L'encaputxat etarra que va anunciar el cessament de la banda el 2011, i controlava els presos, és nomenat com a número dos de Sortu
Sortu inclou al seu Consell Nacional David Pla, un dels tres encaputxats que va comunicar el final d'ETA el 20 d'octubre del 2011 i que va tenir un paper destacat per supervisar que els presos de la banda terrorista mantinguessin la disciplina. Va ser detingut diverses vegades, va participar en intents de diàleg amb el Govern i va complir condemna a França dins una trajectòria que es va iniciar a les joventuts de Jarrai i el va portar a rebre ordres directes d'exdirigents com Txapote.
Al capdavant de l'esquerra abertzale segueixen Arnaldo Otegi i Arkaitz Rodríguez, que opta a la reelecció com a secretari general de Sortu.
D'aquesta manera, l'esquerra abertzale ha començat a fer moviments per intentar controlar la doctrina que es dóna tant fora com dins de les presons i un sector més jove, una dissidència, que no combrega del tot amb les decisions d'Arnaldo Otegi.
A més, la decisió de nomenar Pla en un lloc clau dins de Sortu posa en evidència la política d'acostaments que des del Govern de Pedro Sánchez s'han emprès en aquesta legislatura i que encara més que mantingui com a socis EH Bildu, que segueix sense condemnar sense pal·liatius la violència, i ara incorpora a la seva direcció membres destacats de la banda terrorista, que van tenir càrrecs de rellevància quan ETA encara assassinava.
Arnaldo Otegi ja va revelar els primers passos quan, després d'assegurar que el patiment causat per ETA «no s'hauria d'haver produït mai», va deixar veure un dia després les seves veritables intencions: «Tenim 200 presos a la presó i si per treure'ls cal votar els Pressupostos , doncs els votem». L'Esquerra Abertzale i el Govern de Sánchez ja havien negociat el suport als comptes del 2022 malgrat que la diputada d'EH Bildu només se centrés que eren temes de política social.
Tot i això, amb la integració de Pla queda clar la intenció de Sortu i les exigències dels socis del Govern. L'etarra que va donar el comunicat del cessament definitiu de la banda ha concedit diverses entrevistes on ha mantingut un to complaent davant de l'activitat criminal d'ETA.
El darrer cap d'ETA
La presidenta de Covite, Consuelo Ordóñez, que no s'ha caracteritzat per qüestionar els acostaments de presos, va advertir en una entrevista que s'està canviant el procediment que es duia a terme abans on, des del ministeri de l'Interior actuava amb «transparència» respecte als moviments de presos de la banda terrorista. De fet, va destacar que s'havien adonat que ara «sembla que no tenen cap criteri a l'hora de fer aquests trasllats a presons basques o tenen un criteri oposat al que haurien de tenir; i per tant poden acostar tant al més irredempt, al que està més a la tribu, com a un que hagués fet l'esforç de sortir d'aquesta màfia».
David Pla, dins d'ETA, va participar amb Iratxe Sorzabal i José Antonio Urrutikoetxea, "Josu Ternera" en l'intent de la banda el 2012 d'obrir un procés de negociació amb el Govern a Noruega. Ell mateix ho va explicar en una entrevista des de la presó, lamentant que l'Executiu de Mariano Rajoy es desentengués d'aquell procés en no «voler ni rebre» l'emissari. Ara Sortu el converteix en un home fort, com a responsable del Marc d'Orientació Estratègica i vicesecretari general tercer del partit, que és una peça clau de la coalició EH Bildu.
David Pla és de Pamplona i va començar els seus vincles amb ETA a través de la “kale borroka”, des d'organitzacions juvenils com Jarrai. Després va passar a França per integrar-se a les files de l'organització.
Quatre anys després del comunicat anunciant el 2011 l'abandó de les armes, la Guàrdia Civil el va detenir amb la seva parella, la també dirigent etarra Iratxe Sorzabal. Va ser en el marc de l'operació Pardines i va quedar en llibertat el 2020 després d'una condemna de cinc anys a França per associació de malfactors.
Pla es va servir de la seva ascendència sobre la resta de presos per a des de la presó gala d'Osny donar instruccions i participar en els debats interns, advocant per mantenir la disciplina en un moment de rellevants enfrontaments interns en què ell va apostar per donar pas a les vies exclusivament polítiques.
Elena Beloki, una altra dirigent etarra que també ocuparà un lloc a la direcció
Així mateix, Elena Beloki, àlies 'Ana', i al seu dia responsable de Xaki, aparell internacional de l'organització, accedeix a la cúpula com a responsable de l'àrea de política exterior.
Tots dos han estat proposats pel Consell Nacional de la formació, controlat per Arnaldo Otegi, en el cas de David Pla per ser responsable del Marc d'Orientació Estratègica (vicesecretària tercera), dins d'un equip format per cinc dones i cinc homes.per dirigir el partit de l?esquerra abertzale, que forma part d?EH Bildu. A més, Arkaitz Rodríguez opta a la reelecció com a secretari general. La votació serà entre el 19 i el 21 de gener. El PSE tindrà molt difícil, sense un cost important en termes d'opinió pública, seguir endavant amb la seva estratègia d'acostament a Sortu per desallotjar el PNB del Govern basc
L'esquerra abertzale, més concretament Sortu, ha començat a fer moviments per intentar posar fi a la cada vegada més nítida dissidència, fonamentalment dels sectors joves, que exigeixin posicionaments públics clars que posin sobre la taula l'existència del famós «conflicte polític».
«No són uns qualsevol»
Els nomenaments posen en evidència el Govern de Pedro Sánchez, que veu com ha pactat els pressupostos amb un partit que, lluny de condemnar sense pal·liatius la violència, incorpora a la seva direcció membres destacats de la banda terrorista, que van tenir càrrecs de rellevància quan ETA encara assassinava. «Pla no era un militant qualsevol; era el cap de l'organització criminal, encara que hagi estat en una etapa en què estava en descomposició. Però a més ha estat un alliberat (a sou de la banda) i ha estat enquadrat en una ordre que recaptava informació perquè es perpetressin assassinats. I ara serà a la cúpula d?un partit que pacta amb el Govern dia sí i dia també».
Però a més, dels nomenaments de Sortu n'hi ha una altra derivada política important, aquesta en clau basca. El PSE tindrà molt difícil, sense un cost important en termes d'opinió pública, seguir endavant amb la seva estratègia d'acostament a Sortu per desallotjar el PNB del Govern basc. Eneko Andueza, secretari general dels socialistes bascos, no va voler valorar els nomenaments de manera directa, però va dir: «Les paraules s'han de demostrar amb fets; ells sabran qui han de posar i qui no». I de passada va ratificar els pactes del partit amb els nacionalistes.
«S?ha passat una línia vermella; no sembla possible que algú pugui dir que Pla és un home de pau quan ha estat l'últim cap de la banda terrorista. Al PSE i al Govern el nomenament els deixa en cuirs», afirma Carlos Iturgáiz, president del PP basc, va assegurar que Otegi «ha aclarit les coses», en haver nomenat un «especialista en trets al clatell».
No hay comentarios:
Publicar un comentario