Màsters de "tot a cent"

La ministra de Sanitat, Carmen munt, aquest dilluns a la seu del Ministeri.

Aquest dilluns ha comparegut públicament la ministra de Sanitat, Carmen Montón, per donar explicacions sobre la forma presumptament irregular en la qual va obtenir el seu màster en Estudis d'Igualtat a la Universitat Rei Joan Carles al curs 2010/2011. Presumptament igual que Cristina Cifuentes o Pablo Casado i probablement molts polítics en exercici que hagin passat pels apèndixs de l'aquesta universitat

També la ministra ha pogut beneficiar-se d'unes facilitats reprotxables si es demostra que va obtenir la titulació a l'ombra del seu càrrec -era diputada i portaveu d'Igualtat pel PSOE -, encara que no sembla que això sigui suficient per demanar la seva dimissió. Especialment, si analitzem el funcionament -com menys laxo- que ha tingut la Universitat espanyola en general, i la Rei Joan Carles en particular, fins a la implementació definitiva del Pla Bolonya.

A l'exposició raonada que la jutgessa Rodríguez-Medel va elevar al Suprem, afirmava que Enrique Álvarez Conde va utilitzar el Mastero Oficial en Dret Autonòmic de la URJC "com a regal o prebenda a determinats alumnes que aconseguien la titulació sense mèrit acadèmic algun". "Només a alumnes amb una posició rellevant en l'àmbit polític, institucional o que mantenien vincles estrets d'amistat o de caràcter professional amb el Sr. A.C (Álvarez Conde) es veien beneficiats d'aquesta prebenda". Una tesi que encaixa també amb el tracte que va rebre Munt.

El màster de Munt deixa a Sánchez sense estratègia contra Casado llevat que la cessi "Si no la cessa, patirà el discurs regenerador i no podrà dir ni mitja paraula contra Pau Casado. Si la cessa, posarà de manifest que rectificar tant ja no és de savis sinó de erràtics ". Pedro Sánchez està a la cruïlla. Qui així parla, un conegut referent del PSOE, posa veu al que molts en el partit s'expressen de múltiples maneres després de la publicació en eldiario.es de diversos articles que posen a Carmen Montón.

Ningú importants en el seu partit ni al Govern la va recolzar aquest dilluns en públic. La seva ajuda va venir de Casado, que va assegurar confiar en les seves explicacions. Creixen les veus al PSOE que creuen que la ministra de Sanitat ha de caure per les suposades irregularitats del seu màster per preservar el discurs regenerador i posar a Casat entre l'espasa i la pared.En el Palau de la Moncloa es va transmetre un missatge positiu valorant unes "explicacions clares, àmplies i transparents" sense descartar en cap moment que Munt segueixi el camí de Maxim Horta, ministre de Cultura durant menys d'una setmana, i sigui obligada a dimitir per pagar per la seva credibilitat danyada per intentar preservar la de l'Executiu i la de Pedro Sánchez.

Mateixos delictes

Quan Pedro Sánchez ha donat per bones les explicacions de Munt, ha quedat en evidència la desmesura amb què els socialistes van demanar els caps de Cristina Cifuentes -primer- i de Pau Casado -després-. En el cas de Cifuentes, ella mateixa va acabar de penjar-se amb una versió plena de flagrants mentides. Però això no és obstacle perquè algunes campanyes mediàtiques resultin tan exagerades com els arguments gairebé surrealistes amb què una jutge obnubilada va elevar el cas del líder del PP al Tribunal Suprem.

Si apliquéssim la mateixa vara de la magistrada, en la conducta de la ministra Munt concorrerien els mateixos suposats delictes de "cooperació per a la prevaricació" i "suborn impropi". Però això és un disbarat que sens dubte el Suprem deixarà en evidència. El problema del PSOE és més aviat polític, perquè si la tractés com a Casat tindria ja d'haver deixat de ser ministra.

Promoure la mort política dels beneficiats pel xiringuito de l'Institut de Dret Públic de la Rei Joan Carles és, com mínim, un disbarat. Fins i tot resulten exagerades les peticions que Carmen Munt comparegui al Congrés, impulsades per Cs i Podem.

És bo que s'airegin aquest tipus de conductes però, igualment, convé valorar la magnitud de la irregularitat. Beneficiar-se d'un centre universitari que poc menys que regalava els seus títols és una conducta censurable, però no estem davant un escàndol de la gravetat dels GAL, els ETS d'Andalusia, el 3% d'Artur Mas o el finançament il·legal del PP.

La ministra s'ha fet un flac favor a si mateixa en intentar diferenciar el seu cas del de Casado clamant que "no tots som iguals". Els matisos seran diferents, però la substància és la mateixa. La d'un assumpte molt poc edificant però, també, la d'un escàndol amb molt més soroll per no res.