Santamaría i el seu paper en la regeneració del Partit Popular

Soraya Sáenz de Santamaría s'ha permès aquest dimecres després del seu fracàs en l'les primàries, demanar a Pau Casado un 43% de representació en tots els òrgans de direcció del PP amb la peregrina excusa que aquest és el percentatge de suport que la seva candidatura va obtenir en el congrés extraordinari de dissabte. Si no l'encegués la supèrbia, Santamaría sabria de sobres que té el mateix futur al PP que el seu retirat mentor, Mariano Rajoy Brey.

Casado es va presentar a les internes populars amb el clar compromís que el PP tornés a abanderar els principis liberal-conservadors i fes front sense contemplacions al separatisme que pretén acabar amb la Nació. Per descomptat, pot rescatar coreligionaris que, tot i haver donat suport a la candidatura de la fracassada Santamaría, siguin útils per a tirar endavant el seu projecte. Però això és una cosa i una altra molt diferent fer un ús espuri de la generositat en nom d'una no menys errada i tòxica unitat.

Com era d'esperar Casat no va accedir a les exigències de la candidata derrotada i va delegar en dos membres del seu equip la negociació posterior que finalment ni tan sols sellegó a realitzar.

Els fidels al nou president insisteixen que ja no es pot parlar d'equips ni de sectors "perquè tots som companys", i que ara toca distribuir funcions i responsabilitats "entre els millors" al marge del que van poder votar al congrés. De fet, destacats dirigents regionals, provincials, diputats i senadors que van donar suport en el procés congressual a Santamaría ja havien enviat missatges per posar-se a les ordres del nou president.

No es tracta de recordar ara a la fracassada aspirant a la presidència del PP i principal exponent de la traïció popular als seus principis i valors fundacionals la coneguda màxima nord-americana que diu "The winner takes it all"; però, per descomptat, Pablo Casado -al qual Santamaría no va deixar de menysprear amb aquesta droga per injustificable suficiència seva durant tota la campanya- té tant el dret com, sobretot, el deure d'establir un projecte inequívoc de regeneració i exigir al seu equip un compromís indestructible amb el mateix.