"No és no" - Paraula de Sánchez

El president de Govern, Pedro Sánchez, rep al president de la Generalitat, Pere Aragonès.

Pedro Sánchez ha dit que no hi haurà referèndum d'autodeterminació a Catalunya.

Les set hores i mitja de debat que el Congrés va mantenir ahir sobre els indults -un terç de el temps va parlar Pedro Sánchez van servir per confirmar dues idees que la bancada conservadora ve advertint des de fa temps. La primera és que la paraula de el cap de Govern ja no té credibilitat al Congrés. Ahir van coincidir en això tant els partits de la dreta com els propis socis de Sánchez. Gabriel Rufián (ERC) o Aitor Esteban (PNB) no van tenir problema a espetárselo a president a l'igual que les representants de Junts o la CUP. La segona és que la radicalització de el president de Govern l'ha deixat a mercè dels seus aliats secessionistes.

Tal afirmació contrasta amb l'afirmació d'Aragonés després de la seva reunió a la Moncloa, Ningú s'ho creu. Ni l'oposició ni els seus socis al Govern des Bildu a Rufián com Junts que es van obstinar a mostrar que està a les mans la permanència de Govern i es van obstinar a ridiculitzar en la sessió d'ahir.

La trajectòria de el president de Govern és àmpliament coneguda. Tampoc hi hauria indults i resulta que els nou colpistes de la garjola ja són al carrer enverinant la situació. Se l'ha recordat fins Rufián, el seu soci i col·lega. Tampoc anava a pactar mai amb els separatistes catalans i ara són el seu suport parlamentari. Ni amb els hereus d'ETA. Ja, igual quan va dir que només imaginar un Govern amb Podem li treia el son. És Sánchez, l'home que desconeix el valor de la paraula donada, el tipus que només sap mentir.

Els socialistes tornen a ballar-per aconseguir a Catalunya el que van a perdre a la resta d'Espanya, els vots necessaris per mantenir-se al poder. I faran el que calgui. Abans que el procés separatista adquirís velocitat de creuer, els principals dirigents de PSC es manifestaven partidaris d'aquesta estupidesa del "dret a decidir".

La mateixa creació d'una "taula de negociació" entre el Govern socialista i el Govern separatista és una invitació a l'desastre, pitjor que fumar en un polvorí o d'intentar apagar un foc amb gasolina. Que no hi haurà un referèndum a Catalunya, diu Sánchez.

La jutge tomba el confinament forçós a Balears dels estudiants que no estan contagiats

 

El Jutjat Contenciós-Administratiu número 3 de Palma tomba el confinament forçós a què el Govern de la socialista Francina Armengol ha decidit sotmetre a centenars d'estudiants afectats per un macrobrote de coronavirus relacionat amb els viatges de fi de curs a Mallorca després que la Fiscalia mostrés el seu rebuig a aquesta decisió.

D'altra banda, la jutgessa requereix a el Govern balear que informi a l'Jutjat cada cinc dies de l'evolució en la situació de cadascuna de les persones afectades per la mesura, als efectes de revisar el seu estat i la necessitat, si escau, de el seu manteniment.

Els informes de Govern balear no especificaven de forma concreta, clara i directa la situació particular de cada un dels alumnes afectats i no tenien dades essencials com la seva data d'arribada a les illes, el període d'estada, el grup a què pertanyia, les activitats realitzades o l'hotel en el qual es van allotjar. D'aquesta manera resulta impossible conèixer si efectivament van mantenir un contacte real amb persones positives ni amb quina intensitat.

En total són 249 els alumnes que es troben aïllats a l'hotel Palma Bellver des de fa diversos dies. Fins al moment, de l'total de joves traslladats, 64 han donat positiu i 185 han donat negatiu. Aquests últims podran tornar amb les seves famílies. El Govern de les Illes Balears el va habilitar com a 'hotel pont' per a quarantenes de positius o de contactes estrets de persones que no disposen de residència a l'illa.

La Justícia de Palma dóna finalment la raó a les desenes de pares que havien interposat un "habeas corpus 'davant el jutjat de guàrdia per possible detenció il·legal dels seus fills a l'hotel medicalitzat i que va ser inicialment rebutjat. El Jutjat defensava que era «un ingrés recomanat per les autoritats sanitàries» i que, per tant, no s'estava «davant d'un supòsit de detenció il·legal».

El rebuig de la Fiscalia

La decisió final de la Justícia arriba un dia després que la Fiscalia també rebutgés el confinament forçós assegurant que les mesures de la Direcció General de Salut Pública «no resulten plenament justificades ni proporcionades».

El Ministeri Públic aclaria que no es qüestiona que els joves hagin pogut mantenir contacte amb positius, però apunta que la resolució de la Conselleria considera sospitosos de contacte als estudiants afectats «de forma general, presumptiva i indeterminada».

«Resulta estrany que no s'hagin considerat sospitosos o contactes a altres col·lectius com ara els treballadors dels establiments hotelers o d'oci o els altres clients que gaudien d'aquests hotels o llocs d'oci», argumenta el fiscal.

Després de rebre l'informe de la Fiscalia, el jutjat ha sol·licitat més informació a la Generalitat per decidir sobre la mesura i finalment ha decidit tombar el confinament d'Armengol

El tribunal fixa en 5,4 milions d'euros la responsabilitat comptable per promocionar l'1-O a l'exterior

 

 Oriol Junqueras i Carles Puigdemont. Foto: Europa Press

El Tribunal de Comptes reclama 1,9 milions a Junqueras i Puigdemont per promoure el cop a l'estranger. Els seus béns serà embargats si no dipositen la quantitat reclamada a manera de fiança

El Tribunal de Comptes ha fixat en 1,9 milions d'euros la responsabilitat comptable de Carles Puigdemont, expresident de la Generalitat, i Oriol Junqueras, exvicepresident, pel desviament de fons públics per promoure el cop separatista a l'estranger a través d' les 'ambaixades' catalanes i el Diplocat (Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya). Gairebé dos milions d'euros cadascun que s'han notificat aquest dimarts als seus advocats en un document de 504 pàgines que també afecta l'expresident Artur Mas (2,8 milions), als indultats Raül Romeva, Jordi Turull ia altres 37 alts càrrecs de la Generalitat des de 2012.

La liquidació provisional que a tots ells se'ls ha notificat ascendeix a 5,4 milions d'euros. Quantitat en la qual, per exemple, figuren 317.790 euros per viatges a l'exterior de l'expresident Puigdemont i els seus consellers, així com 27.189 euros per activitats relacionades amb el procés d'autodeterminació, més 3.863 euros d'un «trobada de delegats» i 21.175 euros pel concepte «contractes».

El Tribunal de Comptes reclama quantitats individuals a cada un dels 42 alts càrrecs, si bé tots ells hauran de respondre a l'total de forma solidària, segons el seu grau de participació en els fets investigats. Només el dipòsit dels 5,4 milions evitarà l'embargament dels seus béns a Junqueras, Puigdemont i companyia, de manera que l'anomenada 'caixa de resistència' de l'separatisme haurà de treballar a preu fet en els pròxims dies per recaptar tal quantitat de diners.

Aquesta quantitat se suma als 4,1 milions d'euros que el tribunal que vetlla per la transparència dels comptes públics va calcular que va costar el referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017, import que va ser garantit al febrer d'aquest any com a fiança per evitar l'embargament de béns, però no per al pagament i satisfacció definitiva de responsabilitats comptables.

Pedres al camí

Les quantitats milionàries a què han de fer front els líders de l'procés separatista s'han convertit en «pedres al camí», segons expressió de el ministre José Luis Ábalos, per al projecte de concòrdia i reconciliació que el president de Govern, Pedro Sánchez, va decidir emprendre amb la concessió dels indults. I l'opinió el ministre socialista és compartida també pels socis de la coalició governamental. «Crec que la tasca de l'Executiu és anar desbrossant les diferents pedres de el camí que ens trobarem», defensa Irene Montero.

Per aquest motiu, un cop apartat el Tribunal Suprem de camí amb la concessió d'uns indults que anul·la de facto la sentència dictada per unanimitat, anul·lar a el Tribunal de Comptes s'hagi convertit en el nou objectiu de l'separatisme. Puigdemont titlla el tribunal fiscalitzador de «inquisició espanyola» i l'assumpte estarà sobre la taula de la primera reunió que aquest dimarts tindrà Sánchez amb el president de la Generalitat, Pere Aragonès, a la Moncloa.

Durant l'homenatge institucional que ahir va oferir als nou indultats al Palau de la Generalitat, Aragonès va exigir que s'acabi «d'una vegada per totes» l'ofensiva judicial contra el moviment separatista i la «ofensiva de l'Tribunal de Comptes», que afecta «centenars de persones en diferents causes».

La comunicació de l'Tribunal de Comptes que han rebut avui els líders de l'independentisme no dirimeix si existeix o no responsabilitat comptable, que en el seu cas es determinarà en un procés jurisdiccional posterior, un cop els advocats dels encausats hagin presentat les seves al·legacions.

L'objectiu de l'enjudiciament comptable és obtenir el reintegrament dels fons públics per la quantia de l'perjudici sofert, més els corresponents interessos de demora. Per tant, no és una responsabilitat sancionadora, sinó reparatòria.

¿Autodeterminació de gènere als 14 anys?

 

La llei Trans permetrà als nens de 12 i 13 anys triar el seu sexe amb autorització judicial

La coneguda com a llei Trans tira endavant després de mesos de distanciaments i una negociació contra rellotge, donades les diferències entre la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, i la ministra d'Igualtat, Irene Montero, entorn al que l'esquerra diu "autodeterminació de gènere", és a dir, la lliure elecció de sexe. Finalment, la segona s'ha sortit amb la seva i ha aconseguit que aquest aspecte sigui inclòs en la nova norma, que ha qualificat d ' "històrica", encara que arribi "una mica més tard del que ens hagués agradat".

L'avantprojecte "despatologiza" a les persones trans i acaba amb les tuteles de tercers perquè aquestes puguin canviar el sexe i el nom en el Registre. A partir d'ara, n'hi haurà prou només amb la seva voluntat. No obstant això, el text estableix un mecanisme per evitar que es cometi frau de llei, limitant les modificacions: les persones que hagin canviat el sexe una vegada, necessitaran obtenir una autorització judicial per tornar a fer-ho.

El feminisme històric ha estat un dels més combatius contra el Govern de coalició. "Em sento traïda com altres tants grups feministes que hem defensat el dret, la llibertat i la igualtat de les dones. Es tracta d'esborrar a les dones ", explica Lidia Falcón, fundadora de el Partit Feminista d'Espanya, expulsat el passat any d'Esquerra Unida per, entre altres motius, la seva fèrria oposició a la" llei Trans ". "El feminisme mai pot donar suport això. Convertir els éssers humans en monstres no ho pot recolzar cap opció ideològica alliberadora com el feminisme ", afirma Falcón, molt crítica amb Calvo. "El PSOE, que deia ser feminista, i Carmen Calvo, que la consideràvem una dona lúcida i coherent, han cedit a la pressió de la sala principal transsexual", clama.

L'avantprojecte, que ha provocat tensions en el Govern de coalició entre la vicepresidenta primera Carmen Calvo i la ministra d'Igualtat Irene Montero, permetrà finalment el canvi de sexe i nom al Registre Civil sense necessitat de testimonis, proves ni informes mèdics en el termini de tres mesos. Qualsevol persona major de 14 anys podrà expressar la seva voluntat davant el funcionari i tornarà a fer-ho tres mesos després perquè el canvi es faci efectiu. El canvi registral de sexe era fins ara la principal fricció entre PSOE i Unides Podem.

Una de les principals bases de l'argumentari de l'PSOE a l'tractar les controvertides qüestions dels menors és el recurs a què «més de la meitat de les persones menors LGTBI pateixen assetjament escolar», segons recullen en un document intern a què ha tingut accés aquest diari . Un assetjament que es combat, a jutjar per les mesures de la llei, en els centres escolars o al control dels mitjans i internet.

Canvi de sexe en el Registre Civil

La Llei per a la Igualtat Real i Efectiva de les Persones Trans que s'ha aprovat aquest dimarts el Consell de Ministres disposa que els menors de 12 i 13 anys necessitaran una autorització judicial per canviar el seu sexe en el Registre Civil, mentre que a partir dels 14 anys podran fer-ho amb un simple tràmit administratiu, sense proves ni testimonis.

Un dels punts d'acord entre Unides Podem i el PSOE que consolida l'avantprojecte de llei és la «prohibició de teràpies de conversió». Incloent en aquesta mitjana tots els «mètodes, programes i teràpies d'aversió, conversió o contracondicionament», i això «fins i tot si compten amb el consentiment de les persones interessades o dels seus representants legals». A l'hora de sancionar les teràpies sospitoses, aquestes seran considerades «infraccions administratives molt greus».

El rebuig a la futura norma es va escoltar el dissabte a les manifestacions convocades a tot Espanya per l'Aiguabarreig Moviment Feminista, un paraigua que acull mig centenar d'organitzacions. "Ser dona ni és un sentiment ni és una identitat», «Deixeu als nens en pau», «Els desitjos no són drets» o "Sexe no és gènere" van ser alguns dels crits. "El sentiment és d'absoluta incredulitat. No entenc la política kamikaze de Govern en això ", apunta en declaracions a aquest diari Amparo Diumenge, representant a Espanya de Women 's Human Rights Campaign, una de les associacions que es van adherir a la protesta d'el cap de setmana.

"Em sorprèn la ceguesa i la sordesa de el Govern perquè està negant-se a veure la realitat. Està fent oïdes sordes a les peticions de les feministes ", explica. "No sabem amb quin motiu aquesta insistència en no revisar cap dels arguments que s'estan aportant ni l'experiència dels països en què es duen a terme aquestes polítiques. Molts d'ells estan reculant ", afegeix. "En aquests moments, el PSOE s'està pegant un tret al peu. S'està assegurant no guanyar les pròximes eleccions perquè està expulsant de les seves files a totes les feministes ", adverteix Domingo.

Homenatge de la Generalitat als "màrtirs" de l'procés

Com herois de la resistència catalana enfront de l'Estat opressor. Així han estat rebuts aquesta tarda els nou colpistes indultats pel Govern de Pedro Sánchez al Palau de la Generalitat pel seu president, Pere Aragonès. El Govern ha dut a terme una recepció als polítics independentistes presos, ara indultats, en un acte celebrat a Palau, que ha comptat amb diversos parlaments.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet un "reconeixement incondicional" als presos i preses "pel seu compromís amb la democràcia i la llibertat". "Ho ha donat tot per fer possible que Catalunya decideixi el seu futur a través d'un referèndum", "Sortiu amb tota la tranquil·litat de qui no ha de demanar perdó per res", ha destacat.

"Seguim entestats a fer inevitable l'amnistia i l'autodeterminació. Us mereixeu que se li reconegui que no vaig cometre cap delicte, els exiliats han de poder tornar i cal acabar d'una vegada l'ofensiva judicial",

Sense fer cas totes les apel·lacions a la concòrdia i a la retrobada llançades pel Govern aquests dies, Aragonès ha insistit que la suposada via democràtica que diu liderar «passa inevitablement en democràcia per un referèndum sobre la independència». Ha rematat: «Seguim obstinats a aconseguir la independència» "tornarem a vèncer".

El vicepresident de Govern, Jordi Puigneró, ha equiparat els indultats amb Catalunya. "Sou un referent per a aquest país. Ha estat a la presó en nom de Catalunya. Us hem l'honor i el reconeixement que es mereix. Rebi el nostre més sentit agraïment", ha manifestat el vicepresident Puigneró.

"No donarem gràcies pels indults. Les úniques gràcies que es donaran avui són les de el poble de Catalunya cap a vosaltres i les seves famílies, per a mantenir-vos de peu i sense defallir", ha afegit.

En nom dels homenatjats ha pres la paraula Carme Forcadell, la presidenta de Parlament que va permetre les votacions il·legals que van desembocar en l'1-O. Ha assegurat que tant ella com la resta dels indultats es comprometen «a treballar més que mai» per arribar «la fi de la repressió».

A pel Tribunal de Comptes

Després d'aconseguir que el Govern d'Espanya doble el pols a l'Suprem amb els indults, el Tribunal de Comptes s'ha convertit en el nou objectiu de l'independentisme. Per aquest motiu el president de la Generalitat no hagi desaprofitant l'oportunitat per exigir que s'acabi «d'una vegada per totes» l'ofensiva judicial contra el moviment separatista i la «ofensiva de l'Tribunal de Comptes», que afecta «centenars de persones en diferents causes ».

Un total de 42 exalts càrrecs separatistes, entre els quals es troben els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, a més dels recentment indultats Oriol Junqueras, Jordi Turull i Raül Romeva, coneixeran aquest dimarts la quantitat a la qual ascendeix exactament la liquidació provisional que ha fixat el Tribunal de Comptes per la seva responsabilitat comptable en el presumpte desviament de fons per a les anomenades 'ambaixades catalanes' i a el Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, conegut com Diplocat.

El Govern Balear ha advertit el risc de contagi abans del concert Erasmus de RFB Music

 

Concert Erasmus de Música RFB, Palma. 15-06-2021RS

El Govern dels Illes Balears i l'Ajuntament de Palma van ser advertits de l'alt risc de contagi en un concert de RFB Music Erasmus a la Plaça de Bous abans que tingués lloc l'esdeveniment, segons un informe conjunt dels Tècnics de la Policia i de l' Govern.

"Donada la quantitat d'espectadors, la seva edat i l'alt estat d'excitació dels joves, es va decidir, juntament amb els organitzadors de l'esdeveniment, escurçar els temps d'actuació i realitzar un tancament controlat per evitar aldarulls", assenyala l'informe.

Controvèrsia

En el primer concert, les coses es van sortir de control quan els estudiants majors suposadament van comprar alcohol i l'hi van donar als estudiants més joves, alguns dels quals es van emborratxar i van acabar tirats per terra.

Quan la policia i els tècnics de govern van arribar a el lloc, van trobar multituds de joves ballant i congregant davant de l'escenari, ignorant per complet les regulacions d'Covid.

El cantant Maikel del Carrer publicar un vídeo en les xarxes socials que mostra a centenars de joves que no compleixen amb els protocols de salut i el cantant Elián Àngel Valenzuela, àlies L-Gant, va ser acusat de falta greu. a Policia ha informat que en lloc d'intentar calmar les coses, L-Gant animava els estudiants a no complir amb les mesures de seguretat.

El Dr. Javier Arranz, portaveu de l'Comitè Regional de Malalties Infeccioses, està convençut que el brot, que va afectar a més de 500 estudiants de la península, va ser importat.

Una investigació de l'Ministeri de Sanitat va descobrir que hi va haver diverses situacions a mitjans de juny que poden haver contribuït a l'brot, inclòs el concert de RFB Music Erasmus a Palma. Els organitzadors s'enfronten a una multa de 60.000 a 600.000 euros per una infracció molt greu de les mesures Covid.

Tot i que ha passat al primer concert de RFB Music Erasmus, l'Ajuntament de Palma va permetre als organitzadors muntar un segon esdeveniment cinc dies després. Les mesures de seguretat van ser molt millors en el segon concert i no hi va haver incidents, però hi va haver una gran multitud d'estudiants.

https://www.majorcadailybulletin.com/

Un homenatge a les víctimes de l'terrorisme sense les víctimes de l'terrorisme.

Ahir es va celebrar al Congrés dels Diputats l'homenatge anual a les víctimes de l'terrorisme, amb la trista novetat que tot just van assistir víctimes de l'terrorisme. Les principals associacions representatives de les víctimes, incloent l'AVT, van decidir no acudir com a manifestació de la seva protesta per la política penitenciària de Govern amb els presos etarres. Es van manifestar davant de Parlament. Des del moment en què el Govern va optar per acceptar pactes amb EH Bildu, públicament i amb fotos, va optar també per cancel·lar una manera digna d'entendre la política

Un homenatge a les víctimes de l'terrorisme sense les víctimes de l'terrorisme. Així ha estat l'acte que el Govern de Pedro Sánchez ha organitzat al Congrés dels Diputats, a què tampoc han acudit els principals partits de l'oposició, PP i Vox, com a protesta pels pactes amb els proetarres de Bildu, partit que sí que ha assistit. Els que disparaven al clatell, els que aplaudien els trets, els que es beneficiaven dels trets i el que van trair als assassinats. Vagi grapat d'hipòcrites que ni senten res ni tenen el més mínim indici de penediment. L'esquerra en ple i la dreta racista basca i catalana.

És més, Bildu ha tingut un lloc preferent en aquest homenatge anual que el Congrés rendeix a les víctimes de l'terrorisme. La coalició abertzale ha estat representada per primera vegada per la seva portaveu parlamentària, en aquest cas Mertxe Aizpurua, asseguda a primera línia, a la bancada on habitualment se sentin els populars. Veure Bildu -la portaveu es va voler retratar ahir al Congrés- signant pactes amb els socialistes, veure a Otegui reconvertit en defensor de l'estabilitat de Pedro Sánchez i veure les benvingudes -'ongi etorri'- a presos sanguinaris excarcerats són un cop després un altre en l'ànim i la memòria de cada víctima d'el terrorisme.

És un acte d'hipocresia política el celebrat al Congrés. Està clar que l'executiu de Pedro Sánchez té una sensibilitat especial per als que estan empresonats per atemptar contra la democràcia, uns amb pràctiques sedicioses, i altres, amb trets al clatell. En tots dos casos, el resultat crida l'atenció pels seus trets comuns. Arnaldo Otegui i Oriol Junqueras són els socis de referència de l'PSOE i garanteixen l'estabilitat de Govern de Pedro Sánchez. L'operació política quadra a l'mil·límetre.

Balears reté il·legalment a menors espanyols de viatge a Mallorca

Polèmica i gran enrenou aquest dissabte davant l'ordre de Govern de traslladar uns 250 estudiants de viatge de fi de curs a l'hotel covid de Palma, després de detectar entre ells diversos contactes estrets de contagiats. No obstant això, alguns joves es neguen a abandonar les instal·lacions.

El rastreig de contactes que està duent a terme la Conselleria de Salut de les Balears ha determinat que aquests 250 joves podrien haver tingut relació directa o indirecta amb alguns dels estudiants contagiats registrats en els últims dies en diferents Comunitats Autònomes. Es tracta de joves de viatge de fi de curs a Mallorca, procedents de Galícia, País Basc, Andalusia i Madrid, allotjats majoritàriament a l'Hotel Luna Park de l'Arenal de Llucmajor.

Al voltant de les 12h d'aquest dissabte, quatre ambulàncies de l'061 s'han personat davant de les portes d'aquest establiment amb l'ordre de traslladar-los fins a l'hotel Bellver de Passeig Marítim de Palma per complir-hi la quarantena obligatòria.

No obstant això, a l'comunicar tot l'operatiu, els sanitaris s'han topat amb el rebuig rotund d'alguns estudiants. Segons ha pogut saber Crònica Balear, han estat els propis pares els que han aconsellat als seus fills no traslladar-cap lloc.

Després de més de tres hores de confusió i amb part de el dispositiu paralitzat, s'ha derivat la problemàtica a les autoritats competents. De moment, només 33 joves han estat traslladats a l'hotel covid. Sobre les 17h ha acudit la Guàrdia Civil per intentar mediar en l'assumpte.

S'ha desplaçat fins allà el líder de Vox a Balears, Jorge Campos, que ha denunciat que el Govern té als estudiants "retinguts de manera absolutament il·legal" i que ja han traslladat fins a l'hotel covid de Palma a menors sense l'autorització pertinent de seus pares.

Jorge Campos

Jorge Campos denuncia aquest abús

En EsRadio, el líder de Vox a Balears, Jorge Campos, ha afirmat que s'està traslladant als estudiants sense permís dels seus pares a l'hotel COVID.

El líder de Vox a Balears, Jorge Campos, ha denunciat que el govern de Francina Armengol està retenint de manera il·legal a menors espanyols que estan de viatge d'estudis a l'illa de Mallorca. Al programa Sense Complexos de EsRadio, Camps ha lamentat que el Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries (CAES) "ha decidit que tots els joves en viatges d'estudis a Mallorca, que hagin estat en contacte o no amb el brot, es se'ls considera en contacte estret ".

Per tant, Campos ha assegurat que "encara que els alumnes vinguin amb PCR negativa en origen se'ls està aïllat en hotels". Així mateix, el líder de Vox a Balears ha alertat que el passat dissabte de matinada, la policia i autoritats sanitàries van arribar a l'Hotel Arenal per portar als menors, allotjats allà, a l'Hotel Covid. Un trasllat que, segons Camps, van fer sense autorització dels progenitors.

La cosa no queda aquí, perquè Campos també ha denunciat que als menors que hagin estat en contacte amb positiu per coronavirus se'ls obligarà a fer quarantena 10 dies a Mallorca, "encara que tingui PCR negativa".

Campos ha sostingut que el convenient és que aquests joves fessin la quarantena en els seus domicili d'origen perquè assegura això és un "atropellament dels menors espanyols".

Casado ja ha de prendre la iniciativa

Dimarts van a reunir-Sánchez i Aragonès. Va ser per iniciar un procés per veure com es conformen els interessos egoistes dels separatistes amb els somnis de permanència de l'autòcrata a la Moncloa Estem davant l'evidència que el Govern vol jugar dins de el terreny de l'colpisme a base d'un procés de destrucció sistemàtica de les institucions de país, perquè Sánchez sempre ho va voler així. A hores d'ara, això ja no ofereix cap dubte.

Cada vegada amb més claredat les enquestes mostren que els ciutadans estan disposats a enfrontar-se a aquest projecte que ens porta a nova confrontació entre espanyols. El Centre- dreta ja tindria majoria davant unes noves eleccions. Els motius per una moció de censura contra Sánchez són evidents: el seu sectarisme i la seva manera autocràtica de governar la infausta afegits a la gestió econòmica i sanitària i que en molt curt termini tindrà exclusivament a les mans la possibilitat d'atorgar discrecionalment els fons de la CE . Serà com tenir a un mico en un basar armat amb una escopeta.

L'acceleració de l'procés separatista dirigit des de Moncloa li brinda una altra oportunitat a Pablo Casado forjar un pacte estratègic amb Vox i Cs, l'adreça correspondria lògicament a el PP, però amb un programa comú. Això de Cs és requisit tècnic.

Si Casado té visió del que ens ve a sobre i fes cas a les enquestes que li donen majoria, hauria de prendre ia la iniciativa per expulsar de govern més aviat possible a Sánchez i els seus mariachis. Quedar-sol, amb milions de persones a la banda defensant la Llei, és un bon patrimoni que cal saber administrar. Però necessita que la resta de partits de dreta ho donin suport, de manera que hauria de deixar-se de donar-los pessics electorals i anar units a la primera preocupació.

És clar que no només la dreta recolzaria el projecte sinó la resistència a la destrucció de l'ordre constitucional i de la pròpia Nació la associació galvanizaría a aquesta part de la societat no identificada amb el PP o Vox però que veu que Sánchez ens porta a l'desastre.

Organitzacions feministes es manifesten contra la llei trans: «Montero, dimissió»

El col·lectiu, que es va manifestar ahir a Madrid i altres punts d'Espanya, la considera un retrocés en els drets de les dones

Confluència Moviment Feminista, que agrupa mig centenar d'organitzacions de tot Espanya, s'ha manifestat a Madrid i altres ciutats en contra de la llei trans de el Ministeri d'Igualtat que, al seu parer, suposa «un retrocés en la protecció» dels drets de les dones.

«Irene Montero, dimissió» i «Aquest Govern no ens representa» han estat alguns dels lemes que s'han escoltat aquest migdia a la Porta de el Sol, on s'han concentrat diversos centenars de persones.

Aquestes mobilitzacions es produeixen un dia després que el president de Govern, Pedro Sánchez, hagi anunciat que l'avantprojecte d'aquesta norma s'aprovarà al Consell de Ministres d'dimarts 29 de juny, incloent en la seva redacció l'autodeterminació del col·lectiu trans.

«Lamentablement, al segle XXI retrocedeixen els drets de les dones, i amb el Ministeri d'Igualtat que tenim a Espanya avui en dia és pitjor la situació», ha incidit la membre de Confluència Moviment Feminista, Sonia Gómez.

Gómez ha recalcat que la llei trans «no va de drets trans», sinó de «esborrat de dones i d'hormonació infantil». «Volem que la gent llegeixi aquesta llei trans. El feminisme no ha estat mai en contra dels drets de ningú, tot el contrari. Hem estat grans lluitadores pels nostres drets », ha postil·lat.

Les entitats feministes consideren que «l'ofensiva de l'aliança entre el patriarcat i el capitalisme neoliberal contra les dones en general, i contra el moviment feminista en particular», està arribant a una situació «criminal» que està «subvertint totes les reivindicacions» de l' moviment i «penetrant en tot l'ordenament jurídic» de país.

Un altre moment de la manifestació amb un dels seus lemes - Betlem Díaz

I assenyalen directament a el Govern actual que, recorden, es «s'autodenomina» el «més feminista de la història» i, no obstant això, i al seu parer, «està transformant les lleis contra l'agenda feminista per la qual porten« lluitat durant els últims 300 anys ».

«Davant la inacció còmplice de la Presidència de el Govern, el Ministeri d'Igualtat ha ignorat i menyspreat a el moviment feminista, promovent lleis contra les dones», assegura l'Aiguabarreig, que també posa el focus en les CCAA que han aprovat lleis sobre els drets trans . Aquesta situació, indiquen, els ha portat a «prendre els carrers».

«Rèdits polítics»

La portaveu d'Confluència Moviment Feminista i de 8-M Moviment Feminista de Madrid, Laura de la Font, ha explicat que el Govern «no ha complert amb l'agenda feminista» i considera que el PSOE ha acceptat aquesta llei per aconseguir «rèdits polítics» .

«Dels quatre compromisos de l'Pacte de Coalició, no ha complert cap i, a més, eleva a la categoria de pacte aquesta Llei d'Autodeterminació de Sexe quan no estava registrada ni consensuada en aquests termes», ha assenyalat, i ha afegit que tot i ser el Govern «més feminista de la història», és també el que menys mesures per les dones ha dut a terme.

Ábalos ... "Desempedrando el camí de la negociació"

 

El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos.

El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, José Luis Ábalos, ha afirmat aquest divendres que les causes davant del Tribunal de Comptes contra exalts càrrecs de la Generalitat són "pedres al camí" en el procés de diàleg amb la Generalitat.

"El Govern estudiarà com lliurar als líders de l' 'Procés' de les multes de el Tribunal de Comptes" "Es feia més mal tenint a aquestes persones a la presó que fora de la presó, sincerament", ha assenyalat José Luis Ábalos en referència a els indults.

Ho ha dit en una entrevista a Ser Catalunya: "Sabíem que totes aquestes causes, que no deixen de ser pedres en aquest camí, hi eren. Per tant, ens correspon anar desempedrando tot aquest camí, però fer-ho sempre des del reconeixement dels òrgans i les institucions, i dins de la legalitat ".

"Ens correspon anar desempedrando tot aquest camí, però fer-ho sempre des del reconeixement dels òrgans i les institucions, i dins de la legalitat", ha dit.

El Tribunal de Comptes és la nova bèstia negra de l'separatisme. Després de superar amb els indults de Pedro Sánchez a Tribunal Suprem, els queda per afrontar l'expedient de el Tribunal de Comptes, que ha citat a una quarantena de exconsellers i alts càrrecs o als seus representants legals aquest proper dimarts. El suprem òrgan fiscalitzador de l'Estat reclama a aquests individus 5,4 milions per la promoció exterior de l'intent secessionista i 4,8 milions per l'organització de l'referèndum il·legal de l'1-O.

L'òrgan fiscalitzador és el que va embargar els comptes i els béns d'Artur Mas i els responsables de l'pseudo referèndum d'el 9 de novembre de 2014, el qual després va demanar l'embargament dels comptes i propietats dels responsables de l'referèndum d'l'1-O.

En concret, ha afirmat que li crida l'atenció la "posició" de l'exconseller Andreu Mas-Colell --un dels investigados--, tot i que ha subratllat que no qüestionarà la funció d'òrgans com el Tribunal de Comptes i que tota solució ha de tenir encaix en la llei.

El perill és imminent, perquè dimarts li poden embargar els comptes. I això, perquè el Tribunal de Comptes va aprovar un informe (amb un sol vot discordant) sobre la despesa pública en acció exterior de la Generalitat entre 2011 i 2017, trobant multitud de suposades irregularitats. A partir d'l'informe, va iniciar un procediment per a l'embargament dels comptes i propietats d'una quarantena d'alts càrrecs de la Generalitat en el període fiscalitzat.

Entre els que poden ser embargats, figuren els 'expresidents' Artur Mas i Carles Puigdemont, l'eurodiputat Jordi Solé, els exconsellers Francesc Homs i Neus Munté i els acabats de indultats Oriol Junqueras, Jordi Turull i Raül Romeva.

El també secretari d'Organització de el PSOE ha assegurat que era previsible que els presos reivindiquessin la independència a l'sortir de la presó, i considera que el seu discurs ve de "no assumir de manera immediata la frustració que va provocar el 'Procés'" i de la pròpia emoció de l'excarceració.

En aquest context, considera que el Govern ha defensat una "posició de centralitat política" davant la polarització en la qual creu que estan l'independentisme i el que ha titllat de ultranacionalisme espanyol. (?)

Els recursos als indults

Sobre els recursos de Cs, Vox i PP als indults, ha afirmat que són "propaganda per donar-li consistència a la seva histèria", ja que considera que saben que no tenen legitimació per impugnar la seva concessió.

Ha lamentat la "pràctica permanent de la dreta" de portar als tribunals les iniciatives que no aconsegueixen tirar endavant políticament, i ha recordat que, en paral·lel, exdirigents de l'PP afronten davant els tribunals la investigació sobre l'Operació Kitchen.

Precisament el líder d'el Partit Popular no ha trigat a contestar el ministre per les seves paraules. Pablo Casado ha carregat contra el titular de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana pel que fa a, al seu parer, suposa "amenaçar" a el Tribunal de Comptes i ha afirmat que el Govern "radical" que dirigeix ​​Pedro Sánchez "és l'única pedra en el camí de la Justícia, l'Estat de Dret i els reguladors ". Casado ha anunciat que el Grup Popular sol·licitarà la compareixença al Congrés el ministre per "exigir responsabilitats" per aquestes declaracions perquè és "inadmissible que amenacin als tribunals".

Per la seva banda, la líder de Ciutadans, Inés Arrimadas García, ho atribueix al fet que el Govern tem la decisió que haurà d'adoptar la institució fiscalitzadora sobre l'ajuda de 53 milions atorgada a l'empresa Plus Ultra.

Ofensiva judicial de l'oposició contra els indults

Abascal, aquest dijous davant el Suprem. (EFE)

Tant Santiago Abascal com Inés Acostades s'han llançat aquest dijous a anunciar la presentació de sengles recursos contra la mesura de gràcia concedida pel Govern central als presos del 'Procés'.

Les dues formacions han passat al davant a el Partit Popular, que també ha avançat que prendrà mesures a l'respecte, i han donat avui el primer pas per obrir la via judicial.

En el cas de Vox, els seus dirigenteshan optat per l'escenografia emprada en circumstàncies similars, camuflant en forma de compareixença davant els mitjans un acte davant els seus seguidors. Amb Abascal al capdavant i escortat per una vintena de càrrecs de l'organització com Macarena Olona o Iván Espinosa dels Monteros, han tret pit del seu paper en la causa del 'Procés' que va portar els presos a la presó per justificar ara fa un nou recurs contra la "traïció" de Pedro Sánchez, a què s'han proferit múltiples insults per part dels militants presents.

Abascal, però, no ha donat a conèixer aspectes clau de el recurs, ni quan s'ha presentat, cosa que han esmenat fonts de Vox, que han assenyalat que han reclamat la suspensió cautelar dels indults, que implicaria la tornada a presó dels afectats. "És un reconeixement als colpistes i és una punyalada per l'esquena als espanyols, per als jutges que van defensar la democràcia, ja sa majestat el Rei", ha afirmat Abascal davant la premsa, mentre els seus seguidors li cridaven: "Valent, valent ", i carregaven contra la" premsa espanyola, manipuladora ".

Abascal, que portava una petita quartilla de paper amb unes anotacions amb bolígraf blau, ha acusat Sánchez de dur a terme unes accions "gravíssimes". "Nosaltres també ho tornarem a fer i tornaran a acabar a la presó". Sense donar més detalls i entre cors de "feixistes a la presó", el polític basc s'ha retirat, s'ha fotografiat amb diversos seguidors i s'ha tornat al seu vehicle. Posteriorment, fonts de Vox han precisat que en el recurs sol·liciten la suspensió cautelar dels indults, que justifiquen l'apel·lació pel seu rol com a acusació popular en el judici de l'1-O i que presentaran noves mesures. Olona, ​​portaveu adjunta al Congrés, ja va avançar aquesta setmana que, si el seu recurs tira endavant, interposaran una querella penal contra els integrants de Consell de Ministres.

Hores més tard, Vox ha informat a través d'un comunicat que s'ha presentat davant la Sala del Contenciós-Administratiu i que s'ha recorregut de forma individual cadascun dels nou decrets d'indult. En l'escrit, d'acord a l'comunicat, assenyalen que "resulta evident que els indultats aspiren a cometre els greus delictes" pels quals van ser condemnats.

En aquest sentit, ha indicat que la sentència de la Sala Segona de l'Suprem "xifra la condemna de l'delicte de sedició en la tramitació d'aquestes lleis" de setembre de 2017, i ha postil·lat que els tres "van veure violentats els seus drets i el tribunal es ho va reconèixer ", pel que tenen dret a opinar sobre els indults de la sentència que va condemnar per aquests mateixos fets.

Si bé el presentat avui és un primer tràmit, un anunci d'interposició de recurs, el portaveu ja ha avançat que en els mateixos demanaran com a mesura cautelar que els nou líders independentistes condemnats pel Suprem tornin a la presó mentre resol sobre les seves al·legacions. Segons ha explicat Bal, perquè la Sala resolgui sobre aquestes cautelars no cal que decideixi sobre la legitimitat o no de Acostades, Mirall i Carrizosa per presentar recurs. Un parell d'hores després, la Sala del Contenciós-Administratiu admetia a tràmit els tres recursos dels dirigents taronges i ha reclamat a l'Ministeri de Justícia que li remeti els expedients d'indult de cada un dels presos en un "termini improrrogable" de 20 dies.

La enginyosa demanda de Ciutadans perquè el Tribunal Suprem retiri els indults

La formació d'Inés Arrimadas aconsegueix argumentar l'interès legítim com a demandant gràcies a una sentència prèvia de l'Constitucional.

La líder de Cs, Inés Arrimadas, i el portaveu Edmundo Bal davant el Tribunal Suprem. | EFE

ha presentat aquest dijous a primera hora un recurs davant del Tribunal Suprem contra els nou indults concedits pel Govern als polítics separatistes condemnats per malversació i sedició. A diferència d'altres formacions, aquest recurs l'han presentat tres diputats de Cs al Parlament català que "van veure atropellats els seus drets" a la declaració d'independència de 2017: D'aquesta manera, Cs ha aconseguit argumentar la "legitimació activa" necessària per actuar com a part demandant o recurrent en un procés judicial.

La formació que lidera Inés Acostades assegura que amb aquest primer pas "s'inicia el camí perquè el Suprem revisi i anul·li els indults, concedits a partird'un acte arbitrari des del punt de vista jurídic (a més de indigne des del punt de vista polític) per part de Govern ".

Consideren que els indults són "un atropellament a l'Estat de dret, però l'arbitrarietat de la mesura de gràcia l'ha manifestat també el mateix Tribunal Suprem, sentenciador en aquest cas, negant en el seu informe preceptiu qualsevol raó d'equitat, justícia o utilitat pública per a aquesta concessió ", ha assenyalat Cs.

Legitimació activa

A diferència dels recursos de Vox i PP, no és un partit qui al·lega la legitimació activa, sinó "les persones els drets es veuen afectats per un procés judicial o la sentència que li posa fi", afirmen des de Cs. Per aquest motiu, el recurs contra els indults ho han presentat Acostades, José María Espejo i Carles Carrizosa.

Aquests diputats "van veure atropellats els seus drets" i així ho va estimar el Tribunal Constitucional en sengles recursos d'empara. Per tant, afegeix Cs, "tenen legitimitat, sens dubte, des del moment en què la sedició va ser possible gràcies a l'atropellament dels seus drets fonamentals com a representants dels ciutadans al Parlament de Catalunya", i insisteixen que "la sentència de l' TS és clara: aquesta sedició no hauria estat possible sense les il·legals lleis aprovades al Parlament que va fer servir el govern català per violentar drets ".

A més de el recurs, Cs ha sol·licitat en l'escrit que "se suspengui ia l'execució dels indults". A més de les raons polítiques que segons el parer de Cs fan "immorals i gravíssims" aquests indults, hi ha motius que justifiquen "un perill per a l'interès general si els condemnats i ara indultats i en llibertat reincideixen", al·lega Cs i recorda les "amenaces i proclames d'ahir mateix"

"Les màscares deixaran pas als somriures"

Segons ha dit l'aspirant a dictador ha començat un nou temps. A partir d'ara tot serà millor: La veu de la Moncloa, des de fa una setmana. a través de les seves i picaplets i altaveus, repeteix sense parar: ens baixaran l'IVA de el rebut de la llum, els turistes van a omplir les platges, arribarà els diners a cabassos, podrem anar a el futbol amb mascareta i podrem circular per la carrer sense elles. A partir d'ara gaudeixin d'el nou paradís.

"Les màscares deixen pas de nou al somriure", ha expressat Carolina Darias, ministra de Sanitat i Propaganda sanitària, a l'anunciar l'aprovació de Reial Decret que elimina l'ús d'aquesta mesura preventiva en exteriors. Ha defensat que els indicadors epidemiològics, des de la incidència fins a l'ocupació hospitalària, permeten suavitzar a hores d'ara la norma.

Des de dissabte es podrà anar sense mascareta en els exteriors i serà optatiu el seu ús. No obstant això sorgeixen molts dubtes. La nova normativa que entra en vigor dissabte no permetrà que se surti al carrer sense el tapaboques. La nova legislació acompanya, ha recordat, "a la flexibilització d'altres mesures", i ha considerat que "ningú pot dubtar" ja de el menor risc de transmissió a l'aire lliure. La modificació, ha defensat, és conforme "a l'evidència científica" i a les implementades per "països del nostre entorn".

Tots haurem de portar una mascareta a la butxaca juntament amb el BOE actualitzat i ens la podrem treure (o haurem de posar) en funció de la situació en què ens trobem i de l'humor de l'cacic regional.

L'aspirant a dictador dissenya el mapa d'entrada en el nou paradís amb passió i sense mesura. Però no vol donar-lo a conèixer. Els indults concedits no són per raons de justícia i equitat sinó per "utilitat pública". La republiqueta catalana no pot tenir a la presó als seus herois fundadors. És menester normalitzar-la en el context de les repúbliques ibèriques, cantons i taifes d'un territori anomenat "el país". Tot està clar. L'aspirant a dictador balbuceja a tota hora les seves palinodias, rectificacions fosques, blanquejades amb el vocable concòrdia. Pau. Tot per la pau.

L'aspirant a dictador, sí, dicta la seva sentència: està atent i pateix. Alteració permanent i sofriment. El nou paradís està a l'abast de tots. Aconseguirem ser com els animals de bosc i les flors de camp. Tot ha començat de nou. La felicitat ni tan sols és il·lusió. És només una sensació. Un sentiment infantil de començament de vacances. És la felicitat de el pobre.

https://twitter.com/i/status/1408057391715811331

Algú ha vist a Pablo Iglesias des del dia que es va tallar la cua?

 

 Pablo iglesias, amb la seva comentat canvi de look.

Diuen que des del març no apareix per la seva xalet de Galapagar, es comenta que aquesta preparant un programa estrella per televisió, altres diuen que està fora d'Espanya. Ningú ha pogut oferir una evidència gràfica de la seva vida actual. ¿Què fa ara l'exvicepresident?

L'adéu de l'líder d'Podem, exvicepresident segon de Govern i candidat a la presidència de la Comunitat de Madrid va ocórrer en la nit electoral de 4 de maig, després de conèixer el recompte final de vots del seu partit, que els va col·locar com a cinquena força votada per els madrilenys, i veient la impossibilitat d'un govern d'esquerres a la comunitat. No obstant això, el seu entorn més proper va assegurar que ja valorava la seva sortida de la política des de la primavera de l'any passat, davant el gran cost personal que li estava passant, segons va analitzar 'El País'.

"Ser útil per Podem és el meu major aspiració, crec que és evident que a dia d'avui no va contribuir a sumar", ha assegurat en la roda de premsa la mateixa nit del seu adéu. El seu últim acte públic, perquè des de llavors no ho hem vist participar en més esdeveniments.

De fet, les úniques imatges que s'han aconseguit caçar en aquestes setmanes són les de la seva comentat tall de pèl. Una desaparició que no ha hagut de ser fàcil d'aconseguir, ja que en els últims anys ha estat de les persones que més titulars i notícies acaparava.

Sense conèixer els seus plans de futur en el laboral o personal, després d'analitzar diferents mitjans de comunicació i xarxes socials sí que sembla que Pau Iglesias ha aconseguit la seva meta de 'desaparèixer' de l'huracà mediàtic. Més enllà de suposicions o teories, poc se sap sobre cap a on aniran els seus passos, si tornarà a deixar-se créixer el pèl o a les xarxes socials.

No sembla que estigui centrat en la seva família, la seva parella oficial, Irene Montero, els seus 3 fills i la resta dels seus éssers estimats o gaudir del seu temps lliure amb algunes de les seves aficions declarades, com la lectura, passejar pel camp amb els seus gossos o veure sèries. Els seus veïns afirmen que no ho veuen per allà des del 5 de març.

Algú ha ensopegat a Pablo Iglesias en algun lloc des que es va tallar la cua ?. Una foto robada a el personatge està augmentant el seu preu cada dia que passa.

Estrany suïcidi de John McAfee a la presó de Can Brians 2,

 

John McAfee, de 75 anys, Alan Diaz / AP

L'empresari esperava la seva extradició a EUA, que havia estat autoritzada per l'Audiència Nacional

El multimilionari nord-americà, John McAfee, creador de l'famós antivirus que portava el seu nom, va ser trobat mort a la seva cel·la a la presó barcelonina de Brians 2. Era a la presó des del 4 d'octubre de l'any passat per ordre de l'Audiència Nacional, Tot apunta que podria tractar-se d'un suïcidi, segons fonts penitenciàries. El magnat portava empresonat des de l'octubre de l'any 2020, quan va ser interceptat a l'aeroport del Prat just a punt de creuar el filtre policial de sortides internacionals per prendre un vol amb destinació Istambul.

McAfee, de 75 anys, estava a l'espera de ser extradit als Estats Units, país que havia expedit una ordre de recerca i captura per un delicte d'estafa i evasió d'impostos.

Els funcionaris de la presó i els serveis mèdics de Brians 2 van intentar reanimar-lo sense èxit però només van poder certificar la seva mort. La comitiva judicial s'ha desplaçat fins al centre penitenciari i ara s'ha obert una investigació per aclarir les causes de la mort. McAfee va ingressar a la presó el 4 d'octubre de 2020 pel ordre de l'Audiència Nacional.

L'Audiència Nacional havia autoritzat l'extradició de McAfee a EUA, acusat de frau fiscal

El Departament de Justícia dels Estats Units investigava a el guru dels antivirus per evasió d'impostos i per omissió internacional de presentació de declaració d'impostos. Segons la fiscalia nord-americana, McAfee va obtenir milions d'ingressos promovent moneda digital, treballs de consultoria, conferències i venda de drets de la història de la seva vida per a un documental, activitats que li van generar quantiosos ingressos que no va declarar.

A més, segons la mateixa acusació, McAfee va intentar evadir a Hisenda "ocultant actius, immobles, un vehicle i un iot posant-los a nom d'altres persones". Anteriorment, McAfee havia estat detingut el juliol de 2020 a la República Dominicana on va ser sorprès amb diverses armes a bord.

Quan va ingressar a la presó va deixar un estrany missatge al seu advocat que lloava el tracte i el menjar de la presó amb aquesta advertència: "Si em troben suïcidat nova a ser per culpa meva"

Durant la vista d'extradició, l'empresari, a què se li reclama un deute a el fisc de més de quatre milions de dòlars, va assegurar haver pagat "milions de dòlars en impostos" i va afirmar ser víctima d'una persecució política per haver denunciat corrupció a la agència tributària.

"No existeix prova acreditativa que tal cosa pogués estar passant", va respondre l'Audiència Nacional, que ha afegit que la reclamació "té empara en un delicte contra la hisenda pública -evasión fiscal-" i que concorren els requisits per acordar-la.

Honors d'estat per als presos excarcerats

Junqueras, Forn, Rull, Turull, Romeva, Sànchez i Cuixart surten de Lledoners amb l'indult / EP

La festa separatista de la solta dels indultats: "Ho tornarem a fer!"

No volien l'indult, però han muntat tres festes a les portes de les presons per rebre els seus herois, els colpistes condemnats pel Tribunal Suprem i la sentència és ja paper mullat. Exhibició de "persistència". Discursos desafiants, reptadors. L'indult no és una mesura de gràcia de Govern, diuen, sinó la conseqüència de la pressió dels partits que losostienen al poder. A Pedro Sánchez no li ha quedat més remei que cedir, al·leguen els líders separatistes.

Els polítics independentistes indultats han sortit a la mateixa hora i conjuntament de les presons, un cop ja els ha concedit l'indult. Oriol Junqueras, Raül Romeva i Dolors Bassa, a més de Carme Forcadell, han atès els mitjans de comunicació a les portes de les presons de Lledoners i Puig de les Basses.

A les dotze de l'migdia sortit els set colpistes de Lledoners, els Jordis Cuixart i Sànchez, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Raül Romeva i Oriol Junqueras. Han enarborat una pancarta amb el lema "Freedom for Catalonia" i una bandera separatista. Mentre eren complimentats pel president de la Generalitat, Pere Aragonès, familiars, consellers i diputats, sortia de la presó de Puig de les Basses Dolors Bassa, acompanyada per les conselleres Teresa Jordà, Gemma Geis i Lourdes Ciuró. Bassa s'ha queixat que el proper 29 de juny haurà de comparèixer davant el Tribunal de Comptes.

Les primeres paraules dels secessionistes alliberats han estat per reclamar l'amnistia i al·ludir a una "repressió" que, al seu parer, es manté contra altres 3.000 persones. "Els indults no són la nostra proposta, els hem de viure com una petita victòria", ha dit l'expresidenta de Parlament, Carme Forcadell, a la sortida de la presó de Wad-Ras. Ha afegit que els nou indultats treballaran "perquè els exiliats pugui tornar i perquè la resta de represaliats puguin ser lliures".

Després les abraçades, han pres la paraula els indultats de la presó de Lledoners. El primer ha estat Jordi Cuixart, que en primer lloc ha recordat a Puigdemont i la resta dels fugats. "Avui no és un dia de renúncia, sinó que ens reafirmar per seguir endavant, la repressió no ens ha vençut i no ens vencerà. No existeix l'indult que faci callar el poble de Catalunya. No ens han fet callar i no callarem mai" , ha declarat. En aquest punt, el públic ha entonat el "Ho tornarem a fer" (El tornarem a fer) que va encunyar Jordi Cuixart al Suprem. Segons Cuixart, el seu indult es deu al fet que "l'Estat no ha pogut tenir-nos més temps tancats per la pressió d'Europa i per la pressió de la vila de Catalunya. Que ningú es confongui, seguirem exercint cadascun dels drets condemnats pel Tribunal Suprem ", ha conclòs.

El Govern en ple va a rebre'ls

El Govern en ple, encapçalat per Pere Aragonès, ha assistit a la sortida dels presos independentistes indultats pel Govern. Els excarcerats, que han estat rebuts per un núvol de fotògrafs i nombrosos simpatitzants independentistes i familiars, han protagonitzat escenes d'emoció, que contrasten amb el menyspreu d'alguns dirigents a la mesura de gràcia.

El president de la Generalitat també ha volgut prendre la paraula després dels expressos. "Avui és un dia d'alegria per als presos i les seves famílies després de tres anys i mig de presó injusta. Aquesta alegria la convertim en energia per aconseguir l'amnistia per al retorn dels exiliats (sic). La convertim en energia per aconseguir una solució política de l'conflicte entre Catalunya i l'Estat i aquesta solució és un referèndum d'autodeterminació ".

Després dels indults, l'independentisme planteja les seves exigències

 Pere Aragonès: "Catalunya ha d'esdevenir una república amb totes els drets i llibertats"

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, en una compareixença acompanyat de la resta de consellers, ha dit que els presos indultats "surten amb el cap ben alt i amb les idees intactes, amb la voluntat de construir una República catalana".

"Catalunya ha d'esdevenir una república amb totes els drets i llibertats", ha reivindicat, a més de recordar que en les últimes eleccions l'independentisme "va superar el 50% dels vots en unes eleccions". "La independència és la millor eina per millorar la vida dels ciutadans de país", ha assegurat.

"Exigim a l'Estat que posi fi a la repressió i retiri les demandes d'extradició contra els exiliats", ha dit, a més de considerar que "és hora de posar fi a la repressió, d'un referèndum acordat que compti amb l'aval internacional". "És el moment de tornar a fer política i que es respecti la voluntat popular de la vila de Catalunya", ha sentenciat.

L'alliberament dels presos desinflama la confrontació que ha caracteritzat aquests anys de Procés, però ara arriba l'hora de la política. I si Sánchez, que va apel·lar a el sentiment i la concòrdia en el seu discurs al Liceu, afronta l'hora de el relat, el president es juga una legislatura que el seu pacte amb els antisistema preconitza que serà breu, ja que en dos anys, el dirigent d'Esquerra s'ha compromès a monitoritzar el seu mandat.

Que en dos anys es pot acordar i convocar aquest referèndum és més que improbable. Aragonès ha promès que dedicarà tots els seus esforços a aquest objectiu. El republicà va assegurar ahir que els indults donen credibilitat a l'diàleg. Però la reacció dels seus socis va demostrar que es tracta d'una victòria pírrica.

Ara per ara, un independentisme dividit i descol·locat davant l'adéu a l'immobilisme de l'PSOE, només té un denominador comú: la "amnistia" i la "autodeterminació". Una reclamació que el Govern no està disposat a concedir. Dit d'una altra manera, Aragonès ha de provar que és capaç de treure rendiment d'una taula de diàleg amb l'executiu espanyol que, a contracor, ha acceptat JxCat. I en dos anys, té previst retre comptes davant la CUP.

Vox prepara la querella contra el Govern pels indults i anuncia una nova moció de censura

El líder de Vox, Santiago Abascal, ha amenaçat aquest dimarts amb la possibilitat de presentar una nova moció de censura a el Govern de Pedro Sánchez després de la concessió dels indults als presos del 'Procés'. Mentrestant, al partit ja està treballant en la presentació d'una querella contra el Consell de Ministres per a la concessió dels indults als nou presos d'el procés independentista de 2017.

Vox ja va liderar una moció de censura contra l'Executiu de coalició a l'octubre de 2020, encara que va ser rebutjada pel Ple de Congrés. Va obtenir els vots a favor d'únicament els 52 diputats de Vox i va rebre el 'cop de porta' de PP amb un dur discurs del seu president, Pablo Casado.

Des de llavors, Vox ha sostingut que aquesta moció de censura era necessària i que el Govern seguia mereciéndola. Durant tota la crisi de l'coronavirus, el partit d'Abascal ha demanat insistentment la dimissió de Govern i la convocatòria d'eleccions.

Amb la concessió dels indults, Abascal ha aprofundit en la possibilitat de registrar una nova moció de censura. «Aquest Govern mereixia aquella moció de censura. Segueix mereciéndola. Cada segon que passa la mereix més », ha dit en el seu compte personal de Twitter.

Al costat de l'comentari inclou un vídeo de la seva pròpia intervenció en el debat de la moció d'octubre de 2020 en la qual emplaçava els diputats a desbancar Sánchez de el Palau de la Moncloa. «Tenim una obligació en consciència», deia fa menys d'un any demanant a Congrés «desmarcar-se de la ruïna i de la mort» de la qual acusava l'Executiu.

A través d'un missatge del compte de Twitter de el grup parlamentari, Vox ha anunciat la seva decisió de portar davant els tribunals als membres de Govern de coalició de PSOE i Unides Podem.

«Davant d'un Govern agenollat ​​davant el colpisme, el separatisme i la barbàrie, només queda Vox», subratlla el partit que lidera Santiago Abascal.

Vox, com a part personada en la causa jutjada al Tribunal Suprem, ja havia anunciat que recorreria els indults per la via del contenciós administratiu.

fora màscares

"El nou projecte de país" que Pedro Sánchez amb embolcall de "concòrdia" i el "retrobament" va voler presentar ahir davant la societat catalana ja s'ha trobat ja amb una resposta contundent: Sánchez va ser rebut amb insults i esbroncades a les portes del Liceu mentre Junqueras assenyalava que els indults mostren la debilitat de l'Estat i Puigdmont advertia que aquesta mesura no resol res.

El que es disposa a signar Sánchez aquest dimarts és una traïció imperdonable, que hauria de suposar la fi de la seva carrera política i condemnar irremissiblement al que queda de la seva indigne Partit Socialista Obrer Espanyol.

Sánchez ha desafiat dues institucions imprescindibles de l'Estat: la Justícia i la Corona. A la primera, deixant sense efecte una sentència de Tribunal Suprem en contra de l'criteri dels propis magistrats i fins de la Fiscalia. A la segona, obligant al senyor Felip a sancionar amb la seva signatura l'indult als autors de l'cop sediciós d'octubre de 2017, que no va triomfar en bona mesura pel coratge mostrat pel monarca en aquesta hora decisiva.

El procés continuarà ara amb l'obertura d'una taula de diàleg bilateral Govern-Generalitat, on Sánchez caminarà pel tall de la navalla, ja que no pot contemplar ni l'amnistia ni el referèndum d'autodeterminació que li reclamen els seus interlocutors.

En realitat, com bé observa Junqueras, els indults reflecteixen la debilitat d'un govern que, des del principi, ha estat en mans dels que van perpetrar un cop contra la Constitució. És possible que Sánchez obtingui una precària estabilitat parlamentària a curt termini, però a canvi sembra la debilitat de l'Estat de Dret i posa en escac l'estabilitat de la pròpia Espanya.

Es consuma la traïció

Quan Yolanda Díaz somreia al costat de Irene Montero demanant la dimissió de Cifuentes per la seva màster

 

La ministra d'Igualtat i dirigent d'Podem, Irene Montero, va carregar fa uns anys contra l'expresidenta de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, per un suposat màster fals que va realitzar. Ho va fer en una roda de premsa al Congrés acompanyada de Yolanda Díaz, actual vicepresidenta tercera de Govern que ha mentit incloent en el seu currículum 3 màsters falses, com ha revelat OKDIARO en els últims dies.

«Si això és cert estaríem parlant no només d'una xafogor com el fet que un càrrec públic de tal importància com la presidenta de la Comunitat de Madrid hagi obtingut un títol de màster sense anar a classe, sense que el conegui cap company falsificant notes , sinó que estaríem parlant de la comissió de delictes greus com la falsificació de document públic i altres delictes que podrien sumar-se », va assegurar Montero a l'abril de 2018, amb Díaz somrient al seu costat.

La dirigent podemita va assegurar també que Cifuentes estava «mentint» i que hauria de dimitir en aquell moment «si tingués un mínim de dignitat». El passat mes de febrer, Cristina Cifuentes va ser absolta per l'Audiència Provincial de Madrid en el 'cas màster' per falta de proves.

«No és tolerable en un país democràtic que portem més de tres setmanes d'un escàndol com aquest, en què la senyora Cifuentes no solament no ha donat explicacions suficients, sinó que s'ha amagat i que a més ha mentit evidentment a el conjunt de país en un assumpte tan vergonyós com aquest », va afegir Montero.

Junqueras ja treu pit

"L'indult és un triomf perquè demostra les debilitats de l'Estat"

A el president d'ERC, Oriol Junqueras, l'ànim de concòrdia li ha durat poc més d'una setmana. Ha manifestat que els indults que el Govern espanyol té previst aplicar a ell i a la resta de dirigents independentistes condemnats pels fets de l'procés són un "triomf que demostra algunes de les debilitats dels aparells de l'Estat". El líder republicà, en declaracions a Catalunya Ràdio, ha assegurat que amb aquesta mesura "l'Estat intenta protegir-se" davant de possibles sentències que vindran dels tribunals europeus.

"L'indult és un triomf de l'independentisme perquè demostra les debilitats dels aparells de l'Estat" ha assenyalat Junqueras, apuntant que la mesura de gràcia té la vista posada en les resolucions que poden acabar venint de la Justícia europea, on tots els dirigents independentistes volen acabar portant la causa.

El líder d'ERC ha assegurat que les condemnes de l'Tribunal Suprem "no resistiran la confrontació" amb els tribunals europeus, afirmant que "l'Estat intenta protegir-se davant això i intenta fer-ho revertint algunes de les mesures abusives que ha pres en tot aquest període".

«La lluita continua»

Més contundent encara si cap, ha estat Jordi Cuixart el president de Òmnium.a l'hora de recalcar que els líders de l' 'Procés' s'empraran a fons fora de presó per aconseguir la secessió. En una entrevista a 'elnacional.cat', Cuixart ha dit que la resolució de l' «conflicte» només pot passar per «l'autodeterminació, l'amnistia i el retorn» de fugats. «Espanya es creia capaç d'acabar amb la dissidència política i la causa per la llibertat de Catalunya, i no ha pogut", ha afegit. Ha deixat clar que, quan surtin de la presó, tornaran a intentar-ho. «Amb l'indult no acaba res», ha dit. Més aviat el contrari: «la lluita continua i persistirem».