Oriol Soler, la trama oculta de l'independentisme

Oriol Soler l'ideòleg clau en la secessió es va reunir amb Assange a Londres

Ara ha transcendit informació determinant sobre la col·laboració entre l'activista perseguit per la justícia nord-americana Julian Assange i la Generalitat del també fugat Carles Puigdemont.

L'empresari i editor Oriol Soler, un dels ideòlegs i promotors més rellevants del moviment secessionista a Catalunya, es va reunir el passat 9 de novembre durant quatre hores amb Julian Assange, l'activista perseguit per la justícia nord-americana responsable del web de filtracions Wikileaks. De tots és sabut les maniobres d'aquest activista contra la Unió Europea i la seva connexió amb les xarxes secretes de l'espionatge rus. La trobada, segons ha confirmat a EL PAÍS el mateix Soler, va tenir lloc a l'ambaixada de l'Equador a Londres, on Assange roman asilat des de fa més de cinc anys. A través de les xarxes, aquest ciberactivista ha difós milers de missatges i desinformacions en suport de l'independentisme català.

Durant tot aquest temps Julian Assange ha estat difonent tota mena de missatges i desinformacions en suport de l'independentisme català. Una cosa que no va ser gratis, el fiscal quantifica el pagament català al lobby internacional -en el qual van participar entre d'altres Assange i Yoko Ono- en 2,3 milions d'euros, i això només en el que va de 2017. Així va saltar la notícia Troben la factura milionària que la Generalitat va pagar a Assange per mentir sobre Espanya

Julian Assange

Julian Assange va irrompre a la crisi independentista de Catalunya a finals de l'agost passat, quan va començar a publicar a la xarxa social Twitter missatges contra El Periódico i contra el seu director, Enric Hernández. El diari va revelar en exclusiva que els serveis d'intel·ligència nord-americans havien advertit a la Generalitat del risc d'un atemptat gihadista a La Rambla de Barcelona. Des de llavors, Assange s'ha involucrat intensament en la crisi secessionista i ha publicat multitud de desinformacions a la xarxa en suport del Procés i contra el Govern.

El propòsit del fundador de Wikileaks no és tant la independència de Catalunya com utilitzar al seu profit el clima de desestabilització causat per l'independentisme per promoure una causa global: una revolució social generalitzada que suposi la destrucció de les institucions i dels Estats i que condueixi a un model nou de societat. Així ho va explicar ell mateix el passat 26 de setembre a través d'una videoconferència organitzada pels moviments universitaris independentistes i les joventuts del PDeCAT, d'ERC i de la CUP a la Universitat de Barcelona. "Aquest xoc dels catalans amb l'Estat espanyol és un fet determinant en la història d'Occident", va dir Assange a uns tres-cents assistents. "Poblacions de tot Occident aprendran de la vostra experiència", els va arengar. "On vagi Catalunya, aniran altres Estats".

Soler ha negat que la seva trobada amb el ciberactivista, amb una potència inigualable per propagar missatges i consignes a través de les xarxes, tingués com a objectiu preparar la campanya de comunicació de cara a les eleccions autonòmiques del 21-D, que l'independentisme vol convertir en una demostració de la seva força, tot i qualificar-les de il·legítimes.

Soler va liderar la campanya de comunicació del primer intent fallit de referèndum el 9N de 2014 i es va posar al capdavant de la consulta il·legal del passat 1 d'octubre. De fet, se li atribueix l'esforç de convertir en aliats al PDeCat, ERC i la CUP. Fins a la data Assange ha negat pertànyer a un lobby internacional i haver cobrat de la Generalitat. Oriol Soler va acudir durant quatre hores a l'ambaixada de l'Equador el 9 de novembre.

El sanedrí ocult del Govern

Però Soler és una mica més: va ser el cervell de la campanya 'Ara és l'Hora' (Ara és l'hora), que van portar a terme l'ANC i Òmnium Cultural l'any passat i que va ser secundada tant pels partits independentistes com pel Govern. Va ser, dit d'una altra manera, la gran campanya del 'Procés'. I conforme anaven passant els mesos, es va convertir en l'autèntic cervell de comunicació a l'ombra de la consulta del passat 1 d'octubre. Segons algunes informacions, el 'nucli dur' d'aquesta campanya sobre l'1 d'octubre estava format per Soler com a màxim responsable, secundat per Miquel Martín Gamisans, secretari de Comunicació del Govern (i exdirector de comunicació d'Òmnium que, curiosament, a LinkedIn inverteix seus cognoms), Pere Martí, responsable de comunicació de Presidència, i Sergi Sol, director de comunicació de Vicepresidència. Es tracta d'un equip lligat íntegrament a ERC.

Soler i Grinyó surten de l'ambaixada de l'Equador a Londres el 9 de novembre després d'entrevistar-se amb Julian Assange durant quatre hores.

Soler ha estat un ideòleg determinant en la deriva independentista de Catalunya: Va ser un dels fundadors del diari Ara i està al capdavant de la cooperativa cultural SOM, editora de revistes com Sàpiens o Batabat, la responsable del vídeo Help Catalonia. Save Europa que tanta polèmica va generar quan ho va difondre en xarxes Òmnium Cultural.

El sopar secret a casa de Roures

Soler va ser també un dels assistents al sopar secreta a casa de Jaume Roures que, el dia 26 d'agost, va reunir a Barcelona Oriol Junqueras amb el líder de Podem, Pablo Iglesias, i que va ser revelada en exclusiva per aquest diari. Bon amic de Carles Puigdemont i de la majoria de consellers del Govern, també manté excel·lents relacions amb Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, amb la secretària general d'ERC, Marta Rovira, amb la líder del PDeCAT, Marta Pascal, amb l'expresident Artur Mas o amb els dirigents 'cuperos' Anna Gabriel, Natalia Sánchez i Quim Arrufat.

Segons algunes fonts, Soler es va distingir els últims mesos per pressionar diferents mitjans de comunicació perquè no fossin crítics amb l'independentisme. Va arribar fins i tot a exigir la dimissió del director d' 'El Periódico de Catalunya', Enric Hernández, quan aquest diari va publicar informacions negatives sobre l'estratègia de l'independentisme. I després del rebuig del diari 'Ara' a inserir publicitat sobre el referèndum gràcies als mandats judicials, va ser el primer a posar-se en contacte amb directius i periodistes d'aquest mitjà amenaçant amb portar a terme una campanya en contra del mateix i deixant entreveure que se'ls havien acabat les subvencions.