Els cent dies de Ada Colau - La demagògia al poder

Ada Colau és una activista social i política espanyola, va prendre el poder com a alcaldessa de Barcelona des del 13 juny 2015 per la plataforma ciutadana Barcelona en comú, una de les marques blanques de Podem.

Retirar el bust del rei Joan Carles a la sala de plens de l'Ajuntament va ser una de les primeres mesures que va prendre Ada Colau, amb l'excusa que qui hauria presidir d'acord amb la llei, seria el seu fill Felip. Han passat dos mesos i la efligie del rei Felip VI brilla per la seva absència.

Com l'alcaldessa de Madrid, les contractacions han estat també un tema espinós en aquest ajuntament. El nepotisme ha estat la tendència sota el seu mandat i Barcelona en comú contractava a la parella de Colau, Adrià Alemany, per a coordinar el seu grup municipal poc després d'arribar al poder al consistori. Una cosa molt semblant al que feia el seu número dos, Gerardo Pisarello, que ja té a la seva parella com a assessora de l'àrea d'habitatge.

Però el fitxatge més polèmic ha estat probablement el de la seva directora de Comunicació, Águeda Bañón una "artista post-porno" que té certa predisposició a marcar el terremo a l'estil caní, es va fotografiar orinant en diferents carrers, entre elles en plena Gran Via de Múrcia i davant la Porta de Brandenburg a Berlín.

Algunes decisions són igualment polèmiques però bastant més nocives: decretar una moratòria turística: Barcelona no tindrà mes hotels: Barcelona no tindrà més hotels fins que Colau i el seu equip ho decideixin. La seva fòbia cap al turisme que una de les principals fonts de riquesa de Barcelona, ​​es mostra en les disposicions contra les terrasses en via pública i en les dificultats creades als creuers que recalen perquè els turistes puguin efectuar visites als principals monuments de la ciutat.

Però la mesura estrella de l'alcaldessa Ada Colau ha tingut una vida breu. L'oposició municipal ha tirat endavant en la comissió d'Economia i Hisenda de l'Ajuntament de Barcelona un estudi que ha de desembocar en l'aixecament parcial de la moratòria hotelera, que era un dels punts clau del programa de Barcelona en comú per a la capital catalana.

L'aixecament parcial de la moratòria es durà a terme en funció d'uns informes que s'encarregarà la comissió d'Economia i Hisenda, i s'aplicarà en aquells barris en què no hi hagi saturació turística amb l'objectiu de no bloquejar l'activitat econòmica a la ciutat.

I en els últims dies, Colau ha complert una de les seves amenaces i ha anunciat que ha imposat 12 multes a bancs per portar més de 2 anys amb pisos buits L'import de la sanció és de 5.000 euros per habitatge i les entitats afectades són BBVA, Banc Sabadell i la Sareb. Com a noves mesures per garantir el dret a l'habitatge a la ciutat.

De moment, el govern municipal ha imposat les primeres 12 multes de 5.000 euros a entitats financeres per a tenir pisos buits durant més de 2 anys. Aquesta mesura és possible gràcies a la Llei catalana de Dret a l'Habitatge aprovada pel Tripartit, que els consistoris només van començar a aplicar anys més tard amb la pressió de la PAH i ara s'aplica per primera vegada a la capital catalana.