Els abonaments a clubs de cites són la punta de l'iceberg d'un escàndol que el Govern andalús ha intentat silenciar fins que li ha esclatat.
La Faffe, un niu de corrupció a Andalusia: pagaments en puticlubs, endolls i 50 milions en ajudes sense justificar
L'escàndol de la Faffe, com es coneix a la Fundació Andalusa Fons de Formació i Ocupació, és molt més que una constel·lació de llums de neó intermitents. Molt més que dotze nits de luxuriós disbauxa en què els litres d'alcohol i la companyia d'amors mercenaris corrien a compte dels diners públics.
Per molt que enlluerni entre el cúmul de corrupcions que investiguen els jutjats (ERO, Formació, Santana, Avals, Invercaria ...), el cas Faffe no s'esgota en la particular «ruta» per clubs de cites que va realitzar durant sis anys Fernando Villén Roda , el director general d'aquesta extinta entitat de la Junta d'Andalusia creada per formar els aturats en una regió que encapçala la taxa d'atur del país.
La Faffe també és la fundació dels 8.844 contractes irregulars, dels quals almenys 200 eren cosins, amics, cunyats i coneguts del PSOE i sindicats, alguns «amb tasques improductives», segons la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil . És la fundació que va deixar gairebé 50 milions d'euros en ajudes per a formació sense justificar i que va subvencionar cursos disfressats de contractes laborals perquè 1.500 treballadors acomiadats per la fàbrica de Delphi a Puerto Real cobressin il·legalment l'atur, segons un informe de la Inspecció de Treball .
A sou de la Faffe estaven també els «falsos funcionaris» que tramitaven els expedients d'ajudes fraudulentes dels ERO, un procediment que s'ha assegut a la banqueta dos expresidents de l'Autonomia, Manuel Chaves i José Antonio Griñán, ia altres 20 exalts càrrecs dels seus governs.
La Faffe és, en suma, molt més que «soroll» polític, com el va catalogar la presidenta de la Junta, Susana Díaz, per criticar l'oposició per citar-la en una comissió d'investigació que ha tancat en fals l'avançament de les eleccions andaluses al 2 de desembre
Un atestat de la UCO ha posat números a les despeses «impresentables» en bordells, com va admetre Fernando Villén, en un sobtat gest de penediment en veure acorralat pel fiscal en la seva declaració judicial. L'exdirectiu els va vincular a la seva «activitat comercial» com aconseguidor de fons privats per a la fundació.
Els pagaments en prostíbuls
Els agents van detectar 43 càrrecs en tres Visa per a despeses de representació vinculades a comptes públics, que sumaven 31.969 euros en cinc prostíbuls de Sevilla, Còrdova i Cadis entre 2004 i 2010. En una sola nit l'exdirector general va fer quinze pagaments per import de 14.737 euros al club Don Angelo.
A més, en els extractes de les targetes figuren càrrecs per 22.555 euros en restaurants i 1.805 en hotels, entre altres despeses personals d'impossible justificació que Fernando Villén assegura haver retornat, tot i que la Guàrdia Civil no l'hi cree.En tot just sis hores, en una sola nit, es van registrar a la targeta quinze pagaments per import de 14.737 euros en el club de contactes Don Angelo
Les primeres alarmes van saltar el 8 de maig passat. El PP va revelar que la UCO estava investigant l'ús de «targetes black» per part d'alts càrrecs de la Faffe al club de cites sevillà Don Angelo. La primera reacció del Govern andalús va ser negar-ho al Parlament i als mitjans de comunicació cada vegada se li preguntava. El va negar fins i tot després d'haver-li lliurat les proves al Jutjat d'Instrucció número 6 de Sevilla, que investiga el desviament de les subvencions per a cursos que manejava la Faffe.
De la negació de la realitat ha passat a una altra fase, la de relativitzar els fets. El Govern socialista repeteix sense parar que aquest «repugnant» capítol és del «passat», de deu anys enrere, però l'estudi dels correus de 66 comandaments i de tretze caixes de la Faffe per part de la Guàrdia Civil pot treure a la llum detalls encara més repugnants.
Es va saber que la FAFFE tenia a la seva disposició una sèrie de caixes, 13 en total, a la seu central de Sevilla i en les seves seus provincials andaluses. Quatre eren a la seu oficial de Sevilla i les nova restants a les províncies. Segons testimonis, algunes eren caixes fortes on es guardava diners en metàl·lic. Però a dia d'avui, la Junta d'Andalusia, porta 11 mesos sense lliurar al Jutjat els moviments d'aquestes 13 caixes.
La importància d'aquesta informació és decisiva per determinar, per exemple, si els diners pagats i carregat en les targetes "fosques" en puticlubes, càrrecs anul·lats posteriorment i substituïts per pagaments en efectiu, va sortir de la butxaca dels exresponsables de la FAFFE o si va sortir de tals caixes, a més d'altres coses.
És sorprenent que la Guàrdia Civil demanés els moviments d'aquestes caixes fa ja dos anys i cinc mesos, el 13 de juliol de 2016, i que la jutge Núñez Bolaños, la substituta de la jutge Alaya al jutjat d'instrucció número 6 de Sevilla, no tramités la petició fins el 27 de novembre de 2017, després de la insistència de la Fiscalia i de l'acusació del PP. Però la Junta no ha lliurat res fins al moment.
Ajudes sense justificar
Els 80.595 euros endossats a vuit targetes corporatives de la Fundació són una minúcia en comparació amb els més de 252 milions d'euros que la Faffe va rebre en els seus vuit anys de funcionament (2003/2011) entre subvencions excepcionals per a cursos, programes d'inserció laboral i encàrrecs de gestió de la Conselleria d'Ocupació, de la qual depenia.
La mànega de diners públics romandre endollada fins al mateix dia de la seva extinció. La Junta li va injectar 16,6 milions el 19 d'abril de 2011, la data en què el Govern andalús va acordar liquidar-la.
Una fiscalització rutinària de la Cambra de Comptes d'Andalusia sobre les ajudes per a cursos revelar a principis de febrer de 2014 que la fundació havia deixat un forat de 50 milions en subvencions per a la formació professional per a l'ocupació rebudes poc abans de desaparèixer, diners que no justificar.
Les irregularitats van esclatar estant Susana Díaz al Palau de San Telmo, seu de la Presidència andalusa. Després d'estudiar el citat informe de la Cambra de Comptes, la Fiscalia Superior d'Andalusia va obrir unes diligències en què va trobar indicis de delicte en la gestió de fons de formació.
El cas recau en la jutge Mercedes Alaya, que, en les seves primeres indagacions, descobreix «fets sorprenents», investigació que no va poder concloure perquè el Consell General del Poder Judicial li va revocar una comissió de serveis quan la nova magistrada, María Núñez Bolaños, es va fer amb els comandaments del jutjat. Per la seva banda, la Fiscalia Anticorrupció xifra en 9.460.000 la despesa en adjudicacions «indiciàriament» irregulars.
Fernando Villén després de declarar davant del jutge | EFE
Per limitar els danys i aplacar les crítiques, l'Executiu andalús va encarregar una auditoria a una empresa externa, anàlisi que va ocultar durant mesos a l'oposició. S'hi confirmava el que era un secret a veus: que l'enxufisme era una pràctica habitual.
L'auditoria de l'empresa ADT va constatar irregularitats en 8.844 contractes realitzats en només dos anys i mig, entre 2009 i 2011. Es contractava sense tenir en compte els principis de publicitat, objectivitat, igualtat, mèrit, capacitat i no discriminació.
La majoria de les vegades un simple currículum o el carnet del partit van ser la clau d'entrada a l'Administració Pública per centenars de persones que avui continuen treballant en oficines de l'atur de la regió. En dissoldre la Faffe, els seus 1.552 es van integrar en el Servei Andalús d'Ocupació. Les primeres denúncies d'enxufisme van partir del sindicat CCOO quan l'ens no portava ni dos anys funcionant.
Endollisme
Per aquesta dubtosa via van trobar acomodament laboral a la fundació dedicada a combatre l'atur diferents sagues familiars del PSOE. Dit en Román manifest, la FAFFE servia per a "col·locar" o no a desocupats dels municipis andalusos segons les indicacions de les adreces locals o provincials del PSOE i igualment, per servir d'allotjament laboral a militants socialistes i familiars que ja no tenien possibilitats de seguir cobrant sous públics. Villén, que era membre de l'executiva regional socialista (secretari d'Ocupació), va posar de director d'Administracions Públiques al seu germà, Manuel Villén, que va disposar de dues targetes per a pagar el peatge en autopistes. La seva dona, una cunyada i un nebot també treballaven en l'entitat que ell dirigia.
No acaben aquí les casualitats. L'exdiputat autonòmic del PSOE Ramón Díaz Alcaraz, investigat en el cas ERO, tenia al seu fill treballant i dos membres de l'agrupació socialista de Sevilla (districte Alcosa), de la qual ell era secretari general.
Dos mesos abans de les eleccions municipals de 2007, María del Carmen Ibanco, esposa de l'actual alcalde de Sevilla, Juan Espadas (PSOE), va ser fitxada per la Faffe. Dos nebodes de l'exvicepresident andalús Gaspar Zarrías, acusat en la peça política del cas ERO, i quatre del delegat d'Ocupació a Sevilla Antonio Rivas van entrar en nòmina, igual que un nebot de Lluís Pizarro, exconseller de la Junta i ex «número dos» del PSOE-A.
La Faffe va funcionar com «un niu per pagar favors polítics». L'exregidor del PP de la localitat sevillana de Camas Eduardo Cap Rodríguez va ser col·locat en la fundació mes i mig després de protagonitzar un episodi de transfuguisme que va permetre donar-li l'Alcaldia al PSOE.
L'endogàmia era tan notòria que calia caminar amb cautela. «No era bo parlar malament de ningú perquè mai sabies quina relació podia tenir aquesta persona amb algun càrrec de responsabilitat», va confessar als investigadors un antic empleat de l'ens públic.
No hay comentarios:
Publicar un comentario