El Comitè d'Estratègia en el punt de mira del Tribunal Suprem

Marta Rovira i Oriol Junqueras, al Consell Nacional d'ERC. / ACN

El jutge Pablo Llarena ha dictat providència perquè es dugui a terme una investigació de tots els components de l'anomenat Comitè d'Estratègia composta per unes trenta persones, el grup estava format per Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, ja imputats, a més dels portaveus, presidents i secretaris generals de les formacions independentistes, i els presidents i vicepresidents de l'ANC, Òmnium i l'AMI (Associació de Municipis per la Independència).

Nous indicis recollits per la Guàrdia Civil situen Marta Rovira al centre de l'estratègia per assolir la independència al llarg dels dos últims anys. Les anotacions d'una agenda Moleskine confiscada durant el registre del domicili del secretari general de Vicepresidència del Govern José María Jové inclouen referències a l'ara candidata d'ERC, en què se la vincula de manera activa en l'estratègia cap a la independència des dels seus inicis i es mostra que participava en les reunions bimensuals organitzades des de 2015 per fixar els passos cap a la secessió.

Les notes arrenquen al febrer de 2015 i es perllonguen fins a finals de 2016. En ella Marta Rovira apareix identificar en ocasions com MR o com 'Marta'. En el primer apunt localitzat en el quadern, datat al febrer de 2015, Jové va anotar en referència a Rovira i l'exvicepresident del Govern Oriol Junqueras que tots dos estudiaven les vies per "fer realitat la República catalana en el marc de la UE". "Reforçar xarxa complicitats internacionals. Patriotisme basat en responsabilitat social. Econòmica, cultura i mediambiental", va escriure, segons es desprèn d'un informe de la Guàrdia Civil aportat al jutge 13 de Barcelona.

La Moleskine situa Rovira en diferents reunions per impulsar el full de ruta de l'Procés.Es la relaciona amb comentaris reflectits al juliol de 2015 on esmentava que el Govern ja tenia llista el 80 per cent de la normativa i buscava que no hi hagués "forats". Es van establir en aquell temps quatre etapes: preparació de l'Estat, reconomiento internacional, estructures d'Estats i mesures sectorials. Respecte a la data per a "la proclamació de la independència" s'establien fa dos anys dues possibilitats o bé "quan tot estigués a punt" o "quan la pressió de l'Estat fora enorme".

Queda també retratada una reunió de desembre de 2015 en què van participar altres representants polítics com l'exconseller Raül Romeva o el portaveu al Congrés dels Diputats Joan Tardà en la qual es van debatre detalls com l'impuls de 300 mesures després de la proclamació de la hipotètica independència o quan caldria convocar les primeres eleccions de la República catalana.

Aquests trobades periòdiques per fixar els passos del full de ruta comptaven també amb la presència de Carles Puigdemont i altres càrrecs com el mateix Oriol Junqueras i l'expresident Artur Mas. Sobre una de les cita en què van participar tots dos i també Rovira, celebrada al febrer de 2016, Jové va anotar: "L'única manera perquè des de fora pressionin l'Estat perquè acceptin el referèndum és que anem fins al final. Mantenir amb fermesa la full de ruta ... ".

La sentència es preveu a finals del 2018 o al primer trimestre del 2019 i podria ser per conspiració per a la rebel·lió. Tots els ulls polítics miren a la plaça de la Vila de París s / n de Madrid, seu del Tribunal Suprem de Justícia. La seva Sala Segona es disposa a la tardor de l'any que ve a enjudiciar els delictes sobre els quals es desenvolupa la instrucció del magistrat Pablo Llarena en la causa especial 20907/2017 contra els membres del cessat Govern de la Generalitat, els líders de ANC i Òmnium cultural i la presidenta del Parlament i dos membres de la seva Mesa. La previsió és que l'instructor conclogui les seves actuacions entre març i abril, dicti acte de processament pels delictes que entengui s'han acreditat -tot apunta que es decantarà pel de conspiració per a la rebel·lió i la sedició per Sánchez i Cuixart- i traslladi lesactuacions a una secció de la Sala Segona que haurà de resoldre les apel·lacions que es presentin i elevar les actuacions per a la celebració de la vista pública.

Les fonts consultades del Suprem consideren que aquest seria el calendari "desitjable" però no estan en condicions d'afirmar que sigui "el possible". Llarena, afegeixen, haurà de rebre moltes testificals, entre elles, a tots els membres de l'anomenat Comitè d'Estratègia, alguns dels quals podrien ser imputats, com molt probablement, Marta Rovira, candidata d'ERC el 21-D.

També subratllen que hauran de ser citats a declarar els càrrecs consultius que hagin intervingut en la creació de les anomenades "estructures d'Estat", fins al punt que "els imputats en aquesta causa especial podrien ser molts més dels que ara ho estan". En aquest punt es dóna per "molt probable" que Carles Viver Pi-Sunyer, al qual s'atribueix la redacció de les lleis de desconnexió, sigui cridat, almenys, com a testimoni en la causa. Els fiscals Javier Zaragoza i Fidel Cadena, desplaçats a Barcelona, ​​estan tractant d'aportar proves addicionals a la instrucció per revelar totes les ramificacions presumptament delictives, incloses les comeses per responsables "de segona línia" i "no funcionaris" citant expressament a Oriol Soler.

Sense pauses

Les ratificacions dels pèrits -especialment de la Intervenció General de l'Estat i de la Generalitat- seran "necessàries" per contrastar les versions dels imputats. I tot i que Pablo Llarena està dedicat en exclusiva a la instrucció d'aquest cas és a dir, eximit de ponències a la Sala Segona- potser la rapidesa de les diligències no sigui la que s'ajusti al calendari previst. En tot cas, l'objectiu és evitar tota demora i imprimir al procediment un ritme acurat però "sense pauses". Referent a això, les fonts consultades adverteixen que Puigdemont i els quatre exconsellers fugits a Bèlgica no poden ser jutjats en rebel·lia a diferència del que passa en la majoria dels països de la UE i el judici no esperarà a la seva detenció. També avisen de la propera resolució dels recursos de cassació de Mas, Ortega i Rigau contra la sentències del TSJC que els va condemnar a inhabilitació pel delicte de desobediència, el mateix pel qual la Sala Segona va sancionar a Francesc Homs.

La Sala Segona del TS, presidida per un jurista respectat com Manuel Marchena, fiscal de carrera, es constituirà en tribunal d'enjudiciament amb cinc magistrats -es baralla que participin, a més del president, que podria ser el ponent de la sentència, els magistrats Antonio del Moral, Luciano Varela i Alberto Jorge Barreiro, aquests dos últims de l'ala progressista- i dictarà sentència ferma, només objecte de recurs, sense efectes suspensius, en empara davant el Constitucional- no més tard del primer trimestre del 2019.

La fiscalia estaria representada per la que va ser fiscal general de l'Estat, Consol Madrigal. De produir sentència condemnatòria, la legislatura catalana que comença el 22 de desembre quedarà de fet avortada perquè els ara imputats, i els que podrien ser-ho en el curs de la instrucció, seran, en el millor dels casos, inhabilitats i hauran de deixar les seves responsabilitats públiques.