Un elefant a l'habitació

Santiago Abascal, aquest matí durant el seu míting a Alacant.

S'atribueix a Abraham Lincoln la frase segons la qual "hi ha moments en la vida de tot polític en que el millor que pot fer és no desenganxar els llavis". Santiago Abascal, president de Vox, segueix el consell de qui va ser president dels Estats Units i no diu ni paraula. Ho farà en el míting que pretén ser el més espectacular de la campanya: el que organitza el seu partit a Las Rozas (Madrid) el proper divendres.

Mentrestant, un silenci tàctic que aguditza la sensació general que Vox és l'elefant a l'habitació. El marc mental d'aquesta campanya electoral que arriba accidentadamente al seu equador és el que ha marcat la novetat de l'extrema dreta.

Sense Abascal al plató "el debat no tenia sentit", murmuraven fonts de la Moncloa. Que afegien: "Per a què anem a arriscar si en les enquestes vam treure al PP més de 10 punts?". L'equip que envolta al president del Govern, després de la decisió de la Junta Electoral Central de rebutjar el format de La Sexta i d'Antena 3, caient del cartell el president de Vox, va deixar a l'estacada a Atresmedia i va tornar els seus ulls a RTVE, a la administradora única -Rosa Maria Mateu- va obligar a contraprogramar a la competència privada fixant el dia 23 per a un debat a quatre.

És escandalós que la majoria dels mitjans privats i la totalitat dels públics es dediquin a desvirtuar l'oferta política de Vox ia pintar a aquesta formació liberal-conservadora d'acreditada lleialtat a l'ordenament constitucional com si d'un partit homòfob, masclista, xenòfob, anticonstitucional i feixista es tractés. Però més inadmissible encara és que la radiotelevisió pública ho hagi exclòs dels debats que té previst celebrar en ocasió de les eleccions del 28-A i, sobretot, que la Junta Electoral Central (JEC) hagi deixat en suspens el debat que Atresmedia tenia previst celebrar entre els candidats de PSOE, PP, Podem, Ciutadans i el mateix Vox.

L'excusa donada per la JEC per prendre tan arbitrària com antidemocràtica decisió pretén sostenir-se en l'article 66 de la Llei Orgànica del Règim Electoral General (Loreg), tot i que en ell no hi ha absolutament res que impedeixi al candidat d'una formació com Vox concórrer a un debat així. Per contra, l'únic que assenyala l'article esmentat és que les televisions públiques i privades "han de respectar els principis de proporcionalitat i neutralitat informativa en els debats i entrevistes electorals, així com en la informació relativa a la campanya electoral", cosa que, més bé, faria imperativa la inclusió d'un partit com Vox, al qual fins i tot els sondejos més garrepes col·loquen entre els cinc més votats.

No menys artera és la invocació que fa la JEC de la seva pròpia directriu -Instrucció 4 / 2011- que tracta de concretar la "proporcionalitat" a la qual es refereix l'esmentat article 66 de la Loreg; doncs la veritat és que l'únic que dictamina és que s'ha de donar -no prendre- "cobertura informativa" -que inclou però no es redueix als debats- a les formacions polítiques que en comicis previs equivalent hagin obtingut almenys un 5% de representació parlamentària.

Així les coses, i tenint present l'amplíssima cobertura que els mitjans públics i privats atorguen als separatistes catalans -videoconferencias del colpista Junqueras des de la presó incloses-, cap greuge suposa per a elles que s'inclogui a Vox en els debats electorals. Més encara si es té en compte que els candidats de Podem i Ciutadans van participar en 2015 en un debat a quatre -al costat de representants de PP i PSOE sense tenir llavors, com no té ara Vox, representació al Congrés i no havent obtingut, en el cas de Cs, un percentatge de representació en les anteriors eleccions europees superior a l'esmentat 5%. A sobre, UPyD, que sí que tenia grup propi, va ser exclòs de l'esmentat debat.

L'error de Sánchez i del seu equip ha estat triple:

• Ha provocat una crisi de greus proporcions a RTVE en la mesura que la seva màxima responsable provisional s'ha plegat als interessos del candidat del PSOE.
• S'ha enfrontat al grup Atresmedia sense cap necessitat de fer-ho.
• El president ha hagut d'assumir no un debat, sinó dos i en dies consecutius, sense Abascal, a la televisió pública ia La Sexta i Antena 3.

Com diu el refrany: "Si no vols una tassa, tassa i mitja". La maniobra ha estat, en termes polítics i d'imatge, negativa per a Sánchez perquè, fet i fet, l'oposició i els mitjans (els titulars de divendres en els diaris suposaven per al PSOE un tsunami destructor) li han doblat el pols.

Mentre el candidat socialista va haver de deglutir les seves pròpies paraules i estar i passar per la tessitura a la qual es negava en rotund, Abascal i Vox augmenten la dimensió del seu èxit. De tal manera que, diguin el que diguin els debatents els propers dilluns (TVE) i dimarts (La Sexta i Antena 3), el seu silenci serà el més eloqüent i, per això, el més contributiu als seus propòsits. En el partit que condueix Javier Ortega Smith (candidat a l'alcaldia de Madrid) la consigna interna és la victimització: Vox està sent exclosa del debat televisiu, el nostre partit juga en inferioritat de condicions, el "sistema" pretén callar.

En temps de aversió a la política tradicional, aquestes veus marginals resulten especialment audibles. Són com les "fresques veus" de les sirenes de l'Odissea que tracten d'encantar a Ulisses en la seva travessia homèrica. Borses importants de l'electorat de la dreta les escolten i engreixaran el resultat de Vox al qual les enquestes -segons el mateix director del CIS, José Félix Tezanos- ofereixen un resultat segurament menor del que obtindrà el 28 d'abril. El debat sobre els debats li ha vingut als 'voxistas' com anell al dit. Un exemple perquè George Lakoff confirmi les tesis del seu llibre més reconegut: "No pensis en un elefant".