La supremacista Laura Borrás, al Parlament regional de Catalunya. | EFE
El cop de gràcia al català pot haver estat triar com a enemic un nen de cinc anys i els seus pares.
Sobreviurà l'idioma català als seus defensors? ¿Resistirà el descrèdit provocat per tipus com el conseller d?Educació Gonzàlez-Cambray? Aguantarà moltes més dosis de supèrbia i supremacisme com les que expressa sense cap dubte la presidenta del Parlament regional, Laura Borràs?
Preguntada aquesta senyora al canal en català de TVE per si el fet de no voler respondre preguntes en espanyol es podia entendre com una falta de respecte envers els catalans que el tenen com a primera llengua, la interpel·lada va resoldre amb el seu encendrat cinisme que “de cap de les maneres". "A Catalunya", va prosseguir, "hi ha moltes llengües". "¿Hauria de respondre també a amazic?", va concloure desafiadora.
Aquesta és la mateixa persona que després d'obtenir plaça fixa de professora universitària i davant de la tessitura de ser funcionària de l'Estat o de la Generalitat va triar la primera opció sense dubtar-ho. Ara la seva feina, segons diu, és lluitar contra l'Estat per aconseguir la independència de Catalunya i la llengua ha esdevingut el principal front de les operacions.
Un altre que també es nega a respondre preguntes en castellà és l'esmentat Gonzàlez-Cambray. Plantat davant l'escola de Canet de Mar tristament cèlebre per la seva direcció nefasta i l'actitud intolerant d'algunes famílies, aquest dirigent republicà va dir que a Catalunya no hi havia cap problema lingüístic per tot seguit negar-se a dir el mateix en espanyol davant dels periodistes.
El cop de gràcia al català pot haver estat triar com a enemic un nen de cinc anys i els seus pares. Sens dubte, si algú en plenitud de facultats mentals creu que el futur d'una llengua passa per impedir que un nen rebi un 25% de classes en un altre idioma és que aquesta ja és una llengua morta. Al catalanisme se li ha anat de les mans la suposada defensa del català perquè, i això ha de quedar molt clar, no es tracta de defensar el català sinó eliminar l'espanyol.
És tal la fúria, la ràbia, l'odi i la ceguesa dels principals ariets contra Espanya i l'espanyol que no han fet el càlcul més mínim de danys. Ni se'ls va passar pel cap que demanar l'aïllament d'aquesta criatura remetria directament a la imatge de Ruby Bridges, la primera nena negra a anar a una escola de blancs. Que el conseller Gonzàlez-Cambray digui que només vuitanta famílies han demanat classes en castellà és el peu de foto de l?estampa de Ruby Bridges.
Estan acabant amb el català i pretenen culpar una sola família. O a vuitanta. O un nen de cinc anys. Ara resulta que el model d'èxit de la immersió lingüística no aconsegueix augmentar el nombre de catalanoparlants, que el català s'associa amb l'adoctrinament nacionalista i que les criatures, quan surten al pati, es treuen el jou d'una llengua convertida en antipàtica per els qui diuen vetllar per ella i es posen a parlar en espanyol o en qualsevol altra cosa que no sigui català.
Als catalanistes gairebé tot els ha sortit malament. Van entorpir la immigració procedent d'Hispanoamèrica i van afavorir la del Magrib pensant que els habitants del nord d'Àfrica es decantarien pel català en comptes del castellà. Eren els somnis de personatges tan deleznables i xenòfobs com Heribert Barrera o Jordi Pujol. Després de quaranta anys d'imposicions, subvencions, multes i prohibicions, de cultiu intensiu del monolingüisme i de fetues contra l'espanyol, temen que ni tan sols al seu petit i mesquí món es pugui funcionar només en català. I estan disposats al que calgui. La prova és que són capaços d'amenaçar un nen de cinc anys.
Pablo Planas
No hay comentarios:
Publicar un comentario