Caça de bruixes

La presidenta regional, Cristina Cifuentes - Efe

La bomba va saltar ahir a la tarda ... La notícia ja filtrada de manera interessat i descartada pel jutge Eloy Velasco a l'octubre passat, va tornar a aparèixer en les capçaleres dels diaris nacionals i es va difondre com incendi incontrolat. Tal com va saltar la notícia, Podem ha volgut aprofitar-ho per la seva moció de censura que presentarà en breus dies per tal de sumar adhesions i donaven per certa la notícia per tal de causar el major dany a dels pocs referents que quedaven al PP en la lluita contra la corrupció.

La Unitat Central Operativa (UCO) vincula la presidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, i l'expresident del Govern regional Ignacio González, entre d'altres, amb irregularitats en pagaments a Fundescam i diferents despeses electorals de campanyes del PP de Madrid, en el marc de la trama Púnica. En concret, la Guàrdia Civil implica Cifuentes en l'adjudicació presumptament manegada del servei de cafeteria de l'Assemblea de Madrid al Grup Cantoblanco, propietat d'Arturo Fernández, el 2009 i 2011. L'exdirigent de patronal madrilenya hauria realitzat pagaments de 160.000 euros a Fundescam, fundació lligada al PP regional, alhora que va rebre l'adjudicació, signada per Cifuentes com vicepresidneta de l'Assemblea. Després Fundescam feia servir aquests fons per sufragar despeses electorals del PP.

Foc amic

Una ala del PP de Madrid també va aprofitar per passar comptes. "No ha dubtat a culpar Aguirre de tot però ella sempre va estar allà", va deixar anar un càrrec municipal. En el partit, a nivell nacional i regional, no es va parlar d'una altra cosa. "És terrible com un dia ets la teòrica successora de Rajoy i al següent tots els diaris et vinculen amb la corrupció", va comentar un membre de la direcció del Grup Popular, en xerrada amb els periodistes al pati del Congrés. Càrrecs pròxims a Mariano Rajoy van lliscar que Cifuentes "ha begut de la seva pròpia medicina". "El llistó l'hi va posar ella", en paraules d'un membre de la cúpula. "És ella amb la seva pròpia exigència. Nosaltres no tenim res a veure", De nou, hi va haver rumors de foc amic.

Els agents de la UCO destaquen que Cifuentes era presidenta de la mesa de contractació i, alhora, membre del comitè d'experts de l'Assemblea de Madrid que valorava les licitacions, el que la UCO qualifica d ' «il·legal». A més, la policia judicial destaca que Cifuentes, que va signar l'adjudicació de la seva pròpia mà, també pertencía al Patronat de Fundescam i era una de les responsables de les campanyes elctorales del PP de Madrid, per la qual cosa era present en tots els punts en els que es van cometre els presumptes delictes de malversació, falsedat documental, suborn, prevaricació i blanqueig de capitals. La UCO recull l'organigrama de la campanya del PP de 2007, dirigida per Ignacio González i amb Cristina Cifuentes com a responsable.

El jutge Eloy Velasco, ja havia decidit descartar la imputació de Cifuentes per causa de que eren decisions preses per unanimitat pels membres de tots els partits de la taula, PP, PSOE i IU. Davant l'enrenou produït el mateix jutge instructor va haver de sortir al pas amb un aclariment descartant amb una nota explicativa la implicació de Cristina Cifuentes en aquest assumpte.

Cristina Cifuentes creu que tot quedarà en res però va acusar el cop de veure el seu nom vinculat a la corrupció i va comprovar com les gasta en ocasions la direcció nacional del seu partit. "Si finalment és imputada, s'anirà", va assegurar el seu entorn, tal com va avançar aquest diari. Si bé, a la Puerta del Sol es avituallaron d'explicacions tècniques, ajudats pels serveis jurídics, per tancar que les sospites de la Guàrdia Civil són infundades i, un cop el mateix jutge es va pronunciar, van respirar més tranquils. Només hores abans, Miguel Ángel Ruiz, viceconseller del seu Govern, va haver de dimitir per la seva imputació pel cas Púnica, assumint el codi ètic de la líder regional.

Està vist que a molts no els importa tant la veritat com l'escàndol, i la pressió mediàtica i política contra Cifuentes ha estat de tal envergadura que fins fonts del seu propi partit s'han vist en la necessitat de declarar d'seria "terriblement injust" que la imputessin, però si passés s'aniria.

Una cosa és separar les responsabilitats polítiques i penals, per les quals no sempre cal esperar que una persona sigui condemnada per demanar la seva dimissió, i una altra molt diferent establir un automatisme pel qual tota persona investigada o encausada per un suposat fet delictiu tingui sempre que cessar immediatament en el seu càrrec. No totes les fases judicials contenen el mateix nombre d'indicis contra una persona encausada. Però en el cas de Cifuentes és que ni tan sols està sotmesa a procés judicial algun.

La lluita contra la corrupció no pot donar empara a aquests judicis paral·lels, com no pot donar-los a les penes de telenotícies o de la filtració de res que estigui sota secret de sumari. De fet, aquestes pràctiques no deixen de ser una mostra de enviliment de la societat, amb independència que estiguin o no tipificades com a delicte.