Per segona vegada en la mateixa setmana, Albert Rivera ha estat l'objecte de dures i unànimes crítiques de la resta de l'arc parlamentari, en aquesta ocasió per la seva defensa d'una esmena a la totalitat de la llei de la quota basca, que Ciutadans considera un "tripijoc polític "que permet subvencionar la segona comunitat més rica d'Espanya.
En el debat, des del PP a Podem, passant pel PSOE, els nacionalistes bascos i canaris i els separatistes catalans, el líder taronja ha hagut d'escoltar des del seu escó una sèrie d'epítets després de la seva intervenció: hipòcrita, cínic, irresponsable, populista , mentider, manipulador, fariseu ... Pel que sembla Rivera desperta enveges a l'elenc, donada la seva augment d'expectatives electorals tant a Catalunya com la resta d'Espanya.
"Populista", també ha estat la paraula utilitzada pel PP per atacar Rivera. Ho ha fet el seu portaveu en aquest debat, Javier Maroto, qui s'ha referit amb acarnissament a la marginalitat política de Ciutadans al País Basc: "Va durar un quart d'hora al País Basc, no van treure ni un diputat". "Dóna batzegades en la política i quan un fa el discurs mirant al sol per veure com escalfa millor cada dia, això té un nom, i es diu oportunisme". "Vostè toca d'oïda en matèria de política basca", ha acusat Maroto a Rivera.
Mikel Buesa explica que és el "quota basca"
La quota és la quantitat que el País Basc abona anualment a l'Estat per finançar les competències que aquest exerceix i que no han estat transferides a la regió. La seva metodologia de càlcul està fixada en la Llei del Concert Econòmic, on s'estableix que al cost d'aquestes competències atribuïble al País Basc cal restar-li certes quantitats pels impostos que, tot i que recaptats per l'Estat, corresponen a les diputacions forals -el principal és l'IVA-, així com la part proporcional del dèficit públic estatal. Tot això es concreta en xifres, cada cinc anys, en la Llei de la quota.
El problema fonamental que reflecteixen aquests càlculs no ve del mètode, sinó del fet que la seva configuració ha estat sempre el resultat d'un tripijoc polític, d'un estira i arronsa, d'un intercanvi de prebendes per vots quan el suport del PNB ha estat decisiu per al Govern d'Espanya. Per això, des de fa molts anys m'he referit sempre a aquest assumpte com si fos un pufo, ja que les lleis de la quota han falsejat sistemàticament les xifres i han convertit les corresponents mentides en una veritat legal. Per exemple, a la de 2007 -l'última aprovada- les competències estatals es van valorar en la meitat del seu cost, la compensació per IVA es va multiplicar per quatre i la xifra del dèficit ser un pur invent, ja que en aquella època el dèficit de l'Estat havia desaparegut. Com a resultat, el País Basc es va estalviar uns 4.500 milions d'euros a l'any.
Des de 2007 fins el 2016, al País Basc ha pagat una mitjana de 972.200.000 d'euros anuals en concepte de quota, segons ens mostra la comptabilitat pressupostària de l'Estat (vegeu el gràfic). Ara, després de l'acord PNB-PP, a aquesta xifra se li va a aplicar una rebaixa de 140 milions que, tot i que es descomptin en posteriors exercicis, a efectes comptables redueixen la quota de la dècada passada a un nivell només una mica superior a l'assolit per l'aportació de Navarra. Si tenim en compte que aquesta última comunitat té una població i un PIB que no arriben al 30% dels del País Basc, ens trobem amb la paradoxa que, en l'última dècada, mentre que cada un dels navarresos ha contribuït als despeses de l'Estat amb 824 euros a l'any, cada un dels bascos només hi haurà pagat 384 euros.
Per al futur, se'ns anuncia una quota de 956 milions que, segurament, experimentarà ulteriors rebaixes, doncs ja s'ho faran els nacionalistes -i els foralistes del PP i el PSOE- per trobar la manera d'escaquejar uns quants euros amb els seus arguments fal·laços i la seva comptabilitat creativa. És el preu que es paga, en forma de privilegi financer per als bascos, a canvi de la contribució del PNB a l'estabilitat política -i al seu propi butxaca-. Per això, ens diu la comptabilitat territorial en el seu últim informe que el Govern basc compte per les seves despeses amb 1.680 euros per habitant més que la resta de les CCAA. Multipliquin vostès per la població beneficiada i es trobaran amb la bonica xifra de 3.639 milions, que, per cert, posem els altres espanyols per tenir contents amb el seu superior sanitat, els seus millors escoles, les seves destacades carreteres comarcals i els seus variats perifollos ornamentals als nostres compatriotes del nord.
Sembla mentida que uns partits que ara advoquen per modificar una Constitució que consideren antiga després de quaranta anys de vigència s'oposen amb feresa al fet que els Bascos i navarresos vegin igualats els seus drets i obligacions a la resta dels espanyols, si no fos per les ocasions que s'ha utilitzat l'esmentat contingent, que no és més que una concessió franquista
No hay comentarios:
Publicar un comentario