Eleccions catalanes - Tots contra Ciutadans

CS capitalitza el vot contra el separatisme i es col·loca a un punt d'ERC. El separatisme perdria la majoria absoluta i Podem, que es deixaria tres escons, tindria la clau del Govern.

Esquerra Republicana de Catalunya guanyarà les pròximes eleccions autonòmiques amb un 26,5 per cent dels vots, seguida molt de prop per Ciutadans que obtindria un 25,3 per cent, segons una enquesta d'intenció de vot de Metroscopia per al diari El País.

El Partit Socialista de Catalunya (PSC) quedaria com a tercera força amb un 14,9 per cent de vots, mentre que la quarta formació política en intenció de vot serà Junts per Catalunya (JxCAT), la formació que lidera el president de la Generalitat cessat Carles Puigdemont, amb un 13,6 per cent. Catalunya a Comú-Podem obtindria el 6,7 per cent, la CUP el 5,9 i el Partit Popular (PP) aconseguiria el 5,8.

Aquests resultats atorgarien en nombre d'escons 39 a ERC, 35 a Ciutadans, 21 a JxCat, 19 al PSC, 8 a CEC-Podem, 7 a la CUP i 6 al PP.

Les formacions independentistes (ERC, JxCat i CUP) obtindrien el 47,7 per cent de vots (67 escons) i les constitucionalistes (Ciutadans, PSC i PP) el 39,1 (60 escons). En les eleccions de 2015 els primers (Junts pel Sí i la CUP) van obtenir 72 escons i les tres formacions constitucionalistes esmentades 52.

El líder polític més ben valorat segons l'enquesta és Oriol Junqueras amb un 46 per cent d'aprovació, seguit de Carles Puigdemont, amb un 43, Marta Rovira (42), Miquel Iceta (36), Xavier Domènech (36), Inés Acostades (29 ), Xavier García Albiol (19) i Carles Riera (14).

El sondeig va ser elaborat entre el 20 i el 22 de novembre últim en base a una mostra de 1.800 entrevistes a ciutadans residents a Catalunya.

Tots contra Arrimadas

Ciutadans s'ha convertit en el 'pimpampum' de la precampanya electoral catalana. Inés Acostades creix en les enquestes

Pedro Sánchez ens ha fet un gran favor ", diuen en l'equip de campanya de Ciutadans.El secretari general del PSOE va menysprear al seu candidat, Miquel Iceta, i es va llançar a la jugular d'Inés Acostades, el cap de cartell del partit taronja. "No donarem suport ni a independentistes ni a opcions de la dreta. Ciutadans és la mitja taronja del PP ". Quan fins al cap nacional del PSOE "s'obsessiona amb nosaltres és que comencen a estendre els nervis", afegeixen aquestes fonts.

El PSC pugna per prendre-li a la formació de Rivera el seu paper de líder de l'oposició a Catalunya. Un afany complicat, d'acord amb el que apunten els sondejos. Acostades s'ha convertit en l'eix de la singular precampanya, igual que el seu partit s'ha erigit en el protagonista del tauler nacional.

"Torna a Cadis". La primera a baixar al fang va ser Núria de Gispert, al seu dia presidenta del Parlament i militant d'Unió, democristiana i moderada, segons el comú dels analistes. Un excel·lent empenta del secessionisme cerril i xenòfob per arrencar la campanya. També va publicar després el nom de l'escola on Rivera porta a la seva filla de 6 anys.

En castellá al Parlament

Arrimadas, 37 anys, nascuda a Jerez, llicenciada en Dret, va arribar a Catalunya fa no molts anys. Una carrera vertiginosa. Rivera li va deixar el seu lloc quan es va traslladar a Madrid. Arrimadas es va consagrar amb les seves intervencions valentes al Parlament. Sempre en castellà, sense els complexos del PP. En les autonòmiques de 2015, celebrat ja el referèndum de cartró d'Artur Mas, Ciutadans es va convertir en la segona força política a la comunitat.

Els socialistes ja no dissimulen la seva preocupació. Llancen més atacs a la formació taronja que als propis independentistes. Al PP es guarden més les formes, tot i que el seu plantejament és gairebé idèntic al de Sánchez. Qualsevol cosa menys fer presidenta a Acostades. Fins i tot Marta Rovira, d'ERC, una formació que amb prou feines li ha dedicat en el passat mig minut a Rivera, es va sumar al carro dels atacs: "La nostra única coincidència amb el PSC és que no farem presidenta a Acostades".Només falta Puigdemont, sumit en les boires de Brussel·les i preocupat en destrossar Junqueras, el seu gran rival per liderar l'espai independentista.

L'estratègia de Rivera en aquestes últimes setmanes ha posat en un sever compromís als constitucionalistes. El seu partit ha liderat algunes de les iniciatives més aplaudides per un ampli sector del centredreta nacional. Denúncia de l'adoctrinament a les aules catalanes, equiparació de salaris de Policia Nacional i Guàrdies Civil amb els Mossos.Radical rebuig al Contingent basc i tots els seus privilegis. Matèries molt estimades pel votant del PP i fins del PSOE.

"La intervenció de Maroto al Congrés fent d'obsequiós escolà del PNB va ser patètica", comenta una alta font de Ciutadans. "Fa dos anys, podria entendre, però després del cop d'Estat a Catalunya, inundar de milions als nacionalistes produeix urticària a mig Espanya. I a l'altra mitja, mal de panxa ".

La paternitat del 155

Rivera també es va convertir en el principal impulsor d'un 155 implacable contra els secessionistes. Després dels titubejos inicials del partit taronja -a primers de setembre es mostraven molt reticents amb aquesta mesura- es va convertir en el seu principal valedor després d'escoltar el discurs del Rei del 3 d'octubre. Fins i tot li ha arrabassat aquesta bandera a Mariano Rajoy. D'aquí que el president del Govern recordi ara amb insistència que ha estat ell qui va posar en marxa aquest mecanisme amb el qual s'ha tornat la normalitat a Catalunya.

Acostades segueix l'estela de Rivera, i l'aprofita al màxim. El PP i el PSC no tenen la capacitat de maniobra que tenen els taronges. El Quota Basc ha estat un sever ensopegada per a les dues forces majoritàries en un moment d'enorme sensibilitat al país contra els privilegis dels nacionalistes. "La injustícia del cuponazo", va denunciar el president de Ciutadans en el seu potent discurs al Congrés d'aquesta setmana. Acostades esprem al màxim el missatge antinacionalista que, al seu dia, va propiciar la creació de Ciutadans. García Albiol, candidat del PP català, no pot arribar tan lluny. Miquel Iceta ni ho passa. El PSC pretén arribar a la presidència de la Generalitat mitjançant un acord amb ERC i els comuns, segons la versió més grapejada. Aquesta fórmula Borgen, que sembla impossible.

Arrimadas pretén reforçar la seva suports electorals el 21-D perquè, en el cas que la fortuna actuï a favor seu, pugui candidatearse com a presidenta. Una cosa inaccessible, però ningú tira la tovallola. Tot està massa obert. Es pensa en suports i coalicions després de l'escrutini. I aquí entra en joc els malabarisme ideològic del PSC.

Rivera, en paral·lel, aprofita la campanya catalana per reforçar la seva implantació a la resta d'Espanya. Algunes enquestes col·loquen a Ciutadans gairebé mà a mà amb el PSOE. D'aquí, els nervis de Pedro Sánchez, a qui el debat territorial li crea enormes problemes amb els seus barons i amb les seves organitzacions regionals. "Després del cop del separatisme català, ja no valen mitges tintes. La gent no ho suporta ", insisteix aquesta font de Ciutadans. Tots contra Arrimadas és la millor notícia que pot rebre Rivera en aquests dies.