La capella ardent de Rubalcaba

La mort d'Alfredo Pérez Rubalcaba i la seva capella ardent, va servir de lloc de trobada de les personalitats del PSOE, de les altres formacions polítiques, expresidents, els Reis en actiu i els emèrits, President i govern en ple, candidats, partits de la oposició, com si fos un cap d'estat, ha marcat l'inici informatiu en un cap de setmana gairebé sense actes electorals i amb el futbol concentrat a la tarda de diumenge. Alli estava tot el món polític, menys Aznar i els de Vox, que van aparèixer amb noms i cognoms en els mitjans polititzats de règim.

L'esquerra considera Rubalcaba, amb absoluta justícia, com un gran servidor del PSOE i el responsable de les fites recents del socialisme. Algú que s'ha mogut molt millor entre bambolines amb una trajectòria que els populars semblen celebrar també, d'acord amb gestos com el de l'expresident Mariano Rajoy, que ha acomiadat el polític socialista amb un article que no ofereix dubtes sobre la seva sincera admiració cap al finat.

Una llarga trajectòria política amb llums i les moltes ombres que es pretenen ara amagar ja que Rubalcaba havia estat un dels principals munyidors de la Logse, la malaurada reforma educativa que els socialistes van imposar a mitjans dels anys vuitanta del segle passat, amb la qual depauperaron l'educació pública a Espanya fins a extrems mai abans coneguts.

La tornada del PSOE al poder el 2004 va portar també la signatura indeleble del desaparegut dirigent socialista. Seva va ser l'estratègia de polititzar els terribles atemptats de l'11-M, que van culminar amb el cèrcol violent de les seus del PP a tot Espanya durant la jornada de reflexió i van propiciar una victòria electoral en què tres dies abans ningú confiava.

El seu paper protagonista en el Cas Faisán, la xivatada policial que va impedir la desarticulació de la cúpula de la banda terrorista ETA, va ser la seva particular contribució a l'estratègia de rendició que duria a terme Zapatero durant la seva segona legislatura, amb Pérez Rubalcaba als comandaments de l'operació.

Pocs polítics han exercit una influència tan decisiva en els episodis més negres de la nostra història recent. Per això, el dolor personal per la seva pèrdua i el respecte degut a tots els morts no poden ser pretext per falsificar una trajectòria política les nefastes conseqüències seguim patint, encara avui, tots els espanyols.

Diuen que a Espanya s'observa la norma social de "no parlar malament dels morts", fins i tot dels polítics cosa que per la maleïda memòria històrica i el seu tractament desigual que no puc acceptar, perquè fa quaranta-tres anys que va morir Franco, cap militar i polític de la mitja Espanya que va guanyar la guerra civil que li havia declarat l'altra mitja i l'esquerra venjadora segueixen obstinada a assaltar la seva tomba i ventar les seves cendres, després d'elevar a categoria de llei la condemna de les seves quatre dècades en el Poder.

La vaga dels fills de la LOGSE

Es va consumar la jornada de vaga estudiantil en senyal de protesta per la reforma educativa del Govern i no puc més que insistir que aquest és un intent desesperat per part de l'esquerra d'aquest país per impedir que arribi a implantar la llei Wert que l'han convertit en l'enemic número u d'aquest país .

Ningú discuteix que actualment el nivell educatiu d'aquest país és un desastre i que cal donar una sortida a tots aquests estudiants que al final de la seva carrera es troben en un carreró sense sortida , malgrat els esforços econòmics de tot el país i el augment del nombre de docents el nivell de molts d'ells és molt més que discutible . La prova és el baix nivell dels exàmens exigit per les autonomies per al seu accés a la docència dels nous candidats . Vint anys de LOGSE han convertit al nostre sistema educatiu en el mes car i pitjor d'Europa .

Hi ha motius per sortir a manifestar pels resultats obtinguts aquests últims anys , però ahir els que van sortir a manifestar ho van fer perquè no canviés res , uns pels seus salaris , altres per defensar llengües locals que no van enlloc , altres pel que creuen és un greuge : la concentració d'ajudes cap als que realment dediquen el seu temps i esforç a l'estudi . Sent aquesta la situació real de l'educació pública , resulta sorprenent que les principals víctimes del sistema protestin contra una llei que pretén pal · liar lleugerament el desastre .

De fet , la Llei Wert , com ja ha estat batejada , s'ha quedat curta . No toca els aspectes de fons implantats per la Logse i les seves seqüeles , causa principal de la catàstrofe , tot i que l'esquerra en el seu conjunt justificant l'actual Govern de planejar una regressió en el temps que , per desgràcia , ni va a dur a terme ni ha figurat mai entre els seus plans .

El súmmum de la demagògia és que uns i altres pretenguin que els seus aldarulls vénen a defensar els "fills dels obrers " , segons la seva pròpia terminologia , que són precisament els més perjudicats per la caiguda general d'un ensenyament estatal que només les classes benestants estan en disposició d'evitar pagant costosos centres privats , principalment a l'estranger .

El 1990 els socialistes van suprimir de cop amb la LOGSE el sistema meritocràtic imperant , únic vehicle per a l'ascens social dels fills de les famílies més desfavorides , que a base de talent i esforç podien conquerir un estatus acadèmic , professional i econòmic inabastable per als seus pares . L'eliminació del cos de catedràtics de Batxillerat , institució que va albergar a milers de egregis professionals responsables d'haver convertit l'ensenyament secundari espanyola en un referent internacional , va ser la primera decisió dels socialistes en matèria educativa i la principal senya d' identitat d'una reforma que va aplicar aquest mateix igualitarisme descendent també a l'escalafó professional .

A aquesta incongruència primordial cal sumar el despropòsit de l'existència de sindicats d'estudiants , que per no exercir cap activitat professional estan fora de l' àmbit sindical consagrat en la Constitució i les lleis laborals . Encara més extravagant resulta l'actitud dels pares i mares dels discents sumats alegrement a aquesta vaga , sense que se sàpiga fins al moment quina és la tasca professional que han decidit suspendre en suport de l'aturada convocada pels seus plançons més turbulents .

El resultat de dues dècades de pedagogia progre i talibanisme logsiano és un desastre sense precedents que difícilment podrà ser revertit només amb tímides reformes cosmètiques com la que ha posat en marxa el Govern de Rajoy que de moment no ha abordat el fons del problema . El súmmum és que els seus principals víctimes defensin els interessos polítics de l'esquerra espanyola, la traïció als veritables interessos d'aquells que diu defensar difícilment trobarà algun dia parangó .

Ahir els que van sortir a protestar va ser perquè res canviï , sense altra alternativa més que defensar una sèrie de consignes demagògiques de l'esquerra encaminades a que l'educació segueixi a les mans, l'única causant del desastre actual .