La directora del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), Paz Esteban, ha fet llum sobre l'escàndol de l'espionatge Pegasus que segons la investigació del Citizen Lab i el diari The New Yorker va espiar un total de 65 independentistes, advocats i afins al moment . Només ha acreditat el seguiment de 18, entre els quals hi ha l'actual president de la Generalitat de Catalunya, Pere Aragonès, i el seu vicepresident, Jordi Puigneró.
El cas de Puigneró i Aragonés són els noms propis més cridaners del llistat de 18 la documentació i l'acreditació judicial dels quals ha aportat la directora del CNI però n'hi ha d'altres, entre els quals hi ha els quatre independentistes fugats i residents a l'estranger: l'expresident, Carles Puigdemont i els exconsellers, Toni Comín, Marta Rovira i Clara Ponsatí.
Uns fets que justifiquen fonts de l'Executiu de moment en què es van produir els fets, durant l'any 2020, quan Aragonès era vicepresident de la Generalitat i Puigneró, conseller de Polítiques Digitals, i es va encunyar el concepte de la 'República Digital', que va servir per reorganitzar la infraestructura independentista després de la sentència de l'1-O. Eren els temps del 'Ho tornaren a Fer' (Ho tornarem a fer), missatge que repetien els independentistes després de la condemna a 13 dels dirigents responsables d'organitzar el referèndum il·legal del 2017.
Fonts de l'Executiu justifiquen així aquest espionatge «legal i acreditat judicialment» per part del Tribunal Suprem al CNI, fonamentat en la necessitat d'actuar contra els que havien posat en risc la seguretat de l'Estat i qüestionat les institucions, començant pel CNI, «incapaç» de trobar les urnes del referèndum il·legal» per a xafogor del Govern i les Forces de Seguretat de l'Estat.
De fet, recorden des de l'Executiu que per aquestes dates el Govern de Pedro Sánchez va aprovar al Consell de ministres un decret llei que possibilitava tancar l'anomenada 'República digital catalana', creada per Puigneró, i que permetia intervenir xarxes de telecomunicacions per motius de ordre públic, mesura que emparava en part de les actuacions del CNI avalades també per la Justícia.
El decret llei va obligar a modificar diverses lleis, entre elles la Llei 9/2014 de Telecomunicacions, i habilitava el Govern «amb caràcter excepcional», a assumir a través de l'Administració General de l'Estat «la gestió directa i la intervenció de xarxes de comunicació i serveis de comunicacions electròniques que puguin afectar l'ordre públic, la seguretat pública i la seguretat nacional».
També entre ells hi ha diversos dirigents del cercle de Puigdemont i de la plataforma independentista, Tsunami Democratic, de la qual formaven part el seu creador Elies Campo, l'enginyer que ha participat en la investigació i auditoria de The Citizen Lab sobre l'espionatge, i el diputat nacional de la CUP, Toni Botrán.
La decepció de Rufián
Tant el portaveu de Podem com els seus homòlegs d'ERC i JxCAT han coincidit que la compareixença d'Esteban "reforça" que s'assumeixin responsabilitats polítiques i la necessitat que el Govern valori desclassificar els documents que la directora del CNI va traslladar als diputats. «Serviria la ciutadania per saber què ha passat», ha apuntat la catalana Miriam Nogueras.
El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, en roda de premsa després d'escoltar les explicacions que ha ofert la directora del CNI, Paz Esteban, davant dels portaveus parlamentaris que integren la Comissió de Despeses Reservades. «Sortim com hem entrat, no hi ha hagut secrets ni oficials ni extraoficials», ha dit Rufián, incidint que no incomplia la llei al revelar part d'aquesta compareixença perquè el gruix de la mateixa ha versat sobre coses ja «filtrades» als mitjans de comunicació.
I els 47 restants?
"Per a la resta d'espiats plantegen dues vies. Un: una nació estrangera. Dos: organismes de l'Estat que tinguessin capacitat d'espionatge amb un programa paràsit", deia Gabriel Rufían. Al separatisme, ia Unides Podemos, creuen que hi ha "cèl·lules descontrolades" que podrien espiar.
El CNI nega haver ordenat la investigació de les 47 persones restants, denunciades per The New Yorker. Les sospites s'encaminen cap a potències estrangeres o bé membres d'altres organismes nacionals «que haurien espiat per sobre de les possibilitats legals». Tampoc ha aportat dades sobre el suposat espionatge amb Pegasus, fa un any des del Marroc, el president i diversos membres del Govern, denunciats per la via d'urgència per Bolaños diumenge passat.
Secrets transparents?... L'han embolicat bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario