Julian Assange, detingut a Londres

Els temors de Wikileaks i del seu fundador s'han confirmat. Després de les sospites d'estar sent espiat per l'ambaixada de l'Equador i l'anunci que podia ser arrestat "en hores o dies", el periodista i fundador d'aquesta organització mediàtica internacional, l'australià Julian Assange, ha estat detingut per la policia britànica a al centre de Londres després que l'Equador li hagi retirat l'asil diplomàtic a l'ambaixada d'aquest país a la capital del Regne Unit. Assange havia entrat a la legació equatoriana en 2012 per evitar la seva extradició a Suècia, que llavors sol·licitava la seva entrega per presumptes delictes sexuals.

Segons ha confirmat una de les advocades de Julian Assange, Jen Robinson, l'arrest s'ha produït no només per una possible infracció de les seves condicions d'asil, sinó també "en relació a la petició d'extradició als Estats Units". "La petició va ser expedida al desembre de 2017 per conspiració amb Chelsea Manning a principis de 2010", relata a través del seu compte de Twitter.

El president de l'Equador, Lenin Moreno, ha assegurat que el seu país ha retirat l'asil a Assange per "reiterades violacions de convencions internacionals". "Anuncio que la conducta irrespectuosa i agressiva del senyor Julian Assange; les declaracions descortesos i amenaçadores de la seva organització aliada en contra de l'Equador; i, sobretot, la transgressió dels convenis internacionals han portat a una situació en què l'asil del senyor Assange és insostenible i inviable. Equador, sobiranament, dóna per finalitzat l'asil diplomàtic atorgat al senyor Assange a 2012 ".

Rússia va recórrer a Assange per publicar material comprometedor sobre Clinton

El fundador de Wikileaks va donar suport al 'Procés' a Catalunya i també va fer públics documents que pretenien danyar la imatge de Macron abans de les presidencials a França

 

Julian Assange, detingut a l'Ambaixada de l'Equador a Londres.

"Rússia, si estan vostès escoltant, espero que siguin capaços de trobar els 30.000 correus de Hillary Clinton que estan desapareguts; crec que seran ben recompensats per la nostra premsa".

Aquestes paraules, pronunciades per l'actual president dels EUA, Donald Trump, quan encara era el candidat, encara provoquen ganyotes d'incredulitat, no només als EUA, sinó també a Rússia i Europa. El llavors aspirant conservador a la Casa Blanca demanava públicament ajuda a una potència estrangera per batre al seu rival, tan sols quatre dies després que Wikileaks, la plataforma gestionada per Julian Assange, difongués el primer lliurament de material comprometedor sobre la candidata. Els documents havien estat robats presumptament per FancyBear, un grup de ciberespionatge amb vincles amb la intel·ligència militar de Rússia, després piratejar el sistema informàtic del Partit Demòcrata.

Avui, més de dos anys després de tot allò, ningú dubta que el pirateig es va originar a Rússia, segons l'informe recentment acabat pel fiscal especial, Robert Müeller, i de les acusacions presentades pel seu equip contra 12 individus amb passaport rus, tots ells agents del servei d'espionatge militar, més conegut pel seu antic nom, el Departament Central d'Intel·ligència o GRU. Els investigadors, això sí, no han trobat proves que Trump i el seu entorn es coordinaran amb Rússia durant l'operació; el president nord-americà, per la seva banda, ha emprat el temps transcorregut per matisar les seves sorprenents declaracions de llavors i dir que només eren "un acudit".

Controvertit vídeo a l'Iraq

Assange va fundar Wikileaks el 2006. La plataforma va adquirir gran notorietat quatre anys més tard, quan va difondre un seguit de documents filtrats per Chelsea Manning que criticaven el paper de l'Exèrcit dels EUA a les guerres de l'Iraq i l'Afganistan. Especialment perjudicial va ser la publicació d'un vídeo d'un atac erroni amb helicòpters a Bagdad el 2007 amb diverses baixes, en què se sent com els soldats nord-americans tractaven amb menyspreu a les seves víctimes. Les imatges van tenir un gran impacte i van provocar un aferrissat debat a Europa i els EUA sobre la presència militar nord-americana al país àrab.

També en el 2010, amb l'ajuda d'importants diaris o revistes internacionals, Wikileaks difon milers de cables diplomàtics secrets de les ambaixades nord-americanes. En aquest cas, el contingut dels missatges no destapar grans exclusives i en alguns mitjans se'ls va titllar de simples "xafarderies" sense transcendència. Això sí, la imatge de la diplomàcia dels EUA va quedar molt mal parada a causa del vocabulari emprat cap personalitats polítiques estrangeres.

En el mateix any, una ordre d'arrest internacional va ser emesa contra Assange per un suposat delicte sexual. Dos anys més tard, davant el temor a ser arrestat i extradit als EUA, es va refugiar a l'ambaixada de l'Equador a Londres.

Ingerència en el 'Procés' de Catalunya

A partir d'aquest punt, la imatge d'Assange com a capdavanter de la llibertat de premsa es va difuminant, alhora que les causes que va defensant amb les seves filtracions van alineant cada vegada més amb els interessos de Rússia, país amb escasses credencials democràtiques. No només van ser els correus de Clinton durant les presidencials als EUA. Dos dies abans de la segona volta de les presidencials franceses el 2017, Wikileaks va fer públic material que qüestionava a Emmanuel Macron, qui s'enfrontava a Marine Le Pen, la ultradretana francesa simpatitzant del Kremlin.

Durant la crisi a Catalunya del 2017, Assange va acusar EL PERIÓDICO de mentir difonent la notícia que la CIA havia advertit als Mossos d'Esquadra d'un possible atemptat a la Rambla, i alhora ha criticat la cobertura d'altres diaris espanyols. A més, va dirigir, via videoconferència, xerrades als manifestants independentistes a Barcelona en què els assegurava que formaven part d'un "moviment d'avantguarda" a favor de l'alliberament de les nacions sense Estat. Durant aquells dies, membres del Govern de Mariano Rajoy van acusar Rússia d'interferir en la crisi catalana.

Fins a tal punt el Kremlin assumia Assange i l'inquietava el que li pogués succeir que va arribar a ordir un pla per treure-ho de la legació equatoriana, ajudar a fugir de la Gran Bretanya i portar-lo a Moscou, segons ha informat la premsa britànica.

A la foto, una imatge d'arxiu d'Assange després d'una de les finestres de l'edifici. / KIRSTY WIGGLESWORTH (AP / VÍDEO: EUROPA PRESS)

https://youtu.be/1ktA_g3YawQ

https://twitter.com/i/status/1116376916037124102