Les causes judicials trenquen el mandat d'Ada Colau

La investigació de la fiscalia per les subvencions a Desc, la imputació de Janet Sanz i una querella contra Eloi Badia, cops a dos anys de les municipals

Les causes judicials han trencat el mandat d'Ada Colau a Barcelona. La investigació de la Fiscalia Provincial de Barcelona per les subvencions a l'Observatori Desc, la imputació de Janet Sanz pel cas Buenos Aires i una altra querella veïnal contra Eloi Badia per presumpta prevaricació han caigut com una cadena de cops sobre BComú a dos anys de les eleccions municipals de 2023.

El govern municipal de Barcelona, ​​que formen el partit de Colau i el PSC, ha quedat amb el pas canviat per a l'almenys una investigació de la fiscalia i un cas judicial que s'ha embolicat, amb la imputació per quatre suposats delictes de la tinenta d' alcaldia d'Urbanisme i número tres de l'organigrama municipal, Janet Sanz, i la citació dels seus tècnics, com va avançar aquest mitjà.

Denunciants: "Fer recerca irregularitats"

En conversa amb Crònica Global, Manuel Miró, d'Advocats Catalans per la Constitució, es va congratular ahir de la decisió de la fiscalia d'incoar diligències per ajudes directes per valor de 3,4 milions d'euros a l'Observatori Desc i Enginyeria Sense Fronteres, entre d'altres . "Permetrà investigar presumptes irregularitats en la concessió de subvencions a entitats i persones de l'entorn de l'alcaldessa de Barcelona", va defensar el lletrat.

"I més quan la llera triat per concedir aquestes subvencions --va continuar Miró--, que és una llera d'excepcionalitat i de recurrència enfront de l'anualitat, té una finalitat molt evident". Segons el portaveu dels denunciants, aquesta fi és "debilitar la competència competitiva perquè altres associacions poguessin concórrer a subvencions per part de l'ajuntament". L'advocat va destacar també que aquestes circumstàncies "van ser posades de manifest per l'interventor", com va explicar aquest mitjà.

Comitiva molt superior a la de el 'cas Praktik'

Sigui quina sigui l'opinió de l'denunciant, hi ha nervis al consistori. Ho demostra la comitiva que va acompanyar a Sanz en la seva declaració davant del jutge de la sala d'Instrucció número 12 de Barcelona pel cas Buenos Aires dilluns. Van acudir els regidors Jordi Martí i Marc Serra (BComú), a més d'Albert Batlle (PSC), encara que aquest últim obligat per la seva condició de regidor de districte on hi ha el palauet, que ha propiciat la investigació de la política forjada en les files de ICV. Es va veure també a secretari municipal, Jordi Casas, i la líder de la defensa, la prestigiosa penalista Olga Tubau.

La representació de primer nivell contrasta amb la declaració de baix perfil que va acompanyar a Janet Sanz en el cas Praktik, una querella anterior que, també, van interposar els inversors d'un projecte hoteler a la zona de Drassanes. El cas va acabar arxivat el 2018, i la regidora exonerada. Políticament, la tinent d'alcalde, que també havia estat imputada per prevaricació, es va envoltar d'una comitiva de menor nivell. Ara hi ha alguna cosa diferent, i l'oposició ha reparat en això: el nucli dur de Colau està tocat.

La justícia ho tapa tot

La declaració de dilluns i la càrrega de profunditat de la fiscalia de dimarts han caigut malament en el govern municipal, indiquen fonts del seu entorn. Han tapat anuncis de molt calat, com el de la primera gran intervenció a les Rambles de Barcelona després d'una reforma que s'ha encallat, la renovació de via Laietana o fins i tot el llançament de l'major concurs públic que licita l'ajuntament: el de neteja i residus urbans. Es va debatre ahir en comissió i Eloi Badia, regidora de el ram, va anunciar que elevaria el punt a el ple de març.

Però és que el mateix Badia està esquitxat per una querella veïnal per un pla urbanístic al costat de la ronda de Dalt, com va avançar Metròpoli Oberta. L'oenagé en què va treballar abans d'entrar en política, Enginyeria Sense Fronteres, és una de les que pentinarà la fiscalia per saber si va recollir subvencions municipals d'acord amb la llei. De nou, els problemes judicials tapen tota la resta i entelen l'estratègia política de Colau a anunciar grans projectes urbans.

El pitjor cas: el de Janet Sanz

De les causes judicials que volten a el govern municipal de Barcelona en comú, n'hi ha una que destaca sobre la resta: el cas Buenos Aires. Està citada com investigada Janet Sanz, tinent d'alcalde d'Urbanisme, però és que, a més, passaran per la sala d'Instrucció número 12 tots els tècnics que van participar en la tramitació de la catalogació de l'actiu. I la gerent de l'àrea, Laia Balagueró. Els denunciants, la Congregació de la Missió i Londron Private Company, aportaran documentació que, creuen, sosté la comissió de quatre delictes.

Són presumptes coaccions, prevaricació, obstrucció a la justícia i omissió de l'deure de perseguir un delicte. A diferència de la concessió de subvencions, un procés administratiu, el cas Buenos Aires està entollat perquè esquitxa tècnics municipals i fins i tot a Jaume Asens, exregidor de districte. La causa, que haurà de provar en seu judicial, podria marcar el ritme de la política municipal en els propers mesos i torpedinar l'acció política dels comuns en un moment clau: l'equador de mandat, quan cal començar a finalitzar projectes per vendre'ls en clau preelectoral.