Fèlix Millet, expresident de Palau de la Música entra a la presó

Fèlix Millet, expresident de Palau de la Música

L'avi el funda, el nét ho espolia

Bé, ha costat una mica, però Fèlix Millet ha acabat entrant a la presó pels seus dècades d'espoli de la institució que va fundar el seu avi, arribant a trincar --a mitges amb el seu sequaç Montull, també a la ombra-- la bonica suma de 23 milions d'euros (sense comptar les noces de la seva filla, finançada amb diners de Palau, però teòricament pagada a escot per tots dos consogres, de manera que Millet encara va fer negoci amb el casori de la nena, ¡un linx!).

Els últims anys se'ls ha passat en cadira de rodes i tractant, sense èxit, de donar molta pena. A última hora va demanar l'indult, però no ha colat. Tenint en compte que està fet un carcamal, és poc probable que pugui passar entre reixes tots els anys que necessita per redimir-se, però l'opinió pública està una mica més tranquil amb el lladre en un lloc segur. Estaria bé que tornés tot el trincat, però em temo que aquesta pasta ja ens la podem pintar a l'oli.

Com els més de sis milions d'euros que va agafar Convergència dels tripijocs de Palau i que ara, en plena ruïna total de el partit i amb una herència confusa i difusa, no va a afluixar ningú: el PDECat dirà que el deute és de Convergència i que Convergència està en concurs de creditors ia ells, que els registrin, els convergents reciclats en pedecatos ho negaran i els de la Caixa de Resistència és dubtós que facin una col·lecta per quedar bé amb la societat, quan poden seguir reunint diners per mantenir l'elevat tren de vida de Puchi a Waterloo: aquí no es va a gratar la butxaca ningú i els convergents ens hauran bufat a tots més de sis milions d'euros ... més tot el que es desconeix, que vint anys de poder donen per a molt.

També Millet donava per a molt gràcies a la seva penques de ciment armat. Compromès amb el catalanisme de Pujol, ho estava també amb el nacionalisme espanyol d'Aznar, de la gloriosa fundació, FAES, formava part el patrici barceloní: ja se sap que mai cal posar tots els ous al mateix lloc (d'això sempre ha sabut molt la burgesia catalana i fins a la nostra banca). Durant el munt d'anys que Millet va estar a el front de Palau, ningú ho va vigilar en cap moment. Resulta curiós que una societat genèticament desconfiada com la catalana confiés a cegues en aquest home. Bé, sí, el seu avi havia fundat el Palau, a qui se li podia ocórrer que el nét es dediqués a espoliar-?

Quan es va descobrir el pastís, els menys sorpresos van ser els seus familiars, que el coneixien des de nen i l'havien vist exercir de estafador des de la més tendra infància. Recordo a un germà posant un drap brut a TV3, fent-se creus que ningú hagués sotmès a el lladre de la família a cert escrutini. Potser perquè era un Millet, un membre d'aquestes 400 famílies que, segons ell, porten tota la vida tallant el bacallà a Barcelona. Potser s'hagués salvat si arriba a plantar-se al lladronici, diguem-ne, als deu milions. Però el tipus, cada vegada més vell, tenia pressa per trincar i si escau el robatori es confonia amb la cleptomania. Tot i que s'ha agafat a la llibertat tot el que ha pogut i més, ha acabat a la garjola. No trigarà a començar amb unes malalties reals o imaginàries que aconsellin la seva excarceració, com si ho veiés.