Un cop a les institucions de l'Estat, igual que al Perú

El Govern amenaça amb "responsabilitats penals" els jutges que no col·laborin en el seu assalt el TC 

Patxi López per encàrrec de Pedro Sánchez, va presentar aquest divendres l'esmena de la seva formació per modificar el Codi Penal ocultant la modificació de la Llei Orgànica 6/1985 del Poder Judicial, amb què es canviarà la majoria de tres cinquens que ha de sumar el CGPJ en l'elecció dels dos magistrats al Tribunal Constitucional que li corresponen –a partir d'ara, n'hi haurà prou amb majoria simple–. A més, el socialista ha dit que els membres del CGPJ que es neguin "a complir les seves obligacions", hauran d'assumir "responsabilitats, fins i tot, de caràcter penal". 

Segons López, quan entri en vigor la reforma, el president del CGPJ tindrà cinc dies per obrir el termini de candidatures. Durant aquest període, cada vocal pot presentar un candidat per ser membre del TC. Tres dies després, cal celebrar el ple de votació i, una vegada resolt, seran designats els dos candidats que tinguin més vots. Si hi ha un empat, acabarà decidint el president del CGPJ. A causa del "bloqueig intolerable per part d'alguns membres del CGPJ que es neguen a complir les seves obligacions de nomenar dos membres del TC", això té "caràcter imperatiu" i, "si s'incompleix, hauran d'assumir responsabilitats, fins i tot, de caràcter penal". 

Tal com va explicar eldiario.es, als vocals o al president del Consell que persisteixin al bloqueig, després de l'aprovació de la reforma, se'ls podrien imputar els delictes de desobediència o prevaricació omisiva. El primer es pot castigar amb una pena de presó entre tres mesos i un any i amb una multa entre sis i divuit mesos; el segon, si és considerat greu, amb una pena de presó d'un a quatre anys i una inhabilitació absoluta de fins a entre 10 i 20 anys.

La mateixa estratègia utilitzada per Castell per al seu autocop 

En una situació similar a la del Perú, per això la insistència d'Abascal i d'Arrimadas d'una moció de censura Espanya ni tan sols tindria les eines legals per a una resposta així de ràpida i contundent. Encara no es pot dir que el país andí s'hagi deslliurat de la urpada del comunisme, però el fracàs del cop d'Estat de Pedro Castillo i la fortalesa que van demostrar les institucions i la societat civil peruana són motiu per a l'esperança. 

Cal celebrar aquesta resposta rapidíssima i aquesta fortalesa de les institucions peruanes: el Congrés es va mantenir ferm i, sobretot, les Forces Armades i la Policia van estar en tot moment i amb absoluta claredat del costat de la legalitat constitucional. De la mateixa manera, la societat civil va mostrar un vigor indubtable: des de les televisions i els diaris que van retransmetre en directe el cop d'Estat fins als ciutadans anònims que van tancar seus diplomàtiques perquè el colpista corrupte Castillo no pogués eludir l'acció de la Justícia.