El perill públic és Sánchez

Per que Pedro Sánchez no ha condemnat encara de manera directa els atacs o boicots que hi ha hagut aquest cap de setmana als candidats de Vox, PP o Cs en diferents mítings o universitats cada dia per part de les bandes violentes adscrites l'esquerra nacionalista? Ahir a l'entrevista d'Antena3 va seguir negant la gravetat d'aquests fets perpetrats pels seus futurs socis.

Aquest cap de setmana han ocorregut incidents contra actes a Barcelona, ​​Badalona, ​​Errenteria, Valladolid, Bilbao, Segòvia, Sant Sebastià o Palma ... els autors són sempre els mateixos matons de CDR, Arran, Bildu, o Podem, tots ells futurs socis de Pedro Sánchez si guanya les eleccions ..., fins i tot a Valladolid, afectes a l'alcalde socialista es van atrevir a boicotejar una processó de Setmana Santa demanant la república.

La manipulació emocional del ciutadà, típica del populisme, supera en Sánchez tots els límits al ressuscitar un llenguatge guerracivilista que, mentre rescata als partits que de veritat divideixen a Espanya per transformar-en els seus socis, genera de nou una divisió en bàndols feliçment superada en la Transició.

Sorprèn la facilitat amb què el líder socialista desqualifica a tres partits plenament constitucionals i els inclou en el mateix sac mentre, alhora, alimenta i pacta sense cap problema amb les dues dretes que, per raons evidents, més haguessin espantar un autèntic progressista : la del PNB, conservadora, religiosa i localista com poques. I la del PdeCat, supremacista, excloent i tendent a la xenofòbia.

L'afany de Sánchez a recuperar l'Espanya frontista, la dels bàndols, va trobar en la campanya electoral el seu clímax més insuportable, com ja va anunciar ell mateix en el seu míting inaugural en advertir del suposat perill de "les tres dretes" i de la necessitat de "tenyir de vermell" al país.

Parlar a hores d'ara de "tenyir en vermell" res, de Franco, de la ultradreta o de la regressió democràtica, amb el que ha costat construir un Estat de Dret europeu i social; denota una manca d'idees i d'escrúpols sense precedents. Però també perfila el tipus de dirigent polític que Sánchez és: un perill públic, sense pal·liatius, convençut que tot val si li val a el.