La presidenta del Govern balear, Francina Armengol, durant un ple del Parlament.
Balears imposa el català a jutges i advocats malgrat no tenir competències. Aprova un decret que obliga a fer servir "normalment" la llengua cooficial en els judicis a Balears, Catalunya i Comunitat Valenciana
Contravé la llei estatal que diu que la llengua dels procediments serà el castellà
L'afany catalanitzador del Govern balear de la socialista Francina Armengol no coneix límits. Després d'imposar la llengua cooficial en tota l'administració autonòmica, fins i tot per treballar en la sanitat pública, acaba de donar una nova volta de rosca i obligarà a parlar en català als funcionaris de la Justícia (dependents del Govern central), tot i no tenir competències en aquest àmbit.
Així es recull en el decret 49/2018 que regula l'ús de les llengües oficials en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. L'article 9 del capítol VI diu que «les comunicacions dirigides a l'Administració de Justícia es realitzaran en català quan es tracti d'òrgans judicials radicats a les Illes Balears o en l'àmbit lingüístic català [Balears, Catalunya i Comunitat Valenciana)]».
Estableix també que «els advocats i els representants legals de l'Administració utilitzaran normalment el català en les seves actuacions de caràcter processal davant els òrgans judicials radicats a les Illes Balears o dins de l'àmbit lingüístic català».
La normativa ja està en vigor, després de ser aprovada per l'Executiu de socialistes i nacionalistes - amb el suport extern de podem- i va ser publicada el passat 22 de desembre al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB).
Fonts jurídiques consultades titllen de «aberració» aquest articulat i asseguren sense cap dubte que és «contrari a la llei». De fet, la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques indica en el seu article 15 que «la llengua dels procediments tramitats per l'Administració General de l'Estat serà el castellà».
Aquesta norma bàsica i vàlida per a tota l'Administració indica que, no obstant això, els interessats que es dirigeixin als òrgans de l'Administració General de l'Estat amb seu al territori d'una comunitat autònoma podran utilitzar també la llengua que sigui cooficial en ella . «En aquest cas es té el dret a fer servir les dues llengües -castellà o català en aquest cas-però no es pot imposar únicament el català», recalquen les mateixes fonts.
La imposició lingüística que el Pacte s'ha tret de la màniga no és intranscendent i afectarà una part destacable de jutges, fiscals i lletrats que exerceixen a Balears i que procedeixen de fora de les Illes. A més, aquesta obligatorietat d'usar el català en els judicis pot desencadenar un caos per als propis procediments, alerten altres fonts jurídiques consultades, ja que es podria demanar la nul·litat de les actuacions judicials, al·legant indefensió.
Aquest polèmic decret sobre l'ús de les llengües oficials en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ja va ser matisat en una desena d'articles pel Consell Consultiu de les Illes Balears el mes passat. El màxim òrgan de consulta en aquesta matèria va alertar en el seu dictamen, entre altres coses, que no es podia demanar a les empreses privades que usessin el català per optar a un contracte amb l'Administració autonòmica ni vetar el castellà en les comunicacions fora de les Balears , com pretenia fer el Govern d'Armengol.
Un cop matisats els punts més polèmics, el Pacte ha aprovat aquesta normativa que obliga tots els funcionaris a redactar i parlar exclusivament en català, a retolar en els edificis públics interna i externament només en català, igual que la megafonia, la publicitat institucional , els actes i recursos materials i fins a les màquines de cafè i expenedores (només en català).
Les empreses privades que contractin amb l'administració pública estan obligades a utilitzar el català i fins i tot a disposar d'empleats que el parlin.
La discriminació lingüística també afecta els ciutadans que hagin de relacionar-se amb l'administració pública de les Balears, ja que se'ls atendrà en català, i si el ciutadà vol algun tipus de documentació o certificació en espanyol haurà de sol·licitar-ho expressament.
Des ACTUA / VOX recorden que aquest decret és semblant al que la Generalitat Valenciana va aprovar el 2017 i que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va tombar per discriminatori en no tenir en compte la realitat bilingüe del territori.
Per, Jorge Campos, president de ACTUA / VOX a les Balears, aquest decret s'ha aprovat en festes nadalenques per passar desapercebut i demostra el «fanatisme catalanista d'Armengol», pretenent imposar el català fins a l'administració de justícia on la Comunitat autonoma.
No hay comentarios:
Publicar un comentario