El nen en el bateig, el nuvi en el casament i ... el mort en l'enterrament?

La nul·la relació de Rubalcaba amb Sánchez explicada per ell: "Va deixar de parlar-me"

Alfredo Pérez Rubalcaba s'ha anat, entre el reconeixement i afecte de propis i estranys. Va morir apartat del PSOE de Pedro Sánchez i radicalment enfrontat, com tota la vella guàrdia, als pactes que Pere Sánchea, va impulsar al seu pesar.

La imatge de Pedro Sánchez vetllant el fèretre del seu predecessor en la secretaria general, pràcticament durant tot el temps en què va estar oberta la capella ardent fins al seu enterrament dominical a Tres Cantos, reflecteix sens dubte el dolor personal que en moments així sent qualsevol persona de bé; però no dóna per tapar les abismals diferències entre tots dos.

Perquè Rubalcaba, tot i retirat des del 2014, va ser un dels dirigents més nítidament oposats a tot el que Sánchez ha vingut fent des de 2015, quan va portar Espanya a la repetició d'Eleccions Generals, finalment celebrades de nou en 2016 i saldades amb una altra derrota de Rajoy.

Ja d'abans va promoure a Eduardo Madina com a secretari general, un lloc finalment aconseguit per Sánchez gràcies, paradoxalment, a Susana Díaz, que va moure tot el seu poder intern per promoure a un dirigent gairebé desconegut que li guardés la cadira mentre ella guanyava les Eleccions a Andalusia , una fita que considerava imprescindible per desembarcar a Ferraz amb autoritat. Li va sortir el tret per la culata i el líder efímer es va quedar amb els galons regalats: la resta és història.

Un detractor dels pactes de Sánchez

Rubalcaba va ser dels més contundents detractors de l'intent de pacte que, després dels comicis de juny de 2016, va protagonitzar Sánchez amb Podem i els independentistes, finalment concretat en la moció de censura: aquella vegada, la vella guàrdia comandada per l'asturià Javier Fernández va aconseguir frenar-lo, destituyéndole com a secretari general en un brusc Comitè Federal, amb una operació que Rubalcaba coneixia i donava suport.

Però van cometre l'error de no explicar la raó d'aquesta maniobra, deixant que Sánchez els presentés a tots com una mena de venuts Rajoy en lloc de com els patriotes que van ser: l'ara president va poder ressuscitar presentant-se davant el militants com l'únic capaç de oposar-se a Rajoy, instigant unes Primàries que va guanyar a Susana Díaz amb un missatge tan falsari com reeixit: només ell s'oposava al PP.

De l'enorme desafecte de Rubalcaba cap a Sánchez, i de les represàlies que aquest va prendre contra ell, s'adona un últim detall ben recent: la marginació d'Elena Valencià en les llistes socialistes a les Eleccions Europees, malgrat el bon treball que allí estava fent a judici de propis i estranys i la seva disposició a seguir a Brussel·les. El seu relleu va ser una bufetada a Rubalcaba en rostre aliè. I tots dos ho sabien.

"Va deixar de parlar-me"

Que Sánchez celebri ara jornades de dol, en plena campanya electoral, és una ironia de dimensions siderals, especialment quan la gran virtut de Rubalcaba, ser efectivament un home d'Estat, és la que més li va fer incòmode per al nou líder socialista: el mort s'oposava ardentment a tot el que Sánchez ha fet, als seus pactes amb Podem i al suport directe o indirecte de l'independentisme.

Rubalcaba, en 2016 amb Susannna Griso

Lloar la seva condició d'estadista quan aquesta virtut va ser menyspreada, resulta sorprenent. Rubalcaba, com Felipe, Guerra, Corcuera, Leguina o Ibarra, va ser desplaçat i menyspreat pel sanchismo, incapaç de suportar la fidelitat dels vells rockers al socialisme tradicional, espanyol i constitucional i enutjat per una de les frases més mítiques del difunt: aquella que va definir el que finalment ha fet Sánchez amb l'expressió "Govern Frankenstein".

Del reguitzell de proves de l'actitud d'un i altre s'adona un demolidor vídeo d'una entrevista de Rubalcaba a Antena 3, al programa Espejo Público d'Susanna Griso, en la qual l'exvicepresident fins i tot va revelar com Pedro Sánchez va deixar de dirigir-li la paraula per mostrar la seva oposició a qualsevol pacte amb populistes i nacionalistes: "Jo li vaig dir això a ell i he de dir que vam deixar de parlar. Bé, va deixar de parlar ell". Més clar, aigua.

La capella ardent de Rubalcaba

La mort d'Alfredo Pérez Rubalcaba i la seva capella ardent, va servir de lloc de trobada de les personalitats del PSOE, de les altres formacions polítiques, expresidents, els Reis en actiu i els emèrits, President i govern en ple, candidats, partits de la oposició, com si fos un cap d'estat, ha marcat l'inici informatiu en un cap de setmana gairebé sense actes electorals i amb el futbol concentrat a la tarda de diumenge. Alli estava tot el món polític, menys Aznar i els de Vox, que van aparèixer amb noms i cognoms en els mitjans polititzats de règim.

L'esquerra considera Rubalcaba, amb absoluta justícia, com un gran servidor del PSOE i el responsable de les fites recents del socialisme. Algú que s'ha mogut molt millor entre bambolines amb una trajectòria que els populars semblen celebrar també, d'acord amb gestos com el de l'expresident Mariano Rajoy, que ha acomiadat el polític socialista amb un article que no ofereix dubtes sobre la seva sincera admiració cap al finat.

Una llarga trajectòria política amb llums i les moltes ombres que es pretenen ara amagar ja que Rubalcaba havia estat un dels principals munyidors de la Logse, la malaurada reforma educativa que els socialistes van imposar a mitjans dels anys vuitanta del segle passat, amb la qual depauperaron l'educació pública a Espanya fins a extrems mai abans coneguts.

La tornada del PSOE al poder el 2004 va portar també la signatura indeleble del desaparegut dirigent socialista. Seva va ser l'estratègia de polititzar els terribles atemptats de l'11-M, que van culminar amb el cèrcol violent de les seus del PP a tot Espanya durant la jornada de reflexió i van propiciar una victòria electoral en què tres dies abans ningú confiava.

El seu paper protagonista en el Cas Faisán, la xivatada policial que va impedir la desarticulació de la cúpula de la banda terrorista ETA, va ser la seva particular contribució a l'estratègia de rendició que duria a terme Zapatero durant la seva segona legislatura, amb Pérez Rubalcaba als comandaments de l'operació.

Pocs polítics han exercit una influència tan decisiva en els episodis més negres de la nostra història recent. Per això, el dolor personal per la seva pèrdua i el respecte degut a tots els morts no poden ser pretext per falsificar una trajectòria política les nefastes conseqüències seguim patint, encara avui, tots els espanyols.

Diuen que a Espanya s'observa la norma social de "no parlar malament dels morts", fins i tot dels polítics cosa que per la maleïda memòria històrica i el seu tractament desigual que no puc acceptar, perquè fa quaranta-tres anys que va morir Franco, cap militar i polític de la mitja Espanya que va guanyar la guerra civil que li havia declarat l'altra mitja i l'esquerra venjadora segueixen obstinada a assaltar la seva tomba i ventar les seves cendres, després d'elevar a categoria de llei la condemna de les seves quatre dècades en el Poder.

Avals PSOE - Els comptes no quadren

Pedro Sánchez, a 6.000 avals de Díaz, dilueix l'efecte guanyador del seu rival

Se les prometia molt felices Susana Díaz quan els seus partidaris van irrompre la seu de Ferraz amb 62.617 avals, 6 vegades més dels exigits, (9.368, el 5% del cens provisional, que era de 187.360) més un matalàs de seguretat que creien suficient, "per si hi hagués algun problema" de duplicitats. I molts mes dels 41.338 validats en 2014, que van donar la victòria a Pedro Sánchez.

La presidenta andalusa partia a priori com a gran favorita. Estan amb ella sis dels set presidents autonòmics -contándose a ella mateixa-, els grans aparells regionals, la immensa majoria dels secretaris provincials, els històrics del partit, els notables ... Tots els tentacles de poder dins el PSOE s'havien alineat amb la baronessa. L'equip de la presidenta mostrava en les últimes hores total confiança. La seva guàrdia pretoriana insistia, des de Sevilla, en què s'havien "superat les expectatives" marcades, una impressió que també traslladaven els seus afins en altres territoris.

El seu equip, encapçalat pel secretari general de Joventuts, l'asturià Nino Torre, va aparèixer a Ferraz sobre les 11:30 del matí proveït amb 17 caixes. En total, es van lliurar 62.617 rúbriques, als quals calia sumar al voltant dels 900 que ja estaven a la seu socialista.

Posteriorment va aparèixer Patxi López amb 12.000 avals, que comparant comicis anteriors, auguraven que també Pedro Sánchez anava a quedar molt lluny del resultat obtingut per l'andalusa.

 

La candidatura de Pedro Sánchez, encapçalada pel navarrès Sants Cerdán, aquest 4 de maig a la seva arribada a Ferraz abans del lliurament d'avals. (EFE)

Pere l'aparició dels "sanchistas" amb Marc Cerdán al capdavant amb 57.369 avals per a la candidatura de Pere Sánchez ha estat un gerro d'aigua freda per als "Susanistas". que no es creuen que aquests avals hagin estat obtinguts de manera legal quan la participació en l'obtenció d'avals ha estat molt superior a qualsevol votació que representa que el 70% dels militants haguessin acudit a un acte sense cap mena de resultat.

La cara de cert triomfalisme va anar desapareixent amb el pas dels minuts. Els sanchistas, els últims a arribar, ho van fer entre aplaudiments i liderats pel secretari d'Organització navarrès, Sants Cerdán. Després d'un llarg temps al soterrani, a la sala Ramon Rubial, l'habilitada per executar el procés de verificació, que es prolongarà durant tot el dia, va comparèixer davant els periodistes, va treure un paper de la butxaca i va donar la sorprenent xifra. 57.369 avals. Molts més que els 41.338 validats en 2014, quan ell era l'aspirant aixecat per la presidenta andalusa. I molts més dels previstos, ja que es calculava que podria rondar els 30.000.

Ja en les últimes hores els seus advertien que s'havien "superat amb escreix les expectatives" de les que partien, més tenint en compte que el control dels aparells és molt inferior. El principal referent orgànic és el diputat nacional José Luis Ábalos, secretari de la segona província amb més militants, València, i coordinador de la seva campanya amb la seva companya d'escó Adriana Lastra, que podria imposar-se en el seu territori, Astúries, la comunitat que presideix el cap de la gestora, Javier Fernández.

El tancament del termini de lliurament dels avals collits pels precandidats va concloure aquest dijous 4 de maig a les dotze del matí. A partir d'aquest va començar el treball de recompte i validació, controlat per la comissió federal d'ètica i garanties. El procés es desenvoluparà durant tot el dia a la sala Ramon Rubial de Ferraz -el que s'utilitza per als comitès federals-, habilitada per a aquesta ocasió amb més de 40 ordinadors i un equip d'escàner amb captura de dades, i en ell participaran 55 persones que realitzaran les tasques de registre, classificació i arxiu de les signatures. També s'han disposat tres grups de gravació per als tres precandidats, perquè es vagin gravant simultàniament els suports de cada un d'ells. A la sala només podran accedir els membres de la comissió d'ètica i del comitè organitzador del 39è Congrés, dos representants de cada candidatura i el personal designat per treballar en el procés.

L'equip de Susana Díaz, liderat pel secretari general de Joventuts, Nino Torre, aquest dijous a la seva arribada a Ferraz, carregats amb les 17 caixes.

Primer es graven manualment en l'aplicació de verificació dels 12.000 primers avals de cada precandidatura. La resta de les rúbriques es comprova a través d'un escàner. A cada full d'aval se li assigna un número de registre. L'aplicació, segons ha informat Ferraz, només mostra dades dels avals invalidats, perquè en els vàlids les dades estan "encriptades" i no es pot accedir als mateixos per a "garantir la privacitat" dels que han signat. Un cop gravats els avals, la comissió d'ètica fa la comprovació i redacta un informe amb la relació numèrica del total de rúbriques rebudes. Els avals vàlids són "destruïts immediatament", i es deixen només els invalidats per poder resoldre eventuals reclamacions formulades per alguna de les precandidatures. Després del recompte, que es podria prolongar fins a les tres de la matinada, Ferraz informarà del resultat.

En aquesta ocasió, no hi ha previsió de facilitar el desglossament territorial dels avals. La gestora vol cobrir-se les espatlles per evitar acusacions per part dels aspirants. Però els sanchistas, amb Sants Cerdán al capdavant, ja han advertit avui que reclamaran el quadre complet. El susanista Nino Torre va assegurar que aquesta qüestió l'estudiarà l'equip més tard i el patxista Óscar López va comentar que la seva candidatura no ho demanarà en coherència amb la seva posició, però tampoc s'oposarà. El 2014 sí que es va saber l'origen de les signatures, per federacions i províncies, ja que va demanar aquesta relació Eduardo Madina, sol·licitud a la qual després es va sumar Pedro Sánchez. La direcció d'Alfredo Pérez Rubalcaba va accedir a facilitar aquest llistat

Pedro Sánchez desaparegut en combat

Pedro Sánchez fa gairebé quatre setmanes pràcticament desaparegut de vacances des del 26J, sense aparèixer en públic ni fer manifestacions, diuen que l'ha vist amb la seva dona a Mojácar, al festival de rock de Benicàssim o bé prenent-se unes birres a Lleó. Diuen que ja ha tornat i que no té cap acte a l'agenda fins dijous, que està citat a la Zarzuela per Felipe VI amb els candidats per a la presidència del Govern.

Fins a la data el PSOE ha mantingut el no a Rajoy "per activa i per passiva" per boca dels seus portaveus, Cesar Luena o Antonio Hernándo que impediria la investidura de Rajoy com el candidat més votat, tot i l'abstenció de C`s .

Avui ha aparegut publicat un manifest signat per sis exministres socialistes com Javier Solana, Joaquín Almunia, José María Maravall, Mercedes Cabrera, Tomás de la Quadra Salcedo o César Antonio Molina, i exdirigents d'altres partits com el PP, Ciutadans, o UPyD mes altres intel·lectuals, animant a l'abstenció i reclamant als líders polítics "fer tots els sacrificis, fins i tot els més personals" per aconseguir que hi hagi un govern "amb el suport parlamentari suficient" i evitar així unes terceres eleccions.

El portaveu del PSOE al Congrés, Antonio Hernando, s'ha mostrat avui d'acord amb el contingut del manififiesto que s'han signat sis exministres socialistes, "Els signants d'aquest manifest demanen que hi hagi un Govern com més aviat millor; estic d'acord amb això i per això és fonamental que Rajoy s'apliqui el conte ", ha dit des d'Almeria.

Per la seva banda, l'ex vicepresident del Govern Alfredo Pérez Rubalcaba ha assegurat aquest matí que no creu "possible" la investidura de Mariano Rajoy, i ha assenyalat l'elecció dels membres de la Mesa del Congrés com una pedra en el camí en la formació de Govern. El socialista veu "evident" que "Espanya necessita un Govern", i ha restat importància al manifest signat per sis exministres socialistes, assegurant que "ningú de sentit comú es pot oposar a aquest manifest".

El PSOE diu ara estar d'acord amb el manifest dels exministres i demana "un Govern com més aviat" de manera que davant les crítiques que podria rebre per la seva negativa a que es formi govern anunciaria un canvi de postura d'aqui al dijous del secretari general, la desaparició no ha estat mes que una estratègia davant els seus votants per intentar aplanar el camí cap a l'abstenció.