Pedro Sánchez i Quim Torra, el passat 22 de juny, a Tarragona. / EFE / JESÚS DIGES
El vergonyós espectacle donat per Quim Torra i els paniaguados que van viatjar a Washington amb motiu d'unes jornades culturals, no auguren un bon futur a les negociacions que aquesta va a mantenir. No només pels antecedents de l'honorable, també perquè no s'ha adonat de qui és i el que ell representa davant els catalans. Segueix actuant com el ninot programat des d'Hamburg que impedeix el desenvolupament i la reconciliació de la regió que ni tan sols ho ha votat.
S'ha de reconèixer que la contribució de l'activista Torra a les tesis més escèptiques a Madrid resulta impagable. Són sectors, a més, que saben del llast que ha d'arrossegar l'actual president de la Generalitat: el dels seus escrits xenòfobs que li desautoritzen per reclamar als altres el respecte a la diferència que ell constantment reivindica. L'independentisme en general -no seus nuclis fanatizados- ja sap que Torra ha estat un parany saducea imposada per Carles Puigdemont; està al cap del carrer que les seves sortides de pota de banc fora i dins d'Espanya el converteixen en un dirigent inexpert i excèntric i sospita que la situació de desgovern a Catalunya -la Generalitat és una institució instal·lada a la resistència- comporta abans o després una reacció social contrària al populisme separatista.
El president de la Generalitat, després de la ridícula indecisió sobre la seva assistència a l'acte d'inauguració dels Jocs Mediterranis a Tarragona, ha trencat emfàticament relacions amb la Corona al titular tornar a desairar dijous passat amb motiu del lliurament dels premis que atorga la Fundació Princesa de Girona.
La política Dinamitera de Torra
Els comportaments del president de la Generalitat afavoreixen a curt termini les tesis més escèptiques sobre una solució per a la crisi de Catalunya. La paciència de Sánchez és rocosa, no se sap si per voluntarisme o perquè s'està mesurant la seva capacitat de resistència
Un molt ampli sector polític i social a Espanya compta amb els comportaments obtusos i radicals de Joaquim Torra perquè fracassi la política de distensió del president Pedro Sánchez. El de la Generalitat concedeix la raó un dia sí i un altre també als que tenen diagnosticat el "problema català" com irresoluble, al punt que, en ser-ho, no té remei. O que no cap altre que el merament pal·liatiu, confiant que la potència de l'Estat acabi per erosionar la capacitat de mobilització i insurgència de l'independentisme.
El mateix dia en què el Govern iniciava els tràmits per traslladar els presos polítics preventius a presons de Catalunya -el passat dijous-, es coneixia l'incident de Joaquim Torra i la delegació catalana que l'acompanyava en un festival cultural-folklòric a Washington.
A l'míting del president de la Generalitat denigrant a l'Estat espanyol i al seu sistema democràtic-inoportú, inapropiat i mancat de consideració cap als propis amfitrions, que van suspendre els discursos inaugurales- va respondre en uns termes raonables l'ambaixador d'Espanya, expressament recolzat per la vicepresidenta del Govern, Carmen Calvo, i el ministre d'Exteriors, Josep Borrell. El president Sánchez, que vol preservar tant com sigui possible un clima de distensió, es va comportar amb Pedro Morenés, el nostre representant als EUA, com ho va fer amb els desaires a Felip VI: mirant cap a un altre costat.
Per si fos poc, després de la visita oportunista de Pablo Iglesias a la Generalitat, les versions sobre el contingut de la conversa van divergir gairebé radicalment. Mentre el líder d'Podem assegurava que Torra li havia garantit l'abandonament de les polítiques unilaterals, el president de la Generalitat deia mantenir-les reivindicant "un altre 1 d'octubre".
L'aposta de Sánchez és de risc, molt superior a la de l'independentisme català si s'avingués a un replantejament raonable de les seves reivindicacions que segueixen sustentant-se en comportaments fanalers: el secessionisme no té majoria social, no té suport internacional, ha fracturat la societat catalana i està perjudicant les possibilitats socioeconòmiques del país.
El Govern ha reiterat que la seva disposició és clara: en una mà el diàleg i en l'altra la Constitució. El marge és ampli però té línies vermelles. Si Torra s'obstina a seguir col·locant bombes de rellotgeria en les polítiques de Sánchez-que estan sent, per cert, una mica precipitades i en excés voluntaristas-, s'arrisca a que es produeixi a l'Estat un replegament defensiu amb encara més gran determinació del que va protagonitzar amb Rajoy i el PP.
La paciència de Pedro Sánchez sembla ser rocosa. No se sap si ho és per pur voluntarisme o perquè suposa que l'independentisme més radical està contrastant la seva capacitat d'aguant. Però sigui l'un o l'altre, els comportaments de Joaquim Torra són objectivament dinamiters perquè semblen pretendre la implosió dels plans del Govern socialista per canviar el signe dels esdeveniments a Catalunya.
Al pas que porten els esdeveniments, l'entrevista del proper dia 9 a la Moncloa entre Torra i Sánchez s'encamina cap al fracàs. Els esforços del president del Govern perquè la trobada es produeixi en un ambient de distensió semblen menysprear -o no valorarse- tant per Torra com pel seu entorn més immediat. Els catalans, independentistes o no, estan molt cansats de tant teatre i volen passar a un altre estadi més pràctic. Tot això serà serà qüestió de temps i llavors van a passar per sobre de Torra i tots els seus fanàtics partidaris.
No hay comentarios:
Publicar un comentario