ERC en ple viatgen a Ginebra muntar el numeret i surten trasquilats

La Policia suïssa impedeix un acte de Marta Rovira a Ginebra. L'exsecretària general d'ERC no havia demanat permís.

Una vintena de diputats d'Esquerra, mes alguns acompanyants es van desplaçar a Ginebra per tal de muntar el numeret davant la seu de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) i donar-li suport la seva secretària general en estat de fugida, Marta Rovira.

François Meylan, responsable de la plataforma Catalunya peuple d'Espagne --una entitat suïssa que s'oposa a l'independentisme català--, ha detectat la presència de Rovira i de la seva acompanyants en el lloc i ha contactat amb les autoritats municipals per esbrinar si havien sol·licitat el permís corresponent per realitzar l'acte.

En constatar que els dirigents independentistes no tenien l'autorització, Meylan ha avisat la policia, que moments després s'han personat al lloc i han convidat els activistes a abandonar el lloc per no tenir permís.

A Rovira va tenir temps de fer una breu roda de premsa --en presència de TV3, Catalunya Ràdio, l'ACN i l'agència EFE-- per anunciar que el seu partit posa en marxa una "gira internacional" per promoure el "dret a la autodeterminació "de Catalunya i denunciar la suposada" repressió "de l'Estat espanyol contra l'independentisme català.

A continuació la dirigent d'ERC i els diputats han estat expulsats de la plaça de les Nacions després de ser denunciats per un activista contrari a l'independentisme català.

François Meylan, responsable de la plataforma Catalunya peuple d'Espagne --una entitat suïssa que s'oposa a l'independentisme català--, ha detectat la presència de Rovira i de la seva acompanyants en el lloc i ha contactat amb les autoritats municipals per esbrinar si havien sol·licitat el permís corresponent per realitzar l'acte.

En constatar que els dirigents independentistes no tenien l'autorització, Meylan ha avisat la policia, que moments després s'han personat al lloc i han convidat els activistes a abandonar el lloc.

"Hem estat massa complaents"

"Marta Rovira, un cop més, va portar a tot el seu personal (una trentena de persones) a Ginebra, amb TV3, un instrument de propaganda amb un pressupost colossal per mentir, per marcar un acte polític i simbòlic a la plaça de les Nacions Després de consultar amb el Departament d'Espai Públic de la Ciutat de Ginebra, vaig saber que no s'havia sol·licitat cap autorització. Immediatament vaig trucar a la policia i vam interrompre la manifestació ", explica Meylan en un comunicat difós a Facebook.

I afegeix: "Les lleis són les mateixes per a tots. Sense cap dubte, hem estat massa complaents amb els individus que estan planejant cops d'Estat, fomentant l'adoctrinament, la corrupció, la policia política i el supremacismo. No hi ha res a negociar amb els bandits. Sol, fer complir la llei ".

Una retallada en els comptes secessionistes

Era un secret a veus. Centenars de milions d'euros s'haurien desviat en aquests últims anys dels pressupostos de la Generalitat per destinar-los al projecte secessionista que pretén culminar amb el referèndum de l'1-O.

El passat 28 de juliol la Comissió Delegada per a Assumptes Econòmics, presidida per Mariano Rajoy, va acordar intervenir rigorosament, sotmetent al més estret control, els comptes de la Generalitat per evitar que «ni un sol euro de diners públics» pugui destinar-se a finançar els preparatius del referèndum il·legal anunciat per Carles Puigdemont per a l'1 d'octubre, sota pena de veure congelades les ajudes que Catalunya rep del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA), tal com va explicar el ministre portaveu del Govern, Íñigo Méndez de Vigo.

L'anunci va ser: Rajoy intervé els comptes de la Generalitat per impedir el referèndum il·legal de l'1-O. Tanmateix això no ha servit per evitar l'organització de la Diada d'ahir a l'estar ja contractades i disposar aquestes entitats de gran quantitat de diners com a fons de resistència. Una altra cosa pot ser d'ara endavant, ja que no tindran més remei que ajustar les seves despeses.

 Pancartes de la manifestació independentista de la Diada / CG

A partir d'aquest moment el Govern està revisant cada setmana les seves despeses i amenaça de tallar el finançament si els destina a la consulta, el que està tallant les possibilitats de finançar als agents externs que fins al moment haurien disposat de grans quantitats de diners fora de control pressupostari que inicialment estaven pressupostats per a altres àrees com Educació Sanitat o Servei Socials etc. que a partir d'ara, no tenen mes remei que justificar,

Amb la mesura del Govern es redueix el marge d'acció per a despeses extraordinàries generades per accions propagandístiques no pressupostats en grans esdeveniments multitudinaris com la Diada d'ahir, organitzats per entitats satèl·lits com ACN, Òmnium etc. Alguns dels seus dirigents ja estan reconeixent que la Diada d'ahir podria ser l'última, almenys tal com les s'han celebrat aquests últims anys, simplement per falta de finançament.

No obstant això la Generalitat encara compta amb moltes partides legals que li serveixen per finançar les enormes despeses de propaganda o acció exterior destinats al fi últim de la separació de Catalunya del Regne d'Espanya. El diari La Razón ha publicat un detall d'aquests comptes que sumen 835 milions d'euros, que si serien legals i fora de l'estricte control anunciat per Montoro.

Un pas més en l'apagada informativa a Catalunya

Una nova volta de rosca a la uniformitat i censura informativa en els mitjans catalans s'ha produït aquesta setmana . Ara que el projecte independentista està encarant la recta final cap a la consulta independentista , els partits nacionalistes han resolt no deixar cap cap solt , especialment en l'àmbit propagandístic .


Fins ara la Taula del Parlament autonòmic de Catalunya ha decidit aquest dilluns prescindir dels serveis d'Europa Press i de l'Agència Efe , tot i que mantindrà la subscripció a l'ACN . La votació ha comptat amb el suport de CiU i ERC , l'abstenció de PSC i ICV - EUiA , i l'oposició del PP i Ciutadans , i s'ha justificat per motius de "reducció de la despesa" .


A partir d'ara, els diputats autonòmics i els periodistes acreditats només tindran accés a l'agència de notícies de la Generalitat , a través de l'ACN , caracteritzada per la seva falta de neutralitat i la seva simpatia pel nacionalisme català . En l'últim dels rumors llançats , l'ACN va atribuir a una portaveu de la Comissió Europea una referència a Catalunya que mai va realitzar .


Una agència poc neutral


El 17 de febrer bona part dels diaris de Catalunya es feien ressò d'una notícia : la Comissió Europea havia qualificat el projecte independentista promogut per Artur Mas com un "procés democràtic" . Així ho recollien -als titulars oa l'interior de les peces - La Vanguardia , El Periodico , El Punt Avui , Vilaweb i Nació Digital , entre altres mitjans .


Tots ells es referien a unes declaracions realitzades per la portaveu de la Comissió Europea Pia Ahrenkilde en què matisava altres declaracions del president de la Comissió Europea , José Manuel Durao Barroso , durant una entrevista emesa per la BBC a un dia abans . Segons aquests diaris , la Comissió Europea assegurava ara que Barroso "no volia interferir en el procés democràtic en marxa a Escòcia i Catalunya " . No obstant això , hi ha un problema : es tracta d'una notícia absolutament falsa .


Durant la roda de premsa en la qual s'haurien produït les suposades declaracions , Ahrenkilde mai es va referir a Catalunya , sinó que únicament i exclusivament va ser preguntada pel cas d'Escòcia i ella només va respondre sobre Escòcia. La portaveu sí que va indicar que Barroso no volia " interferir en el procés democràtic en marxa" , però en referència al procés escocès . Mai es va parlar de Catalunya en la roda de premsa , com es pot comprovar en el vídeo oficial de la Comissió Europea .


Llavors , com és possible que tots aquests diaris publiquessin unes presumptes declaracions de la Comissió Europea sobre Catalunya que no es van produir ? El rumor va partir de l'Agència Catalana de Notícies


La resposta és que tots ells van acudir a la mateixa font : l'Agència Catalana de Notícies ( ACN ) , dependent de la Generalitat .


En concret , van utilitzar un teletip que assenyala que " la CE assegura ara que Barroso " no volia interferiren el procés democràtic en marxa a Escòcia i Catalunya " . La peça està signada des de Brussel pel cap d'internacional d'ACN , Albert Segura .


L'endemà , durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu de la Generalitat , el conseller de la Presidència i portaveu autonòmic , Francesc Homs , no va dubtar a aprofitar l'ocasió per carregar contra els mitjans que no havia recollit les suposades declaracions sobre Catalunya de la portaveu comunitària (veure minut 21 del vídeo ) ) :


" Crida l' atenció que alguns mitjans molt voluntaristes , quan el senyor Barroso diu segons quines [ sobre Catalunya ] , és degudament amplificat , i quan se li matisa des de la pròpia institució europea no té ni categoria de breu . Això també denota que cada un legítimament està en campanya . [ ... ] És un indicador que hi ha posicions legítimes en tots els sentits i que a més les coses s'expliquen una mica en funció del que creu que val la pena insistir en dir , i això suposo que ho han de fer tots " .


Però no és la primera vegada que l'ACN comet una relliscada d'aquest tipus. Entre alguns dels contenciosos artificials creats per l'agència de notícies de la Generalitat destaca aquell en el confondre l'escut de la dictadura franquista amb el de la Transició en un exemplar de la Constitució espanyola que s'exposa a la seu del Parlament Europeu a Brussel · les. Aquesta qüestió es va allargar durant gairebé tot l'any 2010 i va ser utilitzada políticament pels eurodiputats nacionalistes en benefici seu.


O , per exemple , les entrevistes realitzades el setembre passat als primers ministres de Letònia i Lituània , escollint uns titulars per als seus teletips que eren oposats al sentit de les respostes que els mandataris havien donat , segons es podia comprovar en llegir l'entrevista al seu totalitat . Davant l'enrenou diplomàtic generat , les ambaixades d'ambdós països a Espanya es van veure obligades a emetre sengles notes de premsa en què criticaven " la interpretació tendenciosa " de les entrevistes .


Un mes després , la Generalitat va atorgar a la seva pròpia agència de notícies , l'ACN , un dels Premis Nacionals de Comunicació . El jurat va destacar "la qualitat " dels seus continguts per justificar el premi.


L'ACN està presidida pel secretari de Comunicació del Govern autonòmic , Josep Martí Blanch . El mateix que el 3 juliol 2012 esbroncar de forma contundent - a la sala de rensa del Palau de de la Generalitat -a una periodista de Catalunya Press , , retraient a crits les preguntes que aquesta havia realitzat minuts abans a Homs . El director de l'ACN és Joan Maria Clavaguera Llauradó , també proper a CiU .


El portaveu parlamentari del PP , Enric Millo , ha qualificat aquesta mesura de " atac al pluralisme informatiu " que converteix a la catalana en l'única Cambra autonòmica de tot Espanya que "no està subscrita a les dues principals agències de notícies del nostre país" .


La veritat és que , a partir d'ara , l'agència de notícies de la Generalitat serà l'única agència de notícies que subministri informació als diputats autonòmics i als periodistes acreditats al Parlament autonòmic .