La ministra d'Educació no diu la veritat

Isabel Celaá

Vàcua i fal·laç la gestió de la ministra d'Educació, que segueix negant l'evidència que en alguns territoris els llibres de text són mitjans d'adoctrinament que atempten contra l'objectivitat i vulneren el pluralisme.

La gestió de la senyora Isabel Celaá al capdavant del Ministeri d'Educació del Govern Sánchez, amb mancances objectives de legitimitat i legalitat (veure "Legalitat i legitimitat del govern Sánchez"), s'ha caracteritzat en 9 mesos per la vacuïtat, les fal·làcies i el entreguisme als nacionalismes fragmentaris, com queda explícit en les seves recents declaracions a Europa Press, en detriment de la Nació i la dignitat dels espanyols.

1.- Sosté Celaá que "el castellà no està discriminat", que "el castellà ja és llengua vehicular a les escoles basques i catalanes" i que (el castellà) "no està en risc d'exclusió o discriminació".

-Fets discriminatoris que la contradiuen: es discrimina els espanyols a exigir-los com a requisit un grau de coneixement del català per accedir a llocs de treball; es pressiona i sanciona empreses per retolar els seus negocis en castellà; es discrimina els alumnes al imposar-los la immersió lingüística en català i excloure el castellà en els usos i costums orals i escrits de la vida escolar; es discrimina i segrega els alumnes a l'imposar-los la "atenció escolar individualitzada" (STS 2013.10.02) com a resposta a la demanda d'ensenyament en castellà de les famílies.

En definitiva, s'utilitzen les llengües cooficials com a arma d'identitat diferenciada amb fins ideològics de segregació lingüística i política.

-En contra del que afirma, el castellà no és llengua vehicular a les escoles. Tant és així que el Tribunal Constitucional (sentència 31/2010) i el Tribunal Suprem (diverses sentències) han hagut d'intervenir com a garants dels drets lingüístics dels ciutadans davant la passivitat irresponsable dels governs de la Nació, establint un mínim del 25 % del temps lectiu setmanal. Els governs nacionalistes ho han d'executar "cas a cas" per mandat judicial però eludeixen aplicar el dret jurisprudencial a totes les escoles.

En algunes autonomies el castellà s'ha anat relegant fins a ser tractat com una llengua estrangera en els usos i costums de la vida oficial i escolar

2.- Sosté Celaá de fer del castellà llengua vehicular de ple dret a tot Espanya afectaria el "bloc constitucional".

-Fets que la contradiuen. La locució "bloc constitucional" no té rigor sistemàtic i jurídic. Tant el constitucionalisme com el Dret constitucional coincideixen que la Constitució és llei de lleis; és a dir la llei fonamental, el marc i continguts determinen, sense exclusió, tot l'entramat de drets, deures, principis, institucions i normes de l'activitat legislativa i reglamentària. En conseqüència, els estatuts d'autonomia són lleis orgàniques (art. 81 CE), la legitimitat es funda de forma exclusiva i excloent en la Constitució. Corrobora el que s'ha dit, per exemple, la sentència del Tribunal Constitucional 31/2010 que va declarar inconstitucionals determinats preceptes de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006.

L'article 3 de la CE estableix que "el castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat" i que "Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret a usar-la".

Fins al present, aquest dret fonamental no s'ha desenvolupat mitjançant una llei orgànica com correspondria (art. 80 CE). Per contra han estat les autonomies amb llengües cooficials les que han fet desenvolupaments normatius, caracteritzats pel domini de les llengües cooficials en detriment del castellà que s'ha anat relegant, en molts casos, com a llengua estrangera en els usos i costums de la vida oficial i escolar.

3.- Sosté Celaá que "el sistema d'immersió lingüística és constitucional".

-Contràriament, cap sentència constitucional avala la discriminació per raons lingüístiques, sinó tot el contrari. El model d'immersió lingüística en una llengua diferent de la materna, familiar o habitual és un simple sistema d'aprenentatge. Els governs catalans -nacionalistes i socialistes- han imposat obligatòriament la immersió lingüística en català als alumnes de parla castellana. Aquesta imposició és discriminatòria amb relació als alumnes de parla habitual catalana que aprenen en la llengua familiar, conculca drets constitucionals (igualtat, conèixer el castellà) i és un handicap per a l'èxit escolar dels alumnes: el 90% dels alumnes catalans que repeteixen curs en l'educació obligatòria són de llengua familiar castellana. OCDE-PISA 2015.

Senyora Celaá, les seves afirmacions sobre la 'constitucionalitat' del model d'immersió català són motiu de dolor i sofriment per a moltes famílies

4.- Sosté Celaá que l'adoctrinament és mínim de només un 0,2% dels llibres de text.

Aquesta afirmació va més enllà de la ignorància i entra de ple en la mala voluntat per eludir responsabilitats i confondre.

-Els fets que la contradiuen són aclaparadors. Els estudis duts a terme tant pel Sindicat de Professors AMES, com per l'Associació de Professors pel Bilingüisme i per Historiadors de Catalunya coincideixen que els continguts dels llibres de text i materials de Ciències Socials, Geografia i Història contenen diferències notables en el tractament d'aquestes matèries en els llibres editats en català en comparació amb els editats en castellà, fins i tot de la mateixa editorial. Els trets diferencials en el cas català són:

- Tractament històric i geogràfic preferentment exclusiu de Catalunya i excloent o gairebé excloent d'Espanya, i amb trets nacionalistes.

- Continguts amb enfocament ideològic nacionalista, amb tractament parcial o poc imparcial, amb biaixos i errors oposats al caràcter educatiu dels llibres de text.

El relat d'aquests llibres, que són els que majoritàriament es fan servir en els centres educatius, els converteix en mitjans d'adoctrinament i els invalida com a instruments educatius: atempten contra l'objectivitat, vulneren el pluralisme i la neutralitat ideològica.

Senyora Celaá, si vol tenir un coneixement veraç del que passa visiti centres educatius a Catalunya. Potser no s'atreveixi o no l'hi permetin. En un tema tan sensible, les seves afirmacions són motiu de dolor i sofriment per a moltes famílies.

Francina Armengol pretén la Imposició del català a la justícia de les Balears

La presidenta del Govern balear, Francina Armengol, durant un ple del Parlament.

Balears imposa el català a jutges i advocats malgrat no tenir competències. Aprova un decret que obliga a fer servir "normalment" la llengua cooficial en els judicis a Balears, Catalunya i Comunitat Valenciana

Contravé la llei estatal que diu que la llengua dels procediments serà el castellà

L'afany catalanitzador del Govern balear de la socialista Francina Armengol no coneix límits. Després d'imposar la llengua cooficial en tota l'administració autonòmica, fins i tot per treballar en la sanitat pública, acaba de donar una nova volta de rosca i obligarà a parlar en català als funcionaris de la Justícia (dependents del Govern central), tot i no tenir competències en aquest àmbit.

Així es recull en el decret 49/2018 que regula l'ús de les llengües oficials en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears. L'article 9 del capítol VI diu que «les comunicacions dirigides a l'Administració de Justícia es realitzaran en català quan es tracti d'òrgans judicials radicats a les Illes Balears o en l'àmbit lingüístic català [Balears, Catalunya i Comunitat Valenciana)]».

Estableix també que «els advocats i els representants legals de l'Administració utilitzaran normalment el català en les seves actuacions de caràcter processal davant els òrgans judicials radicats a les Illes Balears o dins de l'àmbit lingüístic català».

La normativa ja està en vigor, després de ser aprovada per l'Executiu de socialistes i nacionalistes - amb el suport extern de podem- i va ser publicada el passat 22 de desembre al Butlletí Oficial de les Illes Balears (BOIB).

Fonts jurídiques consultades titllen de «aberració» aquest articulat i asseguren sense cap dubte que és «contrari a la llei». De fet, la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques indica en el seu article 15 que «la llengua dels procediments tramitats per l'Administració General de l'Estat serà el castellà».

Aquesta norma bàsica i vàlida per a tota l'Administració indica que, no obstant això, els interessats que es dirigeixin als òrgans de l'Administració General de l'Estat amb seu al territori d'una comunitat autònoma podran utilitzar també la llengua que sigui cooficial en ella . «En aquest cas es té el dret a fer servir les dues llengües -castellà o català en aquest cas-però no es pot imposar únicament el català», recalquen les mateixes fonts.

La imposició lingüística que el Pacte s'ha tret de la màniga no és intranscendent i afectarà una part destacable de jutges, fiscals i lletrats que exerceixen a Balears i que procedeixen de fora de les Illes. A més, aquesta obligatorietat d'usar el català en els judicis pot desencadenar un caos per als propis procediments, alerten altres fonts jurídiques consultades, ja que es podria demanar la nul·litat de les actuacions judicials, al·legant indefensió.

Aquest polèmic decret sobre l'ús de les llengües oficials en l'àmbit de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears ja va ser matisat en una desena d'articles pel Consell Consultiu de les Illes Balears el mes passat. El màxim òrgan de consulta en aquesta matèria va alertar en el seu dictamen, entre altres coses, que no es podia demanar a les empreses privades que usessin el català per optar a un contracte amb l'Administració autonòmica ni vetar el castellà en les comunicacions fora de les Balears , com pretenia fer el Govern d'Armengol.

Un cop matisats els punts més polèmics, el Pacte ha aprovat aquesta normativa que obliga tots els funcionaris a redactar i parlar exclusivament en català, a retolar en els edificis públics interna i externament només en català, igual que la megafonia, la publicitat institucional , els actes i recursos materials i fins a les màquines de cafè i expenedores (només en català).

Les empreses privades que contractin amb l'administració pública estan obligades a utilitzar el català i fins i tot a disposar d'empleats que el parlin.

La discriminació lingüística també afecta els ciutadans que hagin de relacionar-se amb l'administració pública de les Balears, ja que se'ls atendrà en català, i si el ciutadà vol algun tipus de documentació o certificació en espanyol haurà de sol·licitar-ho expressament.

Des ACTUA / VOX recorden que aquest decret és semblant al que la Generalitat Valenciana va aprovar el 2017 i que el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana va tombar per discriminatori en no tenir en compte la realitat bilingüe del territori.

Per, Jorge Campos, president de ACTUA / VOX a les Balears, aquest decret s'ha aprovat en festes nadalenques per passar desapercebut i demostra el «fanatisme catalanista d'Armengol», pretenent imposar el català fins a l'administració de justícia on la Comunitat autonoma.

Els "drets liguisticos valencians" de Compromís

Vicent Marzà i Rubén Trenzano presenten els nous nivells i certificats de la Junta Qualificadora de Coneixements del Valencià.

El tall nazionalista Vicent Marzá pretén traslladar les barreres idiomàtiques que planteja l'ús exclusiu de l'idioma valencià o català que ja aquesta imposant a les aules de la Comunitat Valenciana, sempre seguint les directrius dels seus mentors dels independentistes catalans. Ha creat l'anomenada Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat que comença a donar els seus primers passos.

La Direcció General de Política Lingüística de la Conselleria d'Educació ha iniciat ja el tràmit d'informació pública per al projecte de decret que regula la creació d'aquest «òrgan de caràcter institucional», que fins i tot tindrà potestat per dirigir-se a particulars, empreses i organitzacions. Garantirà els «drets» dels valencianoparlants davant d'administracions, particulars o empreses

Segons recull el preàmbul del text normatiu, actualment a la Comunitat Valenciana «els drets lingüístics de la ciutadania es veuen sotmesos a condicions de vulnerabilitat quan empra el valencià en contextos diversos, tant en les relacions amb l'Administració local, autonòmica o de l'Estat, com també en les relacions privades ». El seu àmbit d'actuació, per tant, no es limita a la Generalitat i el seu sector públic instrumental, sinó que abasta també les administracions local i estatal i els seus corresponents organismes, però també a les persones físiques i jurídiques privades.

L'Oficina es planteja per «atendre les queixes i els suggeriments que es formulin en matèria de drets lingüístics», a més de per exercir de «mediadora» entre la part reclamant i la part denunciada. Un cop rebudes les queixes o suggeriments, l'Oficina podrà iniciar «un expedient informatiu per esbrinar si els fets exposats constitueixen una vulneració dels drets lingüístics».

A més, es garanteix que l'Oficina doni resposta a totes les comunicacions que rebi. Ha de notificar a la persona interessada «la resposta de l'òrgan administratiu o de la persona física o jurídica privada competent». En aquest sentit, el nou òrgan informarà sobre les actuacions que la part denunciada «ha dut a terme per corregir els defectes que ha originat la queixa o el suggeriment o per implantar les iniciatives de millora suggerides», tal com assenyala el projecte de decret .

Però «no es tramitaran les queixes o suggeriments que no tinguin fonament jurídic». Quan aquestes es dirigeixin contra administracions diferents de la Generalitat -amb seu a la Comunitat Valenciana-, l'Oficina es les notificarà «perquè tinguin coneixement, adoptin les mesures oportunes i formulin la resposta que sigui procedent». També emetrà «recomanacions» a les persones físiques i jurídiques, a les quals oferirà «assessorament tècnic», ja que hauran de «donar compte de totes les actuacions correctives» en resposta a la denúncia.

Al meu parer aquest nou pas endavant pretén diversos objectius: Imposar l'ús del valencià-català en les seves normals relacions entre la població, en detriment de l'idioma espanyol, controlar per aquest sistema, el pensament i tendències de la població discriminant entre uns o altres que mai havien existit problemes de comunicació fins que van arribar aquests il·luminats i per aquest sistema "endollar" dins l'administració pública a una nova remesa d'amiguets i col·legues pancatalanistes instal·lats a les diferents oficines de la regió, que es dedicarien a controlar a la població que idioma fa servir, fins i tot dins de casa seva.