Laura Borràs, entre repte i desafiament, ja és nova funcionària de l'Estat 28 març 2021

La nova presidenta de Parlament, Laura Borràs. (EFE)

El Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) va recollir ahir un nomenament notable, d'aquests que, però, solen perdre per les seves pàgines. La nova presidenta de Parlament, Laura Borràs Castanyer, ha accedit a una plaça com a Professora Titular d'Universitat, és a dir, acaba de convertir-se en funcionària de l'Estat, si bé haurà de renunciar a el lloc -que exigeix ​​dedicació plenament mentre exerceixi càrrec polític. El premi al seu esforç acadèmic li arriba a Borràs just quan s'estrena a l'capdavant de la Cambra catalana amb el discurs més bel·ligerant i rupturista contra l'Estat, en sintonia amb la CUP.

Borràs, designada per Carles Puigdemont com a candidata de Junts per Catalunya a la Generalitat, és filòloga de formació i especialista en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Concretament, és experta en Literatura Medieval. I una altra curiositat: considera la literatura com "un fenomen supranacional i universal". Fins ara tenia la condició de Professora Assistent a la Facultat d'Educació de la Universitat de Barcelona, ​​on ha exercit els últims 26 anys, sense interrupció, com li agrada destacar a aquesta política capaç, hiperactiva i noctàmbula. Ara, el Ministeri d'Universitats li acaba de reconèixer una plaça fixa en la seva universitat després d'haver aprovat el concurs públic. L'àrea de coneixement de el lloc és Didàctica de la Llengua i la Literatura, dins el departament d'Educació Lingüística i Literària, i Didàctica de les Ciències Experimentals i de la Matemàtica, tal com es recull en la resolució oficial publicada pel BOE i signada el passat 1 de març pel rector de la UB, Guàrdia Olmos.

El seu salt en l'escalafó docent és encara més meritori ja que en els últims anys ha ocupat diferents responsabilitats en la primera línia de front independentista, a Catalunya ia Madrid. Entre 2013 i 2018 va ser la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, una institució dependent de la Generalitat per al foment de la literatura catalana i la lectura. A aquesta etapa correspon la investigació pel Tribunal Suprem de presumptes irregularitats en la seva gestió. Borràs és investigada per haver adjudicat irregularment contractes menors a un amic, fins a 260.000 euros. Se l'acusa de diversos delictes: frau, falsedat documental, prevaricació i malversació de cabals públics.

Borràs va ser cessada d'aquest càrrec pel Govern de Mariano Rajoy en aplicació de l'article 155, tot i que anava a renunciar igualment després de ser elegida diputada autonòmica en les eleccions de desembre de 2017. Just després va ser nomenada consellera de Cultura al Govern de Joaquim Torra ( 2018-2019) fins que va donar el salt a la política nacional com a diputada al Congrés en la llista de Junts per Catalunya (2019-2021).

En els últims comicis va concórrer com a candidata a la Presidència de la Generalitat per la llista de Carles Puigdemont tot i que la victòria de Salvador Illa (PSC) i, sobretot, de Pere Aragonès (ERC) van frustrar els seus desitjos. Recentment i després de sotmetre els republicans a un joc de silencis insofrible, ha accedit a ser la nova presidenta de Parlament, des d'on vol tornar a situar Catalunya en l'abisme. "El nostre deure és mantenir la inviolabilitat de Parlament, no permetent ingerències, quedi dit com declaració d'intencions", ha advertit la dirigent d'JxCat, aficionada a fer desafiaments a Espanya, a la qual ara li uneix també un salari púbic vitalici.

Fonts universitàries descriuen l'exigent procés d'habilitació que ha superat Borràs per esdevenir professora titular, i que consta de tres proves: defensa el currículum en funció de l'perfil de la plaça, amb un nombre ingent de publicacions d'alt impacte en la seva àrea (fàcilment , sobre les 400 pàgines), un exercici docent relacionat amb la matèria (entre 150 i 400 pàgines) i la defensa d'un projecte de recerca (entorn d'altres 200 pàgines). Tot això, cal repetir-ho, combinat amb la seva intensa activitat política i en les xarxes socials. El procediment per a l'acreditació nacional en aquest tipus d'oposicions per als cossos docents universitaris correspon a l'Agència Nacional d'Avaluació de la Qualitat i Acreditació (ANECA), un organisme adscrit a Ministeri d'Universitats.