Una "cimera" per sortir corrents

Cimera pel referèndum al Parlament de Catalunya

La cimera per constituir el Pacte Nacional pel Referèndum ha estat un autèntic desastre, un fiasco i un fracàs en tota regla. La "cimera" anunciada per Carles Puigdemont per ratificar el full de ruta de la Generalitat va acabar com el rosari de l'aurora, sense acord i amb una enorme divisió entre els polítics partidaris del "dret a decidir". Es va imposar la tesi del referèndum pactat amb l'Estat, cosa impossible, el que va deixar als separatistes irredempts amb les vergonyes a l'aire i les seves discrepàncies a l'estenedor dels draps bruts.

Puigdemont va improvisar fa uns dies aquesta trobada per respondre de forma concisa i contundent a la "operació diàleg" empresa pel Govern a través de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, comissionada per Mariano Rajoy per abordar l'expedient català.

La data no era la més adequada, amb els esquís carregats en els cotxes o els hotels reservats i pensant tot el món en les vacances d'hivern es va constatar sobre d'aquesta circumstància, les poques ganes de muntar un nou 9N, que els estan quedant a qui encara ahir estan sortint en els mitjans prometent "o referèndum, o referèndum"

Lo millor de cada casa

La reunió, en la qual es van congregar partits, sindicats, petites patronals, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural, en resum, els vividors del Procés, va comptar també amb la presència d'Artur Mas, tot i que el seu successor no era precisament partidari de la seva participació. Per la seva banda, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha aprofitat la convocatòria separatista per anunciar que el judici a Artur Mas i les exconsejeras Irene Rigau i Joana Ortega se celebrarà entre el 6 i el 10 de febrer. També va acudir a aquesta cimera, pot observar a la foto de l'escala a dalt a la dreta, al famós terrorista Carlos Sastre, l'assassí de l'alcalde Viola i de l'industrial Bultó. Ahi estava el millor de cada casa ...

 

Colau és la cara més visible dels 'comuns' a la cita d'avui

El pacte no es reunia des de mesos abans de la celebració del referèndum il·legal del 9 de novembre de 2014 i ha estat reactivat per Puigdemont per intentar oferir una imatge d'unitat del separatisme amb l'adhesió afegida de l'alcaldessa comtal i els seus "comuns", que davant el "referèndum o referèndum" de l'executiu autonòmic aposten per explorar, ni que sigui a títol d'inventari, la possibilitat que la consulta sigui pactada amb l'Estat.

Els que tenian mes interès, la CUP també ha tingut un paper protagonista en la "cimera", ja que la seva celebració era una de les exigències per aprovar els pressupostos autonòmics que inclouen una voluminosa partida per a la celebració d'aquesta nova consulta. Anna Gabriel, la diputada i portaveu cupera, s'ha felicitat per la trobada, tot i que s'ha mostrat escèptica respecte a les pretensions d'alguns participants que el referèndum tingui el vistiplau de l'Estat. També ha afirmat que espera que quan els "comuns" s'adonin que no hi ha possibilitat d'acordar el referèndum es sumin la via unilateral del "referèndum o referèndum".

L'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, va ser la gran estrella de la reunió del "Pacte Nacional pel Dret a Decidir", que a partir d'ara es diu "Pacte Nacional pel Referèndum". Colau va dissentir del pla de la CUP i ERC de posar data al referèndum per a setembre de 2017. Ha advocat no fixar data per a la consulta.

La imatge més buscada, al costat de Puigdemont i Colau, era la de Mas, després que l'expresident de la Generalitat hagi sabut avui que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya el jutjarà a ell ia les exconselleras Joana Ortega i Irene Rigau del 6 al 10 de febrer pel desobeir el Tribunal Constitucional en organitzar la consulta sobiranista del 9N de 2014.

Poca expectació davant la cimera

Dues persones davant les portes del Parlament, abans de l'inici de la cimera sobre el referèndum

La cimera del Pacte Nacional pel Dret a Decidir -ara Pacte Nacional pel referèndum- ha aixecat poca expectació a les portes del Parlament. Poc abans de l'inici de la reunió, hi havia només dues persones com mostra la foto. Una d'elles amb una estelada a l'esquena.

Ada Colau i el seu car turneè per les Amèriques

L'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau (c), visita la seu de la Conferència Hàbitat III de l'ONU a Quito. (EFE)

L'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau, va viatjar la setmana passada a Bogotà i Quito amb una delegació de 17 alts càrrecs de l'Ajuntament de Barcelona, ​​entre regidors i tècnics. La gira americana de l'alcaldessa de Barcelona, ​​Ada Colau està integrada per un humil seguici ... de només 22 persones. El viatge a Colòmbia i Equador s'ha dut a terme per representar la capital catalana en dues cimeres mundials sobre municipalisme. Les 22 persones que han viatjat a Amèrica Llatina acompanyant Colau ho han fet a càrrec de les arques municipals. El viatge de Colau està sent un èxit. Fins i tot s'ha reunit amb el president de l'Equador, Rafael Correa.

Entre els acompanyants d'Ada Colau, es troben alts càrrecs polítics de l'ajuntament vinculat a BCEnComú, entre d'altres els tinents d'alcalde Gerardo Pisarello i Janet Sanz i la regidora Laura Pérez. L'objectiu ha estat acudir a la Trobada de ciutats i governs locals de Bogotà i a la Conferència de Nacions Unides sobre Habitatge de Quito.

Però han assistit molts més: el cap de gabinet Roger Clot; el director de Model Urbà, Ton Salvadó; el director del Gabinet Tècnic i Estratègic d'Alcaldia, Aitor Hernández Carr; la cap de gabinet adjunt al primer tinent d'alcalde, Mar Jimenez, la subdirectora de Relacions Internacionals de l'ajuntament, Mònica Batlle; l'assessora tècnica de Relacions Internacionals, Montserrat García; el coordinador de premsa, Francesc Santiago; el director de la Casa Amèrica de Barcelona, ​​Antoni Traveria; l'oficial de Seguretat, Carles Aragó, i l'arquitecte Anton Maria Salvadó. També han assistit alts càrrecs de l'àrea metropolitana, com el cap de Relacions Internacionals, el Xavier Tiana; el director de Cooperació Internacional, Oriol Illa, i el adjunt a la gerència, Eduard Saurina.

Com l'equip era escàs, Colau encara es va fer acompanyar per sis persones més, entre elles, el sociòleg especialista en migracions Jordi Pascual; el director de l'associació Metròpolis, Antoni de la Varga, o el director de serveis de Solidaritat i Cooperació de l'ajuntament, Felip Roca.

Un acompanyament de 22 membres sembla molt si es compara amb el que ha portat Manuela Carmena a la mateixa cimera, ja que l'alcaldessa de Madrid només va estar acompanyada per dues persones: el seu cap de gabinet, Felip Llamas, i la cap de Serveis Institucionals, Ainoa Careaga. Donat el nombrós seguici de l'alcaldessa i la varietat de competències dels diferents integrants de la comitiva és imperatiu preguntar a l'Ajuntament de Barcelona si era necessari preparar un costós viatge de més d'una setmana i si realment era necessària l'assistència de totes les persones enumerades o simplement alguns es van apuntar per prendre .unas cares vacances a costa dels contribuents.

 Ciutadans ha interposat una pregunta davant el ple municipal pel nombre d'acompanyants d'Ada Colau i el cost del viatge. En tot cas, l'estalvi tampoc va ser la prioritat: Colau va volar a 'business class', segons expliquen fonts properes a l'ajuntament.

Matar el mort - Qüestió de sectarisme i provocació

L'estàtua eqüestre de Franco, amb una «estelada» davant del Born

L'exposició que l'Ajuntament de Barcelona ha promogut al Born, vol evidenciar «la permissivitat amb els símbols de la dictadura i la impunitat del franquisme», en paraules del primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, ​​Gerardo Pisarello.

En aquest ànim s'enquadra l'exposició que inclou una estàtua eqüestre de Franco decapitat. A més del Franc eqüestre, que es va exposar al castell de Montjuïc fins al 2008 i que va patir una misteriosa i sense resoldre decapitació en els magatzems municipals. Esforç documental i econòmic: va sortir a licitació aquest estiu amb un cost de 34.000 euros més IVA.

El primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Barcelona, ​​Gerardo Pisarello, ha estat rebut amb crits de "feixista" i "nazi" quan ha arribat a la inauguració de l'exposició 'Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà '. "Que es porti les escultures a casa", li han etzibat.

El grup de manifestants ha intentat entrar al Centre Cultural del Born quan Pisarello estava fent el seu discurs. Els agents de seguretat han impedit la seva entrada i han tirat a terra a una persona que portava un respirador.

Els manifestants han llançat un ou al cartell que acompanya l'estàtua de Franco i han col·locat en l'escultura una estelada i una pancarta on es podia llegir "Franco, ni al Born, ni enlloc. JNC". A la inauguració també ha acudit la regidora de la CUP, Maria Rovira, del PSC, Montserrat Ballarín i Alfons López Tena.

Perquè, ja a la tarda i després dels ous matiners, han arribat els xiulets i l'intent de boicot d'una vintena de membres de la Joventuts d'Esquerra Republicana (JERC), algun que altre crit de «nazis» i «feixistes» a Pisarello i el comissari de la mostra, una petita picabaralla entre un parell d'espontanis que muntaven guàrdia davant les estàtues i una pancarta en la qual podia llegir-se «Franco ni al Born ni enlloc».

"Si els sobiranistes pretenien que l'antic mercat del Born fos la zona zero de l'independentisme, amb constants referències a un tergiversat 1714, l'alcaldessa Ada Colau vol convertir-lo en la zona zero de l'guerracivilisme", afirma amb encert La Razón.

"Vol ser una crida a la reflexió, però el primer que ha provocat ha estat una pluja d'ous llançats amb punteria èlfica", afegeix David Morán a ABC.

"Jo entenc que es puguin produir actes de rebuig fruit de la incomoditat, però ens hauria d'incomodar encara més no conèixer la història de certs símbols i per què van ser tolerats durant tants i tants anys, fins i tot en democràcia", ha apuntat la mà dreta de Colau, Gerardo Pisarello, prestigiós antisistema reconvertit en historiador.

Si Franco va ser alguna cosa peculiar i un capítol negre de la nostra història que ja hauria d'estar oblidat, hi ha una esquerra descerebrada que ara governa Barcelona que a falta de projectes el treure al costat dels anys negres de són incapaços de superar la seva absència Ells que acudien aa les amb fe i no van ser capaços d'enderrocar-mentre vivia i no passa dia sense matar el mort i muntar espectacles perquè el temps ho deixi en el seu just lloc.

No van ser capaços de tirar-ho en vida i ara que porta més de 40 anys sota la sepultura s'acarnissen en actes miserables de mal gust mes propis de gent pertorbada, incapaç de mirar passar pàgina o mirar cap al futur.

L'escultura, que s'exhibeix decapitada -el cap va desaparèixer misteriosament el 2013 mentre romania en un magatzem municipal-, és una de les tres peces que articulen «Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà »,

La escultura, que se exhibe decapitada –la cabeza desapareció misteriosamente en 2013 mientras permanecía en un almacén municipal–, es una de las tres piezas que articulan «Franco, Victoria, República. Impunidad y espacio urbano», 

Els cent dies de Ada Colau - La demagògia al poder

Ada Colau és una activista social i política espanyola, va prendre el poder com a alcaldessa de Barcelona des del 13 juny 2015 per la plataforma ciutadana Barcelona en comú, una de les marques blanques de Podem.

Retirar el bust del rei Joan Carles a la sala de plens de l'Ajuntament va ser una de les primeres mesures que va prendre Ada Colau, amb l'excusa que qui hauria presidir d'acord amb la llei, seria el seu fill Felip. Han passat dos mesos i la efligie del rei Felip VI brilla per la seva absència.

Com l'alcaldessa de Madrid, les contractacions han estat també un tema espinós en aquest ajuntament. El nepotisme ha estat la tendència sota el seu mandat i Barcelona en comú contractava a la parella de Colau, Adrià Alemany, per a coordinar el seu grup municipal poc després d'arribar al poder al consistori. Una cosa molt semblant al que feia el seu número dos, Gerardo Pisarello, que ja té a la seva parella com a assessora de l'àrea d'habitatge.

Però el fitxatge més polèmic ha estat probablement el de la seva directora de Comunicació, Águeda Bañón una "artista post-porno" que té certa predisposició a marcar el terremo a l'estil caní, es va fotografiar orinant en diferents carrers, entre elles en plena Gran Via de Múrcia i davant la Porta de Brandenburg a Berlín.

Algunes decisions són igualment polèmiques però bastant més nocives: decretar una moratòria turística: Barcelona no tindrà mes hotels: Barcelona no tindrà més hotels fins que Colau i el seu equip ho decideixin. La seva fòbia cap al turisme que una de les principals fonts de riquesa de Barcelona, ​​es mostra en les disposicions contra les terrasses en via pública i en les dificultats creades als creuers que recalen perquè els turistes puguin efectuar visites als principals monuments de la ciutat.

Però la mesura estrella de l'alcaldessa Ada Colau ha tingut una vida breu. L'oposició municipal ha tirat endavant en la comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona un estudi que ha de desembocar en l'aixecament parcial de la moratòria hotelera, que era un dels punts clau del programa de Barcelona en comú per a la capital catalana.

L'aixecament parcial de la moratòria es durà a terme en funció d'uns informes que s'encarregarà la comissió d'Economia i Hisenda, i s'aplicarà en aquells barris en què no hi hagi saturació turística amb l'objectiu de no bloquejar l'activitat econòmica a la ciutat.

I en els últims dies, Colau ha complert una de les seves amenaces i ha anunciat que ha imposat 12 multes a bancs per portar més de 2 anys amb pisos buits L'import de la sanció és de 5.000 euros per habitatge i les entitats afectades són BBVA, Banc Sabadell i la Sareb. Com a noves mesures per garantir el dret a l'habitatge a la ciutat.

De moment, el govern municipal ha imposat les primeres 12 multes de 5.000 euros a entitats financeres per a tenir pisos buits durant més de 2 anys. Aquesta mesura és possible gràcies a la Llei catalana de Dret a l'Habitatge aprovada pel Tripartit, que els consistoris només van començar a aplicar anys més tard amb la pressió de la PAH i ara s'aplica per primera vegada a la capital catalana.