Autoinculpar de l'1-O, un intent de col·lapsar la justícia

Torra, al costat dels polítics independentistes que han acudit a autoinculpar als jutjats.

Torra es suma a una campanya que pretenia col·lapsar els jutjats i s'ha quedat molt lluny de les deu mil inculpacions previstes.

Torra i la resta de dirigents de la Generalitat demanen que se'ls obri una investigació penal per haver participat en les concentracions del 20-S de 2017 i també en el referèndum de l'1 d'octubre.

A la sortida, Torra, ha declarat: "No ens pot donar cap tipus de por exercir els nostres drets, de cap de les maneres, per sobre de les amenaces que vivim constantment, per sobre del menyspreu amb el que se'ns està tractant". el president ha afegit: "Res de tot això ens pot parar de ser conscients del moment històric que vivim i exercir en plenitud tots els nostres drets, especialment els drets negats, el dret a la protesta, el dret a la concentració, el dret a autoinculpar , el dret a la desobediència també, si és necessari ".

Torra ha fet una crida a la ciutadania perquè participi en la campanya d'autoinculpació i, preguntat per la premsa, ha recordat que ell també es va autoinculpar pel procés participatiu del 9-N, però ha assegurat que desconeix quines conseqüències pot tenir per a ell l'actual campanya: "Crec que ningú pot tenir cap certesa que pot fer la justícia espanyola". A la pràctica, aquestes inculpacions per l'1-O tenen un recorregut jurídic molt escàs, admeten totes les fonts consultades.

Només 574 persones s'autoinculpen per l'1-O

La campanya d'autoinculpació | EFE

Fiasco d'Òmnium, l'entitat presidida pel reclús Jordi Cuixart. Volien col·lapsar els jutjats de Catalunya amb una campanya d'autoinculpacions per demostrar la ingent solidaritat del poble amb els líders separatistes condemnats per l'intent sececionista de la tardor de 2017. Van assegurar que unes deu mil persones secundarien la seva crida i es dirigirien a les oficines judicials per acusar-se d'haver-se manifestat el 20-S i haver votat l'1-O. Aquesta previsió es basava en el nombre de qüestionaris descarregats de la pàgina web de l'entitat.

No obstant això, el resultat final queda molt lluny de les grans expectatives generades per la campanya de propaganda a TV3 i els mitjans privats subvencionats. Segons dades del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), només 574 persones han completat el tràmit: 432 a Barcelona, ​​91 a Lleida, 30 a Girona i 21 a Tarragona.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha arribat aquest dijous poc després de les 8 hores a la Ciutat de la Justícia per participar en la campanya d'autoinculpacions en "defensa dels drets i les llibertats" promoguda per Òmnium Cultural i altres entitats en resposta a la sentència de l'1-O. Torra ha acudit acompanyat del conseller Damià Calvet, la candidata d'JxCat al Congrés, Laura Borràs; el portaveu de JxCat al Parlament, Eduard Pujol; els diputats del partit al Parlament Francesc de Dalmases i Josep Maria Forné, i la vicepresidenta del PDeCAT, Miriam Nogueras, entre d'altres.

Puigdemont denúncia davant el TC als seus exsocis d'ERC

https://static23.mediaplay.tv/vid/22332/3f185e9c88db3350e66465318dbd4986_med.mp4

La denúncia de l'expresident a Torrent i la Mesa del Parlament reobre la crisi entre JxCat i ERC

Puigdemont l'ha tornat a fer. El recurs que ha interposat Carles Puigdemont davant del TC contra l'acord pres per la Mesa del Parlament i el seu president, Roger Torrent, sobre la suspensió de l'expresident com a diputat ha reobert la crisi que arrosseguen JxCat i ERC des de la fallida declaració d'independència. Un enfrontament que aflora de forma intermitent i del que aquesta nova pugna és tan sols un nou capítol que sembla haver-se convertit definitivament en el seu enemic.

Les espases tornen a estar en alt en el si del Govern i els partits que el sustenten. El recurs que ha interposat Carles Puigdemont davant del TC contra l'acord pres per la Mesa del Parlament i el seu president, Roger Torrent, sobre la suspensió de l'expresident com a diputat ha reobert la crisi que arrosseguen JxCat i ERC des de la fallida declaració d'independència. Un enfrontament que aflora de forma intermitent i del que aquesta nova pugna és tan sols un nou capítol.

Les versions sobre el que ha passat en un i altre bàndol són totalment contradictòries. El que diu JxCat ho desmenteix ERC ia l'inrevés. Mentre que fonts de la presidència del Parlament asseguren que Torrent no va ser informat del recurs de Puigdemont contra la Taula, el grup de l'expresident sosté que sí va ser posat en avís i que tot forma part d'una estratègia purament jurídica per defensar els drets parlamentaris de l'expresident . "No volem fer sang", insisteixen. "Respectem la decisió de Puigdemont", mantenen a ERC de forma pública.

El president de la Generalitat, Quim Torra, i el vicepresident Pere Aragonès han fet una reunió de treball aquest migdia coincidint amb el malestar entre Junts per Catalunya i ERC per la decisió de Carles Puigdemont de recórrer al Tribunal Constitucional l'acord de la Mesa del Parlament sobre la suspensió dels diputats.

Esquerra subratlla que no li constava la decisió de l'expresident de presentar un recurs d'empara davant del TC per considerar que la Taula va vulnerar els seus drets al retirar-li el vot delegat. ERC ha negat el portaveu de JxCat, Eduard Pujol, que havia assegurat que Torrent ho sabia.

"No hem parlat dels temes del Parlament en la reunió del Govern. No hem abordat aspectes que afecten els grups parlamentaris ", ha assenyalat la portaveu de l'Executiu català en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu a instàncies dels periodistes. "És un requeriment tècnic legal per poder portar l'assumpte a la justícia internacional", ha tancat Elsa Artadi.

"És una qüestió de pura lògica jurídica, coneguda pel president del Parlament i que es gestionarà amb tota normalitat", explicava a Catalunya Ràdio el conseller Damià Calvet. Des Junts per Catalunya s'esgrimeix que és "imprescindible" perquè Puigdemont pugui prosseguir el recorregut legal contra Llarena als tribunals europeus.

Un assumpte sense resoldre

Junts per Catalunya i Esquerra Republicana van deixar la Cambra sense plens entre mitjans de juliol i octubre per les discrepàncies sobre com aplicar la suspensió dels parlamentaris processats per rebel·lió després de xocar a compte del cas concret de l'expresident, la línia vermella dels posconvergentes.

A l'octubre, el debat de política general va quedar en l'aire i es va ajornar per aquesta mateixa qüestió i es va veure que l'acord entre les dues famílies hegemòniques del sobiranisme s'havia tancat en fals. Tot això es va saldar amb Jordi Sànchez, Jordi Turull, Josep Rull i el mateix Puigdemont sense dret a vot, després de no acatar la fórmula proposada pels lletrats de la cambra i proposta en l'acte de conclusió de la Instrucció de Llarena.

Sigui com sigui, l'única cosa clara és que tots dos partits viuen el que ha passat com una deslleialtat que se suma a la llarga llista de desencontres. La suspensió dels diputats dictada pel jutge Llarena va obrir la caixa dels trons al Parlament i l'assumpte encara no s'ha resolt.

Els grups de l'oposició han qualificat de "ridícula" i "esperpèntica" l'enèsima crisi entre els grups de Govern. "Aquest és un nou episodi de l'engany al que tenen sotmesa a Catalunya", ha llançat la portaveu del PSC, Eva Granados, que ha subratllat la "contradicció" que Puigdemont acudeixi al TC quan ha impulsat al Parlament "iniciatives que diuen que els tribunals espanyols no tenen competència ni legitimitat "a Catalunya" ara acudeixi al Constitucional ". "Benvingut a l'Estat de dret", ha afegit Granados. El PSC va votar a la Mesa costat d'ERC en l'acord que l'expresident ha recorregut i que el deixava sense la possibilitat de votar en els plens si no designava a un substitut.

"Que deixin de fer teatre, que expliquin la veritat i que es posin a governar", ha afirmat el portaveu de Cs, Carlos Carrizosa.

De fet, ara es reobre la major crisi que va esclatar entre Junts per Catalunya i ERC, a partir dels diputats suspesos. Una reunió entre els mateixos interlocutors va solucionar temporalment el problema. Però les males relacions es mantenen, a les portes del judici als polítics presos, el estendard és el líder d'ERC, Oriol Junqueras. Tota l'atenció se centrarà en Junqueras, mentre Puigdemont, des de Brussel·les, busca com encoratjar els seus interessos electorals, en detriment dels republicans de cara a les eleccions municipals i europees el 26 de maig.

Puigdemont torna a la càrrega amb "la Crida"

Carles Puigdemont prepara un nou atac contra la democràcia espanyola amb el 40 aniversari de la Constitució encara calent. Els independentistes s'esforcen tant com poden a desprestigiar el text constitucional espanyol i ho fan amb particular afany en els països de l'entorn europeu.

Havent fracassat en una anterior intent el líder fugit ha organitza una nova presentació del "consell per a la república" per al matí d'aquest dissabte de pont en un teatre de Brussel·les al costat de cinc consellers de la Generalitat

Al principi, Puigdemont donarà nous detalls del seu invent polític. La seva intenció és que tingui 100 membres (25 procedents del Parlament de Catalunya, 25 de l'àmbit municipal, 25 de les entitats socials i el 25 "ciutadans de tot el món).

Diputats de formacions sobiranistes i representants de les entitats independentistes també estan a Bèlgica per intentar donar brillantor al "consell per a la república" tot i el fracàs dels seus objectius inicials. Puigdemont pretenia activar aquest organisme parainstitucional i arribar a 1 milió d'inscrits, però amb prou feines ha aconseguit 40.000.

En realitat, l'artefacte s'ha convertit en un instrument -un altre més- de recaptació per Puigdemont. El líder fugit ja compta amb tres vies d'ingressos: el seu nou partit (Crida Nacional per la República), la seva plataforma defensaexili.org i l'esmentat consell per a la república. Una cosa així com el canal de pagament de la política independentista.

Pelegrinatge de capitostos a Brussel·les

Els desplaçaments internacionals del president de la Generalitat obliguen per norma a designar un conseller com a president suplent. Hi ha d'haver en tot moment un president en funcions sobre territori català quan el titular està de viatge i Quim Torra es troba avui, dissabte, a Brussel·les (Bèlgica), ja que ha estat citat per Carles Puigdemont.

En absència de Torra, el president en funcions hauria de ser, per ordre de prelació protocol·lària, el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès. Però Aragonès també està a Brussel·les. De fet, mig govern de Torra es troba a Bèlgica. Allà estan el conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró; el d'Educació, Josep Bargalló; el de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet; i la de Cultura, Laura Borràs, acabats de sortir del dejuni de dijous. És a dir, 5 dels 13 conseller de la Generalitat i el mateix president.

Tants membres del govern català hi ha a Brussel·les que el president en funcions és avui, dissabte, el conseller d'Interior, Miquel Buch, immers en una purga interna entre els comandaments de la divisió antiavalots dels mossos per unes càrregues que no han agradat als tallen el bacallà de l'independentisme.

Cal preguntar-se què justifica el desplaçament a Bèlgica de mig govern de la Generalitat. I la resposta és que tots ells han acudit a la crida de Puigdemont, que aquest matí de dissabte presenta -una altra vegada- l'anomenat "consell per a la república" al Teatre Nacional Flamenc de Brussel·les.

Dejuni abans dels torrons

INDEPENDENTISTES es tanquen en un CONVENT PER FER UNA VAGA DE FAM DE 24 HORES

Diputats de JxCat, ERC i la CUP al Parlament de Catalunya han arribat aquest dijous al convent dels Caputxins de Sarrià de Barcelona per participar en un dejuni de 24 hores en suport a la vaga de fam dels presos sobiranistes. Molt més no, tampoc és qüestió de passar-ho malament ni desidratarse.

Entre els dirigents independentistes que s'han unit a l'última 'performance' del Procés, s'ha pogut veure als consellers Damià Calvet, Elsa Artadi i Laura Borràs, als portaveus del grup de JxCat, Albert Batet i Eduard Pujol, a l' president del grup d'ERC Sergi Sabrià i al diputat comunista Carles Riera. A més d'un li va anar bé per millorar la línia.

Els impulsors de la iniciativa expliquen que amb aquesta acció els diputats volen "fer d'altaveu a la denúncia dels presos en vaga de fam" i expressar "el rebuig de Catalunya a la Constitució espanyola".

La manca d'unitat entre les forces secessionistes ha estat present en el col·loqui que ha acompanyat al dejuni. En aquest sentit, Artadi ha alertat que la "falta de lideratge i coordinació" de l'independentisme pot ser "la recepta de la derrota" de la causa sobiranista. "No pot ser que ens costi tant fer coses tan petites com aquesta acció de denúncia", ha advertit la portaveu del Govern abans d'aconsellar que es "deixin de banda batalles electorals" i s'eviti la pugna sobre "qui serà hegemònic en l'independentisme ".

No obstant això, en el mateix debat, Riera ha advertit que la CUP no està per la labor de recolzar més gestos simbòlics: "Creiem que hi ha certa fatiga i esgotament. La capacitat de guanyar símbols ja l'hem guanyat. Ara cal anar al a praxi. Hi ha un desànim per una falta de lideratge, de claudicació, de no reactivar de forma efectiva l'autodeterminació ".

Per a què serveix que uns quants oncles (i mitja dotzena de senyores) es tanquin en un convent i es passen un dia sencer sense menjar? Exactament per això. Res de res.

Si els herois del setge de Barcelona de 1714, que tant enyora el nacionalisme, aixequessin el cap. Uns quants milionaris fent la súper acció revolucionària del dia per no menjar postres. D'aquí a l'eternitat.

El pla d'Puigdemont tensa a l'independentisme

Puigdemont prepara la seva investidura, al costat de càrrecs de la seva confiança

Carles Puigdemont no es dóna per vençut. No s'até als consells de Mas perquè no posi en risc la majoria separatista amb una repetició de les eleccions ni l'afecten les reticències d'ERC respecte a una investidura telemàtica o per persona interposada. Tampoc el commou l'onada de retirades i passos a un costat o les deposicions de Junqueras, Forn i els Jordis davant el jutge del Suprem.

El problema és que Puigdemont -crecido per la seva inesperada victòria electoralante ERC i inconscient en el núvol de Brussel·les que el primer partit català és avui CS és poc probable que accepti passar sense més a ser una espècie de president honorari a l'exili que cada dia tingui menys rellevància. Hi haurà un dur forcejament entre Puigdemont i ERC.

El PDeCAT buscarà un acord intermedi que difícilment podrà ser satisfactori per a tothom. I no es pot descartar que Puigdemont es enroc i faci una mena de xantatge: o es torna a la legitimitat i sóc elegit, o en cas contrari meus diputats no votaran a un altre president i s'hauran de repetir les eleccions, l'últim que ERC vol . I potser l'únic que els podria fer cedir.

Quan només falten quatre dies per a la sessió constitutiva de la cambra catalana, el sobiranisme encara no ha aclarit la incògnita sobre com mantindran la majoria independentista a la Mesa del Parlament català, tenint en compte que l'absència de vuit dels seus diputats (tres a la presó preventiva que poden delegar el seu vot i cinc en Brussel·les) en el moment de la votació els deixa sense majoria absoluta.

Puigdemont i els seus diputats consideren que les dificultats tècniques per a una investidura a distància, manifestades pels propis lletrats del Parlament, han de ser superats per la interpretació política. "Setanta diputats no es poden frenar per problemes tècnics", insisteixen una i altra vegada. Així que esperen que ERC designi un candidat a la presidència del Parlament i de la constitució de la mesa el dia 17.

El pla passa perquè la presidència de la Cambra convoqui el ple d'investidura proposant a Puigdemont com a candidat amb els suports necessaris, sense pressuposar si assistirà o no. El problema, en tot cas, arribaria el dia de la sessió, en la qual plantegen que un diputat presenti el programa del candidat per delegació fent una interpretació política del reglament.

L'altra gran qüestió de l'escenari polític català a dia d'avui és com ho faran els partits independentistes per investir el candidat de Junts per Catalunya, que es troba a Brussel·les des de finals d'octubre.

Els seus càrrecs de confiança continuen cobrant fins 9.500 euros al mes de la Generalitat

Són les quatre persones que componen el cercle de confiança de Puigdemont: Elsa Artadi, Damià Calvet, Victor Cullell i Jaume Clotet. Elsa Artadi s'ha convertit en el gran poder a l'ombra a Catalunya. Ella és la que mou els fils de Junts per Catalunya a Barcelona mentre segueix Carles Puigdemont a Brussel·les. Va dirigir la campanya, coordina els moviments de cara a la investidura ... i no es descarta que per una carambola pugui arribar fins i tot del Palau de la Generalitat.

Tots ells es mantenen en els seus llocs de treball com a personal tècnic de confiança -segur que no serà la de Santamaría- i amb una altíssima remuneració com a alts càrrecs de la Generalitat. A més, els quatre han invertit els dos últims mesos en la campanya electoral de Carles Puigdemont i en l'actualitat treballen activament per al seu partit, activa i sense amagar-se.

Ells s'han lliurat de les conseqüències del 155 per la naturalesa tècnica dels seus càrrecs, a diferència del que ha passat amb altres persones igualment pròximes a l'expresident com Josep Rius o Jordi Moreso que sí perdien el seu lloc de treball.Per major greuge, durant tot el mes de desembre els quatre afortunats han estat tot el mes de vacances per dedicar-se de ple a la campanya electoral del pròfug Puigdemont.

Els sous

Elsa Artadi, directora general de Coordinació Interdepartamental, amb un sou brut de 81.919 euros és la més coneguda des de la seva designació com a portaveu de JxCat durant la campanya, paper que ara ha assumit un altre dels candidats, Eduard Pujol-.

Però el gran sou d'Artadi és superat pel de Damià Calvet. Com a director de l'Incasòl cobra un dels sous més alts de l'administració catalana, 115.000 € bruts anuals que el situen per sobre de la remuneració d'un conseller.

Cullell cobra un sou brut de 84.919 euros anuals ..