Carles Puigdemont, president de la Generalitat.
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont; el vicepresident, Oriol Junqueras, i el conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, Raül Romeva, pronuncien a Madrid una conferència sobre "Un referèndum per a Catalunya. Invitació a un acord democràtic". Es realitza en un local de l'Ajuntament de Madrid per expressa invitació de la seva alcaldessa.
El País publica avui l'esborrany del procés. Pensa donar un termini de tres dies perquè el Govern de Mariano Rajoy accepti a negociar directament, malgrat haver-li ofert el Congrés dels Diputats per exposar els seus plans de separació. Puigdemont té la intenció de presentar la seva llei de secessió catalana que preveu la independència immediata si no hi ha referèndum.
La Llei de Transitorietat Jurídica, l'anomenada "llei de ruptura" catalana, preveu declarar la independència immediata de Catalunya si el Govern d'Espanya impedeix que se celebri el referèndum separatista previst per després de l'estiu i, entre altres mesures, fixa la pregunta d'aquesta consulta.
Segons consta en l'esborrany de la llei, mantingut fins ara en secret pel Govern català es tracta d'un document que aspira a funcionar com a constitució catalana durant dos mesos i que fixa les bases del procés constituent per a la formació de la "república parlamentària" de Catalunya.
El Parlament ja es va encarregar de modificar el reglament per permetre una aprovació exprés d'aquesta llei de ruptura amb una simple lectura única el que suposa que es podria activar en només 48 hores.
El seu contingut estableix tota l'organització d'una futura República Catalana, tot i que amb llacunes legals. Es diu qui seria seus ciutadans, com es obtindria la nacionalitat, quines lleis seguirien en vigor, què passaria amb els contractes signats, amb els edificis públics de l'Estat ...
En la seva disposició final, l'esborrany de la "llei de ruptura" estableix la declaració unilateral d'independència si el Govern espanyol impedeix la celebració de la consulta popular per a la secessió i que això es duria a terme immediatament després que el Parlament català "constati aquest impediment ".
La pregunta del Referèndum
Desvetlla així mateix, la pregunta que es realitzaria en aquest eventual referèndum: "Vol que Catalunya sigui un Estat independent d'Espanya?", I assenyala que el resultat de la consulta seria vinculant, sense necessitat d'un mínim de participació ni d'una majoria qualificada per a la secessió, tot això supervisat per observadors internacionals "qualificats", per al reconeixement ple del nou Estat català.
L'esborrany aclareix que aquests supervisors seran acreditats per la Sindicatura Electoral de Catalunya i se'ls facilitarà "l'acollida i el desenvolupament lliure de les seves activitats". Podran assistir als processos de formació de les taules, de votació, d'escrutini i de proclamació dels resultats al final de la jornada.
L'esborrany de la llei, segons recull El País, dóna per fet que Catalunya seguirà dins de la Unió Europea i assumeix les seves lleis actuals i les que puguin aprovar-se posteriorment a la declaració d'independència que, en ambdós casos, passarien a formar part del nou ordenament jurídic català.
Respecte a l'organització de la Justícia, elimina la divisió de poders i dóna un control absolut al Govern català sobre el poder judicial, de manera que el president de la Generalitat nomenaria al fiscal general de Catalunya -ara és potestat del cap del Govern espanyol i del fiscal general de l'Estat- i al president del Tribunal suprem català.
Els jutges, magistrats, fiscals i lletrats de l'Estat espanyol, segons l'esborrany de la llei secessionista, "podran concursar a les places que es convoquin" en l'hipotètic estat català, és a dir, que hauran de concursar de nou si volen mantenir la seva plaça en Catalunya i l'Executiu català participaria en els processos selectius que fixés la futura llei.
Amnistia per a les causes secessionistes
L'amnistia per a tots els imputats i condemnats per causes secessionistes (mesura que afectaria a l'expresident català Artur Mas, condemnat a dos anys d'inhabilitació per la consulta independentista de 2014 i l'exdiputat Francesc Homs); l'obligació a policies i jutges de sol·licitar la nacionalitat catalana per seguir exercint, o la que els funcionaris públics aprenguin català per poder treballar, són altres disposicions recollides en el text de la llei.
Així mateix, estableix que s'atorgarà la nacionalitat catalana a tot aquell ciutadà espanyol que acrediti, almenys, un any d'empadronament en algun municipi català o acrediti un mínim de dos anys continuats de residència a Catalunya en el passat. En tot cas, diu, això "no exigeix" renunciar al passaport espanyol.
Pel que fa als béns públics, la Generalitat passaria a ser titular de "qualsevol classe de dret real" sobre tots aquells que estiguin en territori català i es "subrogaría" els contractes d'obres i serveis formalitzats per l'estat i que afecten Catalunya.
La Generalitat va publicar fa unes setmanes un inventari previ per conèixer quin és el volum de propietats estatals, en què van aparèixer 1.080 edificis i terrenys amb un valor conjunt de 685 milions d'euros que serien susceptibles de canviar de mans.
Xantatge a l'Estat
Mariano Rajoy ha comparegut aquest matí i ha declarat que l'actitud de Puigdemont de no acceptar presentar el seu projecte secessionista davant el Congrés dels Diputats és un mes greus problemes ocorreguts en aquests últims anys que denota la intenció de prescindir de l'Estat Espanyol sense atenir-se a la legislació vigent. Apunta que el fiscal general de l'Estat va a estar pendent del que pugui dir-se o fer-se en aquesta Conferència per prendre les mesures oportunes.
Estem davant d'un intent real d'un Cop d'Estat. En el cas que Puigdemont de per cert aquest esborrany en la seva conferència de Madrid, el Govern d'Espanya es veurà obligat a aplicar totes de forma immediata les mesures legals establertes per la llei, en el cas de rebel·lió o intent de secessió.
No hay comentarios:
Publicar un comentario