Davant la proliferació de festes il·legals en habitatges ... ¿puntada a la porta?

ttps://elpais.com/espana/2021-03-30/la-policia-se-ampara-en-una-orden-interna-para-entrar-en-domicilios-con-fiestas-ilegales.html

S'ha obert el debat sobre l'actuació de la Policia Nacional arran de l'aparició d'un vídeo en què es veu els agents tirant a baix la porta d'un domicili al barri de Salamanca de Madrid el passat 21 de març després que els veïns avisessin el soroll que hi havia en aquest habitatge per una possible festa il·legal.

Els agents van acudir a l'immoble comprovant que s'escoltava música a un volum excessiu, constants crits provinents d'un grup molt nombrós de joves i fins i tot es visualitzava a diferents individus que no guardaven la distància social de seguretat ni portaven màscara, traient el cap pel balcó. Un cop van arribar a la porta de pis van cridar a el timbre, i després del cas omís dels individus que es trobaven al seu interior, els agents van procedir a donar cops ia requerir-los perquè obrissin la porta traslladant la seva obligació d'identificar-se davant ells, que en tot moment es distingeixen com a agents de Policia Nacional.

Després de nombrosos requeriments i després de més de 30 minuts copejant la porta, els van informar que, en el cas de persistir en la seva actitud de rebel·lia davant els mandats dels agents, la flagrància delictiva podria determinar l'entrada a l'immoble, i que a Segons la seva opinió s'estaria cometent un delicte de desobediència greu. Finalment, la policia va procedir a obrir la porta pels seus propis mitjans per tal de protegir el dret a l'descans dels veïns, i especialment la salut pública per l'incompliment de les mesures covid.

 Il·lícit administratiu, no delicte

La imatge de la Policia Nacional entrant en un pis madrileny on s'estava celebrant una festa il·legal després de trencar la porta amb un ariet ha desencadenat una enorme polèmica. Que el comportament dels assistents a la festa mereix el retret i la corresponent sanció resulta indubtable: per incomplir les normes sanitàries i per negar-se a identificar-se davant la policia. Estaríem, doncs, davant de dos conductes antijurídiques considerades de menor gravetat i, en conseqüència, tipificades com a delictes lleus. En aquesta circumstància, que la policia derroqués la porta d'entrada de l'domicili fent ús de la força i accedís al seu interior per procedir a la detenció de les persones que es trobaven dins és una violació d'un dret fonamental per entrar sense autorització judicial en una habitatge privat. Un cas diferent seria si s'estigués cometent un delicte greu i flagrant en el seu interior, el que facultaria els agents a entrar a l'habitatge. No era el cas.

Experts consultats per Europa Press apunten que el que estava passant a l'interior de l'habitatge era constitutiu d'un il·lícit administratiu i en cap cas un delicte, de manera que les Forces i Cossos de Seguretat no poden accedir-hi sense una ordre judicial.

Aquestes fonts expliquen que la Policia només poden enderrocar una porta sense el permís d'un jutge quan tenen constància davant l'existència d'un delicte flagrant, tot i que entenen que el fet que les persones que estaven al seu interior es neguessin a obrir la porta no empara l'entrada, ja que no existia la possibilitat d'evitar cap il·lícit penal.

 Violació de domicili

En aquest sentit, destaquen que l'actuació de la Policia podria ser considerada com a constitutiu d'un delicte de violació de domicili.

Concepció Rodríguez, portaveu de l'Fòrum Judicial Independent (FJI), ha assenyalat que el que es planteja en aquests casos és "un conflicte entre drets fonamentals", d'una banda el dret a la salut i de l'altra el dret a la inviolabilitat de domicili, la ponderació podria portar a avalar les intromissions forçoses però sempre tenint en compte "cas per cas". Així, ha recordat que la llei només permet l'entrada per la força en un habitatge quan hi ha indicis que en aquest moment s'està cometent un delicte per, precisament, impedir-ho, subratllant que es tracta d ' "una circumstància excepcionalíssima" que, per tant , s'ha d'interpretar de manera "restrictiva" per evitar excessos.

Per la seva banda, el portaveu de l'Associació Judicial Francisco de Vitoria (AJFV), Jorge Fernández Vaquero, ha afirmat que l'argument esgrimit pels agents de la Policia sobre que els individus estaven cometent un delicte de desobediència a l'autoritat "no és vàlid "per justificar l'entrada sense autorització judicial, ja que no recull la gravetat que empara l'entrada en un domicili. "Si això fos així, mai caldria l'autorització judicial", ha afegit.

La negativa a identificar-se, insuficient

"No n'hi ha prou una negativa de identificar-se per obrir la porta", ha destacat, a el temps que ha precisat que "una altra cosa és que hi hagi motius per fer pensar que s'està cometent un delicte o que haia perill per a una persona ". En qualsevol cas, Fernández Vaquero creu que la festa que s'estava celebrant" com a molt pot estar incomplint una norma establerta per les autoritats per la pandèmia ", la qual cosa comporta una sanció administrativa.

La mateixa opinió comparteix María Jesús de l'Vaixell, portaveu de l'Associació Professional de la Magistratura (APM) -la majoritària en la carrera judicial-, que ha qualificat de "barbaritat" les imatges de l'enderrocament de la porta. De fet, De el Vaixell considera que les actuacions policials d'aquest tipus deixen al "oblit" el principi de proporcionalitat. Així mateix, veu "excessiu" que la reiterada negativa dels individus s'entengui com un delicte flagrant que justifiqui l'entrada en un domicili a la força.

També el magistrat de l'Audiència Provincial de Madrid Ignacio González Vega ha opinat que l'entrada de la policia a aquest pis va ser "desproporcionada" i "manifestament il·legal". Per l'exportaveu de jutgesses i Jutges per a la Democràcia (JJpD) l'entrada dels agents no estava justificada per la "necessitat d'intervenció urgent per evitar la consumació de l'delicte o la desaparició dels efectes de la mateixa". En aquest sentit, González Vega també ha recalcat que el màxim que pot constituir la celebració d'una festa il·legal és una infracció administrativa. "Si el delicte flagrant és la desobediència per la negativa a identificar-se no hi ha urgència alguna. La consumació ja s'ha produït i no pot evitar-se. Tampoc hi ha efectes de l'delicte que puguin desaparèixer", ha conclòs.

La desproporció entre la comissió de dos delictes lleus i l'actuació policial és evident. Si acceptéssim que negar-se a identificar-se davant la Policia o celebrar una festa il·legal -delicte lleu- fos motiu suficient perquè la Policia entrés sense permís judicial en un habitatge, s'estaria deixant sense efecte l'article 18 de la Constitució que estableix la inviolabilitat de domicili . És cert que els que estaven de forma irresponsable celebrant una festa no eren els propietaris, però el règim de lloguer atorga a l'inquilí ple dret i domini fins al punt que l'amo de la casa no podria entrar en l'habitatge sense permís d'aquell.

Les festes privades en habitatges s'estan convertint en un autèntic mal de cap per a la Policia Nacional i els cossos municipals. Cada cap de setmana se celebren milers d'elles per tots els racons del territori nacional i els agents no donen l'abast per intentar dissoldre-les. S'han convertit en un dels grans reptes de les administracions públiques per intentar frenar la propagació de la pandèmia de coronavirus.

El Govern ha disposat d'un any llarg per emmotllar les lleis i qualificar com a delicte mediambiental les festes il·legals en plena pandèmia, el que hagués permès a la Policia actuar amb absolut suport legal. Però l'Executiu de Pedro Sánchez tan sols ha increment el control als aeroports de forma lleu, no ha elevat de forma significativa el nombre d'agents i tampoc ha abordat una reforma dels tipus penals que permeti als agents actuar contra les festes il·legals de manera que estiguin coberts per la llei.