El 50,5% dels catalans rebutja la independència

El líder d'ERC, Oriol Junqueras, abans del seu nou ingrés a la presó a Sant Joan de Vilatorrada. / Pau Venteo (Europa Press)

Aquesta és la xifra més alta des del CEO ho pregunta. Oriol Junqueras és el líder polític català més ben valorat.

La xifra de 78,3% favorables a el referèndum es manté estable

El 50,5% dels catalans estan en contra que Catalunya esdevingui un estat independent, mentre que el 42% dóna suport a la independència, el que suposa que el 'sí' té els seus pitjors resultats des de juny de 2017, el 5, 6% no ho sap i el 1,9% no contesta, segons una enquesta de el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO).

L'enquesta té una mostra de 2.000 persones, es va realitzar entre el 25 de juny i el 21 de juliol -ja superat l'estat d'alarma pel coronavirus, en plena pugna per la reordenació de JxCat i amb la sortida dels presos d'del 1- O de la presó amb el tercer grau- i té un marge d'error de 2,19.

Aquesta cota de rebuig a la independència és la més alta des que el CEO pregunta per aquesta qüestió, ja que la primera vegada que el va introduir en l'enquesta va ser al desembre de 2014 i el màxim suport que havia obtingut el 'no' va ser al juny de 2015 amb el 50%.

Respecte a l'última enquesta de CEO al febrer d'aquest any, el suport a l'independentisme ha baixat de l'44,9 a l'42%, mentre que el 'no' ha pujat més de tres punts: d'el 47,1 a l'50,5%.

L'enquesta de CEO també pregunta sobre si "els catalans tenen dret a decidir el seu futur com a país votant en un referèndum": el 78,3% estan d'acord, el 15,8% en desacord, el 2,8% ni d'acord ni en desacord, el 1,9% no ho sap i el 1,3% no contesta.

La xifra de 78,3% favorables a el referèndum es manté estable respecte a les últimes vegades que s'ha preguntat al CEO per aquesta qüestió i s'acosta a l'argument que ha utilitzat recurrentment el sobiranisme en els últims anys que, segons ells, hi ha un 80% de la població catalana que vol decidir sobre la independència en una consulta d'aquest tipus.

Junqueras, el més ben valorat

El president d'ERC, Oriol Junqueras, és el líder polític català més ben valorat i l'únic que aprova amb un 5,72 en l'enquesta de el Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) de la Generalitat. El segueix en segon lloc el ministre de Sanitat, Salvador Illa, amb un 4,97, per sobre de el president de la Generalitat, Quim Torra, que obté un 4,18 i l'expresident Carles Puigdemont un 4,05.

En una altra pregunta, els enquestats responen a què hauria de ser Catalunya: el 33,9% defensa que sigui un estat independent, el 29,6% que segueixi sent una comunitat autònoma d'Espanya, el 22,9, un estat dins d'una Espanya federal, el 6,8%, una regió d'Espanya, el 5,2% no ho sap i el 1,7% no contesta.

A més, el 40,6% s'identifica com a 'tant espanyol com català', el 22,9%, 'només català', el 20,1%, 'més català que espanyol', el 5,5%, 'només espanyol ', el 4,8%,' més espanyol que català ', i hi ha un 3% que no ho sap i el mateix percentatge per als que no contesten.

El Govern reconeix que mai va existir un comitè d'experts que assessorés a la desescalada

Salvador Illa, Pedro Sánchez i Fernando Simón en una trobada al mes d'abril

No va existir un comitè d'experts encarregat de decidir quins territoris anaven avançant en la desescalada de el confinament.

El Ministeri de Sanitat va negar a Consell de Transparència que existís tal comitè quan aquest organisme, arran d'una denúncia, li va preguntar si s'ajustava a la llei la seva negativa de fer públics els noms que assessoraven en aquest procés.

Segons informa Europa Press, així consta en un escrit que el Defensor de el Poble va remetre a diversos diputats de el grup parlamentari popular que van sol·licitar la seva intervenció després que el Govern rebutgés enviar els noms el comitè científic. Sanitat va negar que un comitè d'experts decidís sobre la desescalada quan Transparència li va preguntar pels noms.

El PP va al·legar davant Francisco Fernández Marugán que a l'ocultar els noms d'aquests experts, el Govern contravenia el mandat no només de la Llei de Transparència i Bon Govern, sinó també de la Llei General de Salut Pública.

L'organisme va informar a l'Defensor de el Poble que «l'obligació de publicar la identitat dels experts que assessoren el Govern en la crisi sanitària de l'covid-19 no té encaix en l'article 6.1 de la Llei de Transparència».

Segons relata Fernández Marugán, Transparència també va preguntar a Sanitat sobre la possible vulneració de la Llei de General de Salut Pública. En la seva resposta, la directora general de Salut Pública, Qualitat i Innovació assenyalava: «No hi ha cap comitè d'experts encarregat de l'avaluació de la situació sanitària de les comunitats autònomes i que decideixi les províncies o territoris que poden avançar en el procés de desescalada de l'confinament ».

El ministre de Justícia manté que sí va existir

Aquest mateix dijous, el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, ha assegurat que el comitè d'experts si va existir. Així ho ha expressat en una entrevista a Antena 3: «Crec que hi ha hagut un comitè científic, s'ha conegut, s'ha vist, s'ha palpat i ha estat el que ha estat assessorant» al costat dels «inspectors de l'Organització Mundial de la Salut », ha contestat Camp, desmentint la informació oferta pel defensor de poble.

Camp ha afegit que «si alguna cosa ha caracteritzat a aquest Govern és que cada pauta i cada camí que s'ha obert ho ha fet seguint les indicacions de les autoritats sanitàries i per tant aquest comitè científic ha existit i ha estat encoratjant cada moviment que s'ha realitzat cada dia ».

Per resoldre l'assumpte, el ministre de Justícia, que ha assegurat que aquest debat s'ha creat perquè «moltes vegades ens perdem en els tecnicismes», ha apuntat que mostra d'aquest comitè d'experts és el director de el Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries de el Ministeri de Sanitat, Fernando Simó: «És clar que hi ha hagut. El doctor Simón què és? », S'ha preguntat.

Petició d'explicacions

La portaveu de Política Social de l'PP, Cuca Gamarra, exigia explicacions aquest dimecres a Govern que lidera Pedro Sánchez després que hagi reconegut que mai va existir un comitè d'experts per a la desescalada. «Denunciem una mentida més", ha declarat a Europa Press.

Martingala ha afirmat que es tracta d ' «una mentida més» d'un Govern que, segons la seva opinió, «ha fet de la mentida als espanyols l'instrument per tapar la seva ineficàcia i incompetència a l'hora de gestionar el covid-19».

«Després de la mentida constant amb les dades oficials de morts que facilita el Ministeri de Sanitat, que segueix si reconèixer com a víctimes a aquells que no van poder accedir a un test o els resultats no van arribar abans de la seva mort, se suma el haver-nos mentit als espanyols afirmant l'existència d'un comitè d'experts per a la desescalada que ara neguen », va assegurar.

El mateix líder d'el PP, Pablo Casado, ha retret a el cap de l'Executiu, Pedro Sánchez, que ara el Govern reconegui que no existeix aquest comitè d'experts. «I ara no hi ha experts. Ara no hi ha comitè d'experts. Els que es negaven a dir els seus noms », va denunciar durant la seva intervenció en el Ple de Congrés sobre els fons de reconstrucció europeus.

Madrid es reafirma en el seu recurs davant el Suprem

El conseller de Justícia, Interior i Víctimes de Madrid, Enrique López, ha acusat el Govern espanyol de «fer de la mentida el seu joc» després de reconèixer el Ministeri de Sanitat davant del Defensor de el Poble que «no existia» cap comitè d'experts, el que revela un procés «obscurantista», «mancat absolutament de transparència» i marcat «exclusivament» per criteris polítics.

López ha recalcat que l'Executiu regional es reafirma en el seu recurs davant del Tribunal Suprem contra el Ministeri de Sanitat per rebutjar diverses sol·licituds de canvis de fase plantejades per Madrid durant l'estat d'alarma, denunciant que la decisió no va respondre a criteris

Simancas obliga els diputats de l'PSOE a acudir a al Congrés a aplaudir Sánchez

La bancada socialista de Congrés, atapeïda.

Rafael Simancas el secretari general de el grup socialista al Congrés s'encarregava de que cap dels diputats de PSOE, i fins i tot alguns senadors com el portaveu socialista a la cambra alta, Ander Gil, acudissin aquest dimecres a retre homenatge a Pedro Sánchez en l'últim ple de el curs. I tot i que hi ha un acord en vigor entre els portaveus parlamentaris que limita l'assistència de cada grup a el 50% com a prevenció davant la Covid-19.

El nou bany de multituds de el cap de Govern tan sols un dia després que l'EPA revelés la destrucció d'un milió de llocs de treball, i en la mateixa setmana en què s'han disparat els rebrots i les pèrdues de el sector turístic, va aixecar butllofes tant en els rivals com en els propis socis de Govern. El president de PP, Pablo Casado, va reaccionar amb duresa i va advertir a el cap de l'Executiu que «no hi ha res a aplaudir» ni «cap passeig de fer» i el va acusar de viure «en una realitat paral·lela». «Que vingui a rotllanes i aplaudiments i cerimònies d'autobombo no mostra el que tenen, sinó el que els falta», va denunciar.

Segons la presidenta de Congrés, Meritxell Batet, ella no pot impedir als diputats ocupar els seus escons, i és cert. Va en la responsabilitat dels grups. Segons el secretari general de el grup socialista, Rafael Simancas, van comunicar a la Taula de Congrés en "temps i forma" que anirien tots els seus diputats. Com si comunicant algú ho hagués pogut impedir.

Ni tan sols els catalans i aragonesos, obligats a desplaçar-se des de les comunitats a dia d'avui més afectades pels rebrots. A Saragossa les autoritats han recomanat a la població no sortir de la ciutat si no és necessari, però era allà, al seu escó, la diputada socialista per Saragossa Susana Sumelzo. Per exemple.

Nova injecció de Govern a les 'teles': aprova ajudes de fins a deu milions d'euros

Jorge Javier Vázquez Mediaset

Les subvencions s'atorguen per sufragar els canvis necessaris en els seus equips transmissors com a conseqüència de l'Segon Dividend Digital

El Govern ha aprovat aquest dimarts una partida d'ajudes de fins a 10 milions d'euros per a les televisions privades. Aquestes subvencions serviran per sufragar els canvis necessaris en els seus equips transmissors com a conseqüència de l'Segon Dividend Digital, segons ha informat Moncloa.

Cal recordar que l'Executiu va concedir a el principi de l'estat d'alarma 15 milions d'euros a aquestes empreses per "compensar una part dels costos dels prestadors de servei de comunicació audiovisual de TDT d'àmbit estatal, derivats de mantenir durant un termini de sis mesos determinats percentatges de cobertura poblacional obligatòria ".

En aquesta ocasió, segons ha anunciat Moncloa en una nota de premsa, aquestes subvencions s'atorgaran perquè aquestes empreses puguin adaptar les seves infraestructures a les exigències de l'Segon Dividend Digital.

"Aquestes ajudes han estat objecte d'autorització per la Comissió Europea, en el marc de la seva compatibilitat amb el règim d'Ajudes d'Estat", ha afegit el Govern.

A aquesta nova partida de subvencions podran tenir accés les empreses que emeten a tot Espanya, però també les que presten serveis en els àmbits autonòmic i local.

televisions públiques

Així mateix, l'Executiu també ha donat el vistiplau a l'repartiment de subvencions per 5 milions d'euros per als prestadors de servei públic de comunicació audiovisual televisiva d'àmbit estatal i autonòmic. En aquest cas, aquesta partida pretén compensar els sobre-costos que han assumit pels tres mesos de demora que ha patit el segon Dividend Digital com a conseqüència de la covid-19.

"El passat mes de juny, Espanya va comunicar a la Unió Europea que, per causa de força major, derivada de la situació excepcional generada pel covid-19, era impossible completar el procés d'alliberament de freqüències en la data inicialment prevista, el 30 de juny ", ha apuntat Moncloa.

Convé recordar que el Segon Dividend Digital és el procés pel qual s'alliberen les freqüències de la banda dels 700 MHz, ara ocupades per canals de la TDT, amb la finalitat de ser utilitzades per al desplegament de les xarxes 5G.

Ayuso encén les alarmes i pren mesures urgents contra el virus

La presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso

La presidenta regional ha dissenyat un paquet de mesures per evitar que Madrid torni a convertir-se en l'epicentre de la pandèmia com va passar al mes de març.

Isabel Díaz Ayuso ha donat un cop d'efecte i després que s'encenguessin totes les alarmes davant d'una gairebé imminent segona onada de virus en diversos punts d'Espanya, ha dicido prendre cartes en l'assumpte i ha dissenyat un paquet de mesures per lluitar contra el Covid, quan la regió ha detectat 90 casos més de contagis per coronavirus en les últimes 24 hores, és a dir, passant dels 48 als 138 casos.

De fet, la presidenta regional ha anunciat que el Govern regional posarà en marxa un cartilla Covid-19, que simuli a la de vacunació internacional i que estarà incorporada a la targeta virtual, tal com ha avançat en la presentació de les mesures de xoc per combatre el coronavirus, en el marc de el pla 'Madrid no s'atura'.

En ella, s'especificarà si es compta amb anticossos, de manera que es podrà establir qui poden o no contagiar, i per tant "tornar a una certa normalitat i, de manera paral·lela, protegir el vulnerable".

Segons ha detallat la presidenta madrilenya, es tractaria d'un projecte "experimental" amb el que seria "molt més fàcil" evitar confinaments o accedir a establiments com gimnasos, museus o cinemes, de manera que anima que s'estengui a la resta d'Espanya, ja que l'objectiu fonamental és "no tornar enrere".

De fet, ha defensat que aquesta cartilla "no és cap discriminació" perquè té "bastant lògica" que estant en un pandèmia es comenci a "posar nom i cognoms a qui està protegit o a qui no ho està". Al seu parer, "és bo que hi hagi un registre" de les persones que l'ha tingut i de qui té anticossos.

Mascareta obligatòria i redueix a 10 persones els grups de reunió

Al costat d'això, Ayuso també ha establert que, des d'aquest dijous, la mascareta serà cent per cent obligatòria en la Comunitat de Madrid, per evitar "per sobre de qualsevol cosa el confinament total". A més, es limitarà l'assistència a terrasses i reunions privades en espais interiors a grups no superiors a 10 persones.

També, la presidenta regional ha avançat l'hora de tancament dels locals d'oci nocturn a les 1.30 hores, mentre que des de la 01:00 ja no s'acceptaran nous clients en aquests establiments, a més de registrar l'entrada amb DNI i número de telèfon per tal de facilitar els rastrejos si hi ha un positiu.

I és que, Ayuso ha assegurat que des del Govern regional hi ha una especial preocupació per "el comportament de molts joves. Ells són transmissors i molts han caigut malalts", de manera que "estan posant en risc als seus veïns, familiars i el seu futur acadèmic i laboral ".

Una altra de les mesures adoptades per la presidenta és la reobertura de dos dels pavellons de l'Ifema que van servir com a hospital de campanya a l'inici de la pandèmia, per reduir la pressió assistencial de la resta dels hospitals i establir "una estratègia amb els gerents i amb els equips mèdics de manera que l'Covid no torni a tots els hospitals i perquè tot el personal sanitari no torni a passar per la mateixa malson ".

A més, la presidenta de la Comunitat de Madrid ha demanat un gest simbòlic als presidents i a el propi Sánchez, vol que la Conferència de Presidents de divendres a la Rioja, sigui per videoconferència i no presència com estava establert. I és que, ho té clar, davant la situació que s'acosta "cal donar exemple".

El jutge suspèn la «semillibertat» dels presos d'l'1-O

Junqueras, després de sortir de presó amb el tercer grau - EFE

El jutjat de vigilància penitenciària número cinc de Catalunya ha acceptat avui suspendre el tercer grau aplicat des de fa dues setmanes als condemnats pel referèndum de l'1-O. Ho ha fet arran d'un recurs presentat aquest dimarts per part pel Fiscalia Provincial de Barcelona, ​​que demanava la suspensió immediata de la «semillibertat» que van obtenir nou dels dirigents independentistes condemnats pel Tribunal Suprem l'any passat.

El Tribunal de Vigilància Penitenciària ha acceptat que el recurs tingui efectes suspensius i tramitar de manera preferent i urgent

El jutge ha acceptat, com va demanar el fiscal, que el recurs tingui efectes suspensius i que fos tramitat de forma preferent i urgent, ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Aquesta decisió afecta l'expresident de l'ANC, Jordi Sànchez; a el líder d'ERC, Oriol Junqueras; a el president d'Òmnium, Jordi Cuixart; i als exconsellers Raül Romeva i Joaquim Forn.

Queden fora de la decisió dels exconsellers neoconvergentes Josep Rull i Jordi Turull i la republicana Dolors Bassa. Així mateix, en el cas de l'expresidenta de Parlament Carme Forcadell, serà el Jutjat de Vigilància Penitienciaria número u el que haurà de pronunciar-se.

Torra, la Llei i la venjança

Les reaccions a la decisió judicial no s'han fet esperar. Minuts després de fer-se pública, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha relacionat aquesta qüestió amb la «voluntat de diàleg» de Govern de Pedro Sánchez. «No, la llei no preveu la venjança com a resposta. Aquest és el diàleg que ofereix Espanya? », Ha escrit el cap de l'executiu català en un apunt al seu compte de Twitter.

Sánchez fracassa i aconsegueix empitjorar encara més el veto del Regne Unit a Espanya

Sánchez i Johnson en una imatge d'archivo.

No hi ha esperança per a les Canàries i Balears.

Els operadors turístics han cancel·lat a l'almenys fins divendres tots ho vols cap a Españana, incloses les illes Balears i Canàries. Sánchez fracassa en el seu intent de negociació amb el Regne Unit.

Tantes vegades com ha ajudat Fernando Simó a Pere Sánchez, durant aquests mesos i a la fi ha acabat tirant-li la mà a coll. El director de el Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries va tenir aquest dilluns una arrencada de sinceritat, o un lapsus, i va menysprear de cop tots els esforços diplomàtics de Govern de PSOE i Unides Podem. El Govern de Johnson mai ho va tenir en ment, encara que La Moncloa fes creure el contrari.

Esforços no només perquè el Regne Unit reconsideri la seva quarantena imposada als viatgers que tornin d'Espanya, al menys pel que fa a les illes Balears i Canàries, sinó també per aturar la cada vegada més llarga llista de països que recomanen no visitar el nostre país. Simó ha afirmat primer sense titubejos que la quarantena decretada pel Govern de Boris Johnson "en certa manera ens afavoreix perquè desincentiva el qual vingui gent del Regne Unit". Per després afegir, a propòsit de la recomanació de l'Executiu de Bèlgica d'evitar Espanya en la mesura possible: "Jo agraeixo que els belgues decideixin no recomanar venir a Espanya, és un problema que ens treuen.

Menys risc d'importació de casos ". L'expert de l'Ministeri de Sanitat estava reconeixent així, implícitament, que la decisió de reobrir les fronteres tot i els perills que això comportava no va ser precisament sanitària, sinó que obeïa a raons econòmiques. Poderosíssimes raons en realitat , en un país on més del 12% del PIB procedeix de l'turisme. la patronal calcula que la patacada britànic suposarà la pèrdua de 8.700 milions d'euros quan per fi el sector aixecava una mica el cap.

La confessió de Simó va ressonar a la Moncloa en un moment de gran tensió, amb la ministra d'Afers Exteriors intentant negociar amb Johnson una amnistia per a Balears i Canàries i el president d'aquesta última, Àngel Víctor Torres, anunciant l'hecatombe que vindrà sobre de les illes: "La fam es menjarà Canàries".

No obstant això, cal dir que tot i que el Govern s'ha passat els dos últims dies -des del diumenge en què va entrar en vigor el decret de quarantena del Regne Unit- filtrant que les negociacions per excloure Canàries i Balears anaven bé, aquest dilluns l'Executiu britànic va punxar el globus.

La ministra de Sanitat, Helen Whately, va concedir una entrevista al matí a la BBC en què va deixar meridiamente clar que per ara la mesura és per a tot Espanya pel ràpid increment de la corba dels últims dies. I que no faran excepcions amb Balears ni Canàries pel bé de la salut pública britànica. A l'almenys no de moment.

Hores després també l'ambaixador d'Espanya al Regne Unit, Hugh Elliot, va desmentir que els dos arxipèlags vagin a quedar exempts de l'obligació de quarantena en el curt termini.

Però tot i així l'executiu de Sánchez va continuar les hores següents alimentant en fals les esperances de Balears i Canàries. Per a més inri, la ministra d'Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, ho va fer en una visita a Eivissa, durant una roda de premsa conjunta amb la presidenta Francina Armegol.

En la mateixa, Maroto va afirmar que havia "voluntat" per part de l'Executiu de Johnson, quan a La Moncloa ja sabien objectivament que no era així.

També la titular d'Afers Exteriors, Arancha González Laya, ha confiat que les explicacions que van donar els experts espanyols als britànics en una reunió bilateral celebrada aquest dilluns donin els seus fruits "en breu".

Fins que a última hora de la tarda el Regne Unit va haver d'atipar de les pressions d'Espanya i va respondre amb dues tasses de brou: va incloure en les seves recomanacions no viatjar a cap dels dos arxipèlags, quan fins llavors només havia aconsellat no viatjar a la Espanya peninsular.

Per si li faltaven problemes ..., Torra s'enfronta a l'arquebisbe

Quim Torra alerta que la situació pels rebrots "és massa crítica" i el Govern assegura que els "veu controlats"

Torra ha demanat a la Conselleria d'Interior i els alcaldes catalans actuar amb severitat davant de les vulneracions de la normativa. Torra davant els rebrots: "Estem en una situació crítica"

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha alertat que els rebrots de coronavirus registrats a Catalunya és "una situació massa crítica com per no donar-li importància", i ha apel·lat a la responsabilitat de tota la ciutadania per evitar tornar a la foscor ia l'angoixa de dies anteriors, ha dit.

El president de la Generalitat ha remarcat, però, que "en massa parts" de Catalunya ja s'està "en a l'avantsala de la situació prèvia de març", quan es va viure el pitjor moment de la pandèmia. "Estem davant els 10 dies més importants de l'estiu", ja que seran claus per saber si "amb la solidaritat, la col·laboració i un nou esforç col·lectiu de tots som capaços de començar a redirigir aquesta crítica situació", perquè si no s'aconsegueix caldrà "retrocedir", ha advertit. "Tot dependrà del que fem els propers deu dies", ha remarcat Torra, que ha demanat així a tota la ciutadania "extremar les mesures de prevenció".

Quim Torra adverteix d'un nou confinament en deu dies si no ...

L'Arquebisbat de Barcelona reafirma que acudirà als tribunals per la missa per les víctimes de l'COVID

L'Arquebisbat de Barcelona es reafirma en la seva intenció d'iniciar accions legals en els pròxims dies contra el Govern a l'considerar es va vulnerar la Llei de llibertat de culte a l'intentar prohibir la missa pels difunts de la COVID-19, celebrada aquest diumenge a la basílica de la Sagrada Família.

Fonts de l'Arquebisbat han assegurat aquest dilluns a EFE que es mantenen en el comunicat fet públic ahir diumenge, en què s'anunciaven accions legals contra «l'arbitrarietat i la indefensió que pateixen el dret a la llibertat religiosa i la llibertat de culte, constitucionalment protegits ».

Tot i la prohibició de l'Procicat, l'Arquebisbat va tirar endavant ahir amb la celebració de la missa de difunts, el que va provocar que representants de el govern català i també de l'Ajuntament de Barcelona no acudissin a la mateixa.

La missa per les víctimes de l'coronavirus va reunir a diverses dotzenes de persones a la basílica de la Sagrada Família, on tots els assistents portaven mascareta, inclòs Omella, que la va treure a l'fer l'homilia. Els assistents a la missa estaven asseguts distanciats entre si, però eren clarament més de les deu persones que estableix la resolució de l'Procicat.

El cardenal arquebisbe de Barcelona, ​​Joan Josep Omella, va lamentar la "injusta i discriminatòria" limitació a deu persones en els actes religiosos, i ha reiterat que en les seves cerimònies compleixen amb totes les mesures higièniques per evitar contagis. En un dur comunicat, va anunciar que en els pròxims dies emprendrà accions legals contra "l'arbitrarietat i la indefensió que pateixen el dret a la llibertat religiosa i la llibertat de culte".

El cap de Govern ha estat molt crític amb aquestes declaracions i ha replicat que "no es tracta ni molt menys de limitar el dret de culte". "Nosaltres no vam limitar drets, a canvi, volem que s'exerceixin tots. Però això va d'assegurar la salut de tots els ciutadans. Quan es fa una resolució, el meu deure és fer-la complir", ha asseverat.

Però no s'ha quedat aquí. Torra ha furgat en el paper de Omella en el 'Procés' i ha "lamentat" que "s'hagi oblidat aquests anys dels drets fonamentals de la Constitució i de les cartes de drets humans, que protegeixen la llibertat d'expressió i manifestació, i que no hi hagi alçat ni una vegada la veu per condemnar la repressió que viu Catalunya ".

L'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, va carregar ahir en una entrevista a TV-3 contra Omella perquè, al seu judici, quan a la tardor de 2017 va intervenir entre governs, no va actuar "com un home d'Església", sinó " com un home d'Estat ".

Torra ha subratllat que és catòlic, però que els seus referents són teòlegs de l'alliberament, com Ernesto Cardenal i Pere Casaldàliga. "Per a mi l'Església és la que treballa per als pobres, per als vulnerables i els que estan presos".

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha anunciat avui que ha ordenat a el Departament de Salut que obri un expedient sancionador a l'Església catòlica de Barcelona per no fer cas i incomplir ahir l'aforament màxim establert en deu persones per als actes religiosos, fixat en una resolució de l'Procicat el passat dia 17 d'aquest mes.

L'anunci de Torra ha vingut acompanyat d'una recriminació personal a el cardenal arquebisbe de Barcelona, ​​Juan José Omella, per «no aixecar la veu» en els últims anys en contra «de la repressió» que s'ha viscut a Catalunya, segons la seva opinió.

La quarantena imposada a Espanya pel Regne Unit enxampa el govern de Sánchez amb el peu canviat

Passatgers arribant a l'aeroport londinenc de Heathrow el passat 8 de junio.MATT DUNHAM / AP

La quarantena imposada pel Regne Unit sense previ avís dóna el cop de gràcia a l'turisme espanyol, abocat sense remei a un estiu desastrós. El Govern de Boris Johnson ha retirat a Espanya de la llista de països exempts de quarantena després de l'repunt de casos d'coronavirus al nostre país. Des d'aquest diumenge, els viatgers que arribin a l'Regne Unit procedents d'Espanya s'han de sotmetre a un aïllament de 14 dies. El gegant turístic Tui, el major operador de Regne Unit i Irlanda, reaccionava unes poques hores després cancel·lant els vols des del Regne Unit a l'Espanya peninsular fins al 9 d'agost, tot i que ha confirmat que reprendrà els viatges a les Illes Balears i Canàries a partir de dilluns.

El turisme ja veia perillar la temporada amb els rebrots. Viu un estiu anòmal amb milers de cancel·lacions i afronta agost, el mes de més activitat, amb la incertesa de si s'agreujarà la pandèmia i s'anirà a l'trast definitivament la temporada. De moment el Regne Unit ja ha imposat la quarantena. El Govern de Bèlgica ha recomanat no viatjar a sis comunitats espanyoles i ha prohibit als seus ciutadans desplaçar-se a Osca i Lleida. Les autoritats franceses aconsellen encaridament evitar viatjar a Catalunya davant els indicis de degradació de la situació sanitària, el que colpeja fortament a el turisme de la Costa Brava -Catalunya va ser el primer turístic dels francesos l'any passat-. I l'Executiu noruec, per la seva banda, ha tornat a imposar, des de dissabte, 10 dies de quarantena per a tots els viatgers procedents d'Espanya. Alemanya no s'aplica de moment mesures especials contra ciutadans espanyols que viatgin a país o a alemanys que hagin estat en territori espanyol, tot i que el Ministeri d'Afers Exteriors desaconsella viatjar a les regions de Catalunya, Aragó, Navarra i les Illes Balears.

La desídia internacional, especialment cridanera una setmana després que Pedro Sánchez tingués l'ocasió de conviure durant tres llargs dies amb tots els líders europeus, ha conclòs amb una decisió de Londres i una altra de París que acaben de rematar la temporada turística per a Espanya.

La decisió del Regne Unit serà un cop molt fort, sobretot per al turisme britànic a Balears, Canàries, la Costa d'el Sol o Benidorm, que representa el 40% del seu turisme. En joc estava un mercat fonamental per a la recuperació de el sector turístic espanyol. Més de 18 milions de turistes van visitar Espanya el 2019 i cada un d'ells va gastar una mitjana de 995 euros, el que sumen 17.986.000 d'euros. Amb 56,5 milions de pernoctacions hoteleres fetes per britànics, era la gallina dels ous d'or. S'estima que amb prou feines milió i mig de britànics estan fent turisme aquests dies a Espanya. Al juliol de 2019 van ser 2.160.000, segons l'INE.

Amb aquesta reacció en cadena s'esfuma tota esperança que el turisme exterior sigui significatiu aquesta temporada. I això malgrat que la ministra d'Afers Estrangers, Arancha González Laya, s'afanyava aquest diumenge a remarcar que "Espanya és un país segur". La responsable d'Exteriors deia que el Govern espanyol negocia amb el britànic per excloure Balears i Canàries de la quarantena.

Resulta incomprensible que l'única "gestió" coneguda de Govern davant del Regne Unit en les últimes setmanes hagi estat la lamentable reunió de la ministra d'Afers Estrangers, Arancha González Laya, amb les autoritats de Gibraltar, a les que va visitar de manera irresponsable, conferint a l'Penyal un estatus institucional que ni té ni pot tenir. Ara aquesta insistint desesperadament que no s'incloguin Canàries i Balears en aquesta decisió, deixant a l'estacada els que havien triat les seves vacances a la Costa de el Sol o la Costa Blanca especialment Benidorm.

A Benidorm, on el turista britànic té un pes de l'40%, ja estava tot preparat per a la reobertura hotelera. No esperaven arribar a les xifres de juliol de l'any passat, amb 726.380 pernoctacions hoteleres, però pretenien acostar-se. Aquí la quarantena britànica "ha caigut com una galleda d'aigua gelada", comentaven aquest diumenge fonts de l'associació empresarial hotelera i turística de la Comunitat Valenciana, Hosbec. El president, Toni Major, ha qualificat de "cop" aquesta notícia: "Teníem bones sensacions per a les pròximes setmanes, amb reserves que s'anaven animant i encara estaven lluny de les que serien normals en aquesta època de l'any, esperàvem que s'anessin normalitzant de cara a el mes de setembre i octubre ". "La decisió de el Govern britànic s'uneix a la que ja van expressar països també molt importants per al turisme espanyol i el valencià en particular com França -que desaconsella viatjar per Catalunya, pas obligat per la seva arribada a la Comunitat Valenciana-, Bèlgica o Noruega, que també han imposat la quarantena obligatòria ", afegeix.

Al costat de la poc grata perspectiva de veure forçats a una quarantena després del seu retorn de les vacances, un altre element que pot dissuadir molts turistes britànics d'considerar Espanya com a destinació és que la majoria d'assegurances de viatge no cobreixen les incidències derivades de la crisi de la covid. La ABTA ha promès, però, la màxima flexibilitat a l'hora de modificar les dates de les reserves.

Que no es desplegués, però, per evitar el veto britànic als vols turístics a Espanya; ho diu tot de la distracció de la diplomàcia espanyola, incapaç d'atendre les seves responsabilitats més bàsiques però sempre disposada a alimentar els interessos aliens.

La disparitat de sistema de comptatge de l'Covid a Catalunya, podria estar provocant alarmes injustificades

La consellera de Salut de la Generalitat, Alba Vergés / EFE

El coronavirus ha estat la primera pandèmia en què els ciutadans han pogut seguir la seva evolució diàriament, quan no en temps real. Els canvis de metodologia, els diferents criteris per comptabilitzar els positius i els morts i els errors en la transmissió de les dades han estat una constant en tots els països, Espanya inclosa.

Fins ara Catalunya segueix diferents criteris a la resta d'Espanya a l'hora de comptabilitzar els infectats, el que segueix alterant tant les decisions de la Generalitat com els tancaments de fronteres recentment preses per França, Bèlgica Holanda i Gran Bretanya, que ja estan afectant a la campanya turística que començava a despuntar.

Un caos, una lluita interna que no permet a l'ciutadà conèixer què passa amb la pandèmia de l'Covid a Catalunya i que pot tenir enormes conseqüències econòmiques i socials per al conjunt de la societat catalana i la resta de l'País. El Govern que presideix Quim Torra ha interioritzat que no pot seguir com fins ara, i, segons s'enorgulleix el propi Torra, ha designat a un nou director de Salut Pública, Josep Maria Argimon, després de dos mesos amb el lloc vacant, després de la dimissió de Joan Guix. Però Argimon, que comunica millor els diferents casos que es produeixen cada dia que la consellera de Salut, Alba Vergés, no ha pogut encara donar la volta a l'embolic de les xifres.

Argimon ha assumit la responsabilitat de redreçar aquesta situació. Però el que fa el Govern, fins ara, és "crear un alarmisme, fals, que no hauria generar", segons les fonts sanitàries consultades. Per quina raó? L'argument que s'ofereix és que la població de risc està molt més protegida que fa uns mesos. Els de més edat i les persones amb afectacions pulmonars estan sota control, mentre els que es contaminen són joves que no tenen símptomes. El problema, en tot cas, és que Salut suma coses diferents.

Per què?

I és que les dades que facilita el departament de Vergés són insuficients per mesurar l'abast de la pandèmia en el territori. El comunicat diari de Salut aporta xifres totals de contagis, hospitalitzacions i morts acumulades des de l'inici de l'emergència sanitària. I confon més que informa, segons les mateixes fonts consultades. En el cas d'infectats, que van arribar als 89.727 aquest dissabte, la xifra fa referència a positius bé per PCR, probables i confirmats epidemiològicament, però no diu quin percentatge suposa cada un. El mateix succeeix amb els contagis en residències de gent gran, que han superat els 15.500. Sempre es parla que fa a casos totals i acumulats.

El Ministeri de Sanitat que no vol assumir el comandament únic altra vegada vol anar-se'n ara de vacances, no vol intervenir. Rep les xifres de totes les comunitats, i comprova que amb Catalunya el problema es manté des de fa mesos, encara que havia millorat. Si per al ministeri en l'última setmana es van produir 26 hospitalitzacions, per a la Generalitat, per al departament de Salut que dirigeix ​​Alba Vergés, van ser entre 40 i 50 a el dia, unes 300 setmanals. L'explicació és que el Govern introdueix tarda les seves dades en el sistema unificat, SiViEs, que notifica individualment la informació des del passat 25 de maig.

El fet és que puja el nombre de contagiats, com a tot Espanya, però les UCI dels hospitals segueixen amb un nombre molt baix d'ingressats i també és menor el nombre de morts. Actualment, hi ha a les UCI d'hospitals catalans 71 persones ingressades per Covid. No és nombre que pugui col·lapsar els hospitals com ja va passar a l'abril.

Alarmisme innecessari

El Govern tampoc facilita dades concretes sobre les hospitalitzacions. Si bé la seva nota diària especifica el total acumulat des que es va declarar la pandèmia -4244 pacients fins a la passada jornada-- i quants d'ells romanen en unitats de cures intensives (UCI) --71 a l'actualitat--, no especifica els nous ingressos. El mateix succeeix amb les altes, de les quals es facilita el gruix des que es van començar a comptabilitzar les dades; un total de 40.734 persones fins aquest dissabte.

Dades sobre la incidència de l'Covid-19 a Catalunya des de l'inici de la pandèmia / SALUT

Pel que fa a les defuncions, Salut recull dades "declarats diàriament" per les funeràries. Fins la passada jornada, 12.677 persones havien mort a causa del "Covid-19 o com a sospitosos". És a dir, el Govern aporta una xifra de víctimes sense poder confirmar si realment estaven infectats. D'aquestes, fa distinció pel lloc de l'exitus -6948 en un centre hospitalari o sociosanitari; 4.116 en residències i 805 en les seves domicilios--, mentre que els restants no són "classificables per falta d'informació", segons la conselleria de Vergés.

Els nous rebrots

Els rebrots han elevat el nombre de contagis a xifres similars a l'inici de la pandèmia. Així, els positius registrats aquest dissabte a Catalunya van ser 1.493, i aquest dijous van fregar els 2.000. Unes dades que s'assemblen als de l'inici de l'emergència sanitària, encara que els morts no han seguit la mateixa tendència. Això demostraria que la situació és completament diferent.

Tres víctimes mortals en les últimes 24 hores, una el divendres, dues dijous, i cinc el passat dimecres. Davant l'alarma per l'increment de positius, el propi Departament de Salut ha hagut de matisar que "bona part" d'ells es deuen als resultats de test serològics, que no serveixen per detectar la malaltia en una fase inicial, sinó els anticossos, que permetrien calcular quina part de la població ha superat el Covid-19.

Què vol dir això? Que la xifra tan elevada de contagis diaris podria no fer referència a nous infectats, sinó a persones que han superat la malaltia. Un motiu d'alegria, per tant. A més, des que van començar a recopilar-dades, l'administració tampoc especifica la franja d'edat ni de contagiats ni de morts, el que impedeix un correcte seguiment de l'afectació de virus.

Però davant aquest nombre de contagis i producte de situacions molt concretes, --fiestas i reunions en espais de ocio-- el Govern ha pres mesures, com el tancament de discoteques i de locals nocturns. La por de l'Executiu de Torra és que la situació se li pugui anar de les mans, --com ha estat a punt de passar a les comarques de Lleida-- però amb la seva comunicació diària pot generar el contrari: un alarmisme que porta a les autoritats franceses a recomanar que no es viatge a Catalunya.

La productora de Pablo Iglesias va rebre 9,3 milions d'euros de l'Iran

Iglesias, presentant 'Fort Apache' | Imatge de TV

L'empresa 360 Global Media -productora de programes com La Tuerka o Fort Apache, emesos per Hispan TV-, vinculada a Podem, va ingressar a el menys 9,3 milions d'euros d'empreses que rebien diners directe de l'Iran, segons informa Fernando Lázaro a El món.

Segons les dades recollides en els informes que el Sepblac -el Servei Executiu de la Comissió de Blanqueig de Capitals i Infraccions monetàries- va remetre a la Policia Nacional, des de 2012 fins a 2015, les 16 empreses sota sospita d'estar realitzant operacions de blanqueig van concretar 67 ingressos en comptes de la productora a Espanya.

En general, s'utilitzaven bancs intermediaris per fer les transferències. Els especialistes de la intel·ligència financera espanyola entenen que tractaven per aquest mètode de dificultar encara més la localització de l'origen dels fons.

Una de les entitats bancàries més utilitzades és l'Emirates NBD (National Bank of Dubai), banc d'origen des del qual es van remetre 56 de les 67 transferències. Els especialistes de l'Sepblac detallen que la procedència original de tots els diners és iranià.

Segons fonts pròximes a la intel·ligència financera, els ingressos inicials en 2012 van ser importants quantitats, però, a partir de 2014, les transferències -en aquesta època ja realitzades gairebé en exclusiva des del Emirates NBD de Dubai- es van limitar a quanties inferiors als 40.000 euros, per tal d'evitar els controls internacionals sobre blanqueig de capitals. Els operacions amb dòlars no van superar els 600.000 dòlars. El primer ingrés va ser de 500.000 euros. Els següents, de 18.000, 20.000, 22.000, 15.000 i 20.000 dòlars.

Diners per Esglésies

Les investigacions inclouen les sortides de diners des dels comptes de 360 ​​Global Media per a l'actual vicepresident de Govern, Pablo Iglesias. Tal com publica Llàtzer, concreten 23 transferències entre gener de 2013 i juliol de 2015 per 93.000 euros. Les tres primeres transferències directes a el líder d'Podem es van produir entre gener i juny de 2013 per un import de 21.000 euros.

Dues es van concretar a l'agost i l'octubre d'aquest mateix any per 11.764 euros. Entre desembre de 2013 i octubre de 2014, 10 més transferències per un import de 36.200 euros, segons les anàlisis realitzades pels especialistes de l'Sepblac.

Cinc van arribar entre novembre de 2014 i maig de 2015 per 18.479,89 euros. Finalment, els analistes van detectar altres tres transferències per 6.356 entre maig i juliol de 2015.

Condemnen a 122 anys de presó a l'excap d'ETA 'Anboto' per donar l'ordre d'assassinar a Luciano Cortizo

María Soledad Iparraguirre ha estat condemnada per ordenar el 1995 l'assassinat d'el comandant de l'Exèrcit de Terra Luciano Cortizo És la primera condemna a Espanya per "Anboto", després que va ser lliurada per França la tardor passada. Té a més 11 més causes pendents a l'Audiència Nacional.

L'Audiència Nacional ha condemnat a 122 anys de presó a l'exdirigent de Maria Soledad Iparraguirre, àlies "Anboto", per subministrar els explosius i ordenar l'assassinat de l'comandant de l'Exèrcit de Terra Luciano Cortizo, comès el 22 de desembre de 1995 a Lleó.

Concretament, la Secció Primera de la Sala del Penal ha imposat a "Anboto" una pena de 30 anys de presó per assassinat terrorista contra un membre de les Forces Armades, quatre penes de 20 anys per assassinat terrorista frustrat per cada un dels ferits en l'atac i altres 12 anys per un delicte de tinença d'explosius.

Aquest tribunal estableix a més en la seva condemna que Maria Soledad Iparraguirre ha d'indemnitzar amb 300.000 euros a la dona de Cortizo i amb 160.000 a cadascun dels seus fills. També fixa per a la filla que va resultar ferida una indemnització de 92.100 euros per les lesions i altres 250.000 euros per les seqüeles.

En la seva sentència els jutges de l'Audiència Nacional han destacat de "Anboto" la seva "especial perversitat i la manca absoluta de respecte per la vida".

"Anboto", la dona que va tocar sostre a ETA

Als seus 59 anys, Iparraguirre està considerada com la dona que més alt ha arribat a ETA, juntament amb Dolores González Catarain, "Yoyes", assassinada per la mateixa banda terrorista després de ser acusada de traïció.

El seu idil·li amb la banda terrorista va començar el 1981 i va arribar a la seva fi en 2004, quan va ser detinguda a França amb la seva parella Mikel Antza, l'aleshores màxim dirigent de l'aparell polític de l'organització. Després de l'arrest tots dos van ser condemnats a 20 anys de presó.

La ministra d'Exteriors es reuneix amb Picardo per parlar dels memoràndums d'Entesa

gonzález laya i picard

La ministra d'Afers Exteriors Unió Europea i Cooperació, Arancha González Laya, ha mantingut una reunió amb el ministre Principal de Gibraltar, Fabian Picardo, on han tractat els avenços en la implementació dels memoràndums d'Entesa, amb motiu de la sortida del Regne Unit de la Unió Europea.

| IAM / RedacciónSegún ha assenyalat la ministra en el seu compte de Twitter, recollida per Europa Press, en la seva visita a el Camp de Gibraltar s'ha reunit amb Picardo. "Hem parlat d'avenços en la implementació dels memoràndums d'Entesa sobre medi ambient, ciutadania, cooperació duanera / policial, tabac i fiscalitat i d'un futur de prosperitat compartida".

Cal recordar que la "prosperitat compartida" és una de les qüestions en què ha insistit la ministra durant la seva visita al Camp de Gibraltar, manifestant que el Govern d'Espanya va a "defensar els interessos de el Camp de Gibraltar des de la visió de construir una zona de prosperitat compartida també amb Gibraltar, no contra el Regne Unit o contra Gibraltar, sinó amb ells, defensant també els interessos dels ciutadans i de les empreses de el Camp de Gibralar ".

Per a això, també ha realitzat una "crida al Regne Unit per accelerar la negociació en relació a Gibraltar". En aquest sentit, ha recordat que "el rellotge segueix corrent i es pararà el 31 de desembre, per la qual cosa necessitem que el Regne Unit impulsi la negociació amb la UE en la construcció de la nova relació després de l'Brexit, però també que impulsi la negociació amb Espanya en relació a Gibraltar ".

Algunes fonts diplomàtiques entenen que la cita pot ser interpretada com un reconeixement a la sobirania de Gibraltar. El PP considera que la trobada que ha mantingut la titular d'Exteriors, Arancha González Laia, amb el ministre principal de Gibraltar, Fabian Picardo, representa un «error històric» i ha avançat que demanarà la compareixença urgent de la ministra al Congrés perquè expliqui el que ha passat.

Pablo Casado Blanco

@pablocasado_

Sánchez debe reprobar la reunión bilateral de su ministra de Exteriores con el ministro principal de Gibraltar, Fabian Picardo; un inadmisible reconocimiento como interlocutor válido. Si no, estará admitiendo la renuncia a los derechos históricos españoles.