Javier Guerrero, a l'entrada de l'Audiència de Sevilla, on es va celebrar el judici dels ERO.
L'exdirector general de Treball de la Junta d'Andalusia, Francisco Javier Guerrero, principal imputat en el cas dels ERO fraudulents, ha mort aquest matí al seu domicili de la capital andalusa. El director general de la Junta entre 1999 i 2008 va ser condemnat a 7 anys de presó en la coneguda com a peça política dels ERO, en què també van ser sentenciats Chaves i Griñán
El cas dels ERO és la major causa de corrupció oberta mai Espanya pel volum defraudat -679,000,000 d'euros- i el nombre d'investigats en les diferents peces esqueixades de la macrocausa, que s'eleva a més de 200.
Així ho ha confirmat a Europa Press el seu advocat, Rafael Ramírez-García de l'Junco, que ha indicat Francisco Javier Guerrero "va començar a sentir-se malament de matinada" i que "a falta que l'autòpsia confirmi la causa de la seva mort, sembla que ha estat un infart ".
El lletrat ha assegurat que Guerrero "estava bé" i que en els últims mesos presentava una actitud "animada" perquè "semblava que li anaven a començar a sortir millor les coses".
Guerrero va ser condemnat al novembre de 2019 per la Secció Primera de l'Audiència de Sevilla a set anys, onze mesos i un dia de presó i 19 anys, sis mesos i un dia d'inhabilitació per un delicte continuat de prevaricació en concurs medial amb un de continuat de malversació, pel procediment específic a través de el qual eren canalitzades les subvencions autonòmiques amb les quals van ser finançats els ERO fraudulents i ajudes directes i suposadament arbitràries a empreses.
Des del despatx de Guerrero es va decidir el destí de bona part de la factura milionària dels ERO. Hi ha un episodi que relaten els periodistes Sebastià Torres i Antonio Salvador en el llibre 'El saqueig dels ERO' que retrata l'exalt càrrec i explica a la perfecció com funcionaven la suposades ajudes sociolaborals ordides pel Govern andalús de l'PSOE.
Els manejos dels ERO no es limitaven als despatxos de la Junta, sinó que continuaven en els reservats del conegut restaurant sevillà Cap Roche, dels quals Guerrero era assidu. Allí hi anaven gairebé en pelegrinatge els empresaris que volien acollir-se a la generositat de la Junta en forma d'ajuts. Es plasmaven els acords en tovallons d'aquests reservats i en bars de copes com el Caramel, molt a prop de l'restaurant preferit de l'exdirector general, en què practicava la seva afició a l'gin tònic.
Al juny d'aquest any, Guerrero va formalitzar el seu recurs de cassació amb destinació a l'Tribunal Suprem (TS) al·legant quatre motius, començant per una "infracció de preceptes penals, així com altres normes que haurien de necessàriament ser observades per dictar sentència", ja que la sentència impugnada no té en compte "legislació aplicable" en el cas, com l'ordre ministerial de 1994 que regula la concessió d'ajudes prèvies a la jubilació ordinària en el sistema de la Seguretat social, a treballadors afectats per processos de reestructuració d'empreses; o el decret estatal de 2013 sobre normes especials per a la concessió d'ajuts extraordinaris a treballadors afectats per processos de reestructuració d'empreses, entre altres regulacions invocades.
No hay comentarios:
Publicar un comentario