. Descartada la possibilitat de poder ocupar poder, cadascun dels antics socis ha tornat a mostrar les seves veritables interessos que segueixen sent incompatibles entre si. Aquí hi ha les baralles de Podem amb les Marees gallegues o les que anaven Junts pel Si i ara cada un pel seu costat, sense oblidar-nos de les reividicaciones altres formacions com Compromís o el grup de la Colau a Catalunya que ja porten temps que van per lliure ..

A hores d'ara, resulta evident que Sánchez va menysvalorar l'experiència de Rajoy per anar per la política. Infravalorar la seva capacitat tàctica per guanyar-se a una ciutadania disposada a castigar un partit, el PSOE, a qui desitgen percebre com a part de la solució, i no com el principal escull. Més aviat sembla que les úniques imatges que aconsegueix Sánchez últimament mostrar davant l'opinió pública són de rancor, divisme, divisió i enfrontament intern en un exemple de contumàcia que pagarà molt car.

El menyspreu de Maduro a la fam dels seus ciutadans

Protesta contra el Govern de Nicolás Maduro el cap de setmana a Caracas

El govern de Maduro tot i les mancances d'aliments i medicines a Veneçuela està rebutjant sistemàticament l'arribada d'ajudes humanitàries vinguin de l'ONU, OEA o diverses organitzacions humanitàries no sospitoses de politització, algunes d'elles amb carregaments molt importants que estan retingudes en diversos ports o aeroports del país. El règim chavista s'obstina a tancar la porta a l'entrada de medicaments, mentre els hospitals registren morts de nadons i de pacients adults per manca de material sanitari.

L'Església va sol·licitar que s'aprovi el lliurament d'ajuda humanitària -Medicines, aliments i altres productes- que han ofert diversos països a Càritas i a organitzacions socials d'altres creences. «El Govern ha d'afavorir totes les formes d'ajuda als ciutadans», van assenyalar els bisbes. No obstant això, el règim veneçolà ha rebutjat el suport de la institució. La repressió ha anat fins a l'extrem de bloquejar la pàgina web de Càritas de Veneçuela a internet.

És obvi que l'Estat Veneçolà s'ha deslligat de les seves obligacions contemplades a nivell internacional. No obstant això veiem amb sorpresa declaracions tan absurdes com les emeses per la Ciutadana Canceller: "Veneçuela en els últims dos anys ha importat menjar per alimentar tres països de la mida del nostre país".

Declaracions com aquestes són una burla al poble veneçolà, perquè un govern que ha rebut o al qual li ha ingressat la major quantitat de diners en tota la història política i contemporània d'aquest país i que hagi de importar perquè es va perdre la capacitat de produir és realment alarmant i indignant, a més a on són els aliments importats si cada dia l'escassetat alimentària és pitjor?

Una donació de Dani Alves contra l'hepatitis C

El futbolista brasiler Dani Alves va oferir una donació de tractaments per a l'hepatitis C el país, però cap de les institucions oficials en matèria de salut ho ha acceptat. Alves va donar al juliol 300 tractaments per a l'hepatitis C a Bolívia, com a part d'una campanya de responsabilitat social que el va convertir en el "ambaixador mundial de l'hepatitis".

La directora de l'Associació Civil Hepatitis C Veneçuela, Maria Gonçalvez, va contactar el futbolista a través de les xarxes socials per demanar la seva ajuda i, tot i que el futbolista va manifestar la seva bona disposició, el govern ho ha impedit: com a part de les condicions per a la donació, els tractaments han de ser rebuts per un ens públic de salut. "Dani Alves no ho fa per raons polítiques, perquè ja va donar tractaments en altres països. És injust que no permetin l'entrada de les medicines per no admetre una crisi humanitària ", ha afegit Gonçalvez.

Va explicar que Veneçuela no compta amb un pla nacional d'hepatitis C des de fa diversos anys. Al març va tenir una audiència amb la ministra Luisana Melo per plantejar un programa que faciliti l'accés als tractaments que, ha destacat, és dels més costosos del món.

La gran pregunta que es fan els veneçolans tots els dies amb relació al rebuig de l'ajuda humanitària pel govern veneçolà ha tingut respostes absurdes, desfasades de la realitat i incongruents per part del mateix. Fins i tot les declaracions del ciutadà Defensor del Poble emeses recentment que en "Veneçuela no hi ha crisi humanitària com volen fer veure i per tant no cal cap tipus d'ajuda" sorprèn i emmudeix a la gran majoria del poble veneçolà que en els actuals moments està sentint la repercussió de la crisi més important i rellevant de la història republicana de Veneçuela.

En dues setmanes, de la presó a les llistes d'EH Bildu

La esbombada renovació de l'esquerra abertzale es va a quedar en un mer maquillatge. Elena Beloki tancarà la llista per Guipúscoa tot just dues setmanes després de complir una pena de 13 anys per ser membre d'ETA

En les llistes d'EH Bildu, desvetllades en la seva totalitat aquest dimecres, segueix havent-hi persones processades per haver pertangut a ETA o haver col·laborat amb la banda terrorista, inclòs el mateix candidat a lehendakari, Arnaldo Otegui.

La sorpresa que es guardava la coalició independentista tenia nom de dona i d'ex presa d'ETA. Es tracta d'Elena Beloki (Llodio, 1961), que tancarà simbòlicament la llista per Guipúscoa. Un anunci que arriba tot just dues setmanes després que l'ex dirigent de Xaki (organització considerada per l'aparell internacional d'ETA) sortissis de la presó de Villena (Alacant).

Beloki va ser condemnada a 13 anys de presó (dels quals ha complert nou) en l'any 2007 dins el macrosumari 18/98, per pertinença a banda terrorista. En aquest mateix cas va ser processat Iker Casanova, que també integra les llistes d'EH Bildu com a número dos per Bizkaia i que ja ha estat parlamentari durant part d'aquesta legislatura.

L'ara candidata d'EH Bildu va sortir de la presó el passat 5 d'agost i va ser rebuda en els exteriors per un grup de simpatitzants. Posteriorment va ser complimentada amb un 'ongi etorri' a Hernani, localitat de la qual és originària.

Beloki va adquirir gran notorietat pública tot just uns mesos després d'ingressar a la presó al sotmetre a un tractament de fertilitat per ser mare. L'Audiència Nacional va decidir concedir-li la llibertat provisional sota fiança de 6.000 euros perquè accedís a aquest tractament a l'Hospital de Cruces, a Barakaldo.

Arnaldo Otegui - Fer soroll

Arnaldo Otegui ha pres les emissores de ràdio i TV per amenaçar pel seu compte, que es presentarà en les pròximes eleccions basques. Avui en una entrevista a la Cadena SER, Otegi ha assenyalat que desconeix si van a presentar aquest dimecres mateix la candidatura, quan comença el termini per presentar als candidats a les Juntes Electorals, però ha apuntat que no jugaran "al gat i al ratolí "i que quan tinguin preparada la seva llista, la plantejaran a la Junta Electoral de Guipúscoa. Ha dit que "sens dubte" ell encapçalarà la llista d'EH Bildu per Guipúscoa "amb absoluta normalitat democràtica i sense que això suposi un exercici de provocació i un exercici de crispació, sinó d'absoluta normalitat democràtica".

Amb uns comicis previstos en una mica més d'un mes, Otegui ha posat en marxa una estratègia per intentar recompondre la unitat de les forces abertzales com a primer pas per recuperar suports electorals. La veritat és que Arnaldo Otegui travessa per una situació complicada com a líder de l'esquerra abertzale. D'una banda, i malgrat les seves fanfarronades, és molt possible que no pugui presentar-se a les eleccions basques del 25-S com a cap de llista de Bildu a pesar sobre ell una inhabilitació fins a febrer de 2021; i per una altra, està molt qüestionat pels sectors més radicals de la societat basca, que l'acusen de traïció i les organitzacions arriben cada vegada més pes electoral.

Però el més probable és que no pugui presentar-se a les eleccions basques per la inhabilitació fins a febrer de 2021; però a més està sent molt qüestionat pels sectors més radicals de la societat basca, que l'acusen de traïció a les organitzacions arriben cada vegada més pes electoral. Està tenint reunions dels grups que componen EH Bildu i a cada dia que passa les possibilitats que pugui obtenir la seva nominació com a cap de llista es van diluint.

Avui a la Cadena Ser ja ha dit que si el Tribunal Constitucional decideix que no pot presentar-se a les eleccions, Arnaldo Otegi ha assenyalat que no tindrà "més remei" que estar fora de les llistes, si així ho decideix. "Ara, una cosa, jo seguiré sent el candidat d'EH Bildu, vaig a fer tota la campanya i jo estaré al Parlament basc. Estic absolutament convençut", ha afegit.

PP, Ciutadans i UPyD ja han anunciat que si això passés, van a impugnar de manera automàtica la seva candidatura a la Junta Electoral de Guipúscoa i que si no fes efecte acudirien al Tribunal Constitucional, El PSOE seguint amb la seva ambigüitat habitual no va a sumar-se a aquesta impugnació.

El PSOE cap a la irrellevància

Des del moment que el comitè federal del PSOE va acordar per unanimitat oposar-se a la investidura de Rajoy, el PP comptava amb tan sols 137 escons per sotmetre a la votació. A partir de llavors han passat diversos fets polítics importants que ha variat el panorama polític a Espanya, sense que segon partit país hagi donat la seva visió de la situació i no hagi pres partit.

Quan un parlament a Catalunya declara el seu estat de rebel·lia a les lleis o quan el seu antic soci per al govern de la nació s'alia amb la dreta malvada, o decideix ser neutral davant la candidatura d'un delinqüent al País Basc i quan el seu principal enemic en l'esquerra que fa un mes volia menjar-berenar i ara mateix s'està dissolent com un terròs de sucre entre marees i baralles, ja és clamorós el silenci del lideratge socialista basant únicament la seva estratègia postelectoral a bloquejar la investidura de Rajoy que només pot explicar-se per la falta d'idees dels seus líders.

Tenia raó Pedro Sánchez dient que té el mandat del comitè federal del PSOE de votar no a la investidura de Mariano Rajoy, però davant d'uns esdeveniments tan rellevants és incapaç de convocar un nou comitè que pugui modificar el rumb en un moment d'inestabilitat de l'esquerra que pot directament a la irrellevància per la falta d'un discurs creïble que pugui refermar-com el que el diu vol ser, el líder de l'oposició.

Albert Rivera, el seu antic soci decidir prendre la iniciativa per desbloquejar la paràlisi política i va anunciar la setmana passada la possibilitat de canviar la seva abstenció pel vot positiu a Rajoy, sempre que es compleixin set condicions, una proposta que analitzaran els populars dimecres a la seva executiva. Si, com sembla, el PP accepta aquestes condicions i s'inicien les negociacions formals amb Ciutadans, Rajoy comptaria amb 169 vots positius, als quals caldria afegir un més de Coalició Canària. Una situació completament diferent que requeriria 11 abstencions perquè es formés Govern després de 10 mesos d'interinitat. De tota manera n'hi hauria prou només que Rajoy tingui la gosadia de presentar-se a la investidura

Sánchez, potser pensi que té alguna possibilitat de formar govern si Rajoy tirés la tovallola, però a part que ja no li surten els números, Pablo Iglesias ha tirat la tovallola, Convergència està en fase de desaparició i les coses han canviat prou en el si de l'esquerra perquè després del que va passar tingui la credibilitat suficient per arrossegar de nou a Ciutadans i tampoc als nuclis ara dividits i desorientats de nacionalistes i Podem.

Diu El Pais en el seu editorial: "En aquestes circumstàncies, al PSOE li correspon fer política. Ha arribat el moment de pronunciar-se i ja no cap seguir arrossegant els peus de forma irresponsable. Rivera ha explicat en un article en aquest diari que no pretén governar amb Rajoy i que preferiria col·laborar amb els socialistes a l'oposició per introduir els canvis que tan urgentment requereix Espanya. El PSOE ha menyspreat aquesta oferta de manera incomprensible. Sánchez hauria de convocar una reunió urgent del comitè federal per debatre les opcions que existeixen i prendre una decisió que permeti trencar el bloqueig i recuperar la normalitat institucional a Espanya ".

"És urgent el debat intern i urgeix un canvi de postura al PSOE. Abstenir no és donar suport a un Govern de Rajoy, sinó permetre la governabilitat i passar a l'oposició (lloc on els espanyols han situat els socialistes) per iniciar des d'allà la reconstrucció del partit amb una bona gestió com a principal partit opositor. Si l'abstenció és amb condicions o sense, és una cosa que han de debatre entre ells. totes dues opcions tenen els seus pros i contres. Però la pitjor opció de totes és aquest silenci suïcida que condemna al PSOE inexorablement a la irrellevància ".

Si es produeix aquest fet, Pensa Sánchez seguir enrocat en donar el no a Rajoy? Perquè la seva persistència representa la repetició d'eleccions i si no les guanya aquest cop, a veure que els va a explicar als ciutadans quan li donin la culpa de tot el desastre.

Podem - L'inici de la seva descomposició

Des del fiasco de Podem al 26J, quan tot i les enquestes no va poder fer el sorpasso al PSOE, Pablo Iglesias segueix sense aparèixer en públic davant el fracàs de la seva decidida estratègia de créixer en els territoris "a qualsevol preu", una estratègia que ha acabat dinamitant i desnaturalitzant el partit morat i està deixant que els seus aliats perféricos de País Basc, Galícia, València o Catalunya es facin amb el control de l'aparell del partit a nivell regional mentre el seu secretari nacional Pablos Echenique tocat per la del cuidador, no per de llançar amenaces a uns conjures inexistents.

Alguns dels crítics, cada vegada més nombrosos, s'enumeren ara -amb el líder desaparegut i el partit en estat de depressió- la cadena de fatals errors protagonitzats per Iglesias des de la seva espectacular irrupció al Congrés després dels comicis de desembre de 2015

Ahir vam veure com els alcaldes populistes de La Corunya, Santiago i Ferrol porten al límit a Podem i forcen a la formació al designat pel dit de Maduro com el regenerador del nostre país a perdre la seva marca ja diluir-se en la "sopa de sigles" de l'esquerra En Marea.

La concessió no té precedents perquè fins ara Podem havia cedit a no presentar-se amb les seves sigles tan sols a les eleccions municipals, en les que va crear aliances electorals com ara Madrid, liderada per l'ara alcaldessa Manuela Carmena; Barcelona en Comú, de la també regidora Ada Colau o les marees locals gallegues. No obstant això, en la resta de comunitats autonòmiques en què es va presentar des de la seva fundació havia rebutjat perdre la seva identitat i va afavorir fórmules com En Comú Podem, en les que conserven la seva identitat.

Al País Basc ha cedit des de fa setmanes tot el protagonisme polític a Otegui Tots els candidats de Pablo Iglesias en territoris estratègics han estat derrotats. Al País Basc va proposar a la polèmica magistrada Garbiñe Biurrun i les bases han optat per Pili Zabala. El líder de l'esquerra abertzale insisteix en presentar-se als comicis tot i que el Tribunal Suprem li va inhabilitar per a qualsevol càrrec públic. PP i Ciutadans impugnaran la seva candidatura. Esglésies només té l'esperança que aquesta sigui suspesa per la Junta Electoral i poder acollir en la seva franquícia basca els vots prohibits de Bildu.

Al País Valencià, ni que dir emprenyat de el tripartit de Mónica Oltra que ja es veia vicepresidenta de totes les Espanyes i que només reben reivindicacions dels seus partidaris a la recerca d'un lloc encara que sigui de pipes i les bufetades electorals infligides des del partit corrupte que ja consideraven difunt.

El Catalunya tant Domenech com Colau ja li han posat les coses clares, si ells aconsegueixen prendre el poder a la Generalitat com és possible davant la censura a Puigdemont, les condicions vindran elaborades des de Barcelona i si es comporta, van a deixar-li estar per allà de visita.

La seva idea de formar un gran partit a nivell nacional està ja totalment desnaturalitzat i un cop desaparegut l'esquer de les eleccions nacionals i un cop s'ha donat públicament per derrotat, els seus aliats han tornat als seus caus on tenen moltes més possibilitats d'obtenir el rèdit que ja que a nivell nacional està encara molt lluny.