L'enèsim ridícul de la Colau amb la Sagrada Família

Ada Colau alcaldessa de Barcelona

Després de l'enrenou mediàtic que hi va haver la setmana passada quan el govern municipal de Barcelona al comandament de l'alcaldessa populista Ada Colau va afirmar que reclamarien la llicència d'obres del temple sagrat perquè mai s'havia cobrat i que es reuniria properament amb els responsables del Patronat de la Sagrada Família «per buscar conjuntament una solució a la manca de llicència constructiva del temple, tenint en compte en tot moment que aquesta obra ha de comportar amb les mateixes condicions que la resta de procediments i actuacions que es duen a terme a la ciutat».

La seva ansietat per causar problemes a l'Església Catòlica i a qui no combregui amb la seva forma de pensar, li ha jugat una mala passada a aquesta alcaldessa populista poc documentada amb l'aparició d'aquest document.

Els arxius històrics sempre guarden sorpreses i la joia que s'ha trobat al districte de Sant Martí de Provençals, la llicència es troba allà perquè enn 1885, Sant Martí dels Provençals no era un districte de Barcelona, ​​sinó un municipi independent. Per aquest fet aquesta una sorpresa ha deixat en ridícul a l'equip de govern del consistori barceloní, la Joia és la llicència d'obres de la Sagrada Família datada a Barcelona el 20 d'abril de l'any 1885 i signada per Bocabadella.

La sol·licitud de la llicència d'obres va ser demanada per José María Bocabella i Verdaguer; veí de Barcelona, ​​amb domicili al carrer Princesa, 28, i resava així:

"Amb el major respecte, exposo que sóc el propietari de l'illa delimitada pels carrers Marina, Provença, Sardenya i Mallorca, situada al terme municipal de Sant Martí de Provençals". El que vull fer-hi és construir un monumental i grandiós temple catòlic, envoltat d'edificis (...) i tallers per a la classe obrera i de jardins per a l'esplai i solaç de la mateixa ".

Bocabadella afegeix que "igualment haurà de ser motiu d'embelliment i ornament públic en atenció a la grandiositat de les obres", per la qual cosa "suplica (que el consistori) li digni concedir-li el corresponent permís d'edificació (...) lliure dels drets municipals que puguin correspondre ".

"Déu guardi a V.S. molts anys ", acaba la instància, datada a Barcelona el 20 d'abril de l'any 1885 i signada per Bocabadella.