El Parlament debatrà sobre la monarquia tot i no tenir competències

A petició de el president Quim Torra

El president de Parlament, Roger Torrent, ha convocat per al divendres, 7 d'agost, a les onze del matí el Ple extraordinari sol·licitat pel president de la Generalitat, Quim Torra, per fer un debat específic sobre la situació política creada arran de la crisi oberta per la monarquia espanyola tot i que la càmera no té competències sobre la matèria.

El debat començarà amb la intervenció de el president Quim Torra sense límit de temps. A continuació, intervindran els representants de tots els grups i subgrups parlamentaris, seguint l'ordre de major a menor representació, acabant però amb els que donen suport a govern. Els grups disposaran d'un temps de trenta minuts, i els subgrups, de quinze.

Està previst que la sessió se suspengui voltant voltant de les dues de la tarda, després que hagin intervingut els representants de Cs, PSC-Units, CatECP, CUP, PPC. El Ple continuarà al voltant de les tres de la tarda amb les intervencions dels representants dels grups d'ERC i JxCat.

El president i el Govern poden respondre les intervencions dels grups. Si ho fan, els grups i subgrups tindran un torn de rèplica. Acabat el debat, se suspendrà novament la sessió perquè els grups i subgrups puguin presentar un màxim de dues propostes de resolució cada un, que podran després transaccionar.

El mateix divendres a la tarda, a partir de les vuit de la tarda es reprendrà el Ple per fer el debat i votació de les propostes presentades. Està previst que la sessió acabi al voltant de les nou del vespre.

Nit antimonàrquica a TV3

TV3 ha emès dos reportatges sobre Joan Carles I després de l'Telenotícies Vespre d'aquest dimarts amb el hashtag de Twitter "# FugidaReiTV3". Aprofitant que la Casa Reial ha comunicat que el rei emèrit marxa d'Espanya en plena polèmica pel presumpte cobrament de comissions, la cadena pública ha programat la "Nit especial: la fugida del rei" i ha emès "El virus de la corona" i "De peó a rei".

El primer és un reportatge produït per Euskal Telebista que recull el testimoni de periodistes que coneixen els moviments de les empreses "offshore" en què figuren el rei emèrit Joan Carles I i l'actual monarca Felip VI. Dirigit i presentat per la periodista Eider Hurtado, s'endinsa en les investigacions de la Fiscalia suïssa per un suposat blanqueig de capitals a través de societats opaques, amb la intenció d'ocultar pagaments de comissions a el rei emèrit d'Espanya.

"De peó a rei" és un reportatge de 50 minuts elaborat per Jordi Muixí, dels serveis informatius de Televisió de Catalunya. El treball és un repàs de la trajectòria de rei emèrit Joan Carles I el dia que va anunciar, el 2014, el abdicació en favor del seu fill Felip de Borbó. Hi participen l'historiador Joan B. Culla, que fa de fil conductor, i els testimonis, entre d'altres, de Miquel Roca, Jordi Carbonell, Narcís Serra i Joan Antoni Samaranch.

Després de l'emissió dels dos reportatges, la cadena ha emès l'obra teatral "La Família Irreal", una comèdia musical escrita per Jordi Ventura i Joan Lluís Bozzo (amb la col·laboració dels guionistes del "Polònia" Joan Rufas, Pau Escribano i Jaume Buixó) imagina el futur de la monarquia a partir dels personatges de la família reial de el programa d'humor.

La solitud d'Artur Mas

Aquest dilluns si no hi ha algun contratemps d'última hora al Parlament per un majoria exigua de diputats i en contra del parer de la societat catalana prendrà la decisió de desconnectar-se d'Espanya, l'acte llargament somiat per Artur Mas i els de Junts pel Si mes la CUP que l'han acompanyat fins aquí. A partir d'aquest moment es posarà en marxa la maquinària de l'Estat per impedir que es consumeix aquesta separació.

A la tarda una altra reunió presentarà a Artur Mas com a candidat a presidir la Generalitat que en teoria va portar Catalunya a la seva independència, cosa que probablement no aconseguirà causa de l'oposició de la CUP ja que s'espera que votin en contra tots els grups parlamentaris excepte el seu propi. Ja baralla que hauria de ser un altre candidat qui en cas de no superar la segona votació hauria de fer-se càrrec de liderar el procés. O bé en el cas de no tenir el nom de recanvi, un grup de dirigents polítics assumirien tal responsabilitat com una mena de gestora.

Artur Mas està en aquest moment sol que la una. Porta dos setmanes sense aparèixer en públic. "Artur Mas se sent molt sol malgrat el mediàtic de la seva figura; cada dia està més aïllat. A hores d'ara, només confia cegament en tres o quatre persones, que són amics íntims ". A aquesta petita 'tall', asseguren les fonts, li consulta algunes de les seves preocupacions -no totes- i en molt determinades ocasions els demana consell. Es comunica amb els seus mes immediats mitjançant missatges xifrats. Aquestes mesures de seguretat no sorprenen els que l'envolten.

Crida l'atenció però el fet que no hi hagi cap polític més en el seu entorn per donar-li suport: ni dirigents del partit ni homes del Govern. Els últims quatre anys, un dels seus principals aliats va ser Francesc Homs, conseller de Presidència. En aquests moments, totes les fonts consultades coincideixen a afirmar que la influència d'Homs està, avui, "sota mínims". I tots els càrrecs de CDC que el van dur orbiten cada vegada més lluny de la seva figura.

Mas se sent perseguit i està convençut que és la diana de la Policia, afirmació, d'altra banda, que també deixa anar sovint. I repeteix fins a la sacietat que té tots els números "per acabar a la presó", però vol deixar clar que és per "motivacions polítiques". Ni els seus companys de partit, ni els membres del seu govern hi donen suport ja que estan ocupats en la seva situació personal ja que no compten amb el suport del partit Convergència que està pràcticament destruït.

Carme Forcadell

Ja veurem, en canvi, què passa amb l'històric nom de CDC: un grup de dirigents està disposat a tot per assumir el poder el mes de març i escombrar tot el que faci olor a Artur Mas amb l'objectiu de tornar a canalitzar a Convergència per la senda del nacionalisme moderat. "La seva alineació amb l'independentisme ha dinamitat el partit. Ni els estatuts ni la trajectòria de CDC avalen el rumb imprès al partit en els últims tres anys, que ha suposat la seva desfeta. I en aquest daltabaix té una responsabilitat grandíssima el senyor Artur Mas ", explica una font interna de Convergència radicalment crítica amb el president.

Hi ha una persona amb l'ambició suficient per dur a terme aquesta tasca, Junts pel Sí va proposar a Carme Forcadell com a presidenta del Parlament, de manera que Artur Mas s'assegurava que no seria el seu rival per ser presidenta del Govern català, però Forcadell està desactivada simplement pel fet de ser la presidenta del Parlament. "Que ningú s'equivoqui: Carme és molt ambiciosa. La seva meta ha estat i és ser presidenta de la Generalitat ", diu un destacat independentista. I és veritat, però li van barrar el camí: en realitat, el seu nom va ser posat damunt la taula per la CUP com una alternativa a Artur Mas.


Els radicals no volen a ningú de CDC a la cúpula, però ella podia ser la persona que encapçalés el Govern de transició en substitució del 'cremat' Artur Mas. "JxS la va proposar de seguida com a presidenta del Parlament. D'aquesta manera, Artur Mas s'assegurava que no seria el seu rival per ser presidenta del Govern. Va ser una jugada mestra, perquè desaprofitava ERC de la presidència del Parlament i eliminava al seu més seriosa rival per ocupar el Palau de la Generalitat ", es queixa un dirigent d'ERC.

La seva figura va ser objecte d'atenció en un informe realitzat l'any passat pels serveis d'informació de la Policia Nacional. En aquest perfil, s'afirma que és també fundadora de la Plataforma per la Llengua, una entitat per la qual s'escapen milions d'euros de l'erari públic, a més de membre de la Comissió de la Dignitat, de Moviment per la Independència i vicepresidenta de la Plataforma Dret a Decidir. En els seus temps mossos, va ser "coordinadora de Normalització Lingüística a la Conselleria d'Educació" i té una pàgina web que gestiona el seu fill Ferran, "informàtic de professió i dirigent de l'empresa [que gestiona el web]". No ha abandonat la seva idea de conquerir la Generalitat. Ara no pot ser, però espera que arribi la seva hora. La seva ambició no té límits

El Regne de Pujolandia 33 - Els comptes en paradisos fiscals d'Oleguer Pujol Ferrusola

Oleguer, Mireia i Josep Pujol Ferrusola han comparegut aquest dilluns davant la comissió d'investigació del Parlament sobre el frau, l'evasió fiscal i la corrupció, més coneguda com a 'comissió Pujol', en la que serà l'última ronda de compareixences de la família del expresident. Qui amb molta diferència ha estat manejant més diners del clan és Oleguer, la declaració sobre les seves empreses que nega posseir pot desentranyar molts dels secrets que manté la família Pujol en els paradisos fiscals.

Oleguer Pujol, primer a comparèixer, ha de respondre davant els diputats sobre els presumptes delictes contra la Hisenda Pública i blanqueig de capitals que li imputa el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz per set operacions immobiliàries, entre elles la compra d'un hotel a Canàries amb vuit milions d'euros procedents del paradís fiscal de les Illes Verges.

Oleguer Pujol, fill de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, ha controlat comptes bancaris i ha gestionat empreses en diversos paradisos fiscals, entre ells Guernsey i l'illa de Man (Regne Unit), Curaçao (Antilles Holandeses), Bahames, Panamà o Luxemburg. Així consta en un informe, que avui publica "El Periódico de Catalunya", que l'Agència Tributària ha remès al jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz, que investiga per delicte fiscal i blanqueig de capitals al fill menor de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol .

Segons aquest informe, Oleguer Pujol disposava a 31 de desembre de 2012 de 96 comptes bancaris, 81 d'elles a Espanya i la resta en entitats financeres situades a l'estranger, unes dades que figuren en la declaració complementària que l'imputat va presentar el 2 de setembre de 2014 davant l'Agència Tributària. D'acord amb aquestes dades, Oleguer Pujol ha controlat comptes bancaris a Guernsey, Curaçao i l'Illa de Man i ha tingut empreses a les Illes Verges, les Bahames, Holanda, Panamà i Luxemburg.

L'informe d'Hisenda assenyala també que, d'acord amb la declaració complementària que Oleguer Pujol va presentar sobre l'exercici de 2012, el fill menor de l'expresident de la Generalitat tenia un patrimoni de 89,5 milions d'euros en comptes bancaris a l'estranger. En aquesta declaració complementària, Oleguer Pujol va ampliar la informació que havia presentat mesos abans a l'Agència Tributària, en què manifestava tenir 3,8 milions d'euros fora d'Espanya.

Un dels actius declarats per Oleguer Pujol és una participació en el fons Drago Real Estate Partners, radicat a l'illa de Guernsey (Canal de la Manxa) i que és una de les companyies al voltant de les quals gira la investigació de l'Audiència Nacional .

Les seves respostes a preguntes dels diputats ha explicat que l'empresa Drago, creeada el 2001, es dedicava a gestionar inversions estrangeres. Fins 2006 no va començar a expandir-se aquesta empresa. Ha destacat dues operacions que, segons ha dit, han causat més polèmica mediàtica. D'una banda, l'operació de la venda d'oficines del Banc de Santander de 2.040 milions.

Assegura que va treballar per a un fons d'inversió immobiliària: "bàsicament invertíem en oficines bancàries", ha explicat. Així, Oleguer Pujol va identificar que a Espanya hi havia manca de gent que es dediqués a la gestió d'aquest negoci, havia promotors o agents que buscaven gestionar i mitjançar, però faltava el gestor capaç de trobar el producte, presentar-lo, fer la compra i gestionar la compra. "Gestionàvem tota l'operació, era el que fèiem a Drago Capital", ha aclarit.

«Jo no gestiono ni he gestionat diners de la meva família ni dels meus germans, sempre he gestionat fons institucionals. Mai he fet operacions a Catalunya ni he fet res per a l'administració pública, ni gestions de requalificació », ha assegurat. També ha explicat que va fer declaracions complementàries sobre l'herència del seu avi -el diners que Jordi Pujol diu que va testar el seu pare Florenci- i, respecte a la seva declaració de patrimoni, que va arribar als 720 milions quan va incloure en diners d'Andorra.

El diputat d'ERC, Oriol Amorós, li ha preguntat sobre suposats fons en paradisos fiscals. Oleguer Pujol ha assegurat que va declarar tot el seu patrimoni. «Són informacions que vénen dels meus béns a l'exterior. Jo era accionista i administrador de determinades empreses. Hisenda sap que jo no sóc beneficiari directe d'aquestes empreses », ha precisat.

Tot això aquesta judicialitzat i serà el jutge Santiago Pedraz qui heu d'esbrinar la procedència dels fons manejats per Oleguer, el benjamí dels Pujol que no ha volgut ampliar amb més dades davant aquesta Comissió d'investigació del Parlament.

El regne de Pujolandia 32 - Diuen ... diuen ... diuen

Davant l'habitual inoperància de la comissió parlamentària d'investigació sobre frau fiscal que no modificarà res, Jordi Pujol Soley ni tan sols s'ha preocupat a carregar la bateria del seu audiòfon, per escoltar les acusacions. Un mes després de declarar davant la jutge com a imputat, l'expresident Jordi Pujol ha tornat al Parlament amb la seva dona i el seu fill gran per enfrontar-se a la comissió que investiga la seva fortuna oculta, davant una oposició que espera amb recel per la reprimenda que li va brindar en la seva primera compareixença. El s'ha presentat davant del Parlament amb el seu discurs preparat per endavant.

Jordi Pujol i Soley havia pactat amb Cristóbal Martel, el principal advocat del clan familiar català, que es limitaria a llegir una declaració en la seva compareixença davant la comissió que es coneix pel seu cognom. Després s'acolliria al seu dret a no respondre a les preguntes dels diputats. Així ho va dir d'entrada el mateix Pujol, que va demanar disculpes per la "crispació" que va marcar la seva anterior visita a la cambra regional. Tot seguit, es va remetre a la seva declaració davant la jutge, difosa en la seva integritat en tots els mitjans, i lliscar l'acusació que en contra existien "proves falsificades de dalt a baix".

Malgrat l'anunci inicial, Pujol no va poder mantenir-se en silenci durant molt de temps i va intentar aprofitar la inconcreció d'algunes preguntes per desqualificar la comissió parlamenaria i als diputats. Pujol ha destacat que ha aportat tots els documents necessaris per demostrar l'origen del llegat del seu pare cap a la seva dona i els seus set fills i que està molt "tranquil" davant la seva acció política de més de 20 anys de govern.

Va ser la diputada de les Candidatures d'Unitat Popular (CUP) Isabel Vallet qui va donar peu a que Pujol lluís tota la seva capacitat d'esgrima dialèctica. En el seu torn, aquesta diputada va encadenar tres preguntes sobre l'origen de la fortuna dels Pujol que començaven per "diuen" i Pujol la va interrompre per elevar el to i entre excitat i satisfet afirmar: "Diuen, diuen, diuen. Però quin valor té això que diuen? On són les proves? Diuen, diuen, diuen ... Doncs saben què, vagin dient, dient, dient perquè jo ja no els contestaré més ".

Marta Ferrusola

Marta Ferrusola, va començar dient que s'acolliria al seu dret a no respondre als diputats de la comissió Pujol, però va acabar per contestar el que va voler i va creure que li convenia. Ferrusola, una dona de caràcter enèrgic va intentar passar per una senzilla mestressa de casa, empresària en les seves estones lliures, que mai es va presentar a un concurs públic de la Generalitat, que mai es va ficar en política i que no té ni idea de bancs, comptes a l'estranger o dels negocis dels seus fills. Va intentar passar per una senzilla mestressa de casa, empresària en les seves estones lliures, que mai es va presentar a un concurs públic de la Generalitat, que mai es va ficar en política i que no té ni idea de bancs, comptes a l'estranger o dels negocis dels seus fills.

"Em fa molta pena aquest diàleg; Catalunya no es mereix això", ha etzibat Ferrusola a Carrizosa. Va ser una sortida de to després d'explicar amb aires de suficiència que una "Deixa" (lliurament) no és el mateix que una herència. El relat va ser el següent: "vostè és molt jove, li explicaré. Abans es deixava un paper en un calaix amb un paper en el qual es deia 'quan mori hi ha uns diners per a vosaltres en aquest lloc'". Carrizosa furgar en la qüestió i va inquirir per les raons per no avisar a la seva cunyada, Maria Pujol, de l'existència d'aquests diners i es va topar amb una apologia de l'omertà: "Si no vols que la pols s'aixequi, millor no parlar" , va sentenciar la dona de Pujol.

També es va mostrar irònica quan se li va preguntar pels escortes armats que l'acompanyaven en els seus freqüents viatges a Andorra, al que Ferrusola va dir: "Sí, anaven armats fins a les dents, amb quatre fusells, 6 escopetes i un tanc". La dona de Pujol es va contradir sobre el nombre de vegades que havia anat a Andorra. Primer va dir que 3, després que quatre i després que en deu ocasions i sempre a esquiar, mai a gestionar res que tingués a veure amb el "llegat" del seu sogre, de la gestió negar saber res.

En el que no es va contradir ni contradir al seu marit va ser en l'atac contra Ramon Pedrós, el que va ser cap de comunicació de la Generalitat durant la major part del mandat de Jordi Pujol i qui preparava els seus viatges a Andorra perquè no fos molestadapor els duaners. Pedrós va afirmar que l'esposa de Pujol tenia per costum demanar favors per als seus fills i que això va arribar a ser un "problema" per a alguns consellers autonòmics. "Pedrós menteix llargament", va sostenir l'esposa de Pujol, que compareix a la comissió del Parlament que investiga la fortuna oculta del clan, ha assegurat que els seus viatges a Andorra durant aquests anys van ser puntuals, per anar a esquiar i per participar en tres ocasions en actes solidaris de la Fundació Enriqueta Villavecchia, de nens amb càncer. David Fernàndez va tancar la qüestió amb l'anunci que els Mossos d'Esquadra no guardaven registres de l'època de Pujol.

La seva intervenció va ser rematada quan presumptament escandalitzada va dir: "Catalunya no es mereix això" referint-se al interrogatori. Cieto senyora: Els catalans no es mereixen que una família de lladres els hagi estat robant-los i prenent el pèl durant més trenta anys. Una altra perla de la compareixença quan va dir "No tenim diners" Doncs Demanin a algun dels seus fills milionaris.

Jordi Pujol Jr.

En la seva intervenció per tancar la seva compareixença de més de quatre hores davant la comissió d'investigació del Parlament sobre el frau, l'evasió fiscal i la corrupció, ha explicat que, quan li va oferir assumir la responsabilitat de la confessió, el seu pare li ha contestat: " Tu no et preocupis. És la meva obligació amb la família ".

El més gran dels Pujol es va reivindicar com un "dinamitzador econòmic", que els seus negocis no tenen res a veure amb la política, que en deu anys facturar amb totes les seves empreses 22 milions dels que va pagar 7,5 a Hisenda, que treballa principalment fora d'Espanya. JPF va estar sobrat, res nerviós, es va permetre fer bromes i va disposar del seu advocat,

Diu que només ha estat 3 vegades a Andorra amb Victoria Álvarez i que mai ha cobrat comissions il·legals No he operat sobre el 3, el 4 o el 5% i comissions d'adjudicacions d'obra pública ", destaca Pujol fill que afirma que tot el publicat en aquest sentit és "mentida" "És mentida que baixés diners d'Andorra amb Maria Victòria Álvarez" Jordi Pujol Ferrusola.

Jordi Pujol i Ferrusola va dir que els seus "contractes verbals són perfectament legals" i va fer front a les ironies sobre els seus coneixements en tota classe de negocis amb una andanada contra el mateix president de la comissió Pujol (hi ha diputats presents a 25 comissions parlamentàries i no han de ser experts en totes les matèries de les que tracten, Fernàndez va matisar que, si s'escau eren 29), contra Miquel Roca, una de les seves bèsties negres polítiques, i contra la dirigent socialista Laia Bonet, recentment fitxada per l'enpresa Aigües Ter-Llobregat per la seva àrea de relacions institucionals: "segur que no és una gran experta en temes d'aigües i l'han fitxat per altres raons, però no precisament pel seu currículum".

Jordi Pujol Ferrusola semblava sentir-se cada vegada més còmode. Tenia la "documentació" a mà, recorria constantment a la transcripció de l'interrogatori del jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz, es permetia fer broma sobre la cita de la Camarga (lliurar al parlament un dvd que "no està manipulat, amb l'enregistrament ínttegra ") i s'estenia en evasives amb aparença de respostes, profusió de detalls per intentar justificar un increment de patrimoni fruit del seu treball en solitari i de les seves grans visions de negoci.

Va resultar un digne hereu de les dots oratòries del seu pare i del caràcter resolt de la seva mare en posar punt final a la seva compareixença amb un míting sobre els tres grans moments de la vida del seu pare, marcats, segons el seu fill gran, per la coherència , l'amor a la pàtria (catalana) i la responsabilitat familiar. Va dir ser amic íntim des de fa anys d'Artur Mas i va presumir de sentir-se protegit per ell (com no).

Total que la seva intervenció plena de mentides i mitges veritats seduir als parlamentaris i donarà abundants i sucosos titulars a la premsa a partir de demà i més d'un cap per on el jutge Ruz pugui seguir tirant del fil per aclarir com ha pogut pastar l'enorme fortuna, i sobre tot dependrà de l'interès que posi la societat catalana per acabar amb un sistema clientelar que segueix vigent en l'actualitat i la disposió del Govern de Madrid per arribar a aclarir aquest assumpte.

El compte "Pancho" de l'Assessor Fiscal

Mentre es fan aquestes compareixences, s'ha posat en manifest en els arxius sostrets d'HSBC per Hervé Falciani han permès que tres persones molt properes a l'expresident havien regularitzat comptes en paradisos fiscals.

José Antonio Sánchez Carreté, economista de capçalera dels Pujol i íntim amic de Jordi Jr.y responsable a l'ombra de la maniobra que va portar al cap de família a anunciar que havia amagat una suposada herència milionària a Andorra des 1980.movía fons en el estranger almenys des de 1994. Els documents de l'antic empleat informàtic del banc també contenen dades reveladores sobre una persona estretament vinculada amb la fortuna del fundador de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC),

Segons consta en la llista Falciani, Carreté controlava a la filial suïssa d'HSBC dos comptes que van arribar a acumular el 2007 un import total de 1.312.101 $, que al canvi de l'època equivalen a uns 950.000 euros. aquesta informació havia estat oculta fins ara. A més, el fet que el seu nom aparegui en els dipòsits no vol dir que sigui el veritable beneficiari dels fons, com ha permès demostrar la investigació SwissLeaks en molts altres casos similars.

Tal i com recull la llista Falciani, Carreté va obrir la primera de les seves comptes en sòl helvètic el 19 de juliol de 1990 i la va etiquetar amb el nom de "Pancho". Dels registres es desprèn que, en el moment en què l'informàtic monegasc va copiar la informació, aquest dipòsit tenia un saldo de 375.121 $.

La segona de les comptes controlades per Carreté és més recent però va acumular major quantitat de fons. Va ser registrada el 6 de juliol de 2005, 15 anys després de la primera, i va arribar a tenir un saldo de 936.980 $. Segons consta en els arxius als quals ha tingut accés aquest diari, l'assessor del clan Pujol la va obrir utilitzant com a pantalla una societat mercantil, Melvedon Overseas SA, amb domicili a l'illa de Tórtola, la més gran de les que componen l'arxipèlag britànic de les Illes Verges, la destinació offshore preferit pels clients de l'HSBC a els detalls ha tingut accés aquest diari. Relacionat a Melvedon, de la qual no hi ha rastre en el registre mercantil d'Espanya, apareix també un ciutadà suís, Charles De Bavier. Al seu nom es van obrir desenes d'empreses domiciliades en diferents paradisos fiscals.

Sánchez Carreté no té un historial net. Va ser indultat el 2009 pel Govern de José Luis Rodríguez Zapatero després d'una condemna de dos anys de presó per delicte fiscal i, en el marc del cas Hisenda, també va ser condemnat, però només a dos mesos d'arrest domiciliari.

Muntar un tigre enfurismat

 

Abans-d'ahir Artur Mas semblava que havia decidit acatar al Tribunal Constitucional i gairebé sense transició avui ha canviat radicalment d'opinió. Al Parlament aquest dimecres ha assegurat que no rectificarà en el seu objectiu separatista que els catalans decideixin el futur col · lectiu, "No rectificaré en la voluntat que el poble català voti el seu futur" mentre al procés hagi "mobilització social", "pulcritud democràtica "," actitud pacífica "i unitat política, ha afirmat avui Mas en replicar a Alicia Sánchez Camacho, que l'ha apel · lat a" rectificar "després d'haver creuat ia" la línia vermella ".

  Això ha provocat que en la votació dels membres d'una espècie de junta electoral composta per 7 membres, per cert molt ben pagats, per donar-li llustre a tota aquesta farsa un nomenament que probablement serà impugnat pel Govern. El PP, PSC i Ciutadans han abandonat abans de la votació per no convertir-se en còmplices d'aquesta il · legalitat.

De tal manera que Mas no sap encara si ha decidit interrompre o seguir endavant amb el projecte amb les conseqüències penals que li puguin caure. Caldrà veure finalment si signa aquest decret. Avui ni tan sols havien tret de la xarxa la pàgina web sobre el 9N, que pensa seguir actualitzant personalment el seu guardaespatlles Francesc Homs.

Fa uns pocs dies vaig inserir 'un escrit amb el "perquè li diuen astúcia al que és simplement por" referint-me a Artur Mas i la seva por visceral que té no només a acabar a la presó sinó atropellat per la fera que el mateix ha creat i ho intenta disfressar presumint d'astúcia en la seva "batalla" contra l'Estat Espanyol.

Existien en el moment que va decidir sumar-se la manifestació, una conjunció d'interessos. Els que llavors demanaven simplement poder votar, en realitat ja estaven demanant la independència i Mas només volia seguir al capdavant de la Generalitat i que res canviés i no es tallés el flux de diners cap al tinglado que ha tingut muntat el seu predecessor que està acabant en comptes suïssos o andorranes. El seu temor a perdre el poder per una banda i per un altre el cèrcol de la UDEF i les contínues denúncies a Jordi Pujol i família al qual ha estat unit durant anys, es posessin al descobert la seva participació en la trama, li ha fet emprendre una fugida cap endavant.

El fa dos anys es va muntar en un tigre que pensava poder dominar, a aquest tigre l'ha estat encebant a força de crear coberts com ANC subvencionar la desinformació de la premsa catalana i donar tota mena facilitats per als seus aquelarres independentistes, de tal manera que ara que veu molt proper la porta de la presó i voldria baixar resulta que el tigre està ara tan excitat i tip de sang que tots aquells que ha estat acarnissant necessiten que sigui ell qui acabi el proces que el mateix va iniciar, ja que ni ERC ni CUP ni ANC, que ja han anticipat la campanya porta a porta que tenien prevista per al 5 d'octubre. Aquestes organitzacions que disposen un abundant exèrcit per a la lluita al carrer no tenen en aquest moment persones amb cert prestigi que pugui liderar la consulta de manera que els ciutadans indecisos puguin observar un indici d'il · legalitat. En el moment que Mas decideixi baixar, amb tota seguretat l'hi van a berenar i va ser el botifler a qui se li van a atribuir el fracàs.

Les manifestacions d'ahir dels secessionistes d'ERC la CUP ANC i davant els ajuntaments de Catalunya, no van ser contra el Tribunal Constitucional, ni contra Mariano Rajoy, sinó contra Artur Mas com a advertència del que li pot passar a ell personalment en el cas que decideixi acatar la llei. Ara Mas té por, molta por, encara que no se sap en realitat a qui tem més: l'"enemic" espanyol o als seus companys de viatge.

A dia d'avui, cal constatar que el desafiament secessionista es manté en la seva integritat, i que els falsos vestidures de legalitat, amb la qual els seus promotors ho volen encobrir, no ho fan sinó més abjecte. A la Generalitat i els seus voltants, comencen a semblar una barreja del Alcázar i l'Álamo, per a cada inconvenient legal tenen una solució jurídica de categoria superior, etiqueta negra..Prueba d'això és la escassament vetllada amenaça de "violència" a la qual la Generalitat ha fet referència en les seves al.legacions contra la suspensió dictaminada pel Constitucional. Així, el govern català assegura que la no celebració de la consulta seria ni més ni menys que "privar els ciutadans del seu dret a participar en la presa de decisions polítiques", i que això alimenta el "extremisme polític i fins i tot la violència".

"No era el 3% sinó el 5%" ..., Paraula de Carod

  Ara resultarà que tothom a Catalunya, sabia el de les comissions a CiU i els seus polítics cosa que Maragall es va atrevir a quantificar amb un 3% de tots els contractes per a la Generalitat, sense que ningú fes res al respecte, ara apareix l'expresident d'ERC Josep-Lluís Carod-Rovira ha assegurat aquest divendres que un dirigent de CiU li va confirmar l'existència de comissions il · legals per finançar el partit nacionalista, però que aquestes no eren del 3%, com va denunciar l'expresident de la Generalitat Pasqual Maragall, sinó del 5%.

Carod, en una entrevista per a Ràdio Euskadi ha afirmat el següent:

"Quan vaig denunciar el 3%, ... On ?, uns anys abans que ho fes el [ex] president [autonòmic] Maragall, en acabar la sessió al Parlament [autonòmic] algú molt important de CDC en aquells moments es va acostar i em va dir: "Això que has dit és mentida, això és una injúria, això és una infàmia, això no és cert, no és el 3%, que jo sàpiga és el 5%". jo em vaig quedar atònit. el que més em va sorprendre és la impunitat amb què es tractaven aquests temes ".

L'ex líder independentista ha justificat el seu silenci al llarg d'aquests anys al · legant que es veia "com un gra de sorra en un desert immens [...] sense mitjans per poder investigar ni poder fer res". Vagi per Déu i durant llargs anys ha estat donant suport amb el seu silenci "el Espanya ENS roba ..."

Atès el que es va coneixent sobre diners blanquejat per la família Pujol a través dels fills del prócer em semblava poca la comissió de la que havia de fer com a mínim tres parts (una per al partit, una altra per l'agent o conseller i una altra que anava directament pel cap que fins i tot en ocasions l'havien portat en maletins a la Plaça de Sant Jaume com assegura el seu ex amic i ex compi de malifetes, Javier de la Rosa). Això del 5%, crec jo era la tarifa mínima i que podia arribar al 20%, segons l'interès de l'empresari per emportar-se el contracte, segons les confessions d'alguns d'ells que semblen haver recobrat sobtadament la memòria.

És a dir, ho sabien gairebé tots en aquest Parlament cada dia més pudent. Ni Maragall del PSOE ni Carod el seu vicepresident d'ERC a part dels de CiU que tenien els seus motius per callar, ningú va fer valer la seva condició de representant del poble i denunciar aquests delictes contra un poble que tenien l'obligació de defensar ...

Però a Carod ia tots els que estaven en el secret no se'ls va ocórrer denunciar aquest Delita a la justícia, ni tan sols debatre al Parlament. Per ventura és que tots els que estaven en l'all esperaven rebre també la seva part ?. El fet que un exvicepresident autonòmic i el seu President d'un altre partit en el govern i molts diputats miressin cap a una altra banda tenint coneixement d'irregularitats fiscals de tot un expresident de la Generalitat havia estat robant ?, És això, no? I en el súmmum del cinisme diu que era un gra de sorra en el desert!

Ara m'explico perquè Artur Mas quan va prendre possessió de la Generalitat, no va denunciar tampoc als seus predecessors quan es va trobar amb els comptes de Montilla. Ara sembla que el dret de cuixa ha seguit heretant dels uns als altres també després de Pujol, sota la llei del silencio.Ahora espero que el jutge Ruz els cridi a tots ells al seu jutjat i els pregunti sobre la qüestió.

Ara que comença a fer-se cada vegada més evident el funcionament d'aquest desfalc, començaran a sortir les mosteles que fins ara estaven amagades dient que ja ho sabien però que estaven sols al desert. Al final resultarà que en desert s'ensopegaven uns amb altres de tanta gent que hi havia.

Assalt al Parlament - Una absoluciò injusta i perillos-sa

El asedio al Parlamento autonómico junio de 2011 se ha saldado sin ningún castigo. La Audiencia Nacional ha decidido este lunes absolver a los 19 Acusados, que se enfrentaban a una petición de cinco años y medio de prisión por Parte del fiscal, los Delitos Atentado contra la autoridad y contra las instituciones del Estado. La única sanciones impuesta a los imputados es una pena de cuatro días de localización a uno de Ellos, por una falta de daños, para pintar la chaqueta de la entónces diputada autonómica del PSC Montserrat Tura. 

En el pleno de ese día Sólo pudieron asistir 70 de los 135 Diputados, y Algunos de Ellos-como el presidente de la Generalitat, Artur Mas, o el entónces líder de la oposición, el socialista Joaquim Nadal-tuvieron que acceder en helicóptero al edificio del Parlamento autonómico. 

Según la sentencia, los manifestantes "ejercitar el derecho fundamental de manifestación" para "reivindicar los Derechos sociales y los Servicios Públicos ante los recortes presupuestarios", así como para "expresar el divorcio entre representantes y representados". Y Recuerda que la libertad de Expresión y el derecho de reunión "Gozán de una posición preferente en el orden constitucional, por lo que Debén ser objetivo de una especial protección y NECESITAN de un amplio espacio exento de coacción". 

La sentencia de la Audiencia Nacional no Sólo justifica el violento asalto al parlamento catalán en el Parlamento catalán como una defensa de la Constitución, (?) Sino que no duda en atacar a los "medios Privados" de comunicación a los que atribuye el secuestro de la voz de determinados sectores. Dicen los magistrados de la Audiencia en apoyo escrito que: 

"Cuando las Vías de Expresión y de Acceso al espacio público se encuentre Controlados por mitjans de comunicació Privados, Cuando sectores de la sociedad Tienen una gran dificultad para hacerse Oír o para intervenir en el debate político y social, resulta obligada admitir cierto Exceso en el , ejercicio de las Libertades de Expresión o manifestación si se Quiere dotar de un mínimo de eficacia a la protesta ya la crítica, como mecanismos de imprescindible contrapeso en una democracia que se sustenta sobre el pluralismo, valor esencial, y que PROMUEVE la libre igualdad de personas y Grupos para que los Derechos Sean reales ". 

La sentencia la ha adoptado la Sección Primera de la Sala de lo Penal de la Audiencia Nacional, pero con el voto particular de apoyo presidente, Fernando Grande-Marlaska. Este era partidario de condenar 10 de los activistas por un deleite contra las instituciones del Estado , así como de elevar deleite de daños a la falta de daños que ha sentenciada. Tanto la Generalitat como el fiscal general han decidido recorrer con buen Criterio. 

Contemple aquellas escenas miedo TV y entiendo que los atacantes por lo que hicieron ese día Deberían pagar por lo que hicieron, ya que coartar el normal Funcionamiento de una Institución que se podrá estar o no de Acuerdo con suspensión decisiones, pero con sentencias como esta no se más que una incitaciones al terrorismo. 

Si en algún momento he expresadas que la Audiencia Nacional que desde muchos ángulos está consideración un tribunal político, deberia desaparecer, por no existir en este momento razón de este tribunal especial ya que los atentados terroristas y la situación en el País Vasco fué el motivo de apoyo Implantación Hace tiempo y que sea el sistema judicial ordinario por sorteo que se ocupe de los casos penales y más Aún si las sentencias que emitiendo son tan perturbadoras y contradictorias como ésta.

Com costen els parlaments regionals

La mitad de los parlamentos autonómicos tiene un presupuesto proporcional por diputado superior a los 239.909 euros de media con que cuenta el Congreso, situándose a la cabeza de esta lista las cámaras de Cataluña, Euskadi y Canarias, que superan los 400.000 por parlamentario. 

El Congreso ha aprobado un presupuesto total para 2014 de 83,9 millones, lo que supone una media de 239.000 euros por escaño. En la cámara baja hay 350 diputados a los que se les indemniza por los gastos de alojamiento y desplazamiento que deben realizar desde sus diferentes circunscripciones. 

Esta cifra alcanza los 431.871 euros en el Parlamento de Vitoria, que cuenta con un presupuesto total de 32,3 millones y sólo tiene 75 escaños ocupados por representantes de un territorio muy pequeño, si se compara con la extensión de todo el Estado. 

Cataluña, el presupuesto más alto 

En segundo lugar en presupuesto para parlamentario figura Parlamento catalán que, según los datos consultados por Europa Press, es el que tiene el presupuesto global más alto de las 17 Cámaras autonómicas. En concreto, es de 56,9 millones que, divididos entre sus 135 escaños, dan como resultado una media de 421.481 euros. 

Canarias, el Parlamento funciona con dos sedes-una en Tenerife y otra en Las Palmas-y debe afrontar los desplazamientos de sus señorías entre las islas, figura en tercer lugar, con 408.181 euros por cada uno de sus 60 diputados. 

Ya por debajo de los 400.000 euros, pero cerca de esa cantidad aparece el Parlamento de Andalucía, que abarca ocho provincias. Esta es la tercera cámara en presupuesto global, con 42,7 millones, que, divididos entre sus 109 inquilinos, dan un gasto por diputado de 392.569 euros. 

Más de 300.000 euros por parlamentario 

También superan los 300.000 euros por parlamentario las Cortes de Castilla y León, que proporcionalmente invierten 332.819 euros por diputado (son 84 escaños entre un total de 27,9 millones de presupuesto), y la Junta General del Principado de Asturias, que tiene un presupuesto total de 13,8 millones de euros que, divididos entre sus 45 diputados, lanzan una media de 307.577 euros. 

Por encima de los casi 240.000 euros de media por diputado del Congreso están también las Cortes de Aragón, con 18,8 millones de presupuesto y 67 escaños (una media de 281.301 euros); las de la Comunidad Valenciana, con una media de 275.786 euros que sale de dividir su presupuesto 27,3 millones entre sus 99 diputados, y el Parlamento Navarro, que tiene presupuestados 12,7 millones que, divididos entre sus 50 parlamentarios, dan una media de 254.676. 

La Rioja, el más pequeño y el más barato 

El resto de las cámaras regionales tienen un gasto por diputado inferior al del Congreso, siendo la cifra más baja (131.476 euros) la del Parlamento de la Rioja, que, con 33 diputados es el más pequeño y también el más barato, ya que este año prevé gastar sólo 4,3 millones. 

En segundo lugar aparecen las Cortes de Castilla-La Mancha, con un gasto medio por parlamentario de 177.469 euros. Esta Cámara cuenta con 8,6 millones de presupuesto (el tercero más bajo) y 49 diputados. La tercera plaza entre los más baratos es para el Parlamento de Cantabria que, con 6,9 millones (el segundo después de la Rioja) y 39 diputados, se anota una media de 177.497 euros. 

Ya por encima de los 200.000 euros por parlamentario figuran, de menor a mayor, la Asamblea Regional de Murcia-con 9,1 millones de presupuesto, 45 diputados y una media de 203.039 euros -; la Asamblea de Madrid (26,5 millones, 129 escaños y 205.851 euros de media); el Parlamento de Baleares (13,5 millones de presupuesto entre 59 diputados, que hacen una media de 229.121 euros); la Asamblea de Extremadura (13,9 millones, 65 diputados y 213.846 de media) y el Parlamento de Galicia (16,3 millones, 75 diputados y una media de 217.425 euros).

Un pas més en l'apagada informativa a Catalunya

Una nova volta de rosca a la uniformitat i censura informativa en els mitjans catalans s'ha produït aquesta setmana . Ara que el projecte independentista està encarant la recta final cap a la consulta independentista , els partits nacionalistes han resolt no deixar cap cap solt , especialment en l'àmbit propagandístic .


Fins ara la Taula del Parlament autonòmic de Catalunya ha decidit aquest dilluns prescindir dels serveis d'Europa Press i de l'Agència Efe , tot i que mantindrà la subscripció a l'ACN . La votació ha comptat amb el suport de CiU i ERC , l'abstenció de PSC i ICV - EUiA , i l'oposició del PP i Ciutadans , i s'ha justificat per motius de "reducció de la despesa" .


A partir d'ara, els diputats autonòmics i els periodistes acreditats només tindran accés a l'agència de notícies de la Generalitat , a través de l'ACN , caracteritzada per la seva falta de neutralitat i la seva simpatia pel nacionalisme català . En l'últim dels rumors llançats , l'ACN va atribuir a una portaveu de la Comissió Europea una referència a Catalunya que mai va realitzar .


Una agència poc neutral


El 17 de febrer bona part dels diaris de Catalunya es feien ressò d'una notícia : la Comissió Europea havia qualificat el projecte independentista promogut per Artur Mas com un "procés democràtic" . Així ho recollien -als titulars oa l'interior de les peces - La Vanguardia , El Periodico , El Punt Avui , Vilaweb i Nació Digital , entre altres mitjans .


Tots ells es referien a unes declaracions realitzades per la portaveu de la Comissió Europea Pia Ahrenkilde en què matisava altres declaracions del president de la Comissió Europea , José Manuel Durao Barroso , durant una entrevista emesa per la BBC a un dia abans . Segons aquests diaris , la Comissió Europea assegurava ara que Barroso "no volia interferir en el procés democràtic en marxa a Escòcia i Catalunya " . No obstant això , hi ha un problema : es tracta d'una notícia absolutament falsa .


Durant la roda de premsa en la qual s'haurien produït les suposades declaracions , Ahrenkilde mai es va referir a Catalunya , sinó que únicament i exclusivament va ser preguntada pel cas d'Escòcia i ella només va respondre sobre Escòcia. La portaveu sí que va indicar que Barroso no volia " interferir en el procés democràtic en marxa" , però en referència al procés escocès . Mai es va parlar de Catalunya en la roda de premsa , com es pot comprovar en el vídeo oficial de la Comissió Europea .


Llavors , com és possible que tots aquests diaris publiquessin unes presumptes declaracions de la Comissió Europea sobre Catalunya que no es van produir ? El rumor va partir de l'Agència Catalana de Notícies


La resposta és que tots ells van acudir a la mateixa font : l'Agència Catalana de Notícies ( ACN ) , dependent de la Generalitat .


En concret , van utilitzar un teletip que assenyala que " la CE assegura ara que Barroso " no volia interferiren el procés democràtic en marxa a Escòcia i Catalunya " . La peça està signada des de Brussel pel cap d'internacional d'ACN , Albert Segura .


L'endemà , durant la roda de premsa posterior al Consell Executiu de la Generalitat , el conseller de la Presidència i portaveu autonòmic , Francesc Homs , no va dubtar a aprofitar l'ocasió per carregar contra els mitjans que no havia recollit les suposades declaracions sobre Catalunya de la portaveu comunitària (veure minut 21 del vídeo ) ) :


" Crida l' atenció que alguns mitjans molt voluntaristes , quan el senyor Barroso diu segons quines [ sobre Catalunya ] , és degudament amplificat , i quan se li matisa des de la pròpia institució europea no té ni categoria de breu . Això també denota que cada un legítimament està en campanya . [ ... ] És un indicador que hi ha posicions legítimes en tots els sentits i que a més les coses s'expliquen una mica en funció del que creu que val la pena insistir en dir , i això suposo que ho han de fer tots " .


Però no és la primera vegada que l'ACN comet una relliscada d'aquest tipus. Entre alguns dels contenciosos artificials creats per l'agència de notícies de la Generalitat destaca aquell en el confondre l'escut de la dictadura franquista amb el de la Transició en un exemplar de la Constitució espanyola que s'exposa a la seu del Parlament Europeu a Brussel · les. Aquesta qüestió es va allargar durant gairebé tot l'any 2010 i va ser utilitzada políticament pels eurodiputats nacionalistes en benefici seu.


O , per exemple , les entrevistes realitzades el setembre passat als primers ministres de Letònia i Lituània , escollint uns titulars per als seus teletips que eren oposats al sentit de les respostes que els mandataris havien donat , segons es podia comprovar en llegir l'entrevista al seu totalitat . Davant l'enrenou diplomàtic generat , les ambaixades d'ambdós països a Espanya es van veure obligades a emetre sengles notes de premsa en què criticaven " la interpretació tendenciosa " de les entrevistes .


Un mes després , la Generalitat va atorgar a la seva pròpia agència de notícies , l'ACN , un dels Premis Nacionals de Comunicació . El jurat va destacar "la qualitat " dels seus continguts per justificar el premi.


L'ACN està presidida pel secretari de Comunicació del Govern autonòmic , Josep Martí Blanch . El mateix que el 3 juliol 2012 esbroncar de forma contundent - a la sala de rensa del Palau de de la Generalitat -a una periodista de Catalunya Press , , retraient a crits les preguntes que aquesta havia realitzat minuts abans a Homs . El director de l'ACN és Joan Maria Clavaguera Llauradó , també proper a CiU .


El portaveu parlamentari del PP , Enric Millo , ha qualificat aquesta mesura de " atac al pluralisme informatiu " que converteix a la catalana en l'única Cambra autonòmica de tot Espanya que "no està subscrita a les dues principals agències de notícies del nostre país" .


La veritat és que , a partir d'ara , l'agència de notícies de la Generalitat serà l'única agència de notícies que subministri informació als diputats autonòmics i als periodistes acreditats al Parlament autonòmic .