Mostrando entradas con la etiqueta Jordi Puigneró. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Jordi Puigneró. Mostrar todas las entradas

viernes, 7 de octubre de 2022

Junts trenca el Govern de coalició amb ERC amb el suport del 55% de la militància



Borràs, Rull i Turull

De manera molt ajustada, amb un 55,73% a favor, les bases de JxCAT han acordat aquest divendres trencar l'acord de govern que des de fa un any i mig tenen amb Esquerra Republicana. D'aquesta manera, després d'una consulta als militants, aquests exigeixen als consellers que abandonin el Govern i deixin només el president, Pere Aragonés, els tres anys que queden de legislatura. El cap del Govern català els va exigir que resolguessin aviat la situació.

Els resultats després del tancament de les urnes virtuals a dos quarts de cinc de la tarda, seran analitzats avui mateix per l'executiva del partit. La presidenta de la formació, Laura Borràs, i el secretari general, Jordi Turull, van convocar amb antelació els seus companys, a la seu de JXCat, per donar una resposta al desig de les bases. Els màxims responsables podrien anunciar avui mateix la ruptura.

D'aquesta manera, en espera d'aquesta confirmació oficial per part de Borràs i Turull, es tanca un dels capítols més incerts de la política catalana després del cop del 2017. Amb la participació més alta en un procés de democràcia interna de Junts, aquest divendres, les bases han determinat que no han de continuar governant conjuntament amb ERC després de les tensions de les darreres setmanes.

Divisió entre JxCAT i ERC

El resultat de la consulta i l'alta participació evidencien la forta divisió que hi ha al si de Junts respecte de com abordar aquesta crisi. Tot i que els dirigents havien d'actuar amb neutralitat durant els dies previs a la votació per no decantar la balança cap a una opció o una altra, la majoria ha trencat el silenci i s'ha posicionat obertament per defensar-ne la postura.

El cas més cridaner ha estat el de la presidenta de JXCat, Laura Borràs, que va defensar obertament la ruptura tot i no poder fer-ho. Com ella, també l?expresident i fundador, Carles Puigdemont, el vicepresident de Junts, Josep Rius; o els diputats Jaume Alonso – Cuevillas, Aurora Madaula i Francesc de Dalmases, han fet campanya activa per la sortida dels seus representants.

La majoria de consellers, precisament, han liderat el bloc dels que volien continuar governant amb ERC. Alguns, com la d'Exteriors Victoria Alsina, fins i tot es va fer militant dies abans per poder votar. Ella, com Jaume Giró, Lourdes Ciuró o Violant Cervera han apostat per mantenir-se al gabinet ja que la sortida, diuen, els debilita. Com a més de 250 alts càrrecs, que també han fet campanya per la permanència, els anava el sou mensual.

També ha defensat la permanència l'exsecretari general i fundador Jordi Sánchez, l'exconseller Josep Rull o l'exalcalde de Barcelona i futurible candidat de nou a l'alcaldia, Xavier Trías. També la majoria dels alcaldes i els càrrecs procedents de l'antiga Convergència.

La gran pregunta que es fan tots a JXCat és què passarà internament després de l'escabetxada que ha provocat aquesta consulta. Doncs alguns dirigents, com Aleix Sarri, han atacat directament els que proposaven quedar-se dins del Govern. La majoria coincideixen que properament hi haurà escissions dins de l'organització que van fundar fa uns anys Puigdemont i Sánchez.

Aragonés rebutja el PSC i els 'Comuns' i muntarà un Govern en solitari

La intenció del president és anunciar la renovació "profunda" del seu gabinet abans de principis de la setmana que ve

Pere Aragonès

El president de la Generalitat, Pere Aragonés, intentarà acabar la legislatura a Catalunya en solitari. Fonts del seu entorn assenyalen que "la seva intenció" és presentar "un Govern en solitari" en qüestió de dies. Podria ser aquest mateix cap de setmana o dilluns. Serà un gabinet conformat únicament per membres del partit i algun independent. No s'espera la continuïtat de cap dels consellers de JXCat que advocaven per seguir al Govern després de decidir avui, les bases, que trencaven el pacte.

El líder d'ERC, que ha estat informat del resultat de la consulta minuts abans de fer-se públic per part del secretari general de Junts Jordi Turull i que, tot seguit, s'ha reunit amb els col·laboradors més propers per analitzar l'escenari, dóna aquesta resposta a la decisió de la militància de Junts per Catalunya de trencar l?acord que sustentava la coalició separatista. Aquest divendres, un 55,73% de la militància, a la votació més participativa de la història del partit, ha decidit sortir del gabinet després de dues setmanes d'una crisi important entre els dos socis.

Pere Aragonés va demanar fa una setmana, després d'esclatar la crisi entre els dos socis, per la petició de JXCat que se sotmetés a una moció de confiança, que decidissin que volien fer, si mantenir-se al gabinet sent lleials o sortir-ne. Aquell mateix dia va cessar per falta de confiança l'exvicepresident Jordi Puigneró. Si no resolien amb rapidesa la situació que generava una important ines tabilitat a la política catalana, el president, sospesava expulsar-los de l'executiu català.

Pere Aragonés, amb la seva decisió de donar carpetada a l'assumpte com més aviat millor amb la substitució dels seus socis per membres de la seva organització, buscarà esgotar els gairebé tres anys de legislatura que li queden per davant amb només 33 escons. Els mateixos que el PSC. Junts per Catalunya es va quedar a un escó dels republicans i els seus sumats als nou de la CUP, que li donaven l'estabilitat fins ara, es poden convertir en el seu gran problema per governar.

jueves, 5 de mayo de 2022

18 de 65 - Una d'espies transparents

La directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, ha fet llum sobre l'escàndol de l'espionatge Pegasus que segons la investigació del Citizen Lab i el diari The New Yorker va espiar un total de 65 independentistes, advocats i afins al moment . Només ha acreditat el seguiment de 18, entre els quals hi ha l'actual president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i el seu vicepresident, Jordi Puigneró.

El cas de Puigneró i Aragonés són els noms propis més cridaners del llistat de 18 la documentació i l'acreditació judicial dels quals ha aportat la directora del CNI però n'hi ha d'altres, entre els quals hi ha els quatre independentistes fugats i residents a l'estranger: l'expresident, Carles Puigdemont i els exconsellers, Toni Comín, Marta Rovira i Clara Ponsatí.

Uns fets que justifiquen fonts de l'Executiu de moment en què es van produir els fets, durant l'any 2020, quan Aragonès era vicepresident de la Generalitat i Puigneró, conseller de Polítiques Digitals, i es va encunyar el concepte de la 'República Digital', que va servir per reorganitzar la infraestructura independentista després de la sentència de l'1-O. Eren els temps del 'Ho tornaren a Fer' (Ho tornarem a fer), missatge que repetien els independentistes després de la condemna a 13 dels dirigents responsables d'organitzar el referèndum il·legal del 2017.

Fonts de l'Executiu justifiquen així aquest espionatge «legal i acreditat judicialment» per part del Tribunal Suprem al CNI, fonamentat en la necessitat d'actuar contra els que havien posat en risc la seguretat de l'Estat i qüestionat les institucions, començant pel CNI, «incapaç» de trobar les urnes del referèndum il·legal» per a xafogor del Govern i les Forces de Seguretat de l'Estat.

De fet, recorden des de l'Executiu que per aquestes dates el Govern de Pedro Sánchez va aprovar al Consell de ministres un decret llei que possibilitava tancar l'anomenada 'República digital catalana', creada per Puigneró, i que permetia intervenir xarxes de telecomunicacions per motius de ordre públic, mesura que emparava en part de les actuacions del CNI avalades també per la Justícia.

El decret llei va obligar a modificar diverses lleis, entre elles la Llei 9/2014 de Telecomunicacions, i habilitava el Govern «amb caràcter excepcional», a assumir a través de l'Administració General de l'Estat «la gestió directa i la intervenció de xarxes de comunicació i serveis de comunicacions electròniques que puguin afectar l'ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional».

També entre ells hi ha diversos dirigents del cercle de Puigdemont i de la plataforma independentista, Tsunami Democratic, de la qual formaven part el seu creador Elies Campo, l'enginyer que ha participat en la investigació i auditoria de The Citizen Lab sobre l'espionatge, i el diputat nacional de la CUP, Toni Botrán.

La decepció de Rufián

Tant el portaveu de Podem com els seus homòlegs d'ERC i JxCAT han coincidit que la compareixença d'Esteban "reforça" que s'assumeixin responsabilitats polítiques i la necessitat que el Govern valori desclassificar els documents que la directora del CNI va traslladar als diputats. «Serviria la ciutadania per saber què ha passat», ha apuntat la catalana Miriam Nogueras.

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, en roda de premsa després d'escoltar les explicacions que ha ofert la directora del CNI, Paz Esteban, davant dels portaveus parlamentaris que integren la Comissió de Despeses Reservades. «Sortim com hem entrat, no hi ha hagut secrets ni oficials ni extraoficials», ha dit Rufián, incidint que no incomplia la llei al revelar part d'aquesta compareixença perquè el gruix de la mateixa ha versat sobre coses ja «filtrades» als mitjans de comunicació.

I els 47 restants?

"Per a la resta d'espiats plantegen dues vies. Un: una nació estrangera. Dos: organismes de l'Estat que tinguessin capacitat d'espionatge amb un programa paràsit", deia Gabriel Rufían. Al separatisme, ia Unides Podemos, creuen que hi ha "cèl·lules descontrolades" que podrien espiar.

El CNI nega haver ordenat la investigació de les 47 persones restants, denunciades per The New Yorker. Les sospites s'encaminen cap a potències estrangeres o bé membres d'altres organismes nacionals «que haurien espiat per sobre de les possibilitats legals». Tampoc ha aportat dades sobre el suposat espionatge amb Pegasus, fa un any des del Marroc, el president i diversos membres del Govern, denunciats per la via d'urgència per Bolaños diumenge passat.

Secrets transparents?... L'han embolicat bé.


lunes, 28 de junio de 2021

Homenatge de la Generalitat als "màrtirs" de l'procés


Com herois de la resistència catalana enfront de l'Estat opressor. Així han estat rebuts aquesta tarda els nou colpistes indultats pel Govern de Pedro Sánchez al Palau de la Generalitat pel seu president, Pere Aragonès. El Govern ha dut a terme una recepció als polítics independentistes presos, ara indultats, en un acte celebrat a Palau, que ha comptat amb diversos parlaments.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha fet un "reconeixement incondicional" als presos i preses "pel seu compromís amb la democràcia i la llibertat". "Ho ha donat tot per fer possible que Catalunya decideixi el seu futur a través d'un referèndum", "Sortiu amb tota la tranquil·litat de qui no ha de demanar perdó per res", ha destacat.

"Seguim entestats a fer inevitable l'amnistia i l'autodeterminació. Us mereixeu que se li reconegui que no vaig cometre cap delicte, els exiliats han de poder tornar i cal acabar d'una vegada l'ofensiva judicial",

Sense fer cas totes les apel·lacions a la concòrdia i a la retrobada llançades pel Govern aquests dies, Aragonès ha insistit que la suposada via democràtica que diu liderar «passa inevitablement en democràcia per un referèndum sobre la independència». Ha rematat: «Seguim obstinats a aconseguir la independència» "tornarem a vèncer".

El vicepresident de Govern, Jordi Puigneró, ha equiparat els indultats amb Catalunya. "Sou un referent per a aquest país. Ha estat a la presó en nom de Catalunya. Us hem l'honor i el reconeixement que es mereix. Rebi el nostre més sentit agraïment", ha manifestat el vicepresident Puigneró.

"No donarem gràcies pels indults. Les úniques gràcies que es donaran avui són les de el poble de Catalunya cap a vosaltres i les seves famílies, per a mantenir-vos de peu i sense defallir", ha afegit.

En nom dels homenatjats ha pres la paraula Carme Forcadell, la presidenta de Parlament que va permetre les votacions il·legals que van desembocar en l'1-O. Ha assegurat que tant ella com la resta dels indultats es comprometen «a treballar més que mai» per arribar «la fi de la repressió».

A pel Tribunal de Comptes

Després d'aconseguir que el Govern d'Espanya doble el pols a l'Suprem amb els indults, el Tribunal de Comptes s'ha convertit en el nou objectiu de l'independentisme. Per aquest motiu el president de la Generalitat no hagi desaprofitant l'oportunitat per exigir que s'acabi «d'una vegada per totes» l'ofensiva judicial contra el moviment separatista i la «ofensiva de l'Tribunal de Comptes», que afecta «centenars de persones en diferents causes ».

Un total de 42 exalts càrrecs separatistes, entre els quals es troben els expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, a més dels recentment indultats Oriol Junqueras, Jordi Turull i Raül Romeva, coneixeran aquest dimarts la quantitat a la qual ascendeix exactament la liquidació provisional que ha fixat el Tribunal de Comptes per la seva responsabilitat comptable en el presumpte desviament de fons per a les anomenades 'ambaixades catalanes' i a el Consell de la Diplomàcia Pública de Catalunya, conegut com Diplocat.

martes, 15 de junio de 2021

Planti total de la Generalitat al sopar de Rei amb els empresaris catalans

 El president català, Pere Aragonès (d), i el vicepresident, Jordi Puigneró (i), a l'Hotel W, on se celebra la trobada empresarial de l'Cercle d'Economia

La plantada de Govern a l'Rei creix per moments. A la negativa de el president Pere Aragonès d'assistir al sopar organitzat pel Cercle d'Economia, s'han sumat en les últimes hores el vicepresident Jordi Puigneró i el conseller d'Economia, Jaume Giró.

El govern regional català arrenca la legislatura amb el mateix tarannà imprès per Quim Torra. L'actual president, el republicà Pere Aragonès, ha decidit no acudir al sopar organitzat pel Cercle d'Economia amb motiu de l'obertura de les seves jornades perquè l'acte estarà presidit pel Rei. Aragonès, que havia declarat a l'agència Reuters que es plantejava assistir a la cita, ha preferit mantenir el boicot a la Corona.

Segons ha explicat la portaveu de l'executiu autonòmic, la periodista Patrícia Plaja, "el que pugui fer el Rei del Regne d'Espanya no condicionarà l'agenda de govern de la Generalitat". Per si no quedava clar, Plaja ha afegit que "Felip VI no és el Rei de el poble de Catalunya" i ha insistit en diverses ocasions que "no condicionarà l'agenda de la Generalitat".

Aquesta portaveu va anunciar que el president regional delegaria en el seu vicepresident, el radical d'JxCat Jordi Puigneró, però poc després una nota de la vicepresidència catalana anunciava que Puigneró tampoc assistiria al sopar i que demanava a Presidència que si ho considerava oportú delegués en altres membres de l'executiu autonòmic. A l'respecte, fonts d'Economia han apuntat que el conseller Jaume Giró tampoc té previst assistir a l'acte. El president català sí que intentarà reunir-se amb els personalitats. internacionals convidades a les jornades de l'Cercle, com el president d'Itàlia, Mario Draghi o el president de Corea de Sud, Moo Jae In.

El precedent de Seat

D'aquesta manera, l'equip de Aragonès reafirma la seva condició de "Generalitat republicana" i repeteix la plantada que, fa uns mesos --llavors Aragonès era encara vicepresident--, va fer a l'Rei a Seat. El restabliment de les relacions amb el Govern, que el mateix president va oficialitzar al costat de Pedro Sánchez en un acte també amb empresaris --en aquest cas a Foment de l'Treball-- no s'ha fet extensiu a la corona. Un gest que defrauda un sector econòmic, que reclama diàleg, col·laboració i lleialtat institucional.

De fet, després del lleig que el Govern va fer a Felipe VI a Seat, i després de la forta polèmica generada, fonts de la companyia asseguren que el Govern va voler rectificar i acudir a la factoria per a visualitzar el seu compromís amb el sector de l'automoció en plena reconstrucció postCovid.

El príncep Felip viatjarà acompanyat en aquesta ocasió pel president de Corea de Sud, Moon Jae In, qui es troba de visita oficial a Espanya. Tots dos participaran en el sopar inaugural de la XXXVI Reunió Anual de l'Cercle d'Economia, en la qual en els dies successius també participaran Sánchez i Aragonès.

sábado, 10 de agosto de 2019

Puigdemont, Rahola, Cuevillas: Paella estiuenca a Waterloo

Carles Puigdemont, acompanyat de Pilar Rahola, Jordi Puigneró, Jami Matamala, Jaume Alonso-Cuevillas i Lluís Puig, entre d'altres, si quedada estiuenca a Waterloo / Instagram

L'expresident rep als seus incondicionals per menjar paella en el que ja s'ha convertit en una tradició des que va fugir a Bèlgica

Ja és tradició. Des que va fugir a Bèlgica, Carles Puigdemont convoca els seus incondicionals a una reunió estiuenca a Waterloo. No podia faltar l'escriptora i tertuliana Pilar Rahola qui, de nou, ha divulgat la foto de grup, com ja va fer anys enrere amb la famosa paella de Cadaqués que res va agradar l'excap dels Mossos, Josep Lluís Trapero. "Complicitat, amistat, lluita, llibertat i Catalunya" és el text que acompanya la foto.

Foto que Pilar Rahola ha penjat al seu Instagram en què apareixen Carles Puigdemont, Jami Matamala, Jaume Alonso-Cuevillas, Valtònyc, Jordi Puigneró i Lluís Puig / Instagram

Han acudit a aquesta quedada independentista el conseller de Polítiques Digitals de la Generalitat, Jordi Puigneró; l'empresari Xevi Matamala, principal mecenes de l'escapada de Puigdemont a Bèlgica; el raper exiliat Valtònyc, el diputat i advocat Jaume Alonso-Cuevillas i l'exconseller de Cultura, recol·locat com a alt càrrec de la diplomàcia cultura del Govern tot i que també roman fugat, Lluís Puig.

Els convidats a la paella estiuenca de Carles Puigdemont a Waterloo / Instagram

jueves, 3 de enero de 2019

Puigdemont a la desesperada: demana donacions de 10 € com a regal de Reis per mantenir Waterloo

Artur Mas i Carles Puigdemont, en la mansió que ocupa el fugat a Waterloo (Bèlgica). (EP)

Carles Puigdemont presideix des de la seva luxosa mansió de Waterloo (Bèlgica) l'anomenat 'Consell per la república', una fundació privada que rep fons públics i que es troba estancada. Jordi Puigneró, conseller del Govern de 'Polítiques Digitals', demana als separatistes que donin 10 euros a aquesta entitat com a regal de Reis Mags.

Carles Puigdemont, l'expresident de la Generalitat fugat a Bèlgica, es troba desesperat perquè l'autodenominat 'Consell de la república' que presideix des de la seva luxosa mansió de Waterloo (Brussel·les) no acaba d'enlairar, ni en afiliacions ni en finançament a través de aportacions voluntàries. Amb motiu dels proper Reis Mags, l'expresident reclama als catalans que regalin inscripcions de 10 euros per sostenir el xiringuito pseudoinstitucional que li permet viure en un 'exili' figurat.

Així ho ha reclamat Jordi Puigneró, actual conseller del Govern de Polítiques Digitals i home afí a Puigdemont. Puigneró és un dels principals defensors de l'anomenada 'república digital'. "Segurament aquests dies faràs algun regal d'amic invisible. Podeu gastar 10 € en un 'poso' que molt probablement acabarà en wallapop, o podeu regalar una inscripció en el 'Consell per la república'. Una nova forma d'exercir la ciutadania ja és aquí ", afirma en el seu perfil de Twitter.

Segurament aquests dies fareu algun regal d'amic invisible. Podeu gastar-vos 10€ en un "pongo" que molt probablement acabarà al wallapop, o podeu regalar una inscripció al Consell de la República http://www.republicat.cat  . Una nova forma d'exercir la ciutadania ja és aquí.
2.476 personas están hablando de esto

Jordi Puigneró va penjar aquest missatge adjuntant un enllaç a la web de l'autodenominat 'Consell per la república' per inscriure a canvi d'una aportació mínima de 10 euros. A dia d'avui, aquesta iniciativa separatista compta amb 53.101 inscrits, el que suposa el 0,68% de 7,44 milions de catalans oficialment censats.

Amb fons públics

El 'Consell per la república' té dos objectius principals: "internacionalitzar" el desafiament independentista i "avançar per la via dels fets fins a la república". Es tracta d'una fundació privada que rep fons públics i que està presidida per l'expresident de la Generalitat, Carles Puigdemont, des de la seva luxosa mansió de Waterloo (Bèlgica).

El coordinador d'aquesta organització és el diputat d'ERC, Toni Comín, que també es troba fugat de la justícia espanyola al costat de Puigdemont a Brussel·les.

sábado, 8 de diciembre de 2018

Puigdemont torna a la càrrega amb "la Crida"


Carles Puigdemont prepara un nou atac contra la democràcia espanyola amb el 40 aniversari de la Constitució encara calent. Els independentistes s'esforcen tant com poden a desprestigiar el text constitucional espanyol i ho fan amb particular afany en els països de l'entorn europeu.

Havent fracassat en una anterior intent el líder fugit ha organitza una nova presentació del "consell per a la república" per al matí d'aquest dissabte de pont en un teatre de Brussel·les al costat de cinc consellers de la Generalitat

Al principi, Puigdemont donarà nous detalls del seu invent polític. La seva intenció és que tingui 100 membres (25 procedents del Parlament de Catalunya, 25 de l'àmbit municipal, 25 de les entitats socials i el 25 "ciutadans de tot el món).

Diputats de formacions sobiranistes i representants de les entitats independentistes també estan a Bèlgica per intentar donar brillantor al "consell per a la república" tot i el fracàs dels seus objectius inicials. Puigdemont pretenia activar aquest organisme parainstitucional i arribar a 1 milió d'inscrits, però amb prou feines ha aconseguit 40.000.

En realitat, l'artefacte s'ha convertit en un instrument -un altre més- de recaptació per Puigdemont. El líder fugit ja compta amb tres vies d'ingressos: el seu nou partit (Crida Nacional per la República), la seva plataforma defensaexili.org i l'esmentat consell per a la república. Una cosa així com el canal de pagament de la política independentista.

Pelegrinatge de capitostos a Brussel·les

Els desplaçaments internacionals del president de la Generalitat obliguen per norma a designar un conseller com a president suplent. Hi ha d'haver en tot moment un president en funcions sobre territori català quan el titular està de viatge i Quim Torra es troba avui, dissabte, a Brussel·les (Bèlgica), ja que ha estat citat per Carles Puigdemont.

En absència de Torra, el president en funcions hauria de ser, per ordre de prelació protocol·lària, el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès. Però Aragonès també està a Brussel·les. De fet, mig govern de Torra es troba a Bèlgica. Allà estan el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró; el d'Educació, Josep Bargalló; el de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; i la de Cultura, Laura Borràs, acabats de sortir del dejuni de dijous. És a dir, 5 dels 13 conseller de la Generalitat i el mateix president.

Tants membres del govern català hi ha a Brussel·les que el president en funcions és avui, dissabte, el conseller d'Interior, Miquel Buch, immers en una purga interna entre els comandaments de la divisió antiavalots dels mossos per unes càrregues que no han agradat als tallen el bacallà de l'independentisme.

Cal preguntar-se què justifica el desplaçament a Bèlgica de mig govern de la Generalitat. I la resposta és que tots ells han acudit a la crida de Puigdemont, que aquest matí de dissabte presenta -una altra vegada- l'anomenat "consell per a la república" al Teatre Nacional Flamenc de Brussel·les.