Manuel Valls anima la batalla per Barcelona

Manuel Valls, exprimer ministre de França / CG

L'exprimer ministre francès Manuel Valls ha confirmat avui el que era un secret a veus i ha anunciat la seva candidatura a l'alcaldia de Barcelona en les eleccions municipals de 2019.

"Vull ser el pròxim alcalde de Barcelona", ha assenyalat al principi de l'acte que ha protagonitzat al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), en què ha donat detalls del seu projecte per a la ciutat.

No és novetat que qui opti a una alcaldia important ho faci amb un projecte basat en la seva persona. Ho va fer Ada Colau, que va passar de l'activisme anti-desnonaments a ser alcaldessa sense tenir grup polític darrere, i ho vol fer Manuela Carmena a Madrid, si s'escau precisament perquè sí que té un, del qual vol desfer.

També Pasqual Maragall, va accedir a la presidència de la Generalitat amb la candidatura de "Ciutadans pel Canvi", coalitzada però no subordinat al PSC. Però el que fa especial el cas de Valls és, no només la seva aclaparadora currículum polític fora d'Espanya, sinó que s'hagi escapat del control de Ciutadans des del minut 1, expressant amb tota claredat que ell no s'ha anat del Partit Socialista Francès per ser un home de partit. Dit i fet: primer va tirar els teixos a PSC i PP perquè s'anessin amb ell i després ha començat l'elecció dels seus col·laboradors no només amb total llibertat, sinó, pel que diuen, sense preguntar tan sols als de Rivera. Per començar, tirant precisament de destacats ex col·laboradors de Pasqual Maragall, com Xavier Roig.

Plataforma transversal

Nascut al barri barceloní d'Horta, Valls va ser primer ministre de França entre 2014 i 2016, va ser alcalde d'Evry i ministre d'Interior francès, i encara és diputat de l'Assemblea Nacional francesa, encara que deixarà l'acta la setmana que ve per centrar-se en el seu projecte per a Barcelona. Un projecte en el qual optarà a rellevar Ada Colau al capdavant del consistori barceloní a través d'una plataforma transversal.

A l'acte han assistit nombrosos mitjans nacionals i francesos, però no ha comptat amb la presència dels dirigents de Ciutadans Albert Rivera, Inés Acostades ni Carina Mejías, malgrat que la formació taronja va encoratjar la seva candidatura i negocia formar part d'ella. Sí que han estat presents el diputat de Cs Nacho Martín Blanco i la germana de Valls, Giovanna. En tot cas, Rivera s'ha afanyat a felicitar-lo des del seu compte de Twitter: "Moltes gràcies, Manuel Vallls, per acceptar aquest repte. Ningú millor per recuperar el prestigi de Barcelona i derrotar el separatisme i al populisme a les urnes. És una gran notícia per a la nostra ciutat, per a Espanya i per a tot Europa. Endavant! ".

El risc per a Cs és clar: quedar desdibuixat a la capital de la terra on va néixer, Catalunya. Va ser a finals d'abril quan l'exprimer ministre francès va revelar que Ciutadans li havia proposat concórrer a aquests comicis, i poc després Albert Rivera ho va confirmar.

"Ciutadans està obert a que gent com el senyor Valls estigui present en les nostres llistes electorals", va dir llavors el líder del partit. Durant aquests cinc mesos, no s'han donat detalls sobre aquesta hipotètica candidatura i des Cs es limitaven a dir que confiaven que l'ex cap del Govern francès acceptés la seva oferta.

Així mateix espera per moure fitxa al PSC, que també mitjançant primàries va triar a Jaume Collboni alcaldable. Per tenir èxit en la seva aventura barcelonina, Valls necessita convèncer molts antics votants socialistes, dels que no s'atreveixen a fer el pas de confiar en Cs. De fet, en l'equip fundacional de campanya del polític francès figuren destacats col·laboradors d'aquest alcalde Maragall l'herència política gairebé tots, inclosos els que per la dreta i per l'esquerra li van criticar, ara reclamen.

Habitatge, seguretat, civisme i turisme

Valls ha centrat el seu discurs --fet principalment en català però amb algunes parts en castellà-- a criticar la gestió de Colau al capdavant de l'ajuntament, especialment en relació a l'habitatge, la seguretat, el civisme, el turisme i la cultura. Sense oblidar els "efectes" negatius del Procés independentista sobre la ciutat.

"Barcelona té greus problemes, s'està deteriorant", ha denunciat, i ha lamentat que no s'hagin complert les promeses en relació a habitatge per part de l'actual equip de govern municipal. En aquest sentit, ha reivindicat que "Barcelona mereix ser governada pensant en ella mateixa".

Ciutadà Valls

L'exprimer ministre francès pot ser el revulsiu que necessita Barcelona per recuperar el pols cosmopolita que el nacionalisme li ha anat arrabassant lenta i metòdicament. Si estem o no assistint a un nou prodigi en aquesta ciutat ja es veurà, però el revulsiu d'un "estranger" nascut a la ciutat i amb un currículum tan aclaparador, és el cigne negre que ningú esperava, que afegeix interès i que descol·loca totes les previsions.

Valls va, de moment, per lliure i això crea expectatives i dubtes. Però per ventura se sap el que va a fer Casat ?, imaginaven molts socialistes el que faria Sánchez? Valls no és l'únic polític imprevisible, però sí el que més expectatives va aixecar d'entre tots els candidats a l'alcaldia. De moment, ja s'ha mostrat partidari de "mantenir la fermesa amb el separatisme" i, alhora, recuperar un catalanisme que considera que "és de tots".

Efectes col·laterals

Mals temps per a la futurologia i pitjors per a la prospectiva. La disputa en camp obert de l'alcaldia de Barcelona, ​​òrfena d'un favorit clar, i les moltes ambicions personals i col·lectives que convergeixen en una ciutat molt cobejada malgrat tots els seus actuals problemes -o precisament per culpa d'ells- han trencat en mil trossos tots els esquemes de la política local.

Ahir, el guanyador de les primàries d'ERC fa set mesos, Alfred Bosch, es va acomiadar sense fer soroll a l'assemblea local del seu partit de la carrera per la successió d'Ada Colau, per cedir pas gairebé automàticament -seran necessàries altres primàries de pur tràmit- al conseller d'Exteriors i extinent d'alcalde socialista Ernest Maragall.

Actors inesperats entren en escena, altres surten i el guió amaga encara girs imprevisibles ... Alfred Bosch va anunciar la seva renúncia com a alcaldable d'ERC afirmant que Ernest Maragall és "millor" candidat.

Tant en el apedaçat front independentista com en el no menys heterogeni dels partits oposats al procés sobiranista, gairebé totes les incògnites romanen sense aclarir a falta de vuit mesos per a les eleccions. La propera confirmació oficial de l'entrada en combat de Manuel Valls ha revifat en les files independentistes aquell vell debat entre dues opcions que són igual de vàlides fins que (en les eleccions) es demostri el contrari: què suma més, anar junts o per separat?