El cost d'un Congrés que ha estat 11 mesos en blanc

Diputats: 18 milions d'euros per 11 mesos en blanc

La despesa en pagaments als parlamentaris des que es va convocar el 20-D ronda la partida prevista per al 2016 tot i la inactivitat. Els seus senyories cobren el salari des del dia de les eleccions encara que ocupin l'escó setmanes després

En els últims mesos s'han desplegat diferents campanyes a les xarxes socials perquè els diputats de l'actual i la passada microlegislatura tornin el cobrat per no haver sabut posar-se d'acord per investir un president del Govern, fos del color polític que fos. Cap partit ha obert la boca sobre això i la xifra segueix pujant. Des que el 26 d'octubre es van convocar les eleccions del 20-D fins al 30 de setembre, el Congrés ha destinat més de 17,7 milions d'euros a sous i complements de les seves senyories. Des del 20-D, el total ascendeix a més de 14 milions.

Aquests més de 17,7 milions no representarien una xifra excepcional de no ser pel context de contínues pujades i baixades de teló legislatiu i la seva consegüent inactivitat legislativa que frega ja l'any en blanc. Segons el pressupost del Congrés per al 2016, la partida destinada a sous i complements dels diputats ha d'ascendir aquest any a 13.647.340 euros d'assignació fixa més 5.342.900 de plusos. Total: 18.990.240 euros. És a dir, poc més del que es porta gastat en els últims 11 mesos (en un càlcul que no inclou pagues extra).

D'acord amb el règim econòmic dels diputats aprovat el juliol del 2010, el sou base idèntic per a tots els parlamentaris és de 2.813,87 euros bruts al mes. Encara que de poc hagi servit fins a la data, a partir d'aquí cal sumar diversos complements en funció de si tenen càrrecs a la Mesa, en comissions i de la circumscripció de la qual procedeixen. Totes aquestes quantitats les tributen; excepte l'última. L'anomenada "indemnització per servei del càrrec", que correspon al plus que perceben els diputats electes a la Comunitat de Madrid (870,56 mensuals) o en la resta de comunitats autònomes (1.823,86), es percep neta d'impostos.

Els grups parlamentaris solen escudar-se en que no tot el que perceben els diputats de la Cambra es queda en els comptes corrents dels diputats. Els membres de Podem, per exemple, ingressen a tres salaris mínims interprofessionals (1.965 euros al mes) i la resta cadascú el destina a fins socials. Els integrants d'altres grups o fan el mateix o també contribueixen a les arques dels seus partits amb part de la seva assignació. Amb tot, però, es produeixen situacions com menys xocants. Els 350 diputats, als quals cal restar la desena de membres del Govern, que cobren de l'Executiu i no del legislatiu, perceben remuneració pel càrrec des del dia de les eleccions (encara que no se'ls comenci a ingressar la quantia corresponent fins que es constitueix la Cambra). És a dir, tenen una remuneració fins i tot abans d'ocupar l'escó.

Una dada curiosa, per dir-ho d'alguna manera, és que els més de 100 membres de la Diputació Permanent, l'òrgan que representa la Cambra quan aquesta està dissolta, no només cobren l'assignació base durant aquest període, sinó que també ingressen els plusos corresponents per haver exercit càrrecs en comissions en la legislatura anterior. Perquè siguin d'un color polític o un altre, el Congrés no deixa tirats als seus. Hi ha la "indemnització de transició", l'anomenat atur dels diputats, que es tradueix en el pagament dels 54 dies que van des de la dissolució del Congrés fins a la celebració d'eleccions. La minuta ascendeix a 7.367,74 euros bruts per a cada un dels diputats per Madrid i als 9.273,74 per als de la resta de les circumscripcions. Només se'ls posa una condició, no rebre emoluments d'una altra font. En la legislatura prèvia a les eleccions del 26-J es van acollir a aquesta figura 203 parlamentaris.

En l'anterior al 20-D van ser 222. Llavors, a més, hi va haver 28 exdiputats que es van apuntar a la "indemnització per cessament". Aquesta s'atorga als que hagin estat al Parlament almenys dos anys i no repeteixen escó. Els exministres Ana Mato (PP) i Trinidad Jiménez i Jesús Caldera (PSOE) van poder gaudir-la, encara que posteriorment van renunciar al trobar feina.