Els cent dies d'Aragonés

Pere Aragonès creu que per al 2030 ja s'haurà celebrat a Catalunya un referèndum d'autodeterminació pactat amb el Govern i que guanyarà l'independentisme. Confia que Catalunya sigui independent per als Jocs Olímpics d'Hivern de 2030, projecte en teoria conjunt amb el Govern d'Aragó.

Als cent dies de la seva presa de possessió com a president de la Generalitat catalana i una sola iniciativa legislativa en tot aquest període. Es tracta del projecte llei de la Ciència de Catalunya, que dotarà la política científica catalana "d'un marc jurídic estable i compacte". Pere Aragonès, ha assegurat aquest dilluns a TV3 amb ocasió de l'inici de curs polític i els primers cent dies del seu govern,

Aragonès ha volgut aclarir que la independència no és un objectiu "sine die" i que el fet que el projecte d'ampliació de l'Aeroport del Prat acabi el 2030 o que els Jocs d'Hivern als Pirineus se celebrin en aquest any no afectarà el calendari per a la independència. "¿O algú pensa que si tenim la possibilitat d'aconseguir la independència renunciarem perquè hem de celebrar uns Jocs?".

Pel que fa a la taula de diàleg entre el Govern i el Govern que s'ha de reunir passat l'11 de setembre, festivitat regional de Catalunya, Aragonès ha manifestat que no concep una reunió sense la presència de el president Pedro Sánchez. També ha aprofitat per reiterar una amenaça. "O es pacta un referèndum o tornarà a haver-hi moments de tensió i inestabilitat". A més ha advertit que en l'acord d'investidura de Sánchez a què el PSOE va arribar amb ERC el partit socialista es va comprometre a resoldre el contenciós. "Si no es compleix, tot saltarà pels aires", ha assegurat el segon d'Oriol Junqueras.

El Govern reprèn Aragonés per fixar el referèndum el 2030: "Aquest no és el camí"

El Govern s'ha vist obligat a llançar un clar avís a el president català, Pere Aragonès, per fixar aquest dilluns el seu horitzó per a la celebració d'un referèndum d'independència a Catalunya l'any 2030. En la roda de premsa posterior a Consell de Ministres, la portaveu de l'Executiu, Isabel Rodríguez, va entonar un missatge estudiat a l'mil·límetre:

"Hem escoltat en el dia d'ahir al president de la Generalitat parlar d'independència amb un horitzó 2030 ... Clarament, aquest no és el camí. Aquest no és el camí de l'diàleg, aquest no és el camí de la retrobada ... Disposició a l'diàleg tota, però creiem que el camí no és indicar horitzons per a la independència. ha quedat clar que aquesta no és la via que vol i desitja el Govern d'Espanya ".

Una advertència de cartró pedra després d'un Consell de Ministres en què Rodríguez va vetar el camí dels futuribles i el va reconduir al camí de l'entesa present, basat en l'agenda de la recuperació social i econòmica que permetran els fons europeus de reconstrucció. I per a mostra, un botó: "Avui hem liberalitzat 477 km de l'AP7 i l'AP2. És una gran notícia per a Catalunya que portaven molt de temps esperant i que forma part d'aquesta agenda de recuperació justa que portaven molt de temps esperant ..."

La voluntat de Pere Aragonès de tensar la corda és el que manté en l'aire la data i la constitució de la taula de diàleg per a Catalunya, prevista per a la setmana de el 13 de setembre però que l'Executiu posterga fins a la tercera setmana del mes deixant en l'aire si Pedro Sánchez participarà o no com va fer amb el seu predecessor, Quim Torra, el 2020. Una presència que semblava confirmar Rodríguez a l'recordar que "el president de Govern ja va estar en aquesta primera cita de la taula de diàleg i que és una aposta pel retrobament i el diàleg d'aquest Govern ".

Bolaños confirma la congelació

L'escenari català condicionarà considerablement el context de la legislatura en general i d'aquest període de sessions en particular, tota vegada que Govern i PSOE ja admeten que caldrà aprovar uns nous pressupostos anuals per donar curs als fons europeus Next Generation, per a això necessitarà amarrar el suport del seu soci ERC. Així s'explica la concessió dels indults en el mes de juliol en detriment de la via promesa per l'Executiu, la reforma de el Codi Penal per rebaixar els delictes de sedició, que es congela sine die que avui ha confirmat públicament el ministre de Presidència, Félix Bolaños.

"En el pla normatiu de 2021, que engloba el període de temps que va de l'1 de setembre a l'31 de desembre, no va cap reforma de el Codi Penal respecte als delictes de sedició i rebel·lió. La prioritat que tenim al Govern en aquest moment, la prioritat que tenim en aquests quatre mesos, és la recuperació econòmica i social en aquest país, la prioritat és tornar a la normalitat i que ningú es quedi enrere. Aquesta reforma de el Codi Penal, quan aproben els futurs plans normatius, ja anirem veient ".

Transició ecològica i el rebut de la llum

El preu de la llum torna a marcar màxims històrics en el mercat majorista a l'situar-se per sobre dels 130 euros per megawatt. Amb el cost de l'energia disparat, el Govern segueix penalitzant fiscalment a les escasses centrals nuclears que hi ha a Espanya, tot i que poden ser una solució per a la situació actual, davant l'encariment el gas natural i dels drets d'emissió de CO2 .

El preu mitjà diari de l'electricitat en el mercat majorista es dispararà el dimarts a un nou rècord històric, arribant als 130,53 euros per megawatt (MWh), i que és un 210,7% més alt respecte a el mateix dia de l'any passat , és a dir, més que triplica el preu que es pagava fa tan sols 12 mesos. En el que va d'agost s'han superat tots els màxims, apuntant a un preu mitjà per al mes per sobre dels 100 euros. De el 9 a el 13 d'agost ja va marcar una xifra màxima després d'una altra.

La vicepresidenta per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, ha avançat aquest dilluns al Congrés canvis en la tarifa regulada PVPC per intentar estabilitzar la factura de la llum i ha descartat una intervenció pública per fixar preus màxims o mínims en el mercat majorista, tal i com li demana el seu soci de coalició, Unides Podem.

Ribera ha insistit que hi ha una "prohibició expressa" al dret comunitari per fixar preus en els mercats majoristes, establir preus màxims o mínims i també l'obligació d'aplicar preus marginals.

De moment, les úniques mesures adoptades per l'Executiu han estat rebaixar l'IVA de la llum de l'21% a l'10% fins a finals d'aquest any per a tots els consumidors amb potència contractada fins a 10 quilowatts (kW), i sempre que el preu mitjà mensual de l'mercat majorista de l'electricitat estigui per sobre dels 45 euros per MWh., i la suspensió de l'impost de l'7% a la generació elèctrica durant tres mesos.

"Aquest Govern mai va a impulsar l'adopció de mesures que sapiguem per endavant que són frontalment contràries a el dret comunitari", ha tancat la vicepresidenta tercera, que creu que "això és el pitjor que es pot fer". El que es dedueix la falta de voluntat d'aquest govern per ficar-se en alguna cosa que a l'sembla li pot produir una pèrdua d'ingressos tributaris.

Un mix energètic absurd

Hi ha diverses raons que ens porten a aquesta situació dins de la mala planificació del "mix" energètic. D'una banda, es mantenen unes energies renovables que, en molts casos, segueixen sense ser rendibles, el suport públic via subvencions acaba pagant, d'una o altra manera, l'usuari. Una cosa és que sigui desitjable que l'energia que s'empri sigui el més neta possible i una altra molt diferent és que sigui encara més cara que neteja, empobrint el conjunt de la nostra economia.

En comptes d'afrontar un debat sobre una possible rebaixa dels impostos en el rebut de la llum, Ribera s'ha escudat novament a la Unió Europea i en el comportament de determinades electricas que per augmentar beneficis han buidat embassaments o l'abús de les centrals de cicle combinat que consumeix gas natural a preus prohibitius imprescindibles per aprofitar la producció les energies eòlica i solar

La ministra ha admès que aquesta situació de successius màxims històrics en el preu de la llum respon a "qüestions complexes per a les quals és fonamental tenir un diagnòstic correcte". En aquest sentit, creu que "seria una bona idea pensar en la possibilitat d'una comissió parlamentària d'estudi" que treballi de manera no permanent sobre l'anàlisi de l'impacte dels preus, la manera de funcionament de el sistema elèctric espanyol, i les possibles millores que poguessin escometre.

Peatges i impostos, el 56,61% el rebut

Una altra part important de el cost el constitueixen els peatges i els impostos, fins a uns nivells tremendament elevats en el seu impacte en la factura energètica. Addicionalment, paguem encara la moratòria nuclear que el PSOE va dur a terme en els anys vuitanta, en una decisió populista i equivocada, que només condueix a uns majors costos.

D'aquesta manera, ens trobem que de l'total de la factura elèctrica, 1 43,06% de la mateixa es deu a costos regulats i un 13,55% a impostos aplicats. És a dir, l'intervencionisme és responsable d'un 56,61% el cost de la factura, de manera que més de la meitat de la mateixa depèn d'uns elements que no els determina el mercat i que poden provocar, com a hores d'ara, distorsions importants a l'alça en el cost de l'energia i en la pèrdua de poder adquisitiu dels agents econòmics.

Mentrestant, la factura de la llum d'un usuari mitjà a l'agost serà «la més cara de la història», amb un encariment en la primera quinzena de l'43,7% respecte a el mateix període del l'any passat. L'increment de l'electricitat ja es fa notar en els preus de consum amb l'IPC pujant fins al 3,3% a l'agost, la taxa més alta en gairebé eve anys.

Espanya no pot seguir així. Ha de redimensionar la composició del seu conjunt energètic per abaratir l'energia i fer que la nostra indústria sigui competitiva, a més d'evitar la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans. Per això, ha d'apostar per energies netes, sí, però eficients. No serveix embolicar tot de verd si això és perjudicial.

Calen idees noves, empenta, determinació, coratge per afrontar decisions i vocació de servei públic per aplicar mesures imprescindibles que permetin conjugar energia neta i eficient. No sembla que l'actual Govern es trobi en condicions de fer-ho, com veiem, ja que les seves idees s'acaben en més despesa, més empreses públiques i la nacionalització pel costat comunista de Govern, sense ser replicades aquestes afirmacions pels socialistes. De seguir així, no se solucionarà el problema energètic, sinó que s'agreujarà i, amb ell, Espanya perdrà competitivitat, els ciutadans tindran menys poder de compra i el conjunt de la seva economia s'empobrirà.

El indultat Jordi Turull anima els radicals a seguir tallant la Meridiana

A Turull no li importa el cost econòmic que estan tenint aquestes accions als veïns de la zona

Els radicals independentistes porten 500 talls de trànsit a l'avinguda Meridiana de Barcelona i rodalies, on campen al seu aire des que es va dictar la sentència per l'intent de cop d'Estat a Catalunya.

Aquest passat divendres els radicals han comptat amb el suport de l'indultat Jordi Turull, qui s'ha acostat per donar suport als secessionistes radicals que segueixen tallant el trànsit a la zona, tot i que ja no en la mateixa Avinguda Meridiana.

"Accions com el seu dia a dia, setmana a setmana, eren l'autèntic motor de la nostra força i el nostre coratge. La gent de la meridiana sou un exemple d'aquesta persistència ", ha afirmat el colpista i ara indultat Jordi Turull als 'fidels' assistents, en aquest cas a la cruïlla del carrer Concepció Arenal i Fabra i Puig.

"Mentre estàvem a la presó, des de l'Estat i el Tribunal Suprem ens van dir que, si volíem tocar de peus fora, havíem de fer tres coses: demanar perdó, renegar dels nostres ideals i, sobretot, dir que no ho tornarà a fer . Nosaltres no ho hem fet, i això ha estat gràcies a vosaltres ", ha afirmat amb to xulesc Turull.

Reapareix Pablo Iglesias com a tertulià a Rac1

Pablo Iglesias estrena pis en solitari a Barcelona, ​​on té nou treball

L'exlíder d'Podem comença una nova etapa de la seva vida laboral a Barcelona. L'expolític s'incorpora el 15 de setembre com 'analista de l'discurs polític en xarxes socials' a un projecte que durarà un any i serà dut a terme per un grup d'investigació adscrit a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), l'Internet Interdisciplinary Institute (IN3). En el seu nou treball cobrarà 8.400 euros a l'any amb una jornada laboral de l'25%.

Esglésies ja hauria estrenat pis 'en solitari' a la Ciutat Comtal, segons publica 'El tancament digital', i hauria llogat una casa a Barcelona a on es desplaçarà en AVE. Una informació que torna a incrementar els rumors de crisi i de ruptura de la parella que són negats de nou de forma contundent des de la formació estatge.

Pablo Iglesias, de 42 anys, comença una nova etapa de la seva vida personal i professional en la qual haurà de desplaçar-se per motius laborals i allunyar alguns dies de la seva parella, la ministra d'Igualtat, Irene Montero, i els seus tres fills, Aitana, Leo i Manuel.

L'exlíder d'Podem i exvicepresident de Govern, que és professor -Doctorat i llicenciat en Dret i Ciències Polítiques per la Universitat Complutense de Madrid- té nova destinació i treball.

Tertulià a Rac1

A més del seu treball com a investigador o analista polític a temps parcial, Iglesias té nous projectes professionals després d'abandonar la política. Pablo Iglesias s'incorporarà com a tertulià de el programa matutí de Rac1, l'espai que dirigeix ​​Jordi Basté. Grup Godó ha donat a conèixer a un dels seus col·laboradors estrella de El Món a Rac1 en el marc de la presentació de la nova temporada.

Aquest divendres la ràdio catalana RAC-1 ha anunciat el fitxatge d'Esglésies com a col·laborador. El fundador de Podem participarà en el programa matinal que dirigeix ​​Jordi Basté, tal com ha explicat després ell mateix a través d'una trucada de telèfon que ha fet des de Madrid.

Pablo Iglesias ja estaria instal·lat a Barcelona

L'exlíder d'Unides Podem, per la seva banda, ha assenyalat que se sent "molt relaxat" d'unir-se a la taula de debat més escoltada de Catalunya. "Tinc moltes ganes de fer coses, de dialogar i d'aprendre", ha afegit. Tot això, el dia després que transcendís que s'ha instal·lat a Barcelona.

També s'acaba d'incorporar al Consell de Redacció de la revista 'Ctxt' (Context), un mitjà digital vinculat a l'esquerra, on també exercirà de columnista. Un projecte unit a el diari 'Público' de l'empresari i productor Jaume Roures, president de Mediapro.

A més podria estar planejant el seu retorn a la televisió, on pretén fer "periodisme crític", segons ha assenyalat el mateix abans d'abandonar la política després del seu fracàs electoral com a candidat a la presidència de la Comunitat de Madrid el passat 4 de maig. Pablo Iglesias també estaria preparant les seves memòries polítiques amb la intenció de treure-les a l'mercat el proper Nadal, segons 'El tancament digital'.

Irene Montero nega la separació

Quan va saltar la notícia de la separació, 'Vozpópuli' va parlar amb fonts de Podem, que van desmentir la ruptura dient que era "absolutament mentida" .Aquest mitjà és el mateix que va publicar que la parella havia venut el polèmic xalet de Galapagar (Madrid) per 660.000 euros i que va assegurar que la ruptura de Pablo Iglesias i Irene Montero es va produir el passat mes de març després de cinc anys de relació.

Davant l'enrenou suscitat per la seva suposada separació, la ministra Irene Montero es va veure obligada a desmentir la informació i ho va fer a través del seu compte d'Instagram el passat mes de juliol.

La política i parella de Pablo Iglesias comença dient en la publicació: "Mai parlo d'això, però avui vull parlar. Detesto a la claveguera que menteix tant i amb tant desvergonyiment, detesto a qui els protegeixen i també als que no els planten cara pensant que la cosa no va amb ells. Detesto als que no saben fer política i busquen destruir l'adversari amb joc brut ".

Irene Montero ha denunciat l'assetjament que estan patint ella i l'exlíder de Podem tot i que el passat mes de maig va anunciar que abandonava la política. "M'han demanat moltes vegades confirmar o desmentir notícies que tenen a veure amb la meva vida, però ni abans ni ara vaig a fer-ho quan altres ho decideixin per mi. Ni més ni menys que qualsevol altra persona. Però inevitablement passa que quan la claveguera menteix sobre la teva parella fins i tot quan ja ha deixat la política, quan difon intencionadament rumors, quan et assetgen judicialment, quan et persegueixen a casa teva, en les teves vacances, als teus fills, la teva família es preocupa. Els teus amics i amigues es preocupen. la teva gent es preocupa. i aconsegueixen que molta gent parli abans de la teva vida que de la Llei Trans i LGTBI, ode la Llei Només si és sí, o de la pròxima reforma de la Llei de l'avortament.

La política continua dient: "I és que tot forma part d'una mateixa estratègia, sistemàtica, constant, per terra, mar i aire, una estratègia de persecució implacable que va començar fa ja molt de temps. Volen que no ens valgui la pena lluitar i fer el que fem. ni a nosaltres ni a la gent que volem i ens vol ".

Per acabar, llança un missatge: "I avisar a tots i totes: no us fiqueu en política, perquè si ho feu bé això és el que us espera. Sort que tenim entre nosaltres tant feminisme. Que ens tenim les unes als altres . Que ens cuidem i ens protegim i ens riem i cada vegada més vegades els vam guanyar ".

¿Missió complerta o fracàs històric?

Pedro Sánchez - "Espanya ho ha fet bé" ... ¿Comparada amb qui?

Espanya dóna per acabada l'evacuació de persones de l'Afganistan

El president de Govern, Pedro Sánchez, ha comparegut aquest divendres a La Moncloa per informar de la fi de la missió d'evacuació de Kabul de col·laboradors afganesos i personal espanyol, que va concloure aquest matí amb dos últims vols en avió militar A400M amb 85 afganesos, 81 espanyols i 4 militars portuguesos.

Després d'un desplegament de més de dues dècades, amb l'objectiu d'instal·lar la democràcia, i en virtut d'una desafortunada ordre de Joe Biden, Estats Units i els seus aliats estan fugint de l'Afganistan com pollastres sense cap i humiliant-davant els execrables talibans. Una fugida desordenada que a sobre han intentat vendre com una magnífica operació militar en temps rècord.

Occident s'ha limitat a muntar una demencial i improvisada operació d'evacuació en què ha estat incapaç de mantenir un mínim de seguretat, ja no a l'Afganistan ni a Kabul, sinó en l'exigu perímetre de l'aeroport de la capital de país.

S'ha volgut convertir en èxit aquesta retirada vergonyosa, que va ser iniciada pels espanyols amb tres dies de retard (Sánchez de vacances) i finalitzada quatre dies abans de la data prevista, amb l'abandó a corre-cuita de vehicles i material militar i deixar en terra a uns 300 col·laboradors just a partir dels atemptats a l'aeroport, ha estat tot menys un èxit. És cert que la feina dels militars i el personal allà destacat, han pogut evitar noves víctimes i realitzar una repatriació ordenada.

Que potser ens digui que la prudència ha manat davant el caire que han pres les coses i comparat amb la vergonyosa fugida dels militars d'Holanda o Suècia que, des del primer dia, van sortir corrent d'allà. Comparats amb ells, potser, Sánchez pot presumir.

blob: https: //www.abc.es/05250eaa-d844-43e4-bb15-5edb74496829

Pedro Sánchez, ensopega de nou amb esbroncades en la seva visita a un centre de gent gran a Navalmoral de la Mata

Va ser obligat a escurçar un acte públic a l'ésser escridassat amb crits de "fora, fora!"

Després negar-se a acudir a al Congrés per explicar la seva polèmica gestió de la crisi de l'Afganistan, Pedro Sánchez s'havia programat un viatge a Navalmoral de la Mata (Extremadura) per donar-se un "bany de masses 'a la llar de majors de la localitat de Càceres. Els aplaudiments d'alguns vilatans per rebre el president no han impedit que s'escoltessin també xiulets i esbroncades a la seva arribada.

Una visita en format electoralista que ha ensopegat amb un nou bany de realitat que s'ha vist obligat a escurçar i interrompre en diverses ocasions la seva intervenció en el seu primer acte públic de carrer després de la tornada de les vacances. Hi ha hagut a Navalmoral de la Mata, Càceres, en la visita a un centre de gent gran, on ha estat escridassat amb crits de "fora, fora!" i "feixista".

Durant la compareixença, el cap de l'Executiu va ser interromput constantment pels seus, provocant que s'escurcés la seva intervenció davant les complicacions. Sánchez es va limitar a demanar deixar enrere "la crispació i la confrontació" i va instar els grups polítics de Congrés a arribar a un acord per aprovar l'acord de pensions que va aprovar dimarts passat el Consell de Ministres.

Tot just un minut després d'iniciar la seva compareixença, un grup de persones ha començat a proferir crits contra el president, que s'ha vist acompanyat per un grup de militants socialistes utilitzant com contraatac seus aplaudiments i crits de "president, president", amb la intenció de fer callar la protesta i que no pogués escoltar-se en el senyal institucional. Moncloa fins i tot va tallar el canal d'àudio del senyal durant el passeig de Sánchez a centre de majors, acompanyat pel president extremeny Guillermo Fernández Vara, ja que la xiulada i els crits no van cessar en l'hora i mitja que va durar la visita.

La protesta ciutadana ha estat constant des de l'inici de la intervenció, una nova declaració institucional sense preguntes de tot just set minuts, en què ha agraït la presència dels mitjans de comunicació que, tot i això, no han pogut formular cap pregunta. Tot això malgrat que el PSOE d'Extremadura va prendre la precaució d'omplir el recinte de palmeros, ni així aconsegueix evitar les esbroncades de la gent

Pedro Sánchez, ha promès que el proper any per aquestes dates serà una realitat la connexió ferroviària d'alta velocitat demandada per Extremadura. Sánchez ha fet aquest anunci que ha estat a el temps aplaudit i escridassat, en aquest últim cas per un grup de persones de la Plataforma No a el Mur, que demanen el soterrament de l'AVE al seu pas per la localitat.

El responsable d'aquesta nova estratègia, el seu cap de gabinet Óscar López, l'ha acompanyat en cotxe fins al municipi de Càceres, cosa que no havia fet fins ara i que tampoc era habitual per part del seu antecessor, Iván Redondo. En aquesta nova etapa, López vol tornar a Sánchez al carrer, amb actes còmodes i de mida reduïda, per minimitzar les crítiques a president.

https://twitter.com/i/status/1430858095316643849

Despleguen una gran pancarta 'en defensa de Stalin' a l'Ajuntament de València

Imatge de la pancarta desplegada aquest dilluns al balcó de l'Ajuntament de València

L'oposició reclama a Joan Ribó que investigui aquesta acció en el Dia de les Víctimes de l'Estalinisme i el Nazisme

Membres de l'anomenat Partit Marxista Leninista-Reconstrucció Comunista han penjat una gran pancarta amb la imatge de dictador rus Joseph Stalin i el tema 'En defensa de Stalin' de la balconada de l'Ajuntament de València just el dia que es commemora del Dia Europeu de les Víctimes de l' estalinisme i Nazisme. El seu objectiu, denunciar "la criminalització de l'comunisme i l'intent d'ocultació dels èxits de el moviment obrer".

El grup municipal popular a l'Ajuntament de València ha reclamat que s'investigui com es va penjar la pancarta tot i la vigilància que hi ha a l'entrada de l'edifici. En un comunicat, ha demanat explicacions a el Govern de Compromís i PSPV-PSOE que presideix Joan Ribó i s'ha preguntat "si hi va haver complicitat amb un moviment proper a la ideologia de l'alcalde", ja que diuen "no" entendre "com és possible desplegar una pancarta d'aquestes dimensions en ple balcó de l'Ajuntament ".

"No és la primera vegada que passa una cosa així, ja que fa uns anys es va penjar una pancarta similar a les Torres de Serrans, i mai per part de Govern de Ribó i PSOE es va investigar qui van ser els autors", han conclòs des del PP .

Ciutadans també ha demanat a l'alcalde Ribó que condemni els fets, "aquest abús, que avergonyeix a la ciutat de València", segons el líder municipal de la formació taronja, Fernando Giner, que a més ha recordat com l'alcalde va trigar "minuts a condemnar els actes de la Policia a les manifestacions en favor de Pablo Hasel ".

Finalment, el portaveu municipal de Vox, Pepe Gosálbez, ha retret a l'alcalde que «ni sap cuidar, ni sap protegir absolutament de cap manera a el poble valencià». «A Ribó se l'han tornat a clavar els comunistes o els seus amics comunistes», ha indicat.

Fonts municipals han assenyalat a EFE que es va tractar d'un incident completament aliè a l'ajuntament, dut a terme per persones que van accedir a la balconada consistorial dins l'horari de visites i van aprofitar per desplegar aquesta pancarta de forma fugaç abans que arribés la policia local, requerida pel personal de l'ajuntament. Les mateixes fonts han remarcat que l'ajuntament ha notificat i als detalls d'aquest incident a la Policia Local.

El jutjat de Ceuta prop a Marlaska: "No consta cap dels tràmits preceptius"

Dos menors marroquins intenten saltar la tanca de centre de Ceuta en el qual estaven internats. (EFE)

El Jutjat del Contenciós Administratiu número 1 de Ceuta manté suspeses les devolucions de menors marroquins a Ceuta.

El jutjat ha decidit mantenir paralitzades cautelarment les devolucions de menors al Marroc tal com havia defensat la Fiscalia i en contra de l'criteri de l'Ministeri de l'Interior. En una interlocutòria dictada aquest dimarts, acorda desestimar les al·legacions realitzades per l'Advocacia de l'Estat i mantenir la suspensió acordada en l'acte anterior. Aquesta decisió es pot recórrer en apel·lació davant l'Audiència Provincial, però sempre presenta nombrosos dubtes respecte a l'actuació de la Delegació de Govern.

La Fiscalia va demanar mantenir la suspensió davant els arguments de l'Advocacia de l'Estat en un escrit en el qual també sospitava que no es van complir els requisits legals

Adverteix la resolució que "no consta que s'ha complert amb cap dels tràmits preceptius" contemplats en l'ordenament jurídic. "No es pot prendre en consideració el nombre de menors que hi ha a Ceuta amb motiu de la situació generada el 17 de maig -quan centenars de menors van entrar irregularment a Espanya- per justificar l'incompliment de les disposicions legals", avisa.

D'aquesta manera, el jutjat confirma la decisió anterior que va adoptar el 16 d'agost, quan va paralitzar l'expulsió en concret de 9 joves que anaven a ser retornats al Marroc. Ho va fer 'inaudita part', és a dir, a petició de les ONG, Coordinadora de Barris i Arrels i sense traslladar a Interior o a Ceuta perquè manifestessin el seu punt de vista. L'acte aclareix que el Govern de Ceuta no és part en el procediment perquè l'acusació de les ONG va dirigida contra la Delegació de Govern, dependent de el departament que dirigeix ​​Fernando Grande-Marlaska.

Marlaska torna a ensopegar amb la Justícia

Sí van poder intervenir totes les parts, inclosa la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat -depenent de l'Govern- en aquesta segona part de l'procés en què el jutjat havia de decidir si mantenia o no aquesta paralització mentre es decideix sobre el fons de l'assumpte. I el magistrat ha fallat a favor de les tesis de la fiscal de el cas.

"L'incompliment d'aquests tràmits -insisteix el jutge- que estan expressament recollits en el nostre ordenament jurídic, generen indefensió en els menors que han estat privats de la possibilitat de formular al·legacions o proposar prova; de conèixer els concrets dades tingudes en compte per a adoptar tal decisió, i de poder accionar els recursos establerts per a deixar sense efecte la resolució ".

L'acte adverteix que l'acord sobre menors no acompanyats entre Espanya i el Marroc a què s'aferra Interior és tan sols una mera declaració d'intencions. Però que en els seus contactes amb el país veí, Espanya es va comprometre a dur a terme els trasllats amb "observança estricta de la legislació espanyola". En aquest sentit el jutjat rasa que "únicament és possible dur a terme aquesta repatriació si aquesta es realitza amb absolut respecte al nostre ordenament jurídic".

En aquest punt, l'acte cita la Llei d'Estrangeria i la Llei de el Menor a el temps que llança múltiples dubtes respecte a l'actuació de la Delegació de Govern: "No consta que s'hagi complert amb cap dels preceptius tràmits. No s'ha aportat cap informació dels menors afectats que permetin conèixer les dades que han determinat la seva repatriació; no consta que s'hagi comunicat l'inici de l'procés de repatriació ni als menors; ni a la Ciutat Autònoma malgrat assumir aquesta la guarda dels menors; ni a l'ministeri fiscal ".

Sánchez cita Vivas a la Moncloa

Davant la situació de bloqueig que ha generat l'acte, que bloqueja el pacte de Govern i el Marroc per a la devolució dels menors, el president de Govern, Pedro Sánchez, ha cridat a el president de la Ciutat, Joan Vives, per buscar solucions a la malifeta de el procés de repatriació. L'objectiu de Sánchez, expliquen diversos mitjans nacionals, oferir tota l'ajuda possible a Vives i pactar amb ell una solució.

L'objectiu de la reunió, segons ha aclarit el govern local, és "abordar d'urgència, i després de l'últim pronunciament judicial, la insostenible situació dels menors no acompanyats que romanen a Ceuta des dels esdeveniments dels dies 17 i 18 de maig, en els quals van entrar de manera irregular més de 12.000 persones a través de l'espigó fronterer amb el Marroc ".

Sánchez pretén trobar entre els dos una sortida a la crisi sense que de moment es atisben possibles solucions entre les quals s'estaria el trasllat de part dels menors a centres d'acollida en altres comunitats autònomes, per al que ens van demostrar precisament entusiasmades autonomies com Madrid o Andalusia, que necessiten del suport de Vox o en col·laboració amb entitats no governamentals.

A Moncloa troben a faltar a Iván Redondo

Iván Redondo i Pedro Sánchez, en una imatge d'arxiu

Més de quaranta dies després de la profunda crisi de Govern amb la qual Pedro Sánchez va sorprendre a propis i estranys a primers de juliol, el principal objectiu de el president no s'ha complert: el PSOE segueix sense remuntar en les enquestes i, de fet, segons l'últim sondeig publicat els socialistes estarien alguna cosa pitjor ara que en el moment immediatament posterior als canvis en els ministeris.

La situació a l'Afganistan i les vacances de Sánchez han deixat en evidència la falta d'acoblament de el nou equip de comunicació. Segurament no hi ha cap altre Govern afectat que hagi tractat de convertir aquesta actuació tardana, negligent i maldestre a l'Afganistan en una operació d'autobombo com la que està fent el de Sánchez. Això ha permès a l'oposició carregar contra el president per la seva postura distant a el conflicte.

Sánchez va reestructurar gran part de el govern durant el mes de juliol. L'equip de comunicació no va ser una excepció. Sánchez va cessar a Iván Redondo com a cap de Gabinet de la Presidència de Govern, un home clau fins al cercle de confiança de president. Oscar López - antic president i conseller delegat de Paradors Nacionals- substituir a Rodó. Dels nous ministres només es pot dir que l'acció exterior ha millorat amb la destitució de la desgraciada Gonzalez Laia i la incorporació de Jose Manuel Albares

La sortida d'Iván Rodó de l'equip de comunicació de el govern espanyol ha passat factura a la Moncloa. El president espanyol ha comès errors de comunicació durant la crisi de l'Afganistan. Pedro Sánchez -de vacances a Lanzarote- s'ha limitat durant aquests dies a manifestar-se a través de Twitter sobre la situació de l'Afganistan després de l'entrada dels talibans a Kabul. Una actitud que contrasta amb la dels principals líders europeus que han interromput els seus dies de descans per comparèixer davant els mitjans.

Ara amb el retorn de Sánchez de vacances a Lanzarote i amb les seves sorprenents aparicions al costat de les autoritats europees a Torrejón o l'anomenada obligatòria de Biden per l'ús de Morón, es pretén rellançar la malmesa imatge d'un govern, el president es nega a comparèixer antre el Parlament i els ministres es continuen contradient quan ni tan sols han començat a funcionar.

Multa de 300.000 € per a un babau que pagava els seus impostos a l'Agència Tributària Catalana

 

L'iniciador de la "desobediència fiscal", acusat d'estafa.

Al novembre de 2011 el matrimoni propietari de el Restaurant Siurana de Cornudella (Tarragona), Andreu Bartolomé i Maria Casademont, es van declarar insubmisos fiscals i van deixar de pagar impostos a la "Malvada Espanya".

A principis de 2012 els Bartomeu van explicar la seva heroïcitat davant 200 persones al Col·legi de Periodistes de Barcelona: "deixarien de pagar l'IVA a l'abril de 2012 i ingressarien l'import a l'Agència Tributària Catalana"; ja habián informat a Artur Mas per carta. Els seus 10 Treballadors havien d'estar emocionats. Com comptaven els diaris de l'Règim, "la seva aspiració és que les 600.000 empreses catalanes se sumessin a la iniciativa". Maria i Andrés no es van adonar que els independentistes els usaven d'esquer

Òmnium / Cultural i el Cercle Català de Negocis van córrer en suport d'aquests pobres i fanatitzats cuiners que van muntar la web diemprou.cat, on posaven a disposició dels catalans diversos impresos perquè els imitaran; van recollir 4.000 suports, però avui la web està inactiva i que ara s'ha convertit en una plataforma que difon queixes dels carteristes de metro.

Resultat? Ningú les ha seguit, els xiringuitos i ells van anunciar el tancament de super negoci mitjançant una patètica carta a la fi de l'2019. Per no pagar impostos durant 7 anys, com a tot fill de veí, l'AEAT les havia revocat el NIF i bloquejat els comptes de l'empresa.

Després de més d'un any d'aparèixer diàriament a TV3 i RAC1, van decidir que la sentència de Tribunal Constitucional anul·lant alguns preceptes de l'Estatut era inacceptable, a l'igual que "l'espoli fiscal que pateix Catalunya". Que "espanyansroba," vaja.

Els amos de restaurant havien sol·licitat a l'ATC que els indiqués a quina entitat o ONG havien de transferir els seus impostos i, al no rebre resposta, asseguren que aquests anys han destinat els diners dels seus impostos a diferents causes benèfiques, del que han informat a l'administració catalana, pel que consideren que no tenen "deutes pendents".

El temps passa per a tots i arriba el moment de les multes, tot i que l'Puigdemont, Junqueras i Torra els van prometre que no arribaria perquè "té tot un poble al darrere": multes. En concret resulta que han defraudat 150.000 € i els pot caure una multa de mateix import: Total entre 150.000 € i 300.000 € que els Bartolos hauran de pagar.

«A Marlaska li va sortir malament la jugada, va pensar que no s'anava a assabentar ningú»

La denúncia d'una ONG davant un jutjat de Ceuta va destapar les suposades irregularitats en la repatriació dels menors no acompanyats al Marroc.

Va ser el passat divendres 13 d'agost quan, inesperadament, a la una del migdia, es van iniciar les expulsions al Marroc d'un grup de 15 menors que al mes de maig van entrar de manera massiva a la ciutat de Ceuta. En plena onada de calor i amb la llum en màxims històrics es van posar en marxa uns retorns, sense prèvia comunicació o informació a l'opinió pública. A dia d'avui, aquestes repatriacions estan paralitzades pel Jutjat del Contenciós-Administratiu número 1 de Ceuta després de la demanda de mesures cautelars urgents de l'Associació Coordinadora de Barris per al Seguiment de Menors i Joves i la Fundació Arrels.

Quan es compleix una setmana de l'esclat de la polèmica, LA RAZÓN analitza amb Javier Baeza, president de l'ONG que va portar davant els tribunals l'actuació de l'Ministeri d'Interior. «Em sembla que a Marlaska li va sortir malament la jugada perquè creia que no s'anava a assabentar ningú», assegura, en referència a la manca de transparència amb la que es va posar en marxa aquest procés. «La nostra lectura és que tot això es va fer amb traïdoria, els nens i les nenes porten des del 18 de maig -tres mesos- i durant tot aquest temps no s'ha fet un protocol. Em sembla una irresponsabilitat », diu en una entrevista telefònica amb aquest diari.

Tot l'embolic judicial en què s'ha convertit la repatriació dels menes part d'una denúncia que va interposar la seva organització i que s'ha anat enredant fins al punt de posar en dubte l'actuació de l'titular d'Interior, la de el govern de Ceuta i la legalitat mateixa de la decisió. De fet, l'ONU va posar el crit al cel a l'saber-se el procediment de el Govern espanyol i ha denunciat que violava el dret internacional.

«Posem la denúncia davant el jutjat perquè coneixíem a el grup de 15 nens que volien deportar, havíem tingut relació amb ells, i, per això, ens assabentem», explica Baeza. És així com la cruïlla jurídica es destapa. La primera de les denúncies la posen el dissabte 14 d'agost, però el jutjat de guàrdia la desestima perquè els menors ja havien estat expulsats al Marroc. A el dilluns següent es tornen a iniciar aquestes devolucions i arriba a l'orella de l'organització. En aquesta ocasió, la rapidesa amb què actuen els permet paralitzar el procés de vuit dels nou menors, pel que sol·liciten mesures cautelars i que es paralitzi el retorn.

A partir d'aquest moment comencen a desvetllar-se les violacions l'estat de dret nacional i internacional amb les que es van posar en marxa aquests expedients d'expulsió. «Aquest acte ens sembla important perquè ens comença a donar unes primeres dades. El que diu és que no s'ha seguit el protocol que la legislacions espanyola marca per expulsar o extradir una persona », explica Baeza.

A partir de llavors, es produeix l'intercanvi d'acusacions entre el govern de Ceuta i el Ministeri de l'Interior, així com les crítiques d'Podem a aquests procediments. L'embolic judicial comença a eixamplar-se. «A part de les mentides de Marlaska, de les expressions contradictòries de el president de Ceuta, Juan José Vivas, la veritat és que s'han aturat les expulsions», diu amb cert orgull el president de l'Associació Coordinadora de Barris per al Seguiment de Menors i joves . En la seva opinió, el titular d'Interior «s'ha ficat en un embolic» i considera que «menteix», encara més si és possible si es té en compte la seva experiència com a magistrat que l'obliga a estar a l'corrent dels processos jurídics en aquesta matèria . «Tots sabem que les competències en matèria d'estrangeria són estatals», recorda.

Arran de la seva denúncia, una altra ONG, en aquest cas, la Xarxa Espanyola d'Immigració i Ajuda a l'Refugiat interposa una petició a l'Audiència Nacional perquè parin les expulsions d'acord amb una nota de l'10 d'agost. Es tracta d'un escrit de la Secretaria d'Estat de Seguretat -pertanyent a Interior- pel qual es dirigeix ​​a la Delegació de Govern a Ceuta i «prega» que «es procedeixi a efectuar el retorn dels menors a el Regne del Marroc».

En aquest document d'Interior s'estableix que el procés es durà a terme segons el previst en un acord bilateral de maig de 2007 sobre menors estrangers no acompanyats. L'Audiència Nacional, en el seu acte de dimecres passat, assenyala que va sense signatura i amb «escarida fonamentació», però, reconeix que «ha servit perquè les autoritats corresponents a la Ciutat Autònoma [de Ceuta] hagin posat en marxa actuacions de retorn de menors ». La troca es fa més gran perquè l'Audiència Nacional desmunta la justificació de Marlaska i el govern de Ceuta.

En aquest punt, el jutge haurà ara estudiar la documentació aportada i dictar una resolució. I, d'altra banda, l'Audiència Nacional va requerir «amb caràcter urgent» a l'Ministeri de l'Interior perquè en el termini de cinc dies remeti «l'expedient acompanyat dels informes i dades que estimi procedents» relatius a la repatriació. I si no apareixen aquests documents? «Tenim un altre paperot», reconeix Javier Baeza, qui posa l'accent en el fet que «el titular d'Interior va assegurar que s'havien realitzat d'acord amb la llei».

Després d'una espècie de treva judicial amb motiu de la petició de documentació, tot apunta que la setmana que es llançarà una mica de llum en aquest assumpte ja que han d'aparèixer els informes que acreditin què entrevistes es van realitzar als menors i que revelin si es vulnerar o no els drets d'aquests menors no acompanyats.

La Fiscalia proposa processar els CDR de la "operació Judes" per terrorisme

 

Els CDR en una de les seves aldarulls a Barcelona. | EFE

L'escrit de l'Ministeri Públic detalla com fabricaven explosius i que ja havien marcat diversos objectius per atemptar.

Els membres del "Equip de Resposta Tàctica" de l'separatisme català detinguts per la Guàrdia Civil en el curs de la "operació Judes" seran acusats per la Fiscalia de l'Audiència Nacional de pertinença a organització terrorista i tinença i fabricació d'explosius. Segons l'escrit de Fiscalia, "els investigats haurien superat l'activitat dins dels seus respectius CDR i conformat una organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l'objectiu seria el de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats, utilitzant per a això els explosius i substàncies incendiàries fabricats en els dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars ".

En l'escrit de Fiscalia, de què informa El Confidencial, s'apunta també que havien dut a terme actes preparatoris "" consistents en una tasca de reconeixement d'objectius, vigilància i control d'instal·lacions policials, presa de fotografies i vídeos dels objectius predeterminats " i que entre el material gràfic acumulat hi havia imatges d'accessos, càmeres de vigilància, localització de torres elèctriques, agents policials, plaques de matrícules de vehicles policials.

Segons el Ministeri Públic, els objectius d'aquests membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) constituïts en banda terrorista figuraven la Comandància Naval, el Govern Militar i la Delegació de Govern a Barcelona, ​​la Fiscalia Superior de Justícia i la seu de la Direcció de la Comandància de la Guàrdia Civil. També pretenien volar torres d'alta tensió i peatges així com atemptar contra l'empresa Amazon. L'escrit acusatori recull també que els presumptes terroristes havien recopilat informació sobre polítics contraris a la independència com el líder de l'PP, Pablo Casado, així com d'un agent dels Mossos d'Esquadra.

La Guàrdia Civil va detenir el 23 de setembre de 2019 a una desena de components dels CDR que s'havien muntat, segons l'acusació, un grup terrorista anomenat "Equip de Resposta Tàctica". En l'operació, l'Institut Armat va trobar divers material per a la composició d'explosius tipus Amonal i amosal així com una granada de morter.

La Fiscalia considera acreditat que "els investigats haurien portat a terme tots els passos necessaris per a l'elaboració i fabricació de substància incendiàries, deflagrants i explosives de forma efectiva; per això haurien adquirit els coneixements necessaris (fins i tot amb l'assessorament d'experts), haurien realitzat la compra de substància o elements necessaris per a la seva fabricació (fent ús de vegades d'identitats falses o per mitjà de terceres persones), comptant a l'almenys amb dos laboratoris on dur a terme aquestes activitats, situats en domicilis particulars ".

L'escrit de l'tinent fiscal Miguel Ángel Carballo explica a més que l'objectiu d'aquesta banda era la consecució de la independència "emprant per a això la violència en la seva màxima expressió, forçant de manera coercitiu a les institucions a concedir per la via dels fets la separació de Catalunya de la resta d'Espanya ".

Una ordre de Torra

Entre les accions que planejaven els membres d'aquesta cèl·lula terrorista constava també l'assalt i l'ocupació de Parlament català, per al que comptaven amb un pla en el qual havien arribat a distribuir les tasques, entre elles la de l'ordre intern, assignada a un grup denominat "Bombers per la República". L'assalt a Parlament era una ordre directa de Torra, segons van dir els acusats durant els interrogatoris en seu judicial. L'escrit es remunta a la formació dels Comitès de Defensa de la República (CDR), als quals qualifica d'elements especialitzats en l'organització d'actes tumultuàries, i diu que els acusats "van ser més enllà".

El transcendit de l'informe fiscal ha provocat una dura reacció de la consellera de Justícia de la Generalitat, Lourdes Ciuró, qui nega totes les acusacions i considera que les acusacions de terrorisme formen part de la "campanya repressiva de l'Estat contra l'independentisme".

Gabriel Ferran - ¿L'últim heroi de l'Afganistan?

Es diu Gabriel Ferran Carrión, el passat 5 d'agost va ser cessat com Ambaixador d'Espanya a Kabul.

Cap a les 4.30 hores d'aquest dijous va aterrar a Torrejón de Ardoz l'avió A400 de les Forces Armades amb el primer grup d'evacuats espanyols i col·laboradors afganesos i familiars.

Hi havia places a l'avió. Podia haver-se'n anat i posar-se fora de perill perquè tècnicament ni tan sols és ja l'ambaixador espanyol a l'Afganistan, donat havia estat cessat a principis d'agost pel Govern. No obstant això, Gabriel Ferran Carrión no va pujar dimecres passat a l'A-400M de l'Exèrcit de l'Aire en el primer vol de repatriació d'Espanya per a romandre al país asiàtic i coordinar les tasques d'evacuació dels centenars d'afganesos que encara estan a l' espera de sortir després de la presa de poder per part dels talibans.

El seu mandat és continuar amb la supervisió perquè puguin ser rescatat el major nombre possible dels col·laboradors afganesos i les seves famílies, als que cal seguir localitzant i aconseguir que puguin arribar fora de perill a l'aeròdrom. Una tasca en la qual estan compromesos 17 policies espanyols pertanyents als GEO i a la Unitat d'Intervenció Policial (UIP). Són els últims 18 espanyols que continuen a l'Afganistan i així serà fins que conclogui l'operatiu.

Aquest diplomàtic va ser acreditat com a ambaixador d'Espanya a l'Afganistan l'octubre de 2018 i va romandre en el càrrec fins el passat 3 d'agost. Aquesta jornada, en l'últim Consell de Ministres abans de l'aturada estival i dies abans que es fes una crisi de conseqüències encara per determinar, va ser cessat pel Govern, tot i que encara li restava temps de mandat -els ambaixadors solen nomenar-se per a quatre anys, en virtut d'una norma no escrita d'Exteriors-.

No obstant això, el fet que ja no ocupi el seu lloc d'ambaixador no ha evitat que Ferran, amb una dilatada carrera diplomàtica, hagi declinat tornar al primer vol a Madrid i hagi optat per quedar-se a Kabul coordinant les tasques d'evacuació d'afganesos. Un gest que està sent molt aplaudit per la classe política i per centenars de ciutadans anònims.

Ahir, tot i haver estat cessat pel Govern, va decidir no pujar a l'avió i ser l'últim a sortir de l'infern de #Afganistan, quan tots els espanyols siguin evacuats.

Astúries es queda sense braus

Gijón no prorroga la concessió per torejar a "Feminista" i "Nigerià"

Gijón es queda sense toros. L'alcaldessa de la ciutat, la socialista Ana González, ha anunciat aquest matí que el govern local ha decidit posar fi a la fira taurina de Begoña i ni concedirà la pròrroga a l'empresa Circuits Taurins, liderada per Carlos Zúñiga, ni tornarà a treure la plaça a concurs públic per a la celebració d'espectacles taurins a la ciutat. "És competència de l'òrgan de contractació, que és Alcaldia, i no es va a treure la plaça. Les veus demanant que els toros no continuessin a la ciutat són cada vegada més", va explicar la regidora durant un acte a la Fira de Mostres.

Entre els arguments esgrimits per Ana González està el nom de dos bous torejats en la passada fira de Begonya, de la ramaderia de Daniel Ruiz, de noms "Feminista" i dos exemplars de nom "Nigerià". "S'han creuat diverses línies. Una ciutat que creu en la integració, igualtat d'homes i dones no pot permetre aquest tipus de coses. Hi ha persones que voldrien que continués, i se'ls ha fet cas, ara cal escoltar a aquesta altra part de Gijón. I a sobre utilitzant els toros per desplegar una ideologia contrària als drets humans. S'ha acabat el contracte dels toros ", ha etzibat.

La decisió va provocar mobilitzacions entre els taurins. "Denegar una pròrroga quan ni tan sols ha estat sol·licitada, només per no ser del seu grat, és totalment arbitrari i contrari a la nostra Constitució", va compartir l'empresari taurí, Carlos Zúñiga, que demana "encaridament" una rectificació a l'Alcaldessa. La Fundació de l'Toro de Lidia, per la seva banda, ha anunciat mesures legals contra l'Ajuntament i les penyes taurines també plantejaran batalla.

Des del Partit Popular van a estudiar jurídicament li mesura per determinar si és legal. Els 'populars' impulsaran una iniciativa municipal i posaran en marxa una recollida de firmes "en suport a les associacions i els col·lectius taurins". A més, han anunciat que "en dos anys un govern de PP organitzarà la millor fira taurina per a la ciutat". El president de PP de Gijón, Pablo González, ha qualificat d ' "imposició ideològica" l'anunci realitzat per l'alcaldessa de Gijón. "" El socialisme més radical torna a coartar la llibertat dels gijoneses, amb les decisions d'una alcaldessa que segueix volent dividir la ciutat ", ha indicat.

El president de Vox Astúries, Ignacio Blanco, considera que l'alcaldessa de Gijón, "inassequible a l'desànim en la seva fracassada actuació com a gestora municipal, fa de la ciutat la seva particular camp de batalla ideològic". Per a Blanco, la "tradició taurina de Gijón" és "molt més rellevant que la de l'marginal grup antitaurí que s'oposa a les celebracions, i tot ho excusa en els noms d'uns toros".

Íñigo Errejón haurà d'anar a un judici ràpid per un presumpte delicte lleu de maltractament

El líder d'Més País, Íñigo Errejón, al Congrés.

La presumpta agressió d'Íñigo Errejón a un veí de Madrid es dirimirà a al final en un judici ràpid per un delicte lleu de maltractament. Així ho ha acordat la titular d'Jutjat d'Instrucció número 16 de Madrid, Margarita Valcarce, després de rebaixar la investigació contra el líder de Més País.

Encara no hi ha data per a aquest judici, en el qual el responsable de Més País s'asseurà a la banqueta després d'haver estat denunciat a la Policia per un home que va assegurar que el 2 de maig passat ell es va acostar a Errejón en un carrer de barri de Lavapiés per demanar-li una foto però aquest es va negar i, a l'insistir-, el polític li va pegar un cop de peu a l'estómac. Segons el seu testimoni, el polític li va donar un cop de peu a l'estómac i que com a conseqüència de l'cop va patir una hèrnia inguinal, atès que pateix càncer de còlon.

Durant el procediment, la jutgessa ha estat investigant si el cas es tractava d'un delicte d'agressió amb lesions a tenor de l'exposat pel denunciant, però, després dels analitzar els dos informes forenses, Valcarce ha rebutjat la via penal. Finalment, s'ha acordat que es jutgi si és un delicte lleu a través del que abans es deia un judici de faltes. Per aquesta via, en el cas d'haver-hi una sentència en contra, la condemna seria d'una multa.

És per aquest canvi en el procediment de manera que la jutgessa ha refusat elevar el cas davant el Tribunal Suprem, al que estaria obligada si fos una causa penal perquè Errejón té la condició d'aforat com a diputat nacional.

En el seu lloc, envia directament a un judici ràpid a el líder d'Més País. La vista se celebrarà als jutjats de plaça de Castilla però encara no hi ha data fixada, tot i que hauria de tenir lloc en els propers mesos.

L'acte de la jutge afirma que l'informe mèdic forense posa de manifest que "no es considera acreditada l'existència de lesions traumàtiques agudes derivades de l'agressió física puntada amb impacte amb planta de el peu en regió baixa abdominal", i per això "no procedeix establir estimacions metge forenses relatives a criteris de valoració de lesions, per tant, al no haver quedat acreditada l'existència d'un delicte de lesions, procedeix la transformació en delicte lleu de maltractament ".

El líder d'Més País negar rotundament la presumpta agressió. "L'acusació que es m'adreça és falsa", va dir a l'endemà de conèixer-se la denúncia, on va explicar que el denunciant li va començar a cridar i insultar.

En el marc de les indagacions, la magistrada va prendre declaració a l'denunciant i a un dels testimonis, informa Europa Press. Fonts presents en l'interrogatori van assegurar que tots dos van ratificar la declaració que van prestar en seu policial.

La suposada víctima no va presentar un part de lesions i va anar a l'hospital tres dies després de, presumptament, rebre el cop de peu. Precisament, aquest fet va concitar l'interès de la magistrada que, segons fonts jurídiques, durant l'interrogatori va voler saber el motiu de la seva tardança a acudir a l'hospital.

L'acte de la jutge apunta que la persona immersa en delictes lleus no rep "la denominació de processament, imputat, inculpat, ni tan sols la de investigat, sinó de denunciat".

L'Esquerra espanyola veu amb espant la presa de Kabul

Durant anys hem vist a personatges, partits i col·lectius d'esquerra mobilitzar-se contra les guerres i, molt especialment, contra les que lliurava Estats Units més enllà de les seves fronteres, com la de l'Iraq o la pròpia a l'Afganistan empresa, recordem, després de l'11S.

La caiguda de Kabul en mans dels talibans posa en relleu també la repulsiva demagògia de l'esquerra, que clama ara per l'ombrívol destí de les afganeses mentre s'ha passat els últims vint anys criticant la intervenció occidental en aquest niu de terroristes i integristes islàmics caracteritzats per un criminal menyspreu pels drets humans.

Sorprenentment, o potser no tant, aquesta mateixa esquerra, aquests mateixos partits i col·lectius ara mostren el seu espant sobre el que està passant a l'Afganistan i demanen de les formes més diverses que es prenguin cartes en l'assumpte.

Com sempre, un dels primers a sumar-se a l'festí ha estat Gabriel Rufián i ho ha fet amb la demagògia i la poca traça amb què el d'ERC sol desbarrar a les xarxes socials.

També s'ha manifestat a l'respecte el president de la Generalitat Valenciana, el socialista Ximo Puig, que ha demanat reaccionar davant la situació "colpidora" de l'Afganistan, especialment de la seva capital, Kabul, i ha instat la comunitat internacional a "no mirar cap a un altre costat ni perdre més temps ".

A la vergonyosa retirada dels nord-americans de l'Afganistan no podia faltar la visió podemita de el problema, després d'anys de silenci sobre la situació de la dona en aquest país. Ione Belarra, actual secretària general de Podem, es va posar a tuitejar després de la caiguda de Kabul en mans dels talibans.

«L'Afganistan és avui l'enèsima expressió d'una política OTAN fallida i seguidista. No podem deslligar de la nostra responsabilitat de protegir la vida i els drets de el poble afganès, especialment de dones i nenes. », Deia la també ministra de Drets Socials i Agenda 2030.

Immediatament, les xarxes socials li van recordar la vinculació del seu partit polític i del seu antecessor en el càrrec, Pablo Iglesias, amb el règim iranià, les cruels polítiques contra dones i homosexuals són molt de l'agrado dels talibans.

Recordem que l'Iran un dels principals suports a la cultura talibà, finança a Espanya el canal de HispanTV, per on Esglésies emetia alguns dels seus programes com 'Fort Apache'

Mentre el president Pedro Sánchez continua de vacances sense immutar-se per la dramàtica situació actual,

Interior comença la devolució al Marroc de 800 menors que van arribar a Ceuta al maig

Es formen grups de 15 menors i estan sent trasllats en minivan a la frontera, on són acceptats pels agents marroquins.

La directriu la signatura el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i s'ha començat a executar al poliesportiu Santa Amèlia.

El Govern ha ordenat tornar als menors migrants que van arribar a Ceuta en la major crisi migratòria recent, ocorreguda el maig quan el Marroc va aixecar el control de la frontera. La directriu la signatura el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i va arribar a la delegació de l'Executiu a la ciutat autònoma fa una setmana.

Fonts policials corroboren que l'operació s'ha iniciat el divendres al matí al poliesportiu Santa Amelia, un lloc on estan allotjats 234 menors. Estan sortint de 15 a 15, excepte els considerats "vulnerables" sense que s'hagi concretat quines característiques concorren en aquests casos. L'àrea de Menors de la ciutat autònoma, amb competències sobre aquests xavals, no tenia coneixement de l'operatiu.

El document que impulsa les devolucions, s'empara en "l'article 5 de l'Acord entre el Regne d'Espanya i el Regne del Marroc sobre la cooperació en l'àmbit de la prevenció de l'emigració il·legal de menors no acompanyats, la seva protecció i el seu retorn concertat , fet a Rabat el 6 de març del 2007 ". L'operatiu assegura que es respectaran "en tot moment" els "interessos i els drets" dels menors. D'ells es farà càrrec el Regne del Marroc fins que, el més aviat possible, "siguin lliurats als seus pares" com més aviat possible. "En el cas de no existir pares, L'Entraide Nationale es farà càrrec dels menors", diu la resolució.

Organitzacions que treballen pels drets de la infància, com Save the Children, ja s'han manifestat en contra de la decisió. "Perquè la tornada pugui ser considerada com la solució que millor garanteixi els drets de el menor -incloent el seu dret a la salut, l'educació i la integritat física- ha de dur-se a terme després d'haver realitzat una avaluació del seu interès superior exhaustiva i individualitzada ", assegura en un comunicat que considera que l'ordre suposa una" expulsió col·lectiva "que no pot acceptar-se. Tampoc si es realitza "contra la voluntat de l'propi nen, nena o adolescent".

Enfrontament entre ministres de Govern

Una nova esquerda en el Govern de coalició. La resolució no ha agradat a el Ministeri de Drets Socials i Agenda 2030, dirigit per Ione Belarra, que retreu a Fernando Grande-Marlaska que hagi executat l'operació sense respondre a la seva oferta per treballar junts en un "protocol de reagrupació familiar de nens i nenes que migren sols que compleixi amb la normativa nacional i internacional ".

Dins el mateix Govern també hi ha veus crítiques amb la devolució massiva dels menors. Fonts de l'Ministeri, que no té capacitat executora en aquest cas, subratllen que un procés de devolució d'aquest tipus "ha de comptar amb un protocol que inclogui entrevistes individualitzades als nens" i el "coneixement detallat per part de la Fiscalia de l'procediment". Centenars de menors arribats a Ceuta des del Marroc.

El protocol acordat entre Espanya i el Marroc especifica que una vegada que aquests menors són lliurats a les autoritats de país veí, seran aquestes les que realitzin tots els tràmits administratius necessaris perquè aquests menors no acompanyats puguin tornar a reunir-se amb les seves famílies que, a la gran majoria dels casos, no van tenir coneixement que els seus fills havien passat a Espanya encoratjats pel seu propi Govern.

El saqueig d'Andalusia - FAFFE: 1500 endollats cobrant durant 30 anys sense treballar

El cas de la Fundació Andalusa per al Fons de la Formació i l'Ocupació (FAFFE) no és l'únic, però ha estat un dels més cridaners en temps recent per haver esclatat l'escàndol de les targetes 'sex black' -despesa de diners de la FAFFE en prostíbulos-, i per estar aprovada una Comissió d'Investigació al Parlament d'Andalusia, a més de la peça judicial que s'instrueix al jutjat de Maria Núñez Bolaños.

Aquest és un dels problemes que afecten a l'administració andalusa després de 37 anys de règim imposat pel PSOE: ¿qui a dit entra a dit surt o qui a dit entra, ¿es queda per sempre en l'estructura de la Junta? És el cas de milers de persones a tot l'entramat institucional de la Junta, l'oficial i el paral·lel, potser amb més mèrits i capacitats, que estan a l'atur a causa d'aquestes pràctiques. Segons el PP ha d'haver una solució legal, però, a més, ètica.

Doncs bé, després de 120 dies de govern, el Partit Popular d'Andalusia va revelar aquest dimecres que cap extreballador de l'extinta Fundació Andalusa Fons de Formació i Ocupació (FAFFE) que hagués entrat de manera "irregular" hauria de mantenir vinculat a l'administració autonòmica. Ho ha explicitat el portaveu parlamentari de l'PP a la Cambra Andalusa, José Antonio Nieto. No és l'única postura existent en el PP andalús, Elías Bendodo, conseller de Presidència i "mà de ferro" de el president de la Junta, Juan Manuel Moreno, va dir fa uns dies que calia estudiar un a un els casos d'aquests treballadors abans de decidir una mesura concreta.

En el cas de la FAFFE s'està parlant de 1.500 treballadors dels quals se sospita que gairebé tots van entrar a dit quan estava en marxa la Fundació, però que es van incorporar a la Junta d'Andalusia com empleats públics a l'extingir-se i ara formen part d'un Servei Andalús d'Ocupació on molts d'ells estan "mà sobre mà", com va qualificar la seva situació l'anterior govern de la Junta de Susana Díaz.

Però molt especialment Nieto es va referir als "més de dos centenars de càrrecs públics de l'PSOE que creiem que van formar part de la plantilla de l'FAFFE". Per això, és "escandalós" que encara no es conegui l'organigrama de la FAFFE i quines persones formaven part de la seva plantilla. Ha apuntat casos com el de l'exalcalde de Lebrija (Sevilla), que "va cobrar més de mig milió d'euros en els anys en què va estar vinculat a la FAFFE, però que no va ser ni un sol dia a treballar".

Les declaracions dels populars

Aquest dimecres, Nieto va explicar que s'està analitzant quin és el paper dels que "van entrar indegudament en una fundació pública", sense el pertinent concurs en què es poguessin acreditar els mèrits i a què es presentaran en igualtat de condicions amb totes les persones que aspiressin a el lloc. Concretament va dir que, si fos per ell i pel PP-A, "cap de les persones que han entrat de forma irregular a la FAFFE haurien de seguir ni en la funció ni en cap altre lloc". Però pel temps que porten des que la legislació vigent els atorga una sèrie de drets que cal estudiar com es poden conciliar amb el fet d'haver obtingut el seu treball de forma indeguda.

Quan es disposi dels informes dels serveis jurídics s'analitzarà què es pot fer per "posar en ordre en aquest caos heretat" i donar una solució que a més de legal ha de ser ètica perquè "no és ètic que qui entra per la porta de darrere i de forma irregular, amb nocturnitat i traïdoria, pugui mantenir-se en un lloc de treball que tant necessiten altres persones que porten molt de temps preparant-se i esforçant-se, i que no han tingut aquests privilegis que el PSOE-a ha donat a algunes de les persones de el seu entorn ".

Nieto va dir a més que totes aquestes decisions "absolutament absurdes i contra llei" que es van adoptar en el passat tenen conseqüències en el futur. Per això, a més del que s'ha dit, Nieto es va referir a les peticions de documentació que el Grup Popular plantejarà davant la comissió d'investigació sobre la FAFFE creada al Parlament.

El PP-A vol que es tingui accés a la documentació sobre la situació d'expedients de subvencions i de reintegraments de les mateixes, cosa que va demanar als anteriors governs de PSOE i que mai va obtenir. Segons Nieto, s'ha de tornar fins a "l'últim euro mal utilitzat" i cal conèixer a quant ascendeixen a dia d'avui els reintegraments de subvencions de l'extinta FAFFE i la situació dels mateixos.

A més, se sol·licita la informació respecte a el control dels fons i les caixes de diners líquids que tenia la pròpia fundació, els contractes de lloguer i de subarrendaments d'immobles que va fer aquesta FAFFE, les adjudicacions de contractes i subcontractació de la pròpia fundació que arribarien a un muntant total "de més de 9,5 milions", i de el paper di la FAFFE en el "escàndol" de formació dels treballadors de Delphi.

Vox demana a Govern andalús que cessi als que entressin endollats a la 'administració paral·lela' però des de la Junta adverteixen que els empleats públics tenen ja uns drets adquirits

Ho va advertir el vicepresident de la Junta, Juan Marín: «La Junta no posarà a ningú al carrer que tingui un dret adquirit». Es referia Marín a la possibilitat d'acomiadar els treballadors que es consideren «endollats» en els ens instrumentals de l'administració andalusa.

La seva sortida de la Junta sembla un assumpte complicat ja que, han assenyalat en diverses ocasions des del Govern andalús, entressin com entressin els treballadors del que es coneix com la 'administració paral·lela', ara ja tenen drets adquirits. El seu acomiadament pot sortir més car que el que s'estalviaria a l'tirar-los.

Ada Colau rebuda amb xiulets en el pregó de les festes de Gràcia

L'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, ha estat rebuda entre xiulets a el pregó de la festa major de Gràcia.

El nacionalisme ha volgut monopolitzar l'arrencada de les Festes de Gràcia. L'elecció de president d'Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, com a pregoner de la popular festivitat barcelonina ha convertit el tradicional discurs inaugural en una arenga independentista.

Jordi Cuixart ha aprofitat el pregó de les festes de Gràcia per reivindicar l'independentisme. "Us emplacem a tornar-ho a fer, a no renunciar mai a tornar-ho a fer, en la victòria i en la llibertat", ha manifestat durant el seu discurs.

"Deixeu-me dir unes poques paraules d'agraïment", ha dit l'alcaldessa en l'inici del seu discurs que, a l'ésser interrompuda, ha intentat continuar: "Seré molt breu". Davant l'enrenou a la plaça, i la impossibilitat de prosseguir, Ada Colau ha defensat que "crec que la democràcia i la festa major és llibertat d'expressió, respecte i escolta". Els assistents han xiulat a Colau impedint que l'alcaldessa pogués iniciar el seu discurs, un cop finalitzat el pregó de Jordi Cuixart.

L'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, s'ha posat a plorar després de ser escridassada i xiulada a el pregó de les festes de Gràcia. Un cop Jordi Cuixart ha finalitzat la lectura de el text, Colau ha volgut adreçar unes paraules als barcelonins i ha estat en aquest moment en que la gent que es reunia a la plaça de la Vila l'ha escridassat i xiulat. El líder d'Òmnium Cultural ha hagut d'intervenir perquè Colau pogués parlar.

https://cronicaglobal.elespanol.com/politica/cuixart-pregon-fiestas-gracia-arenga-independentista_522294_102.html