La família d'un policia deixa Catalunya pel 'bullying lingüístic' que pateix el seu fill a l'escola

 Manifestació independentista pel dia de la Diada, a Barcelona.|EFE

L'assetjament que patia a classe per ser fill d'un agent i parlar en castellà al pati ha desencadenat el trasllat a Galícia

Fa quatre mesos, David G. i la seva dona van dir prou. N'hi ha prou amb el patiment que feia mesos que patia el seu fill, de nou anys, a l'escola, al seu col·legi de tota la vida a Viladecans (Barcelona). Als tocs d'atenció per no parlar en català al pati de l'esbarjo —tot i tenir un excel·lent a l'idioma—, s'havia sumat una campanya d'assetjament per part de la tutora cap al nen per la professió del seu pare, policia nacional des de fa 12 anys a Catalunya. «Jo sempre li deia que no digués res de la meva feina, però aquest últim any la professora se'n va assabentar i li va estar fent bullying. Li demanava que es posés dret i, davant de tota la classe, li deia que el seu pare enganxava la gent, que era la manera que tenia d'expressar-se; el va ridiculitzar», relata aquest agent en una entrevista amb THE OBJECTIVE.

Des de llavors, el nen es va negar a tornar a classe. Aquell episodi va marcar un abans i un després en aquesta família que, malgrat haver estat feliç durant més d'una dècada a Cornellà, va prendre la decisió de marxar-ne. Bé, més aviat, de dividir-se. «La meva dona va comentar el problema a l?empresa i li van donar un trasllat a Galícia. En el meu cas, encara no puc, he d'esperar. Ella se'n va anar amb el petit i jo he d'anar i venir amb avió cada sis dies. Hem hagut de sacrificar-nos així perquè el nostre fill sigui feliç», explica David.

Tot i que la polèmica s'ha centrat aquestes últimes setmanes en l'episodi que es viu a l'escola de Canet de Mar, després que el Tribunal Suprem confirmés en una sentència l'obligació d'un mínim del 25% d'ensenyament en castellà al sistema educatiu català, policies i guàrdies civils venen denunciant des de fa anys aquesta problemàtica, un cop són destinats i han de mudar-se amb les seves famílies a Catalunya.

Tot i això, en el cas d'aquesta família, oriunda de Galícia, la situació ha arribat a un extrem que ni ells mateixos imaginaven fa uns anys. «No havíem tingut mai pressa per anar-nos-en. No ens havíem sentit mai discriminats, però la cosa va començar a canviar una mica abans del 2017. Les faltes de respecte han estat constants. Hi ha amics que han deixat de parlar-nos, però tot i així segueixo mantenint molts que són independentistes. A mi no m'importa, jo sempre he respectat el seu pensament», confessa aquest policia, que ara comparteix pis amb sis companys més en situació similar a la seva.

Queixa formal

L'origen dels problemes va començar a l'escola amb el català, fa uns anys. Al centre, expliquen els progenitors, sempre van deixar clar que les classes serien en català. Però a mesura que el petit avançava de curs, l'exigència i la pressió que exercien els professors sobre ell eren més grans. «Conforme feia anys, era pitjor. Ens van donar diversos tocs d'atenció perquè el nen no parlava en català a l'hora del pati. Nosaltres no teníem cap problema amb l'idioma, però la pressió que van exercir sobre ell va acabar tenint l'efecte contrari, es va rebel·lar».

Més tard, malgrat la negativa del fill de David a desvetllar la professió del seu pare, com ell mateix li havia demanat, la professora va acabar descobrint que era agent de la Policia Nacional i, segons relaten, «va aprofitar per explicar-ho davant de tota la classe i ridiculitzar-ho». Aquests pares, però, no es van quedar de braços plegats: van elevar una queixa formal a la Conselleria d'Educació.

«La directora ens va demanar disculpes amb la petita boca. Així que vam decidir elevar la queixa a Educació, em vaig entrevistar amb un responsable, però no van fer res. Aquesta docent segueix fent classe, només la van canviar de centre, un que està pràcticament al costat de casa seva, a l'Hospitalet de Llobregat. Lluny de castigar la seva conducta, l?han premiat», critica el policia, que recorda que després de l?episodi d?assetjament, el centre també ho va fer amb ells «ignorant-los o ocultant-los informació sobre reunions de pares». Pel que fa al seu fill, la Conselleria no li va donar opció de canviar-lo de centre, totes les demandes van caure en sac trencat. Així que només quedava una solució: marxar.

«Han aconseguit el contrari»

Similar és la situació que ha viscut Armando A. amb la seva filla, a Casteldefels (Barcelona). Amb vuit anys, els professors van començar a preguntar-li insistentment per la professió dels seus pares. En negar-se, el centre va decidir trucar directament al seu pare, policia nacional, i convocar-lo a una reunió. «Em van preguntar per què no deia on jo treballava, els vaig dir que què importava. Al final, vaig acabar dient-los que era agent».

I va ser en aquell moment, després de la confessió, quan van arribar els problemes. «A partir d'aquí, van començar les trucades: quin problema tnia la meva filla amb el català, que si només parla en castellà al pati. Jo no entenia quin era el problema. Li vaig dir, mira, tinc la meva filla sense batejar, jo no li imposo res, no ho faré en la seva manera de parlar», recorda aquest pare.

Aquesta família no ha arribat a l'extrem d'haver de deixar Catalunya, on fa gairebé 30 anys que està assentada. El que preocupa ara aquest agent és que la imposició durant anys del català a l'escola «l'ha radicalitzat». «Per ells ha resultat un fracàs total. Ha fet que sigui tot al contrari. De vegades fins i tot l'he de frenar perquè amb el covid treia la bandera d'Espanya a classe. El que està passant aquí ara no ho he viscut mai abans. La cosa s?està posant molt lletja».