Pressió de Puigdemont al PDECat perquè Marta Pascal abandoni la direcció

El fantasma de l'escissió plana sobre l'assemblea del partit, que va començar ahir

Elsa Artadi, consellera de Presidència i portaveu del Govern, i Marta Pascal

Un cop posat en marxa el seu propi projecte polític d'unificació de l'independentisme en una única plataforma a través de la Crida Nacional per la República, Carles Puigdemont està disposat a portar la iniciativa fins a les últimes conseqüències. I on primer vol posar-ho en pràctica és dins de casa, és a dir, en el seu propi partit, en el marc de l'assemblea nacional -l'equivalent al congrés- que el PDECat porta a terme a Barcelona des d'avui fins diumenge. La idea és dinamitar l'actual direcció de la formació, perquè segons fonts del seu entorn és reticent a tota confluència, i garantir la plena integració de la marca substituta de CDC al nou moviment. Quim Torra no va a assistir.

Per si algú dubtava que el projecte polític de l'expresident de la Generalitat és, primer de tot, una opa en tota regla a l'PDECat o un torpede a la seva línia de flotació, ell mateix s'ha encarregat de fer arribar en els últims dies, a qui ha volgut escoltar-lo, el missatge que la Marta Pascal, l'actual coordinadora general, no pot continuar al capdavant de la direcció. Fins a l'extrem que, en una reunió el dimecres a Hamburg amb un grup d'alcaldes, els va comunicar que si ella es mantenia a la cúpula, ell abandonaria el partit, el que en la pràctica suposaria una escissió en tota regla. En aquesta trobada, a més de figures emergents com la nova alcaldessa de Tortosa, Meritxell Roigé, es trobaven també, entre altres, l'alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals, cara visible del sector crític que està disposat a presentar batalla a l'actual equip de direcció, i el de Gironella, David Font, coordinador precisament de l'assemblea nacional.

En el conclave s'han inscrit prop de 2.000 militants, i la clau està en saber qui té el control i, per tant, la majoria, si la cúpula que lidera Pascal o el sector crític que està clarament alineat amb el projecte i les tesis de Puigdemont. De moment, la coordinadora general manté la seva intenció de presentar candidatura per la qual passarà a ser la secretaria general, al capdavant d'un equip que desitja que sigui ampli i transversal, i no pensa retirar-se. La pressió perquè cedeixi el pas és molta, però, tot i això, ha fet arribar als seus cercles més pròxims que no figura en els seus plans la possibilitat de fer un pas enrere i que, en tot cas, no l'hi posarà fàcil als que volen descabalgarla. La seva idea és que hi hagi una única candidatura, que representi totes les sensibilitats del PDECat i la composició està encara negociant, i la seva voluntat és "intentar-ho fins al final".

El sector crític, per la seva banda, està a l'expectativa de si Pascal s'aparta i, en cas que no ho faci, la intenció seria presentar una candidatura alternativa per disputar-li el lideratge. El problema és que dins d'aquest sector crític no acaba d'existir acord sobre el camí que seguir i, en conseqüència, la possibilitat d'una alternativa no és per ara en absoluta segura i està en l'aire, tot i ser l'opció que té el suport de l'expresident de la Generalitat, que indirectament també participarà en l'assemblea nacional amb el vot delegat -al costat del de Josep Maria Matamala- a Albert Batet, portaveu de JxCat al Parlament. Caldrà veure quins moviments d'última hora es produeixen, però tot indica que la incògnita no s'aclarirà fins a l'últim moment, fins que diumenge al migdia expiri el termini de presentació de candidatures, just abans que siguin sotmeses a votació de la militància .

Entre els moviments que aquests últims dies s'estan produint destaquen les visites als exconsellers del PDECat presos, més assequibles i freqüents des que han estat traslladats al centre penitenciari de Lledoners. Especialment significatiu en aquest sentit va ser el pronunciament inequívoc de Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn, i també Lluís Puig des de Brussel·les, a favor de la plena integració del partit en el projecte de la Crida Nacional per la República, que marca clarament la línia de seguir, però, a diferència d'Puigdemont, entre els exconsellers no hi ha unanimitat sobre la conveniència o no de dinamitar sense concessions la direcció de l'actual coordinadora general. El partit, sigui com sigui, ha de pronunciar-se obertament sobre la incorporació a la nova plataforma de l'expresident de la Generalitat -que compta amb més de 27.000 adheridos-, perquè com a mínim una agrupació, la del Baix Llobregat, ha formulat una esmena en aquesta línia i haurà de votar-se.

Plantejada en aquests termes, l'assemblea nacional del cap de setmana serà més que una trobada per actualitzar la posició ideològica i l'estructura del PDECat, com havia quedat finalment plantejada. Està en joc, de fet, el futur de la formació i del nou projecte polític de Puigdemont, i el temor d'alguns dels que ja van viure l'agitat congrés de refundació del 2016 és que, com llavors, es repeteixi l'error de tancar-lo en fals.

Mentrestant, Esquerra Republicana es mira l'espectacle amb certa distància, amb les enquestes favorables i amb una sensació que no hi ha res a fer, que només uns nous comicis --amb altres majories, amb altres interlocutores-- podran aconseguir un avanç, l' marge que els republicans segueixin denunciant la situació dels polítics presos, entre ells el seu màxim líder, Oriol Junqueras, i adversari ja sense cap matís, de Carles Puigdemont.