Jugar amb foc amb un cop d'estat en standby

El separatisme consolida el cop d'Estat en el primer aniversari de l'1-O

Els colpistes mantenen intactes les seves estructures d'Estat: escoles, mitjans de comunicació i Mossos

El president de la Generalitat, Quim Torra, durant l'homenatge de l'1-O. (EFE)

No podré entendre les commemoracions del nacionalisme català. Mai són exaltacions d'una batalla guanyada, sinó constatacions del fracàs i la seva impotència, Avui han muntat un aquelarre general (en diuen vaga) per fastiguejar-nos els uns als altres per commemorar el primer aniversari d'aquelles votacions que ni tan sols van poder demostrar que les havien guanyada, sota el sistema de l'anul·lació de l'adversari. No es pot dir que allò va ser una victòria i si ho va ser, que algú ¿Torra? surti a detallar-les.

La jornada ha estat esquitxada d'un to nostàlgic. Del record dels fets però sense que es vegi un pla concret de la Generalitat més enllà que es demani a la gent que es mobilitzi no se sap per què.

El president català Quim Torra ha animat els més violents del separatisme perquè prossegueixin en les seves actuacions de guerrilla urbana "Aquest govern reitera el seu compromís amb el mandat democràtic del primer d'octubre i el suport absolut a tots els represaliats per haver defensat el principi democràtic fonamental de l'autodeterminació. Aquest és un camí que mantindrem sempre ",

Torra ha recorregut a tots els tòpics de l'independentisme: "Vivim en una situació de gravetat absoluta perquè la democràcia i la llibertat sempre seran la bandera de Catalunya". "El primer d'octubre és i serà sempre el dia que el poble català va demostrar el seu immens compromís amb la democràcia i la llibertat", va afirmar. Però més enllà d'això, cap concreció. Hi ha un "mandat de l'1 d'octubre" tot i la falta de garanties de la consulta, però no se sap com es va dur a terme. O sí se sap, però ningú li vol dir a la gent que la partida s'ha acabat.

Després d'aquest anodí discurs institucional, escassos aplaudiments. Poc públic. I, abans d'això, crits de 'Ja n'hi ha prou d'autonomisme' i 'No ens enviïs als Mossos'. Torra i el seu Govern no s'han donat un bany de masses precisament. Però a més de la fredor a Sant Julià de Ramis, a Girona els manifestants van assaltar per la força la delegació del Govern de la Generalitat per arriar la bandera espanyola. Ho han fet encaputxats.

"Un any després, vivim en una situació de gravetat absoluta. Aviat farà un any que dos líders socials, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez, van ser empresonats. Un any de presó preventiva, com una mena de condemna sense judici ni garanties. Exigim avui també la posada en llibertat immediata dels presos polítics, el retorn dels exiliats, l'arxiu de la causa general contra l'independentisme i contra la llibertat d'expressió, i el respecte escrupolós dels principis més bàsics de la democràcia ", va declarar de manera pomposa Torra.

Tot i això, Torra conrea una retòrica de guerra, crida a la desobediència civil, a la mobilització permanent i a un nou 1-O "fins al final"

Cort pels CDR de l'estació de l'AVE de Girona.

El separatisme està crescut i dividit. Els carrers són seves. Centenars d'actes commemoren el primer aniversari del referèndum il·legal de l'1 d'octubre a tot Catalunya. Les associacions de pares ocupen els col·legis per adorar les urnes del simulacre de referèndum. Els CDR i les joventuts de la CUP carreguen contra els Mossos i agredeixen manifestants de signe contrari. Els més radicals anomenen "traïdor" al "president" perquè els Mossos tenen porra i Torra crida a preparar un altre 1-O, però "fins al final". ERC carrega contra el conseller d'Interior i la CUP amenaça seriosament l'estabilitat del "Govern". El Govern del PSOE vol negociar més autogovern mentre el separatisme discuteix com instaurar la república proclamada.

Estudiants i activistes tenen la consigna de celebrar l'1-O amb accions sorpresa. L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium han convocat una manifestació per dos quarts de la tarda. El punt de partida és la plaça de Catalunya i el d'arribada, el "Parlament", que roman tancat perquè els grups separatistes no es posen d'acord sobre l'estatus dels diputats Puigdemont i Junqueras, el president i vicepresident de la Generalitat màxims responsables del cop d'Estat. "Ni un pas enrere (enrere)" és l'eslògan unitari.

Després dels cops de porra de dissabte, la conselleria d'Interior ha entrat en crisi. El titular, Miquel Buch, desafia la CUP a dir si avala la violència mentre Torra amenaça de revisar les imatges dels disturbis per purgar els Mossos. Els membres dels CDR són "activistes", igual que Arran, tant és que llancessin extintors i barres de ferro contra els agents o que volguessin linxar policies de paisà. El Govern mira de reüll la situació a Catalunya, que es deteriora a pas ràpid.

Un any després, el separatisme segueix dividit i negat per les contradiccions. No pot alliberar als seus presos tot i que les presons catalans també són seves. En contrapartida, es vulneren totes les normes penitenciàries i s'ha convertit la presó de Lledoners en una altra seu de la Generalitat, els partits i les associacions separatistes. Al temps, el Govern del PSOE pressiona els jutges per excarcerar els preventius i als fiscals per rebaixar els càrrecs. A manera de garantia amb els separatistes es pronuncia cada dos dies a favor de l'indult.