Pedro Sánchez amb Gabriel Rufián a Moncloa.
El fons estava originàriament previst per cobrir emergències i catastrofes a tot Espanya, però ara anirà als Mossos d'Esquadra
Nova pluja de milions dels Pressupostos Generals de l'Estat que el Govern de Pedro Sánchez redirigeix per a guirigall dels seus socis independentistes. L'Executiu ha reorganitzat una partida de 43 milions d'euros, destinada en origen a un fons de contingències davant de catàstrofes i emergències a nivell nacional, a dotar d'una flota de cotxes elèctrics els Mossos d'Esquadra (18 milions) ia rehabilitar comissaries del cos policial català per fer-les més sostenibles.
Les esmenes transaccionals dels Pressupostos aprovades pel Govern, aquelles que posen nom i cognoms al destinatari de partides econòmiques el destí de les quals era fins llavors genèric, continuen llançant sorpreses. Una de les partides més cridaneres que el Govern reformula al gust dels seus socis d?Esquerra Republicana té com a origen un fons de contingència «per a la reconstrucció d?infraestructures com a conseqüència de sinistres, catàstrofes o altres situacions de reconeguda urgència». Un fons que prové de la Secretaria General de Finançament Autonòmic.
Ho ha denunciat el diputat del Grup Mixt Pablo Cambronero. Ara, aquests diners previstos per a situacions d'emergència, per abast de 43 milions d'euros, aniran destinats a la Generalitat de Catalunya. Concretament al cos policial de Mossos d’Esquadra i per a una finalitat molt diferent de l'original: polítiques de transició energètica. D'aquesta manera, Sánchez finançarà amb fins a 18 milions d'euros les actuacions a les flotes de vehicles dels Mossos d'Esquadra. I els altres 25 milions, que surten d'aquest mateix fons de contingència davant de catàstrofes, aniran a la «transició energètica» de les «edificacions» dels Mossos.
No només ERC, sinó també EH Bildu ha aconseguit redirigir fins a nou projectes de promoció cultural i esportiva, oberts a tot Espanya, a entitats locals i ajuntaments exclusivament bascos. Són, en total 15,5 milions d'euros destinats a iniciatives de què els d'Arnaldo Otegi podran fer ús electoral de cara a les eleccions municipals del 2023. Entre ells, els 250.000 euros per a circs en basc.
Un cop d'ull a les esmenes transaccionals que s'inclouen al projecte de Pressupostos mostra que el que Sánchez lliura a Bildu a canvi del seu suport és molt més que el que contenia aquell document filtrat pels d'Otegi. Una llista de cessions que incloïa la Guàrdia Civil o un milió d'euros per a ràdios que emetin a basc per internet. En aquestes esmenes s'inclouen fins a nou projectes la redacció genèrica dels quals deixava en mans del Govern fomentar diverses línies d'actuació en matèria cultural i esportiva en l'àmbit nacional. La reformulació d?aquestes partides, amb el segell d?EH Bildu, deixa exclusivament aquests 15,5 milions en mans d?ajuntaments bascos. A Eibar, on governa el PSE, Bildu ha arrencat al Govern de Sánchez un compromís de despesa de tres milions d'euros per rehabilitar una gran zona industrial i reconvertir-la per a ús de vianants. Una activitat que es definia abans de la seva reformulació com a «suport a la cultura». A Durango, governada pel PNB, Bildu ha redirigit una partida d'1,5 milions d'euros a projectes de promoció i cooperació cultural a rehabilitar un antic edifici de Correus.
Les reformes del Codi Penal introduïdes pels grups parlamentaris del Govern mostren de manera palmària el propòsit de Pedro Sánchez de perpetuar-se al poder amb la sustentació dels que volen destruir la democràcia i el sistema de llibertats dels espanyols. Després dels indults als colpistes i la supressió del delicte de sedició, arriba el torn del grapat de la malversació per afavorir polítics delinqüents de tota condició i l'assalt al Tribunal Constitucional (TC) per conformar una majoria que avali tots els despropòsits de Sánchez , més els de colpistes i filoetarres que es jacten de manar a Espanya per destruir Espanya.
La presa del Tribunal Constitucional es fa a través de dues esmenes que desarticulen els mecanismes de control que regien fins ara l'elecció dels magistrats. D'una banda, es desmantella el procediment al Consell General del Poder Judicial (CGPJ), on ja no serà necessària una majoria de tres cinquens per designar els nous membres del TC. De l'altra, s'elimina el requisit de verificació dels nous magistrats a càrrec del mateix TC. I tot això enmig de La primera esmena desmunta part de la Llei Orgànica 6/1985 del Poder Judicial. La segona afecta diversos punts de la Llei orgànica 2/1979 del Tribunal Constitucional. L'operació no pot ser més grollera, rastrera i obscena. Consumat el lip al Poder Judicial al Congrés, l'exministre de Justícia que va signar els indults, Juan Carlos Campo, i Laura Díez, que va presidir el Consell de Garanties estatutàries de la Generalitat colpista, podran ocupar plaça com a magistrats del TC que ha de garantir el compliment deI si el principal servei a la causa colpista de Campos va ser signar els indults, el de Díez va ser emetre un informe "tècnic" que avalava els canvis legislatius de la Generalitat per prohibir que s'imparteixi el més mínim percentatge de llengua espanyola a l'ensenyament obligatori
No hay comentarios:
Publicar un comentario