Artur Mas, David Bonvehí i Marta Pascal en un congrés del PDeCat / EFE
El PDeCAT es lliga a Mas per no desaparèixer
El retorn d'Artur Mas al capdavant de l'PDECAT és cada vegada més imminent. Li queden només dos obstacles; Acabar de fer els cinc mesos i treure d'enmig als seus dos adversaris, un a Brussel·les que ja es creu Napoleó a l'exili, cada dia mes desorientat i el seu masover a la Plaça Sant Jaume en fase de deliri, entestat a fer-li companyia a Junqueras a la presó. Els exconvergentes ja reclamen obertament el retorn de l'expresident, que es deixa estimar, a l'espera que la sentència del Suprem condueixi a Puigdemont a un segon pla
Els dirigents i quadres del PDeCAT han començat a expressar en públic el que defensen des de fa mesos: la recuperació d'Artur Mas perquè, des de la primera línia política, pugui mantenir l'espai polític dels exconvergentes. Sense més girs ni interpretacions, el que està en joc és la pròpia existència del PDeCAT, i lligar-se a la figura de Mas significa conservar llocs, influència i poder elaborar una estratègia a mig termini que permeti mantenir l'estructura partidista. Ho va assenyalar aquest dilluns David Bonvehí, el president del PDeCAT.
La petició --sempre, això sí, que els associats l'aprovin a través d'una consulta interna-- coincideix amb el propi posicionament d'Artur Mas, que porta mesos protagonitzant sopars, trobades i entrevistes amb diferents sectors del partit i de l'àmbit associatiu i empresarial. Mas es deixa estimar i, tot i que manté que no és el seu primer objectiu, sí que admet ara que "hi ha molta gent que, de forma cada vegada més nombrosa, em demana que assumeixi més responsabilitats de les que tinc actualment". Malgrat tot, insisteix que no és la seva prioritat: "No és el meu desig principal", ha considerat, en una entrevista a RAC1.
Ni Crida ni Puigdemont
No ho serà, però Mas no ha deixat de cobrar protagonisme en els últims mesos, perquè és conscient que el PDeCAT corre el risc de ser fusionat amb Junts per Catalunya, i dominat pel cercle de fidels de l'expresident Carles Puigdemont, que s'ha vist amb un problema amb el qual no comptava: volia integrar el PDeCAT en alguna cosa més gran, fora o no amb la marca de Junts per Catalunya, però amb una estructura nova, i lluny de la cultura política de l'exConvergència. Ni ha pogut fer-ho, ni la fórmula que va idear, la Crida Nacional per la República, ha acabat de quallar.
Carles Puigdemont i Quim Torra, durant la trobada de la setmana passada a Brussel·les / EFE
Davant això, el que existeix és una pugna pel dia després, quan es conegui la sentència del Tribunal Suprem sobre els dirigents independentistes presos. En aquest moment, la justícia espanyola haurà de decidir si reactiva o no l'euroordre que pugui conduir a Carles Puigdemont a Espanya per ser jutjat. Qui i com s'articularà l'espai postconvergente? Això és el que es dirimeix, i que té present el nucli de dirigents que fa costat a Mas qui, però, no gaudeix de tot el suport del partit.
Dubtes
L'espai del PDeCAT es troba en plena ebullició. El que es pretén és aconseguir un instrument polític que pugui competir amb Esquerra Republicana i que, des del sobiranisme, recuperi també una part de l'espai ideològic que va representar la exConvergència. Per fer-se valer, per fixar posicions, un nucli de dirigents ha organitzat un conclave al monestir de Poblet, el 21 de setembre. Carles Campuzano, Marta Pascal, Lluís Recoder, juntament amb activistes i representants de la societat civil, com Antoni Garrell, consultor tecnològic, han aconseguit la participació d'unes 200 persones que plantejaran un impuls per a un projecte sobiranista que no repeteixi els errors de l'independentisme que es van cometre a l'octubre de 2017.
El president del PDeCAT, David Bonvehí. EFE
¿Però pot derivar aquesta reunió en la formació d'un nou partit? No és aquesta la intenció. Fonts de l'organització de l'acte insisteixen que es tracta de reorientar el projecte, que no podrà ser el que defensa Carles Puigdemont. Per això, la peça angular és la d'Artur Mas, que no manté una bona relació amb l'expresident. La qüestió és que Mas no vol, encara, entrar al cos a cos. Mesura les seves possibilitats, coneixedor d'una qüestió essencial: l'enfrontament intern entre les diferents forces polítiques de l'independentisme no aconsella convocar eleccions autonòmiques. S'ha d'esperar a la sentència del Suprem, que arribarà abans del 16 d'octubre; preparar, si arriben --gairebé amb tota probabilitat-- les noves eleccions al Congrés espanyol, que es fixarien pel 10 de novembre; i pensar ja en les catalanes a partir de febrer de 2020. En aquell moment, Mas complirà la seva pena d'inhabilitació per l'organització del 9N de 2014. És a dir, podrà ser candidat a la Generalitat.
Els catalanistes s'organitzen
Podria tenir èxit? Alguns dirigents del PDeCAT sostenen que Mas és "cosa del passat", que no pot tornar "després de tots els errors comesos". Però sense altres alternatives internes, amb un espai polític confús, i amb altres intents polítics catalanistes que podrien concretar---la operació de Lliga Democràtica, Lliures i Convergents--, Mas apareix com un flotador que pot salvar el PDeCAT, es digui així, Junts per Catalunya o amb un altre nom. I per això ha començat a aconseguir el suport de dirigents com Damià Calvet o Miquel Buch, que havien jugat amb Puigdemont.
En el cas que ell no s'atreveixi a fer el pas, Mas seguiria sent el referent emparant altres dirigents, com la consellera d'Empresa, Àngels Chacón, capaç d'enfrontar-tant a Quim Torra com a Carles Puigdemont, en rebutjar de forma rotunda una possible vaga general com a reacció quan es conegui la sentència del Tribunal Suprem.
Mas, referent i líder
El president del PDeCAT, David Bonvehí, avala l'operació i ja sosté que, en tot cas, dependrà de les decisions del mateix Mas i dels associats del partit. "Mas és un referent, un líder, i per a nosaltres mai ha deixat d'estar en primera línia política. Seran els associats els que diran qui són les millors persones per liderar i presentar-se en les diferents eleccions ", afirma Bonvehí.
No hay comentarios:
Publicar un comentario